El presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche, barrunta la posibilidad de acudir al lado del seleccionador catalán, Pere Gratacós, en la rueda de prensa que este lunes se ofrecerá a los medios con el fin de saber los jugadores elegidos para el Euskadi-Catalunya del sábado. Es una buena oportunidad para despedir el año con tranquilidad, respondiendo a todas aquellas cuestiones que la prensa mantiene dada la nebulosa que rodea a la Fundación y a la propia Federació Catalana de Fútbol.
Sólo con tres respuestas y ya estaría contento: 1) ¿Por qué en sólo un año han dimitido dos vicepresidentes, económicos, los dos? No vale contar los rollos habituales de compromisos profesionales y todas esas bobadas que no se las cree ni el alférez, eso no vale. 2) ¿Cuánto dinero tiene previsto gastarse la FCF en banderitas de Catalunya para llevar a Euskadi?¿Se las comprarán a la misma empresa? y 3) ¿Es cierto que la FCF va a adquirir un superlocal en Cornellà por debajo del precio de mercado por las influencias del tesorero federativo en su ciudad, como dijo en la última reunión directiva del año?. He colado una más, perdóname 'nen', pero soy un tramposo. Te espero el lunes.
Nada más, Jordi, querido. Espero que no te haya tocado el Gordo porque tú tienes más que suficiente, sólo te deseo salud y fuerza si quieres entrar en las listas de Sandro Rosell. Bon Nadal, de verdad, a todos y hasta el 27 no escribo ni una línea más. En caso contrario, se enfada mi hermano Lluís Payarols y este sí que me importa
dissabte, 22 de desembre del 2007
divendres, 21 de desembre del 2007
El 'vice' honorífico se sale con la suya
Cuando se enteró el presidente del FC Barcelona y vicepresidente ¿honorífico? de la Federación Catalana, Joan Laporta, que Joan Castells entraba como vicepresidente económico de la Federació Catalana pilló tal mosqueo que mandó a la quinta fila, o más atrás, a Jordi Roche en el palco del Camp Nou. ¿Se acuerdan? El 'nen', perdón, el joven presidente de la FCF agarró tal cabreo que se fue pataleando y con Jesús Farga detrás suyo.
Ahora que Castells no está -felicidades Jan-, es de suponer que Laporta, el honoríficio, pondrá en primer plano, en sus piernecitas, a Roche. Es de suponer. Por cierto, ¿qué pasará cuando empiece la carrera por la presidencia de la Española y Jan diga que el va con Villar y Gaspart? ¿Otra vez a la quinta fila?.
Por cierto, presidente -Roche-, esta mañana han jugado las selecciones femeninas sub 18 y sub 25 en Vilanova i la Geltrú. ¡Felicidades! al genio que ha encontrado estas fechas y felicidades a usted también ya que le esperaban esta mañana en la lejísima localidad de Vilanova y las chicas se han quedado con las ganas. Perdónelas porque ellas no saben que su presidente es un hombre muy ocupado.
Tanto que a esa hora, Jordi Roche, firmaba un protocolo de intenciones con la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. ¡Qué curioso! Hace poco más de un año casi llegan a los tribunales UFEC y FCF ya que Roche dio marcha atrás, a última hora y dejó colgado a su presidente David Moner y a la empresa Unifedesport por la madrileña ASISA. Un par de cenas han servido lo suficiente para recuperar tres euros por ficha y ahora 'donde dije digo, digo diego'. Poderoso caballero es don dinero. Menos mal que en esta ocasión Jordi, el president, nos dará cuenta pormenorizada, no como a sus directivos, del presupuesto final del Euskadi-Catalunya aunque ¡qué más da unos millones arrriba o abajo!. Dicen que el heredero de Roche -no serás tú 'alférez' Navas- se encontrará un 'regalo' maravillosamente ruinoso. Yo no me lo creo.
¡Ah!, Felices Fiestas a todos. Lo cordial, no quita lo valiente.
Ahora que Castells no está -felicidades Jan-, es de suponer que Laporta, el honoríficio, pondrá en primer plano, en sus piernecitas, a Roche. Es de suponer. Por cierto, ¿qué pasará cuando empiece la carrera por la presidencia de la Española y Jan diga que el va con Villar y Gaspart? ¿Otra vez a la quinta fila?.
Por cierto, presidente -Roche-, esta mañana han jugado las selecciones femeninas sub 18 y sub 25 en Vilanova i la Geltrú. ¡Felicidades! al genio que ha encontrado estas fechas y felicidades a usted también ya que le esperaban esta mañana en la lejísima localidad de Vilanova y las chicas se han quedado con las ganas. Perdónelas porque ellas no saben que su presidente es un hombre muy ocupado.
Tanto que a esa hora, Jordi Roche, firmaba un protocolo de intenciones con la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. ¡Qué curioso! Hace poco más de un año casi llegan a los tribunales UFEC y FCF ya que Roche dio marcha atrás, a última hora y dejó colgado a su presidente David Moner y a la empresa Unifedesport por la madrileña ASISA. Un par de cenas han servido lo suficiente para recuperar tres euros por ficha y ahora 'donde dije digo, digo diego'. Poderoso caballero es don dinero. Menos mal que en esta ocasión Jordi, el president, nos dará cuenta pormenorizada, no como a sus directivos, del presupuesto final del Euskadi-Catalunya aunque ¡qué más da unos millones arrriba o abajo!. Dicen que el heredero de Roche -no serás tú 'alférez' Navas- se encontrará un 'regalo' maravillosamente ruinoso. Yo no me lo creo.
¡Ah!, Felices Fiestas a todos. Lo cordial, no quita lo valiente.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Anirà dimecres Castells a la junta?
Joan Castells és un home seriós, distingit, de reputació, educat i responsable. Dic tot això després d’haver tingut el plaer de compartir temps i amistat i inclòs després d’haver après no tota la seva prudència encara que si a saber valorar-la. I dic tot això perquè no tinc el menor dubte que el proper dimecres estarà a la junta directiva de la Federació Catalana per a acomiadar-se dels qui han estat al seu costat aquest 2007.
I allà mateix, a la sala de juntes, els explicarà les raons que el porten a dir que “motius professionals-personals” l’obliguen a deixar la seva actual responsabilitat. Poder esclarir qualsevol dubte, cara a cara, és la millor manera de ‘tancar boques’. Refugiar-se en una carta de dimissió adreçada a un president que mai l’ha valorat és una altra manera de donar la cara, respectable, per suposat, però una altra manera, no?
I allà mateix, a la sala de juntes, els explicarà les raons que el porten a dir que “motius professionals-personals” l’obliguen a deixar la seva actual responsabilitat. Poder esclarir qualsevol dubte, cara a cara, és la millor manera de ‘tancar boques’. Refugiar-se en una carta de dimissió adreçada a un president que mai l’ha valorat és una altra manera de donar la cara, respectable, per suposat, però una altra manera, no?
dissabte, 15 de desembre del 2007
Em sap greu per Joan Castells
Joan Castells és una gran persona. De debò. Des del gairebé no res ha creat un imperi al capdavant de FIATC. Els números de l'empressa asseguradora demostren que aquest home no només sap el que fa sinó que fa allò que és correcte i això és molt difícil a la societat actual. Però, amic, quan entres a la vessant esportiva de Castells només pots analitzar fracassos. Per què? Només ell, si en té ganes, pot contestar.
Quan va marxar del FC Barcelona va donar mil i una explicacions. Va parlar tant com va voler i mai no va esquivar cap mena de crítiques, sempre des del respecte, a qui el va posar al càrrec: Joan Gaspart. Després, a poc a poc, va donar més detalls d'una mala gestió econòmica en què gairebé no va prendre part. Quina va ser la seva responsabilitat? Doncs va ser la que li va tocar per percentatge. És a dir, cap. Perquè Joan Castells era un dels molts 'florers", amb perdó, que Gaspart tenia a la seva junta.
A la Federació Catalana s'ha tornat a repetir la història. Va arribar avalat pels millors informes i amb tots els respectes, ja que se'ls havia guanyat. I ara, que no arriba ni a l'any de gestió, diu que marxa per raons "professionals". Aquí és on rau l'autèntic problema de Joan Castells, ja que "mai no acaba la jugada". Castells marxa de la FCF perquè està fins els nassos del seu president, Jordi Roche. Marxa tip d'assabentar-se de totes les mogudes econòmiques de la Fundació i de la pròpia Federació quan ja són gairebé públiques. Marxa perquè, tot i que ha treballat com ningú, ha estat apartat a l'hora de representar al futbol català a Madrid. Marxa perquè li van prometre que tindria la seva quota de protagonisme i sempre ha quedat relegat als darrers plànols.
Ara fa quinze dies vaig tenir la oportunitat de parlar amb el senyor Joan Castells i li vaig preguntar sobre la possibilitat de presentar la seva dimissió a la propera junta. Fins i tot li vaig demanar si la seva data de caducitat era el 31 de desembre. Castells va respondre que no.
Gràcies, amic. I bona sort!
Quan va marxar del FC Barcelona va donar mil i una explicacions. Va parlar tant com va voler i mai no va esquivar cap mena de crítiques, sempre des del respecte, a qui el va posar al càrrec: Joan Gaspart. Després, a poc a poc, va donar més detalls d'una mala gestió econòmica en què gairebé no va prendre part. Quina va ser la seva responsabilitat? Doncs va ser la que li va tocar per percentatge. És a dir, cap. Perquè Joan Castells era un dels molts 'florers", amb perdó, que Gaspart tenia a la seva junta.
A la Federació Catalana s'ha tornat a repetir la història. Va arribar avalat pels millors informes i amb tots els respectes, ja que se'ls havia guanyat. I ara, que no arriba ni a l'any de gestió, diu que marxa per raons "professionals". Aquí és on rau l'autèntic problema de Joan Castells, ja que "mai no acaba la jugada". Castells marxa de la FCF perquè està fins els nassos del seu president, Jordi Roche. Marxa tip d'assabentar-se de totes les mogudes econòmiques de la Fundació i de la pròpia Federació quan ja són gairebé públiques. Marxa perquè, tot i que ha treballat com ningú, ha estat apartat a l'hora de representar al futbol català a Madrid. Marxa perquè li van prometre que tindria la seva quota de protagonisme i sempre ha quedat relegat als darrers plànols.
Ara fa quinze dies vaig tenir la oportunitat de parlar amb el senyor Joan Castells i li vaig preguntar sobre la possibilitat de presentar la seva dimissió a la propera junta. Fins i tot li vaig demanar si la seva data de caducitat era el 31 de desembre. Castells va respondre que no.
Gràcies, amic. I bona sort!
dilluns, 10 de desembre del 2007
El dia 20 passaran llista a la Federació
Atenció, parin màquines! El president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, ha enviat avui un SMS -en el meu poble, missatge- als seus directius amb la finalitat de reunir-se en junta ordinària el dijous 20. No serà l'anunciat 19 sinó el 20 perquè els empleats de la Federació tenen el seu sopar anual -després parlo del 'Sant sopar'-. Aquí tindran tots els directius assistents -passaran llista- l'oportunitat d'acomiadar l'Any, tots junts, aquí podran dir-li tot, a la cara, al seu president i a la recíproca. Quina gran ocasió!.
Un president, 7 vicepresidents -dos honorífics (Jan i Daniel Sánchez Llibre), 2 adjunts al president, 1 secretari, 1 tresorer, 1 president del futbol sala, 3 Delegats, 1 Cap d'institucions, 10 directius varis i 7 vocals adjunts conformen un selecte equip de 34 prohomes del futbol català. Endevinen qui faltarà a la cita del carrer sicília? Doncs ells l'hi perdran perquè es parlarà, fins al mínim detall, de l'Euskadi-Catalunya, del balanç econòmic de l'any que es va (perill? ruïna?, NO, NO i NO), dels patrocinadors, de l'impresentable Angel Villar i de tot allò a l'ordre del dia.
Només una cosa més, president. Abans de desitjar-li Bones festes. Els empleats soparan junts el dimecres 19 pagant-se'l de la seva butxaca (amb Jaume Roura pagaba la Federació). Això està bé perquè cal reduir despeses encara que després hagin altres 'estómacs agraïts' que li riuen, ara, les seves escasses gràcies, inclosos alguns que es diuen periodistes. Tot arriba, president, tot arriba, l'hi ho dic amb afecte i amistat. Reduir despeses és antipopular pero necessari -ni que escrivís el director general Buscail, el 'decatleta', eh!- encara que reunir, una sola vegada a l'any, a tanta gent que treballa gratis i perd tot el temps pel futbol català seria un gran gest i vostè sempre s'ha caracteritzat per tenir-los. Ánims, Jordi, estàs a temps.
Un president, 7 vicepresidents -dos honorífics (Jan i Daniel Sánchez Llibre), 2 adjunts al president, 1 secretari, 1 tresorer, 1 president del futbol sala, 3 Delegats, 1 Cap d'institucions, 10 directius varis i 7 vocals adjunts conformen un selecte equip de 34 prohomes del futbol català. Endevinen qui faltarà a la cita del carrer sicília? Doncs ells l'hi perdran perquè es parlarà, fins al mínim detall, de l'Euskadi-Catalunya, del balanç econòmic de l'any que es va (perill? ruïna?, NO, NO i NO), dels patrocinadors, de l'impresentable Angel Villar i de tot allò a l'ordre del dia.
Només una cosa més, president. Abans de desitjar-li Bones festes. Els empleats soparan junts el dimecres 19 pagant-se'l de la seva butxaca (amb Jaume Roura pagaba la Federació). Això està bé perquè cal reduir despeses encara que després hagin altres 'estómacs agraïts' que li riuen, ara, les seves escasses gràcies, inclosos alguns que es diuen periodistes. Tot arriba, president, tot arriba, l'hi ho dic amb afecte i amistat. Reduir despeses és antipopular pero necessari -ni que escrivís el director general Buscail, el 'decatleta', eh!- encara que reunir, una sola vegada a l'any, a tanta gent que treballa gratis i perd tot el temps pel futbol català seria un gran gest i vostè sempre s'ha caracteritzat per tenir-los. Ánims, Jordi, estàs a temps.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Els 'cosins' de la selecció amateur
La selecció amateur de Catalunya ha tornat aquest passat cap de setmana amb l'objectiu complert i estarà en la següent fase de la Copa de Regions UEFA. Felicitar a jugadors, ajudants, tècnic i fins i tot directius és tan obligat com recordar-li a qui dirigeixen el nostre futbol català que la responsabilitat no només és una etiqueta aparent sinó que, de vegades, encara que sigui poques vegades, cal demostrar-la.
Robert Elvira i els seus van superar a Galícia i Canàries en Cintruénigo envoltats d'un ambient fenomenal. Els pocs que han tingut l'oportunitat de viatjar amb els amateurs -a Euskadi serà altra cosa- parlen i no paren de l'excel·lent ambient assolit per Elvira. Felicitats, de debò, encara que el president Jordi Roche no hagi pogut encara felicitar-los ni per telèfon, per estar molt atrafegat, ni oferir-los un mínim detall per la classificació, però és només qüestió de temps, de debò, ja que el futbol català coneix molt bé la generositat del jove president.
Que ningú dubti: Roche premiarà als nostres amateurs, perquè aquests també van defensar el pavelló de Catalunya, i fins i tot tindrà un detall amb qui van perdre temps i esforç pel nostre futbol català. El que s'ha dit: felicitats a Robert Elvira i a tots els seus i ara que Pere Gratacós inclogui a algun representant entre els grands. No costa tant Pere.
Robert Elvira i els seus van superar a Galícia i Canàries en Cintruénigo envoltats d'un ambient fenomenal. Els pocs que han tingut l'oportunitat de viatjar amb els amateurs -a Euskadi serà altra cosa- parlen i no paren de l'excel·lent ambient assolit per Elvira. Felicitats, de debò, encara que el president Jordi Roche no hagi pogut encara felicitar-los ni per telèfon, per estar molt atrafegat, ni oferir-los un mínim detall per la classificació, però és només qüestió de temps, de debò, ja que el futbol català coneix molt bé la generositat del jove president.
Que ningú dubti: Roche premiarà als nostres amateurs, perquè aquests també van defensar el pavelló de Catalunya, i fins i tot tindrà un detall amb qui van perdre temps i esforç pel nostre futbol català. El que s'ha dit: felicitats a Robert Elvira i a tots els seus i ara que Pere Gratacós inclogui a algun representant entre els grands. No costa tant Pere.
divendres, 7 de desembre del 2007
Junta ruïnosa? el dimecres 19
M'asseguren que el president de la Catalana, Jordi Roche, té previst celebrar l'última junta de l'any dimecres que vé 19. Aquesta és la prova que faltava per demostrar a tots els seus companys de junta que Roche sempre els té presents encara que es digui que passa de tots. A dia d'avui -7 de desembre- ningú sap res ni ha rebut cap comunicació. És normal. Cada cosa al seu degut temps i ara l'única cosa que ens preocupa –perdó per la implicació però parlem del nostre futbol català-, l'única cosa que ens preocupa és l'Euskadi-Catalunya del 29 de desembre.
La comunicació pot arribar el dimarts 18 i, a qui no li vagi bé, que no vagi. En aquesta junta directiva del 19 se sabrà quants directius viatgen en el xàrter que sortirà el mateix matí del dissabte 29, amb tots els jugadors (ens podrem fer fotos amb ells (yupi!!), quants pagaran de la seva butxaca, quants compromisos té la Catalana, quin és el pressupost, com va la demanda contra Villar, per quina raó els afeccionats tenen que abonar per anar a Bilbao menys de la meitat que els periodistes, i sense hotel, i altres detalls sempre interessants. Detalls que segur que el president lliurarà, per escrit, a tots els presents en l'última reunió oficial de l'any.
Haurà sopar? No crec, això era abans quan corrien temps dolents en la FCF. Ara tot és concòrdia, democràcia i amor. Anirà Andrés Manzano? Doncs clar que no. Manzano va deixar d'anar al gener encara que Roche és així de generós i li permet encara figurar com directiu. Ah!, més detalls, president: digui als seus directius, el dimecres 19, si Finques Tarradellas ha retallat patrocini o ha demorat algun pagament, si algun spónsor més vol frenar la seva inversió i, especialment, digui’ls que no és cert que gent desalmadas ja va aclamant , sense rubor, que la Federació és una ruïna i que no hi ha un euro. Digui'ls que tot això no és veritat.
La comunicació pot arribar el dimarts 18 i, a qui no li vagi bé, que no vagi. En aquesta junta directiva del 19 se sabrà quants directius viatgen en el xàrter que sortirà el mateix matí del dissabte 29, amb tots els jugadors (ens podrem fer fotos amb ells (yupi!!), quants pagaran de la seva butxaca, quants compromisos té la Catalana, quin és el pressupost, com va la demanda contra Villar, per quina raó els afeccionats tenen que abonar per anar a Bilbao menys de la meitat que els periodistes, i sense hotel, i altres detalls sempre interessants. Detalls que segur que el president lliurarà, per escrit, a tots els presents en l'última reunió oficial de l'any.
Haurà sopar? No crec, això era abans quan corrien temps dolents en la FCF. Ara tot és concòrdia, democràcia i amor. Anirà Andrés Manzano? Doncs clar que no. Manzano va deixar d'anar al gener encara que Roche és així de generós i li permet encara figurar com directiu. Ah!, més detalls, president: digui als seus directius, el dimecres 19, si Finques Tarradellas ha retallat patrocini o ha demorat algun pagament, si algun spónsor més vol frenar la seva inversió i, especialment, digui’ls que no és cert que gent desalmadas ja va aclamant , sense rubor, que la Federació és una ruïna i que no hi ha un euro. Digui'ls que tot això no és veritat.
El decatleta és un llibre obert
Vaig dir en el seu moment que anava a deixar en pau tant al director general de la Federació Catalana de futbol, Pol Buscail, com al gerent de la Fundació, Albert Navas ja que, al cap i a la fi, són empleats, amb nòmina, del carrer sicilia. Això no vol dir que de tant en tant al decatleta
–no triatleta com em va dir a la cara en el Museu Colet (quin ignorant sóc!- com a ‘l'alferes’ no els anem a dir les coses com creiem que són encertats o equivocats.
L'amable Sr. Buscail va llegir amb horror en Futbolcatalunya.com les seves intencions de rebaixar la liquidació de l'última Copa Catalunya al Nástic de Tarragona com va intentar també –no sé el resultat amb el Girona-. Quan va llegir, Pol va contactar amb Salvadó i Monclús i es van tornar a reunir –a Tarragona- dimecres passat. Preguntem al director de comunicació, Mario Ruiz -el que has d'aguantar aquí, germà-, el resultat d'aquesta reunió o, si el Sr. Buscail, a qui li encanten les entrevistes-pilota (com la que li van fer fa poc en Ràdio Marca –què baix està caient la professió-, ens podia aclarir una mica.
Resposta del Sr. Buscail, a través de Mario perquè, a la cara, només li preocupava aclarir-nos que ell és “decatleta, no triatleta”, resposta de ‘geni’ ja que al Sr. Buscail ho van reclutar d'una empresa ‘cazatalents’. Prenguin nota: “S'ha parlat del tema de la Copa Catalunya, però que han quedat en no dir gens públicament fins a la pròxima setmana”. Així que ja saben: toca esperar, decatleta, no triatleta.
–no triatleta com em va dir a la cara en el Museu Colet (quin ignorant sóc!- com a ‘l'alferes’ no els anem a dir les coses com creiem que són encertats o equivocats.
L'amable Sr. Buscail va llegir amb horror en Futbolcatalunya.com les seves intencions de rebaixar la liquidació de l'última Copa Catalunya al Nástic de Tarragona com va intentar també –no sé el resultat amb el Girona-. Quan va llegir, Pol va contactar amb Salvadó i Monclús i es van tornar a reunir –a Tarragona- dimecres passat. Preguntem al director de comunicació, Mario Ruiz -el que has d'aguantar aquí, germà-, el resultat d'aquesta reunió o, si el Sr. Buscail, a qui li encanten les entrevistes-pilota (com la que li van fer fa poc en Ràdio Marca –què baix està caient la professió-, ens podia aclarir una mica.
Resposta del Sr. Buscail, a través de Mario perquè, a la cara, només li preocupava aclarir-nos que ell és “decatleta, no triatleta”, resposta de ‘geni’ ja que al Sr. Buscail ho van reclutar d'una empresa ‘cazatalents’. Prenguin nota: “S'ha parlat del tema de la Copa Catalunya, però que han quedat en no dir gens públicament fins a la pròxima setmana”. Així que ja saben: toca esperar, decatleta, no triatleta.
dimecres, 5 de desembre del 2007
Dissabte i samarreta nova
La presentació de la nova samarreta de Catalunya ha estat una bona justificació per a tornar a contactar amb les 'forces vives' de la Federació Catalana. Quina alegria retrobar-nos amb el nostre benvolgut president, Jordi Roche! Tan elegant! Tan correcte!. Cada dia estic més content de veure a Jordi -som amics, què passa?- com és felicitat pel president de la UFEC, David Moner (li ha fet ja directiu o segueix Jaume Roura?). Tot és maravellós. Ara sí que el futbol català funciona. La nostra meta es diu Sant Mamés, es diu Euskadi-Catalunya i ens hem d'estalviar diferències.
Tots lluitem en la mateixa adreça i, quan dic tots, dic tots inclòs el “decatleta, no triatleta” -gràcies per advertir-me'l, cara a cara, Pol (Buscail) -què feies avui a Tarragona? Ah! parlar de 'rebaixes' amb el 'presi' Salvadó i el gerent Monclús! Una vegada més, decatleta: Gràcies per donar la cara-. És el de menys. Ara toca Catalunya. Per cert, president (ni censor ni 'nen'), president, ens presentarà vostè els números del primer Catalunya-Euskadi? ens dirà quant van costar les 'banderetas' de Catalunya? convidarem a Ángel Villar a la llotja de Bilbao? Pagaran els afeccionats catalans menys dels 300 euros (sense hotel) que, generosament, ens han ofert a la premsa, l'amic Pol? Venja, Jordi, tots units! i a per ells.
Tots lluitem en la mateixa adreça i, quan dic tots, dic tots inclòs el “decatleta, no triatleta” -gràcies per advertir-me'l, cara a cara, Pol (Buscail) -què feies avui a Tarragona? Ah! parlar de 'rebaixes' amb el 'presi' Salvadó i el gerent Monclús! Una vegada més, decatleta: Gràcies per donar la cara-. És el de menys. Ara toca Catalunya. Per cert, president (ni censor ni 'nen'), president, ens presentarà vostè els números del primer Catalunya-Euskadi? ens dirà quant van costar les 'banderetas' de Catalunya? convidarem a Ángel Villar a la llotja de Bilbao? Pagaran els afeccionats catalans menys dels 300 euros (sense hotel) que, generosament, ens han ofert a la premsa, l'amic Pol? Venja, Jordi, tots units! i a per ells.
dilluns, 3 de desembre del 2007
¡Auxili!, ¡auxili!, ¡auxili!
Treballen tant en la Federació Catalana de Futbol que a vegades van més ràpid que la realitat. La impagable web federativa, els redactors de la qual treballen de gom a gom, ens alegraven el dia amb l'aparició del 'Taller de primers auxilis i reanimació cardiopulmonar'. Qui ho desitgi veure només ha d'anar a http://www.fcf.cat/ -entendre el missatge ja és altra història-.
La inquietud, en qualsevol cas, és digna d'aplaudiment i, perquè no diguin, aplaudeixo. La desil·lusió arriba quan truques a la delegació de Girona i no tenen ni idea. Fetes les comprovacions amb algun company, la identitat del qual desconeixem, ens remet a esperar alguna novetat més aquest dimarts per part de la Federació. 'Alferes', Navas, en l'Oest et dirien 'Willie el Niño' ja que primer anuncies i després executes. Aquests cursets estan molt bé. Tres hores són suficients per a poder salvar vides. Això està bé .
La inquietud, en qualsevol cas, és digna d'aplaudiment i, perquè no diguin, aplaudeixo. La desil·lusió arriba quan truques a la delegació de Girona i no tenen ni idea. Fetes les comprovacions amb algun company, la identitat del qual desconeixem, ens remet a esperar alguna novetat més aquest dimarts per part de la Federació. 'Alferes', Navas, en l'Oest et dirien 'Willie el Niño' ja que primer anuncies i després executes. Aquests cursets estan molt bé. Tres hores són suficients per a poder salvar vides. Això està bé .
divendres, 30 de novembre del 2007
Ara SI que estic preocupat
La notícia que ens arriba des de Tarragona és inquietant. El Nàstic li sol·licita a la Federació Catalana de Futbol una reunió per a aclarir la liquidació de la Copa Catalunya. Si hores d'ara, un club català, a més el campió, està ‘mosqueado’, encara que no ho manifesti obertament, perquè Jordi Roche els ha retallat ingressos, em preocupo de debò.
I ho faig perquè sempre he pensat, a les proves em remeto, que l'única cosa que sobra en la Federació Catalana és el mateix que li falta a tots els clubs: diners. ¡Salvadó, president!, tranquil. Quan Jordi llegeixi aquesta pàgina web, inexistent per a éll, igual que, quan ho llegeixi el triatleta, Buscail, et pagaran el que et correspon. És més, jo demanaria un poc més perquè al campió de Catalunya cal felicitar-li i ajudar-li, no regatejar-li.
I ho faig perquè sempre he pensat, a les proves em remeto, que l'única cosa que sobra en la Federació Catalana és el mateix que li falta a tots els clubs: diners. ¡Salvadó, president!, tranquil. Quan Jordi llegeixi aquesta pàgina web, inexistent per a éll, igual que, quan ho llegeixi el triatleta, Buscail, et pagaran el que et correspon. És més, jo demanaria un poc més perquè al campió de Catalunya cal felicitar-li i ajudar-li, no regatejar-li.
dijous, 29 de novembre del 2007
¿Dónde está Antiviolencia?
El presidente de la Federación Española de Fútbol, Ángel Villar, declaró este jueves al maestro Juan Manuel Gozalo, en Radio Marca, lo siguiente. Lean, con atención, por favor ya que son declaraciones voluntarias donde Villar sonrie y habla, algo habitual en él, como si su propia metedura de pata -porque son patas-, digna de expulsión de cualquier sitio, fuera una gracia. Lean: "Hay algunos nazis que persiguen, por desgracia, en el mundo futbolístico. Hay algunos compañeros (refiriéndose a la prensa, evidentemente) que están catalogados como nazis. Siguen a una persona y la quieren destruir hasta el final". Tal cual, sin dar nombres, como un perfecto cobarde que es.
Desconozco si Gozalo replicó o pasó a otro asunto. Lo que me enerva y entristece es que ni Antiviolencia, ni el Secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzsky, ni mi prima ha dicho aún esta boca es mía. Por cierto, Jordi -Sr.Roche-, ya no es censor, es Sr. Roche, el impresentable Villar también dijo: "Me volveré a presentar y ganaré". ¿Verdad que no, Jordi? Perdón, Sr. Roche
Desconozco si Gozalo replicó o pasó a otro asunto. Lo que me enerva y entristece es que ni Antiviolencia, ni el Secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzsky, ni mi prima ha dicho aún esta boca es mía. Por cierto, Jordi -Sr.Roche-, ya no es censor, es Sr. Roche, el impresentable Villar también dijo: "Me volveré a presentar y ganaré". ¿Verdad que no, Jordi? Perdón, Sr. Roche
dimarts, 27 de novembre del 2007
Viatjar és un plaer, si no pagues tu
Vicepresident de la Federació Espanyola? Jo no m'ho crec. Jordi Roche, vicepresident de la Federació Espanyola de futbol?. Sempre que guanyi Mateo Alemany, per descomptat. No m'ho crec i no perque dubti de les possibilitats del president de la Catalana -ja no li dic censor ni em fico amb ell perque tots els mitjans són unànimes en quant a la seva fenomenal i extroardinària tasca-, no és per això.
Jordi, et volem. Tots els mitjans, subvencionats, pagats o estimats, et volem, però encara no veig a Jaime, dic Lissavetsky -secretari d'Estat per a l'Esport- capaç de 'mullar-se' i treure un decret que li recordi a l'impresentable Villar que es vagi. Em costa creure'l, però dubtar de la teva capacitat gestora MAI!!!!. Jordi, estem amb tu. Em diuen els teus companys de junta que si haurà junta directiva abans que acabi l'any. Els he contestat, en el teu nom, que sí, i que tot el qual desitgi anar a Bilbao, amb Catalunya, ho ha de pagar de la seva butxaca. I són tots, fins els empleats-directius. Bon Nadal, Jordi!
Jordi, et volem. Tots els mitjans, subvencionats, pagats o estimats, et volem, però encara no veig a Jaime, dic Lissavetsky -secretari d'Estat per a l'Esport- capaç de 'mullar-se' i treure un decret que li recordi a l'impresentable Villar que es vagi. Em costa creure'l, però dubtar de la teva capacitat gestora MAI!!!!. Jordi, estem amb tu. Em diuen els teus companys de junta que si haurà junta directiva abans que acabi l'any. Els he contestat, en el teu nom, que sí, i que tot el qual desitgi anar a Bilbao, amb Catalunya, ho ha de pagar de la seva butxaca. I són tots, fins els empleats-directius. Bon Nadal, Jordi!
La Federació i els vídeos
La Rapitenca va viure diumenge passat un orgasme de satisfacció al derrotar al Barcelona B per 2-0 encara que, només hores abans, ja va començar a 'guanyar' el partit. Un vídeo on, segons el coordinador de tots els comitès , Sr Navas - mai li tornarem a dir 'alferes'- no va apreciar agressió del jugador Germán Anglès a un rival del Mataró. Com Navas no ho va veure, el 'nen' va decidir que de quatre partits de sanció només pagui amb un. Fenomenal. Si el jove Navas comença la seva carrera a la presidència de la Catalana fent favors a Sant Carles de la Ràpita millor per a ell, però això significa que el col·legiat Navarro Jiménez inventa?. Com no prengui mesures serioses el nostre benvolgut president Jordi -ja no li dic censor- xiularà ell o..... el mateix Navas. A partir d'ara, clubs de Catalunya, UNIR-VOS, i tots amb el vídeo als camps.
divendres, 23 de novembre del 2007
Modificacions tècniques
Per diferents modificacions tècniques en la pàgina de 'Futbolcatalunya.com', lamentem que les connexions no es puguin establir convenientment. A l'espera que se solucionin, el més ràpid possible, rebin una afectuosa salutació.
Por diferentes modificaciones técnicas en la página de 'Futbolcatalunya.com', lamentamos que las conexiones no se puedan estaclecer convenientemente. A la espera de que se solventen, lo más rápido posible, reciban un afectuoso saludo.
Por diferentes modificaciones técnicas en la página de 'Futbolcatalunya.com', lamentamos que las conexiones no se puedan estaclecer convenientemente. A la espera de que se solventen, lo más rápido posible, reciban un afectuoso saludo.
dijous, 22 de novembre del 2007
Les meves disculpes
M'han arribat notícies que alguns seguidors del Sant Andreu estan molestos per l'article d'opinió No és això, companys, no és això que vaig publicar ara fa uns dies en aquest blog. Si algú s'ha sentit ofès per haver entès que comparava els seguidors del Sant Andreu amb els 'ultres' italians, vagin des d'aquí les meves disculpes. La meva intenció no era establir aquesta comparació sinó intentar que tothom veiés el que no vull pel nostre futbol. Segueixo pensant que la pancarta que es va exhibir al Sant Andreu-Europa es podia haver evitat, però també crec que a l'article queda clar -i sempre ho he deixat ben clar- que sóc un dels més fervents admiradors dels qui animen als nostres clubs, tot i que de vegades s'equivoquin, com ens equivoquem tots. I si algú pensa que jo m'he equivocat, només pretenia fer una crítica constructiva, com faig sempre en els -pocs- articles que puc escriure en aquest blog. Res més.
Gràcies a tots i, un cop més, disculpeu els que us pogueu sentir ofesos. No era la meva intenció.
Gràcies a tots i, un cop més, disculpeu els que us pogueu sentir ofesos. No era la meva intenció.
dimecres, 21 de novembre del 2007
La llei i la trampa
Llegeixo, com sempre, amb molta atenció al company Jordi Gastó, en el diari 'Sport' la informació on s'adóna de l'exigència de la Federació Catalana perquè tot aquell que s'assegui en les banquetes aporti la corresponent titulació. Meravellós. Estic totalment d'acord amb la mesura, malgrat que els delegats dels clubs no ho tenen tan clar i pensen, com molts clubs també, que a ells els 30 o 40 euros que els volen 'clavar' per mutualistes (el 'alferes' Navas ja treu pit) és la gota que satisfà el got. Fem càlculs? Sumem: 30 euritos per 1.000 clubs = 30000 euritos. No és diner ni per a la FCF de Roche ni per a la Fundació de Roche, malgrat que els delegats ja saben que, si consten com directius, no pagaran un euro. Ja ho saben, feta la llei, feta la trampa.
'Isra' se'n va o no se'n va?
Es diu, es comenta, s'especula que el directiu-responsable del futbol base català, Israel López, 'Isra' per als seus amics, podria abandonar la Federació Catalana de futbol. Així m'ha arribat i així ho explico, ja que, pel que sembla, 'Isra' no ha ocultat públicament el seu malestar en els passadissos del carrer Sicília. Personalment, no ho entendria, potser perquè el seu sou és molt baix pel que es mereix. Aquesta sí que seria una bona raó, encara que també m'ha arribat, 'Isra', un possible pacte amb els 'altres', pacte econòmic, eh!. M'ho crec?
dissabte, 17 de novembre del 2007
Directius per 160 euros
Per quina raó la Federació Catalana de Futbol o la seva Fundació -va per tú, 'alferes', que m'han dit cosetas que van passar l'altre dia a Masnou amb el teu 'cap' Roche que no m'agraden gens-, per quina raó ningú ens informa sobre 'el programa de formació de directius de clubs de futbol catalans'?.
Navas, alferes! dóna l'ordre i que la web ens presenti un detalladísim reportatge o en la teva revista sobre quants milions de 'estudiants' s'han apuntat a la teva iniciativa per a formar-los al preu de 160 euros. Quins desagraïts són! Tu fent cursets i més cursets i passen de tí. Quina injusticia es fa amb tu i el teu president! I això que, damunt, per aquest irrisori preu parleu sobre 'La atenció mèdica i la recuperació del jugador. Lesions i accidents esportius'. Quin injust és el món-mundial!
Navas, alferes! dóna l'ordre i que la web ens presenti un detalladísim reportatge o en la teva revista sobre quants milions de 'estudiants' s'han apuntat a la teva iniciativa per a formar-los al preu de 160 euros. Quins desagraïts són! Tu fent cursets i més cursets i passen de tí. Quina injusticia es fa amb tu i el teu president! I això que, damunt, per aquest irrisori preu parleu sobre 'La atenció mèdica i la recuperació del jugador. Lesions i accidents esportius'. Quin injust és el món-mundial!
Manolo, Benito i els nyaps al Carrer Sicília
I direu vosaltres, qui són Manolo i Benito? En la ficció televisiva (sèrie 'Manos a la Obra', d'Antena 3 TV), són dos experts en nyaps. És possible que, ara que ja no surten per la tele, s'hagin convertit en assessors dels responsables de Competició de la Federació Catalana de Futbol, que han decidit que s'ha de donar el vist-i-plau als ajornaments de partits a Tercera i Primera Catalana a les jornades del 6 i del 9 de desembre, pel que fa a clubs que tinguin a jugadors convocats a la selecció catalana amateur que ha de disputar la Copa de les Regions.
Sí. És un nyap en tota regla, propi de la FCF de tota la vida, aquella que alguns volien canviar però que mantè vicis antics. És un nyap perquè ho venen com una decisió de darrera hora. És clar. Només els ha costat gairebé CINC MESOS adonar-se'n del problema. Perquè la disputa de la Copa de les Regions no és nova. Quan es va fer l'Assemblea de la Federació, ja sabien les dates d'aquesta competició. També sabien que afectava almenys als equips de Tercera. I també sabien que la Lliga havia d'acabar en una data concreta per tal de començar les promocions d'ascens.
I és aquí quan comença el nyap. Gràcies als clubs, òbviament, que són els qui a la fi aproven els calendaris -visca el passotisme dels assistents a les Assemblees!- però també, gràcies a la incompetència dels qui s'encarreguen de dissenyar el calendari de la competició. Potser és que quan van proposar que hi hagués Tercera i Primera Catalana el 6 i el 9 de desembre pensaven que la selecció catalana amateur estaria integrada per jugadors de les lliguetes nocturnes de futbol sala o per futbolistes retirats. I no. El seleccionador va i convoca a jugadors de Manresa, Vilanova, Castelldefels, Reus, Ricoh Premià, Palamós, Igualada, Sant Andreu, Blanes, Santboià i Balaguer per als partits d'entrenament. I de pas, a futbolistes de Primera Catalana, de clubs com ara Prat, Tortosa, Morell, Amposta o San Cristóbal.
El dia 29, Robert Elvira ha de facilitar la convocatòria definitiva -després de preguntar als jugadors si havien jugat ni tan sols un minut a Segona B (perquè aquesta informació no la tenen a la 'Fede') i també si podran demanar pont a les seves feines particulars- i sabrem quins són els equips afectats definitivament. Però sembla una incongruència total que al mes de juny es decidís que hagués jornada de Tercera i Primera Catalana els dies 6 i 9 de desembre, sabent la coincidència i el que podria generar. Millor crear aquest nyap i fer que alguns partits de Tercera i Primera Catalana es juguin en data de Copa UEFA, amb temperatures 'agradables' com les que viurem a tot Catalunya el 12 i el 19 de desembre, a les 20.00 hores. En canvi, a Setmana Santa -diumenge 23 de març o fins i tot dilluns 24, que és festiu- tots descansem! No cal posar jornada llavors. I dijous 1 de maig del 2008? Què tenim aquest dia, benvolguts dissenyadors de les competicions? O com que és el Dia del Treball, fóra millor que a aquestes categories no es treballés?
Total, un nyap impropi d'una Federació que preten canviar les coses a millor (ja ho diem, preten, una altra cosa és aconseguir). Ah! Manolo i Benito també han creat un altre nyap dins aquest tema. Segons la nota de premsa de la FCF, les peticions d'ajornament de partits PER ESCRIT "hauran d'estar en poder de la Federació abans del dia 29 de novembre del 2007". Sabeu quan fa pública la llista oficial de convocats Elvira? Sí, ja ho heu llegit abans: El dia 29 de novembre del 2007! O sigui, que els interessats ja poden anar redactant la carteta de marres -després de fer una consulta a la Bruja Lola, per veure si el seleccionador cridarà els seus jugadors-, perquè això serà arribar i moldre. No els donen ni tan sols un dia de marge! Bé, això és el que diuen, perquè segur que després faran el que els hi doni la gana, encara que és molt maco, molt bonic, molt alliçonador, resoldre el 16 de novembre un problema que es podria haver solucionat al mes de juny. Però bé, així omplim més notícies al web oficial, oi? Alhora, des de les entranyes del carrer Sicília, mentre s'arreglen els nyaps, algú canta aquella bonica cançó que tararejaven els pallassos de la tele quan feien de les seves. Recordeu? Narariaroooooo nariaroooooooooo...
Sí. És un nyap en tota regla, propi de la FCF de tota la vida, aquella que alguns volien canviar però que mantè vicis antics. És un nyap perquè ho venen com una decisió de darrera hora. És clar. Només els ha costat gairebé CINC MESOS adonar-se'n del problema. Perquè la disputa de la Copa de les Regions no és nova. Quan es va fer l'Assemblea de la Federació, ja sabien les dates d'aquesta competició. També sabien que afectava almenys als equips de Tercera. I també sabien que la Lliga havia d'acabar en una data concreta per tal de començar les promocions d'ascens.
I és aquí quan comença el nyap. Gràcies als clubs, òbviament, que són els qui a la fi aproven els calendaris -visca el passotisme dels assistents a les Assemblees!- però també, gràcies a la incompetència dels qui s'encarreguen de dissenyar el calendari de la competició. Potser és que quan van proposar que hi hagués Tercera i Primera Catalana el 6 i el 9 de desembre pensaven que la selecció catalana amateur estaria integrada per jugadors de les lliguetes nocturnes de futbol sala o per futbolistes retirats. I no. El seleccionador va i convoca a jugadors de Manresa, Vilanova, Castelldefels, Reus, Ricoh Premià, Palamós, Igualada, Sant Andreu, Blanes, Santboià i Balaguer per als partits d'entrenament. I de pas, a futbolistes de Primera Catalana, de clubs com ara Prat, Tortosa, Morell, Amposta o San Cristóbal.
El dia 29, Robert Elvira ha de facilitar la convocatòria definitiva -després de preguntar als jugadors si havien jugat ni tan sols un minut a Segona B (perquè aquesta informació no la tenen a la 'Fede') i també si podran demanar pont a les seves feines particulars- i sabrem quins són els equips afectats definitivament. Però sembla una incongruència total que al mes de juny es decidís que hagués jornada de Tercera i Primera Catalana els dies 6 i 9 de desembre, sabent la coincidència i el que podria generar. Millor crear aquest nyap i fer que alguns partits de Tercera i Primera Catalana es juguin en data de Copa UEFA, amb temperatures 'agradables' com les que viurem a tot Catalunya el 12 i el 19 de desembre, a les 20.00 hores. En canvi, a Setmana Santa -diumenge 23 de març o fins i tot dilluns 24, que és festiu- tots descansem! No cal posar jornada llavors. I dijous 1 de maig del 2008? Què tenim aquest dia, benvolguts dissenyadors de les competicions? O com que és el Dia del Treball, fóra millor que a aquestes categories no es treballés?
Total, un nyap impropi d'una Federació que preten canviar les coses a millor (ja ho diem, preten, una altra cosa és aconseguir). Ah! Manolo i Benito també han creat un altre nyap dins aquest tema. Segons la nota de premsa de la FCF, les peticions d'ajornament de partits PER ESCRIT "hauran d'estar en poder de la Federació abans del dia 29 de novembre del 2007". Sabeu quan fa pública la llista oficial de convocats Elvira? Sí, ja ho heu llegit abans: El dia 29 de novembre del 2007! O sigui, que els interessats ja poden anar redactant la carteta de marres -després de fer una consulta a la Bruja Lola, per veure si el seleccionador cridarà els seus jugadors-, perquè això serà arribar i moldre. No els donen ni tan sols un dia de marge! Bé, això és el que diuen, perquè segur que després faran el que els hi doni la gana, encara que és molt maco, molt bonic, molt alliçonador, resoldre el 16 de novembre un problema que es podria haver solucionat al mes de juny. Però bé, així omplim més notícies al web oficial, oi? Alhora, des de les entranyes del carrer Sicília, mentre s'arreglen els nyaps, algú canta aquella bonica cançó que tararejaven els pallassos de la tele quan feien de les seves. Recordeu? Narariaroooooo nariaroooooooooo...
dimarts, 13 de novembre del 2007
Els directius de la FCF volen saber
No em vaig a enrotllar molt. Estem a punt d'acabar el mes i, només trenta dies més, direm adéu al 2007 i molts dels directius de Jordi Roche comencen ja a impacientar-se davant l'absentisme del president-censor, perdó, president, -mantinc que no em ficaré amb el 'nen'-. Duu algunes hores, moltes hores, sense parlar gens, sense aparèixer en la megaweb de la FCF, sense trepitjar el carrer Sicília i la FCF funciona com un rellotge. Com ha de ser!.
El que passa Jordi, és que els teus companys de junta, que no pinten res fins que diguin prou!, volen saber cosetas i tant Pol com Albert, el 'triatleta' i el 'alferes', només l'hi filtren als amics. Per exemple: quan haurà junta directiva o no val la pena perdre el temps? Ja saps que per a alguns companys, Jordi, és una fenomenal justificació per una 'salidita', a més, aprofita i convida'ls a un bon sopar. I informa'ls com van les coses per a omplir el xàrter per a anar A Bilbao el 29 de desembre, quant els costarà de la seva butxaca, qui formarà la delegació oficial, com van les negociacions amb Mateo Alemany i la Plataforma anti-Villar. Digue'ls per què van Ricard Campoy i Miguel García a la presentació i la setmana passada només va viatjar a Toledo Joan Castells. Digues-se'l a la resta de companys que estan desitjant, com jo i com tu, que 'Isra' (perdona'm la confiança), Israel López, l'únic directiu-responsable del futbol sala que cobra (poc per al que es mereix), però cobra de la Fundació, assoleixi que Catalunya, SÏ!!! Catalunya, jugui contra una selecció important al desembre 2007? gener 2008? Ens deixarà Villar o li 'tornarem' a presentar altra demanda?.
Ánims, Jordi, diga-li a la teva secretària que envii ja els mails i convoqui. Si no és élla, que ho faci Pol i, si el temps l'hi impedeix, ja saps que el 'alferes' Navas està disposat a tot.
El que passa Jordi, és que els teus companys de junta, que no pinten res fins que diguin prou!, volen saber cosetas i tant Pol com Albert, el 'triatleta' i el 'alferes', només l'hi filtren als amics. Per exemple: quan haurà junta directiva o no val la pena perdre el temps? Ja saps que per a alguns companys, Jordi, és una fenomenal justificació per una 'salidita', a més, aprofita i convida'ls a un bon sopar. I informa'ls com van les coses per a omplir el xàrter per a anar A Bilbao el 29 de desembre, quant els costarà de la seva butxaca, qui formarà la delegació oficial, com van les negociacions amb Mateo Alemany i la Plataforma anti-Villar. Digue'ls per què van Ricard Campoy i Miguel García a la presentació i la setmana passada només va viatjar a Toledo Joan Castells. Digues-se'l a la resta de companys que estan desitjant, com jo i com tu, que 'Isra' (perdona'm la confiança), Israel López, l'únic directiu-responsable del futbol sala que cobra (poc per al que es mereix), però cobra de la Fundació, assoleixi que Catalunya, SÏ!!! Catalunya, jugui contra una selecció important al desembre 2007? gener 2008? Ens deixarà Villar o li 'tornarem' a presentar altra demanda?.
Ánims, Jordi, diga-li a la teva secretària que envii ja els mails i convoqui. Si no és élla, que ho faci Pol i, si el temps l'hi impedeix, ja saps que el 'alferes' Navas està disposat a tot.
dilluns, 12 de novembre del 2007
No és això, companys, no és això
Estic segur que alguns dels qui llegiu aquesta reflexió direu "això és impossible que passi aquí" o "com ens podeu comparar amb aquests brètols?" o "la nostra rivalitat és més sana". Però la realitat és que això ha passat a un país tan civilitzat i europeu com és Itàlia. Ha estat un diumenge negre amb un motiu que no hauria de ser el motiu de tanta violència: el futbol.
Aquest diumenge ha mort un innocent. Gabriele Sandri, seguidor de la Lazio que es desplaçava a Milà per a veure el partit contra l'Inter, ha mort a causa d'un tret que ha rebut durant una batalla, en un àrea de servei, entre seguidors del seu equip i de la Juventus (que, per cert, no jugava contra la Lazio). Un tret pressumptament realizat per un policia i que, evidentment, no tenia aquest destí, però que ha començat a tenyir de negre la jornada.
Després, un grup de radicals l'ha armat a l'Atalanta-Milan, obligant a suspendre el matx després de trencar una tanca de vidre. Altres encontres ja no s'han disputat -com el Roma-Cagliari- i, en acabar el dia, una batalla campal a la capital italiana entre policies i seguidors de la Roma ha posat el colofó a un nou capítol violent en la història del futbol.
Al nostre futbol, el més proper, el de casa nostra, aquest diumenge s'havia de viure un derbi com els d'abans. Feia anys que Sant Andreu i Europa no es trobaven en un partit oficial. Separats per una o dues categories, la única coincidència era en encontres amistosos, com la Copa Barcelona o el Torneig dels Històrics, però res a veure com la passió d'un partit de Lliga, un frec a frec a la mateixa Divisió.
El problema és quan la rivalitat arriba a extrems complicats. Potser com els que es viuen a Itàlia, però que sembla impossible que es visquin al nostre futbol modest. Cal preguntar, doncs, quina era la intenció de les persones que van decidir que per animar al seu equip, per donar suport als seus colors, la millor manera era fer un dibuix d'un llop vestit amb els colors del Sant Andreu, amenaçant amb un ganivet un porc vestit amb els colors de l'Europa i amb la llegenda a sota "A tot porc li arriba el seu Sant Martí".
Òbviament, els seguidors de l'Europa s'ho van prendre malament i ja es parla d'un trencament de relacions institucionals entre els dos clubs. I la pregunta, que dirigeixo als qui van tenir la idea de fer aquest 'tifo' (paraula crec que importada de l'italià, per cert), és: Calia fer-ho? Com haguéssiu reaccionat vosaltres si, en comptes de que el partit es jugués al Narcís Sala s'hagués disputat al Nou Sardenya, hagués aparegut una pancarta semblant, on el llop vestís d'escapulat i el porc de quadribarrat? Ho acceptaríeu de bon grat i no protestaríeu?
Algú em pot respondre que són coses de la rivalitat, que esportivament hi ha un odi a mort entre escapulats i andreuencs, que aquest 'tifo' s'ha d'entendre dins el contexte d'aquest matx... però em fa por pensar que aquestes batalles de sana rivalitat es converteixin en "insana" rivalitat i un dia, quan els equips es juguin molt més que tres punts, puguin degenerar en fets com els que hem viscut aquest diumenge a un país no tan llunyà de nosaltres.
Sóc el més gran dels admiradors dels seguidors del futbol modest perquè no hi ha res més bonic que sentir els colors d'un equip proper. Em descobreixo davant d'aquells que fan quilòmetres i quilòmetres per animar els seus jugadors on més els necessiten, que paguen de vegades preus injustificables per a poder accedir a un camp de Segona B, Tercera, Primera Catalana..., que són capaços de plorar quan el seu equip assoleix un èxit esportiu i de no sopar si les coses no han anat com volien. Però fins i tot el seguidor més apassionat ha de saber que, per sobre de tot, som persones. I que l'esportivitat i el joc net no només han de ser teoria, sinó pràctica.
Com més aviat millor, algú ha de donar el primer pas perquè el que s'ha viscut aquest diumenge no torni a passar. A Itàlia, perquè sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència. I a Catalunya, a Barcelona, a dues zones tan emblemàtiques com Sant Andreu del Palomar i la Vila de Gràcia, a dos clubs tan importants com la UE Sant Andreu i el CE Europa, perquè no m'agradaria que un dia hagués de dir també, tot referint-me al futbol que més estimo, el futbol català, que "sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència". I que ningú no s'amagui. La pau i la concòrdia és cosa de tots.
Aquest diumenge ha mort un innocent. Gabriele Sandri, seguidor de la Lazio que es desplaçava a Milà per a veure el partit contra l'Inter, ha mort a causa d'un tret que ha rebut durant una batalla, en un àrea de servei, entre seguidors del seu equip i de la Juventus (que, per cert, no jugava contra la Lazio). Un tret pressumptament realizat per un policia i que, evidentment, no tenia aquest destí, però que ha començat a tenyir de negre la jornada.
Després, un grup de radicals l'ha armat a l'Atalanta-Milan, obligant a suspendre el matx després de trencar una tanca de vidre. Altres encontres ja no s'han disputat -com el Roma-Cagliari- i, en acabar el dia, una batalla campal a la capital italiana entre policies i seguidors de la Roma ha posat el colofó a un nou capítol violent en la història del futbol.
Al nostre futbol, el més proper, el de casa nostra, aquest diumenge s'havia de viure un derbi com els d'abans. Feia anys que Sant Andreu i Europa no es trobaven en un partit oficial. Separats per una o dues categories, la única coincidència era en encontres amistosos, com la Copa Barcelona o el Torneig dels Històrics, però res a veure com la passió d'un partit de Lliga, un frec a frec a la mateixa Divisió.
El problema és quan la rivalitat arriba a extrems complicats. Potser com els que es viuen a Itàlia, però que sembla impossible que es visquin al nostre futbol modest. Cal preguntar, doncs, quina era la intenció de les persones que van decidir que per animar al seu equip, per donar suport als seus colors, la millor manera era fer un dibuix d'un llop vestit amb els colors del Sant Andreu, amenaçant amb un ganivet un porc vestit amb els colors de l'Europa i amb la llegenda a sota "A tot porc li arriba el seu Sant Martí".
Òbviament, els seguidors de l'Europa s'ho van prendre malament i ja es parla d'un trencament de relacions institucionals entre els dos clubs. I la pregunta, que dirigeixo als qui van tenir la idea de fer aquest 'tifo' (paraula crec que importada de l'italià, per cert), és: Calia fer-ho? Com haguéssiu reaccionat vosaltres si, en comptes de que el partit es jugués al Narcís Sala s'hagués disputat al Nou Sardenya, hagués aparegut una pancarta semblant, on el llop vestís d'escapulat i el porc de quadribarrat? Ho acceptaríeu de bon grat i no protestaríeu?
Algú em pot respondre que són coses de la rivalitat, que esportivament hi ha un odi a mort entre escapulats i andreuencs, que aquest 'tifo' s'ha d'entendre dins el contexte d'aquest matx... però em fa por pensar que aquestes batalles de sana rivalitat es converteixin en "insana" rivalitat i un dia, quan els equips es juguin molt més que tres punts, puguin degenerar en fets com els que hem viscut aquest diumenge a un país no tan llunyà de nosaltres.
Sóc el més gran dels admiradors dels seguidors del futbol modest perquè no hi ha res més bonic que sentir els colors d'un equip proper. Em descobreixo davant d'aquells que fan quilòmetres i quilòmetres per animar els seus jugadors on més els necessiten, que paguen de vegades preus injustificables per a poder accedir a un camp de Segona B, Tercera, Primera Catalana..., que són capaços de plorar quan el seu equip assoleix un èxit esportiu i de no sopar si les coses no han anat com volien. Però fins i tot el seguidor més apassionat ha de saber que, per sobre de tot, som persones. I que l'esportivitat i el joc net no només han de ser teoria, sinó pràctica.
Com més aviat millor, algú ha de donar el primer pas perquè el que s'ha viscut aquest diumenge no torni a passar. A Itàlia, perquè sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència. I a Catalunya, a Barcelona, a dues zones tan emblemàtiques com Sant Andreu del Palomar i la Vila de Gràcia, a dos clubs tan importants com la UE Sant Andreu i el CE Europa, perquè no m'agradaria que un dia hagués de dir també, tot referint-me al futbol que més estimo, el futbol català, que "sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència". I que ningú no s'amagui. La pau i la concòrdia és cosa de tots.
divendres, 9 de novembre del 2007
El 'calentón' de Schuster 'quema' a Alvarez
De verdad que lo intento aunque no puedo. Intento ni mirar al mejor árbitro mundial-catalán que tenemos en primera división. No quiero ni nombrarle. No quiero gastar ni un solo segundo de mi precioso tiempo. ¿Se imaginan cómo tienen que ir las inspecciones en el metro con un tipo que tiene la personalidad deportiva reducida a su mínima expresión? Todo el mundo se pone a su favor en torno al asunto Schuster, al impresentable Schuster incluido su comité técnico. César Ochoa pierde el culo por sacar una nota que sale publicitada en todos los sitios. ¡Bien, Ochoa, bien! has logrado por unas horas quitarle protagonismo a tu presidente-censor, Roche. Con el 'nen' no me voy a meter, lo he prometido. No me voy a meter.... hasta que me tenga que meter 'nen'. Mis amigos son mis amigos (no hay interés) pero soy más amigo de la verdad.
Vuelvo a Alfons Álvarez, más conocido como 'Uó-Uó', el insolidario, el único árbitro capaz de negarse a pitar la final de una Copa Catalunya, por escrito sólo dos días antes, y ser premiado con otra final porque el 'nen' es así de 'guay'. ¡Toma, nen! Quien se 'acuesta' con traidores, se levanta 'meaito'. Ya has visto. Vosotros, por un lado, y Alfonsito que dice que no pasa nada.
Y lo mismo le digo a Ochoa. El arbitraje catalán sigue empeñado en tocarle, al menos, la moral a Schuster y Álvarez, que no sacó la cara para defender al auxiliar Artero, cuando le insultó Del Horno, ni se sumó a la huelga, aunque se lo pidió a los de categoría inferior, y declara, no sé si ante Telecinco a La Sexta, perdón: "¿Lo de Schuster? Fue un calentón, no hay que darle más importancia". El 'valiente' de Álvarez esperó a dar la cara,-la que tiene, claro,- el ¿jueves? y abre la boca para 'cagarla'. Lo siento, será la última vez que merezca tal suerte escatológica alguno de mis comentarios, seguro que equivocado, además. Y, encima, Ochoa le ¡¡¡defiende!!!. Bien, César, bien. Con 'amigos' como éste váis, tú y tu presidente, apañaditos. La próxima vez, porque habrá próxima vez, no te quejes si te invitan a buscar consuelo en los pechos de Arminio. Así se hace. Calladito, acobardado y, al final, perdonavidas. Pues eso, y, además, sufre recaídas. Alvarez, 'calladito' estás mejor. ¡Nen! -Roche- ¿por qué no le has dejado/invitado a que hable en tu web?, en la de la Federació, aunque bien mirado parece tu diario personal. Discúlpame, Jordi: quiero ser el primero, antes que alguno de los 'pelotas' que te ríen tus escasas gracias: ¡Bon Nadal!
Vuelvo a Alfons Álvarez, más conocido como 'Uó-Uó', el insolidario, el único árbitro capaz de negarse a pitar la final de una Copa Catalunya, por escrito sólo dos días antes, y ser premiado con otra final porque el 'nen' es así de 'guay'. ¡Toma, nen! Quien se 'acuesta' con traidores, se levanta 'meaito'. Ya has visto. Vosotros, por un lado, y Alfonsito que dice que no pasa nada.
Y lo mismo le digo a Ochoa. El arbitraje catalán sigue empeñado en tocarle, al menos, la moral a Schuster y Álvarez, que no sacó la cara para defender al auxiliar Artero, cuando le insultó Del Horno, ni se sumó a la huelga, aunque se lo pidió a los de categoría inferior, y declara, no sé si ante Telecinco a La Sexta, perdón: "¿Lo de Schuster? Fue un calentón, no hay que darle más importancia". El 'valiente' de Álvarez esperó a dar la cara,-la que tiene, claro,- el ¿jueves? y abre la boca para 'cagarla'. Lo siento, será la última vez que merezca tal suerte escatológica alguno de mis comentarios, seguro que equivocado, además. Y, encima, Ochoa le ¡¡¡defiende!!!. Bien, César, bien. Con 'amigos' como éste váis, tú y tu presidente, apañaditos. La próxima vez, porque habrá próxima vez, no te quejes si te invitan a buscar consuelo en los pechos de Arminio. Así se hace. Calladito, acobardado y, al final, perdonavidas. Pues eso, y, además, sufre recaídas. Alvarez, 'calladito' estás mejor. ¡Nen! -Roche- ¿por qué no le has dejado/invitado a que hable en tu web?, en la de la Federació, aunque bien mirado parece tu diario personal. Discúlpame, Jordi: quiero ser el primero, antes que alguno de los 'pelotas' que te ríen tus escasas gracias: ¡Bon Nadal!
dilluns, 5 de novembre del 2007
El 'alferes' Navas farà directius 'modèlics'
Això de ser gerent de la Fundació de la Federació ha de ser la llet. Això de sortir a la teva targeta de presentació com 'gerent de la Fundació de la FCF' li ha de dur a tal estat de levitació i excitació que el 'alferes' del carrer sicilia, Albert Navas i Sadurní, el 'nen' del 'nen' Roche, s'ha despatxat a gust amb unes declaracions en tots els seus mitjans patrocinats i/o pagats. Desitjo ferventment llegir la revista mensual? bimensual? quinzenal? de la FCF o de la mateixa Fundació.
Com aperitiu, el 'alferes' diu que “és important que els directius dels clubs modests estiguin ben fornmats” Senyor, si senyor! Més de cent anys de vida i cal esperar que vingui el 'nen' del 'nen' i organitzi unes 'Jornades de Formació de Directius de clubs de futbol i Futbol sala'. Suposo que 'gratis', Albertito, suposo que 'gratis' i, en cas contrari, ho abonarà el teu president Roche o tu mateix? Serà per diners en la Fundació. Llegeixin frases per a la glòria del 'alferes': Una: “hem cregut que es'ls havia de donar l'oportunitat de formar-es i informar-es”. Dues: “la pròpia mancada de recursos i de coneixements els fa cometre errors. Nosaltres hem vist aquestes deficiències”. Tres: “també hi haurà una jornada sobre aptituds directives”. Quatre: “L'últim mòdul, impartit per metges de prestigi de la Mutualitat de la Federació Catalana de Futbol, està centrat en aspectes de preparació física, prevenció de lesions, atenció mèdica, etc.”
Són només sis dijous consecutius per tres hores lectives cada jornada. Total= 18 i Navas et converteix en el directiu ideal del futbol català. 'Alferes', que ho sàpigues: en la pròxima junta directiva, si el teu president té ganes de reunir-vos perquè li avorriu molt, t'ascendiran a 'capità'....tán!.
Com aperitiu, el 'alferes' diu que “és important que els directius dels clubs modests estiguin ben fornmats” Senyor, si senyor! Més de cent anys de vida i cal esperar que vingui el 'nen' del 'nen' i organitzi unes 'Jornades de Formació de Directius de clubs de futbol i Futbol sala'. Suposo que 'gratis', Albertito, suposo que 'gratis' i, en cas contrari, ho abonarà el teu president Roche o tu mateix? Serà per diners en la Fundació. Llegeixin frases per a la glòria del 'alferes': Una: “hem cregut que es'ls havia de donar l'oportunitat de formar-es i informar-es”. Dues: “la pròpia mancada de recursos i de coneixements els fa cometre errors. Nosaltres hem vist aquestes deficiències”. Tres: “també hi haurà una jornada sobre aptituds directives”. Quatre: “L'últim mòdul, impartit per metges de prestigi de la Mutualitat de la Federació Catalana de Futbol, està centrat en aspectes de preparació física, prevenció de lesions, atenció mèdica, etc.”
Són només sis dijous consecutius per tres hores lectives cada jornada. Total= 18 i Navas et converteix en el directiu ideal del futbol català. 'Alferes', que ho sàpigues: en la pròxima junta directiva, si el teu president té ganes de reunir-vos perquè li avorriu molt, t'ascendiran a 'capità'....tán!.
Ochoa da la cara por Alvarez Izquierdo
Llevaba varios días pensando si escribir algo sobre el colegiado catalán. Álvarez Izquierdo. Pensé que lo mejor, aunque seguro que estas palabras no le iban a afectar lo más mínimo, era callar, no escribir, no decir nada. Alfons Alvarez no es un mal árbitro. Seguro que la internacionalidad la tiene a la vuelta de la esquina aunque bien hará Álvarez en recordar que los únicos que han sacado la cara por él han sido sus colegas de Catalunya. Leer el comunicado de su presidente, César Ochoa, solidarizándose con el árbitro es lo mínimo que se le tiene que pedir, pero 'Alfonsito' aún es la hora que escuchemos a tu 'jefe' Sánchez Arminio.
¿Por qué no sales públicamente, ya que no tienes que esconderte de nada, y dices que el silencio del cantabrón o de tu amigo Díaz Vega es una bofetada tan desagradable como esperada? ¿Por qué no sales y les agradeces a tus colegas catalanes que te defiendan públicamente?¿Por qué no te atreves a salir y decirle a Arminio y Villar que te han dejado más solo que la una? ¡Ah! ¿que te han llamado para decirte que están contigo? Bien, vale, de acuerdo. Si a tí te vale, a mí también.
Dicen los entendidos, entre los que yo no estoy, por supuesto, que eres un árbitro tan malo, tan malo, que eres capaz de montar cualquier show y darle la razón a esos impresentables entrenadores que siempre buscan malas excusas porque Schuster no deja de ser sino un impresentable deportista. Pero, querido compañero, tú mismo con tu mecanismo y, si no te convencen Arminio y Villar, te puedes declarar en huelga o pedirles, por escrito, un tiempo de descanso que no de 'nevera'. A la huelga, Alfons, a la huelga. No sería la primera vez.
Última hora: Leo con interés las declaraciones de Victoriano a mi compañero Gabriel Sans donde certifica que su gabinete de abogados ha desistido de cursar una denuncia al Comité de Competición "porque la insinuación no es punible". Aún así, censura con dureza la actitud del técnico blanco y confía en que el Real Madrid no pase por alto comentarios que calificó de "tonterías", de "una grave falta de respeto" y que "nos resbalan". Arminio siempre ha destacado por su contundencia. Álvarez ya puede respirar más tranquilo porque su 'jefe' ya ha dado la cara por él. Ahora te toca decirle a Villar que convoque elecciones al comité y quedarás como lo que eres, un crack.
¿Por qué no sales públicamente, ya que no tienes que esconderte de nada, y dices que el silencio del cantabrón o de tu amigo Díaz Vega es una bofetada tan desagradable como esperada? ¿Por qué no sales y les agradeces a tus colegas catalanes que te defiendan públicamente?¿Por qué no te atreves a salir y decirle a Arminio y Villar que te han dejado más solo que la una? ¡Ah! ¿que te han llamado para decirte que están contigo? Bien, vale, de acuerdo. Si a tí te vale, a mí también.
Dicen los entendidos, entre los que yo no estoy, por supuesto, que eres un árbitro tan malo, tan malo, que eres capaz de montar cualquier show y darle la razón a esos impresentables entrenadores que siempre buscan malas excusas porque Schuster no deja de ser sino un impresentable deportista. Pero, querido compañero, tú mismo con tu mecanismo y, si no te convencen Arminio y Villar, te puedes declarar en huelga o pedirles, por escrito, un tiempo de descanso que no de 'nevera'. A la huelga, Alfons, a la huelga. No sería la primera vez.
Última hora: Leo con interés las declaraciones de Victoriano a mi compañero Gabriel Sans donde certifica que su gabinete de abogados ha desistido de cursar una denuncia al Comité de Competición "porque la insinuación no es punible". Aún así, censura con dureza la actitud del técnico blanco y confía en que el Real Madrid no pase por alto comentarios que calificó de "tonterías", de "una grave falta de respeto" y que "nos resbalan". Arminio siempre ha destacado por su contundencia. Álvarez ya puede respirar más tranquilo porque su 'jefe' ya ha dado la cara por él. Ahora te toca decirle a Villar que convoque elecciones al comité y quedarás como lo que eres, un crack.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Lesiones innecesarias
La noticia merece la reflexión por parte de mucha gente que rodea nuestro fútbol. No sé si pasará algo, no pasará nada o no pasa nada porque no tiene que pasar, pero el resultado final es que un partido de entrenamiento se traduce en un mes de baja para un jugador de fútbol. No es galáctico, no saldrá el vicepresidente honorífico de la Federació, Joan Laporta, a reclamar nada ante UEFA o FIFA, pero lo cierto es que Cárdenas estará un mes en el dique seco. Reproducimos, de manera íntegra, la noticia publicada este miércoles, 31, en Mundo Deportivo.
MUNDO DEPORTIVO.-Las selecciones también pasan factura a los modestos
Cárdenas, del San Cristóbal, forzó con la amateur y el domingo se rompió
Ángel Cárdenas - 31/10/2007
El partido de entrenamiento que disputó la selección amateur el pasado jueves ante la Gramenet B, con resultado favorable a los colomenses 2-1, ha traído consecuencias. En primer lugar, de los 18 seleccionados, únicamente se personaron 13, pues el resto alegó estar tocado o, como el caso del Santboià, estar convocados por su club ya que había la presentación oficial del equipo. Así las cosas, los jugadores que sí estuvieron allí, jugaron prácticamente todos los minutos.
Quien más acusó el esfuerzo fue el delantero del San Cristóbal Antonio Cárdenas. El jugador ya avisó que estaba 'tocado' antes de empezar, pero que había atendido a la llamada de Roberto Elvira "porque me hacía mucha ilusión". De hecho, el entrenador del equipo parroquial, Alberto Martín, habló con el seleccionador catalán para comentarle la situación del jugador y pedirle que no le forzara. Pero, ante la falta de efectivos, Cárdenas jugó los 90 minutos.
La consecuencia del sobreesfuerzo llegó el domingo. Durante el encuentro que disputó el San Cristóbal contra el Badalona B, Cárdenas se rompió: "Enseguida me di cuenta de que no estaba bien. El jueves jugué todo el partido con la selección amateur, cuando al principio sólo se preveía que iba a jugar media parte porque arrastraba molestias". El futbolista, máximo goleador del equipo, tiene una rotura fibrilar de 3 cm. en la parte posterior del muslo de la pierna derecha, que le tendrá, al menos, un mes de baja. Su entrenador se lamenta por esta inesperada lesión: "Todos los jugadores son importantes, pero todo el mundo sabe el peso que tiene Cárdenas en el equipo". El punta se une a la larga lista de lastimados que tiene el cuadro parroquial.
MUNDO DEPORTIVO.-Las selecciones también pasan factura a los modestos
Cárdenas, del San Cristóbal, forzó con la amateur y el domingo se rompió
Ángel Cárdenas - 31/10/2007
El partido de entrenamiento que disputó la selección amateur el pasado jueves ante la Gramenet B, con resultado favorable a los colomenses 2-1, ha traído consecuencias. En primer lugar, de los 18 seleccionados, únicamente se personaron 13, pues el resto alegó estar tocado o, como el caso del Santboià, estar convocados por su club ya que había la presentación oficial del equipo. Así las cosas, los jugadores que sí estuvieron allí, jugaron prácticamente todos los minutos.
Quien más acusó el esfuerzo fue el delantero del San Cristóbal Antonio Cárdenas. El jugador ya avisó que estaba 'tocado' antes de empezar, pero que había atendido a la llamada de Roberto Elvira "porque me hacía mucha ilusión". De hecho, el entrenador del equipo parroquial, Alberto Martín, habló con el seleccionador catalán para comentarle la situación del jugador y pedirle que no le forzara. Pero, ante la falta de efectivos, Cárdenas jugó los 90 minutos.
La consecuencia del sobreesfuerzo llegó el domingo. Durante el encuentro que disputó el San Cristóbal contra el Badalona B, Cárdenas se rompió: "Enseguida me di cuenta de que no estaba bien. El jueves jugué todo el partido con la selección amateur, cuando al principio sólo se preveía que iba a jugar media parte porque arrastraba molestias". El futbolista, máximo goleador del equipo, tiene una rotura fibrilar de 3 cm. en la parte posterior del muslo de la pierna derecha, que le tendrá, al menos, un mes de baja. Su entrenador se lamenta por esta inesperada lesión: "Todos los jugadores son importantes, pero todo el mundo sabe el peso que tiene Cárdenas en el equipo". El punta se une a la larga lista de lastimados que tiene el cuadro parroquial.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Felicidades a Artero
El colegiado asistente internacional, Antonio Artero, será el representante del arbitraje catalán en el próximo Mundialito que se celebrará el mes de diciembre. Artero, uno de los 'especialistas' con más categoría, aunque no reconocimiento, del fútbol español formará parte del equipo de Enrique Mejuto para una cita donde volverá a demostrar que está más que preparado, algo que tiene mucho más complicado el 'mejor' árbitro catalán de primera, Alvarez, a quien esperan, con ganas, en Sevilla y, por supuesto, el Madrid este próximo miércoles.
Felicidades, por tanto, a Artero, que es lo que toca, y mucho más tras haberle insultado gravemente Del Horno días atrás y ser sus compañeros tan cobardes de no reflejarlo en el acta (González Vázquez) ni decirle públicamente cuatro cosas al jugador del Athletic (Alvarez). A Artero no le ha hecho falta ningún 'peloteo' para llegar donde está.
Por cierto, la agradable noticia la dio Sergi Albert Jiménez, actual comentarista arbitral en TV3, el pasado sábado durante la transmisión del choque At Bilbao-Betis. Del COPEM salió y desde allí le hicieron 'hombre! a Albert.
Felicidades, por tanto, a Artero, que es lo que toca, y mucho más tras haberle insultado gravemente Del Horno días atrás y ser sus compañeros tan cobardes de no reflejarlo en el acta (González Vázquez) ni decirle públicamente cuatro cosas al jugador del Athletic (Alvarez). A Artero no le ha hecho falta ningún 'peloteo' para llegar donde está.
Por cierto, la agradable noticia la dio Sergi Albert Jiménez, actual comentarista arbitral en TV3, el pasado sábado durante la transmisión del choque At Bilbao-Betis. Del COPEM salió y desde allí le hicieron 'hombre! a Albert.
dissabte, 27 d’octubre del 2007
Roche, más solo que la una
Me lo cuentan y no me lo creo. Habrá que preguntarlo públicamente porque ya saben que los fines de semana la 'Casa del fútbol' (FCF) cierra, otra de las promesas electorales del presidente-censor que cumple tan bien como el goteo ¿excesivo? de publireportajes patrocinados, subvencionados, 'intercambiados' o, simplemente, amicales-. Definitivamente, ¡NO!, nunca hay exceso de información. Ahora, al director general de la Fundació de la Federació -no olvidar nunca que la 'Funda' depende de la 'Fede'- le conocen en todos los campos del mundo. Miquel Pardo no puede salir ya ni de casa. Bueno, todo pasa Miquel, lo que pasa también es que mientras usted da la cara, hay otros que la esconden y eso que la tienen bien dura. La cara, digo.
Todo este rollo viene a cuento del directivo que más 'llora' de toda la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Y digo lo de 'llorón' con todo el cariño porque pasó el 14 de octubre y Angel Villar se salió con la suya y Catalunya no jugó. El 'nen' viajó a Chicago, pidió ayuda a Sandro Rosell - el vicepresidente honorífico Laporta te mandará a la fila 25ª del palco por traidor- y se desvivió por el bien del país, pero el déspota Villar se salió con la suya.
De eso se habló la noche del viernes también en la 24ª Edición de la 'Nit dels Campions' que cada año organiza fenomenalmente bien Mundo Deportivo -sí, es mi casa y como la mía no hay ninguna-. Lástima que Jordi Roche, el censor Roche, que reservó diez cubiertos, en nombre de la Federació Catalana, se quedó más sólo que la una. Bueno, solo, solo, no ya que estuvo el triatleta, claro que tampoco acudió el 'alférez' Navas porque le dieron 'finde' semana- ni el Señor Salvador Gamell -yo no le digo 'vende-corbatas' al próximo vicepresidente de la Catalana aunque haría bien en no fiarse porque ese puesto está prometido a varios-. ¿Quienes fueron?Más, estuvieron más: Francisco Bercero -¿recogía premio?-, un representante del fútbol sala -¿en nómina?- y otro arbitral y no eran ni Israel López, el 'boss' del fútbol sala, ni César Ochoa . También acudió Jesús Farga aunque desconozco si el vocal federativo se quedó durante todo el acto y Mario Ruiz. Por cierto, Jordi, 'nen', aclara quién pagó los gastos de desplazamiento a Madrid, a Ruiz, Lluesma, López, Garcia y Campoy para la presentación de Mateo Alemany o ¿eso va a gastos varios?. Ya sé que sobra el dinero en la FCF, pero me encantan tus notas públicas. Quien me llame para decirme que se lo ha pagado de su bolsillo, lo publicaremos ¿vale?.
Y, todo este rollo ¿por qué? ¿qué han hecho ustedes para que les castigue de esta manera?¿ Y qué, se pueden preguntar? Pues nada pero sí que tienen que saber que Roche, el 'nen'-censor, que cuenta con 9, digo 9, entre vicepresidentes, tres con el mismo honor que se les supone al resto, y adjuntos a la presidencia más ¡¡¡24!!! vocales y más adjuntos, acudió a la cita más solo que la una. ¿Castells? ¿Campoy? ¿García? ¿Laporta? ¿Dani? Problemas de agenda. Eso siempre queda bien idéntica razón que seguro le impidió a Miguel Garcia, presidente del 'Hospi'- mi 'Hospi- ir la semana pasada a la cena de los Histórics. 'Nen', míratelo. Si no quieren ir contigo a ningún sitio, míratelo y no vale que digas que más vale estar solo que mal acompañado. ¡Échales! Si no están contigo, ten valor y échales. Que no, Jordi. Te lo digo porque sabes que te aprecio. Venga, a descansar que se presenta otra semana llena de actos, firmas, fotos, entrevistas, agasajos y demás asuntos trascendentales y, aunque eres muy joven, el peso de tu mochila es importante. Adiós.
Todo este rollo viene a cuento del directivo que más 'llora' de toda la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Y digo lo de 'llorón' con todo el cariño porque pasó el 14 de octubre y Angel Villar se salió con la suya y Catalunya no jugó. El 'nen' viajó a Chicago, pidió ayuda a Sandro Rosell - el vicepresidente honorífico Laporta te mandará a la fila 25ª del palco por traidor- y se desvivió por el bien del país, pero el déspota Villar se salió con la suya.
De eso se habló la noche del viernes también en la 24ª Edición de la 'Nit dels Campions' que cada año organiza fenomenalmente bien Mundo Deportivo -sí, es mi casa y como la mía no hay ninguna-. Lástima que Jordi Roche, el censor Roche, que reservó diez cubiertos, en nombre de la Federació Catalana, se quedó más sólo que la una. Bueno, solo, solo, no ya que estuvo el triatleta, claro que tampoco acudió el 'alférez' Navas porque le dieron 'finde' semana- ni el Señor Salvador Gamell -yo no le digo 'vende-corbatas' al próximo vicepresidente de la Catalana aunque haría bien en no fiarse porque ese puesto está prometido a varios-. ¿Quienes fueron?Más, estuvieron más: Francisco Bercero -¿recogía premio?-, un representante del fútbol sala -¿en nómina?- y otro arbitral y no eran ni Israel López, el 'boss' del fútbol sala, ni César Ochoa . También acudió Jesús Farga aunque desconozco si el vocal federativo se quedó durante todo el acto y Mario Ruiz. Por cierto, Jordi, 'nen', aclara quién pagó los gastos de desplazamiento a Madrid, a Ruiz, Lluesma, López, Garcia y Campoy para la presentación de Mateo Alemany o ¿eso va a gastos varios?. Ya sé que sobra el dinero en la FCF, pero me encantan tus notas públicas. Quien me llame para decirme que se lo ha pagado de su bolsillo, lo publicaremos ¿vale?.
Y, todo este rollo ¿por qué? ¿qué han hecho ustedes para que les castigue de esta manera?¿ Y qué, se pueden preguntar? Pues nada pero sí que tienen que saber que Roche, el 'nen'-censor, que cuenta con 9, digo 9, entre vicepresidentes, tres con el mismo honor que se les supone al resto, y adjuntos a la presidencia más ¡¡¡24!!! vocales y más adjuntos, acudió a la cita más solo que la una. ¿Castells? ¿Campoy? ¿García? ¿Laporta? ¿Dani? Problemas de agenda. Eso siempre queda bien idéntica razón que seguro le impidió a Miguel Garcia, presidente del 'Hospi'- mi 'Hospi- ir la semana pasada a la cena de los Histórics. 'Nen', míratelo. Si no quieren ir contigo a ningún sitio, míratelo y no vale que digas que más vale estar solo que mal acompañado. ¡Échales! Si no están contigo, ten valor y échales. Que no, Jordi. Te lo digo porque sabes que te aprecio. Venga, a descansar que se presenta otra semana llena de actos, firmas, fotos, entrevistas, agasajos y demás asuntos trascendentales y, aunque eres muy joven, el peso de tu mochila es importante. Adiós.
divendres, 26 d’octubre del 2007
Uó-Uó, en el Sánchez Pízjuán
Alfons Alvarez, el 'mejor' colegiado catalán de primera, dirigirá el apsasionante Sevilla-Real Madrid la jornada 11ª. Sin comentarios.
La Mutualitat funciona
"La Mutualitat funciona muy bien y es un referente". "La mutualitat necessitava que la posessin al dia" . Miquel Pardo, director general de la mùtua. SIN COMENTARIOS. IM-PRESIONANTE. Espero y deseo ver más entrevistas exclusivas en todos los medios. Dicen que todos los gatos son pardos. ¿Y eso qué querrá decir?
Un 'talento' anda suelto en la calle sicilia
La Federació Catalana de Fútbol ha decidido en las últimas horas ponerse el traje de investigador y va a por todas. Tras las últimas informaciones de esta modesta e inexistente web para el presidente-censor, Jordi Roche, la FCF va a por todas. "Futbol, salut i enganys" titulaba 'El 9' este jueves y ahí podíamos leer -felicidades Albert Solé- al talentoso triatleta, Paul Buscail, a quien su tarjeta profesional le ha colocado en la dirección general de la Federació.
Buscail, un 'talento' al que una empresa 'cazatalentos' eligió -¿quién ha sido esa empresa?- no tuvo ningún problema para decirle al compañero: "Teníem la sensació, amb el nou sistema d'introducción de dades que aran fael el mateixos clubs, que alguns s'havien relaxat i no feien passar las revisions ´mèdiques". ¡Toma, ya!. Buscail se ha dado cuenta de algo.
Paul Buscail, a quien no se le movió ni un solo pelo tras semejante deducción, se había negado, días antes, a declararlo en Futbolcatalunya.com, una decisión que jamás censuraremos porque cada cual, aunque le vaya en su generoso sueldo, habla donde y con quien le da la gana, pero a partir de ahora Paul, Buscail o el triatleta no podrá ir con la cabeza levantada ante sus empleados ni ante los clubs. Cuando se le pregunta directamente por cualquier asunto, se esconde, recula, se acobarda y le cede el testigo al secretario general Albert Baza . ¡Qué lástima, Paul!. La gente del fútbol pensaba que lo más redondo que habías visto era una rueda de bicicleta y le vamos a tener que dar la razón.
Y se la vamos a tener que dar cuando afirma, sin rubor, y amenaza, sin rubor, a los clubs lo que esta modesta e inexistente web les decía días atrás. Escribe Albert Solé: "Per la federació, el dia que passi una desgràcia amb algun jugador, i es possi de manifest que no havia passat la reglamentària revisió mèdica, hi podría haver conseqüencies jurídiques greus". Y , ahí, Paul, no te librarías ni tú ni tu bicicleta.
¡Qué lástima, Paul! No me voy a meter más contigo, con usted, que luego los empleados se rien por dentro -¿ha aumentado la nómina del fútbol sala, Paul?-, no me voy a meter más con vos pues, al fin y al cabo, eres 'la voz de tu amo' y de un censor se puede esperar cualquier cosa. Como dice mi amigo Alfonso Azuara: "Bueno, en catalán, es bó; dos veces, bueno: bó-bó". Claro que también dice: "bien, en catalán, es bé; dos veces, bien, bé-bé....... " De 95.000 licencias, este año se revisarán 30.000 y encima sacan pecho. Triatleta, gracias por dar la cara y cuídate no te vayas a despeinar ante tal esfuerzo.
Buscail, un 'talento' al que una empresa 'cazatalentos' eligió -¿quién ha sido esa empresa?- no tuvo ningún problema para decirle al compañero: "Teníem la sensació, amb el nou sistema d'introducción de dades que aran fael el mateixos clubs, que alguns s'havien relaxat i no feien passar las revisions ´mèdiques". ¡Toma, ya!. Buscail se ha dado cuenta de algo.
Paul Buscail, a quien no se le movió ni un solo pelo tras semejante deducción, se había negado, días antes, a declararlo en Futbolcatalunya.com, una decisión que jamás censuraremos porque cada cual, aunque le vaya en su generoso sueldo, habla donde y con quien le da la gana, pero a partir de ahora Paul, Buscail o el triatleta no podrá ir con la cabeza levantada ante sus empleados ni ante los clubs. Cuando se le pregunta directamente por cualquier asunto, se esconde, recula, se acobarda y le cede el testigo al secretario general Albert Baza . ¡Qué lástima, Paul!. La gente del fútbol pensaba que lo más redondo que habías visto era una rueda de bicicleta y le vamos a tener que dar la razón.
Y se la vamos a tener que dar cuando afirma, sin rubor, y amenaza, sin rubor, a los clubs lo que esta modesta e inexistente web les decía días atrás. Escribe Albert Solé: "Per la federació, el dia que passi una desgràcia amb algun jugador, i es possi de manifest que no havia passat la reglamentària revisió mèdica, hi podría haver conseqüencies jurídiques greus". Y , ahí, Paul, no te librarías ni tú ni tu bicicleta.
¡Qué lástima, Paul! No me voy a meter más contigo, con usted, que luego los empleados se rien por dentro -¿ha aumentado la nómina del fútbol sala, Paul?-, no me voy a meter más con vos pues, al fin y al cabo, eres 'la voz de tu amo' y de un censor se puede esperar cualquier cosa. Como dice mi amigo Alfonso Azuara: "Bueno, en catalán, es bó; dos veces, bueno: bó-bó". Claro que también dice: "bien, en catalán, es bé; dos veces, bien, bé-bé....... " De 95.000 licencias, este año se revisarán 30.000 y encima sacan pecho. Triatleta, gracias por dar la cara y cuídate no te vayas a despeinar ante tal esfuerzo.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Roche obre la veda
Ja ho saben els clubs catalans: qui desitgi una subvenció per part de la Fundació Catalana de Futbol, és a dir, per part de la Federació Catalana de Futbol, només l'ha de demanar al totpoderós president-censor del futbol català, Jordi Roche. La tàctica és infalible: li 'cantes la canya' i la Fundació paga. La Fundació no està per a ajudar als clubs que imparteixin més cursos de 'primers auxilis' per als entrenadors, no està perquè en tots els camps hagi una ambulància amb personal qualificat, no està per a rebaixar el cost dels arbitratges. Per a tot això, no està.
M'alegro personalment pels organitzadors del Torneig d'Històrics, encara que s'hagin oblidat de convidar a FutbolCatalunya.com al sopar de la passada setmana. No passa res. A més, per algunes companyies que hi havia, potser millor ni assistir-hi. Fer la 'pilota' és una cosa que deixem en mans dels 'subvencionats'. Per cert, quin paper pinta en aquesta història el 'alferes' Navas prometent, primer, ajudes econòmiques als Històrics i, després, ratificant-les el president-censor? No és més lògic que sigui Roche, primer, qui apunti la decisió i l'empleat -encara que 'alferes', però empleat- executi i no faci mèrits? Ni així el 'alferes' serà el 'hereu' del tron del 'nen'. Ni així, Navas.
Només una altra cosa: missatge gratuït per als organitzadors del també històric Torneig de l'Estany que, si no m'equivoco -em sap greu si és així- complirà aquest any la seva 40ena. edició. Demanin, demanin a Navas i Roche i la Fundació -és a dir, el futbol català- pagarà. Que demanin els de l'Estany i tots aquells que munten aquests partits estiuencs que anys enrere gairebé omplien estadis i que ara malviuen.
M'alegro personalment pels organitzadors del Torneig d'Històrics, encara que s'hagin oblidat de convidar a FutbolCatalunya.com al sopar de la passada setmana. No passa res. A més, per algunes companyies que hi havia, potser millor ni assistir-hi. Fer la 'pilota' és una cosa que deixem en mans dels 'subvencionats'. Per cert, quin paper pinta en aquesta història el 'alferes' Navas prometent, primer, ajudes econòmiques als Històrics i, després, ratificant-les el president-censor? No és més lògic que sigui Roche, primer, qui apunti la decisió i l'empleat -encara que 'alferes', però empleat- executi i no faci mèrits? Ni així el 'alferes' serà el 'hereu' del tron del 'nen'. Ni així, Navas.
Només una altra cosa: missatge gratuït per als organitzadors del també històric Torneig de l'Estany que, si no m'equivoco -em sap greu si és així- complirà aquest any la seva 40ena. edició. Demanin, demanin a Navas i Roche i la Fundació -és a dir, el futbol català- pagarà. Que demanin els de l'Estany i tots aquells que munten aquests partits estiuencs que anys enrere gairebé omplien estadis i que ara malviuen.
dijous, 18 d’octubre del 2007
El director general dóna la cara a mitges
Paul Buscail ja duu un any i cinc mesos al capdavant de la direcció general de la Federació Catalana de Futbol encara que sembla que aquest recordman de Catalunya d'triatló -he dit triatló i no futbol- encara estigui vivint les seves primeres hores en el carrer Sicília. No li discutiré ni el seu ‘talent’ ni el seu tarannà ja que, al cap i a la fi, cadascú som el que som i bastant tenim, però quan una persona assumeix una responsabilitat i només fa que treure's de sobre situacions incòmodes de damunt o eludir respostes i ‘regalar-les’ als qui estan al seu costat, perquè gaudeixen d'un ‘status’ inferior al seu rang, em sembla un gest covard.
“Agraeixo a Roche i a la seva junta –com si la junta pintés quelcom- que deixessin clar des del principi quines eren les competències i la responsabilitat de cadascun” va contestar Buscail a Sport el passat 3 d'octubre. Increïble. Li agraïa a Roche que deixés bé clar qui era ell i qui era Albert Baza a qui han intentat acomiadar de la FCF però, com que no tenen el que cal tenir, es fiquen amb l'únic que sap com funciona el ‘corral de la Pacheca’. I s'hi fiquen per la seva incompetència. Això sí: si alguna cosa no funciona (assumpte ‘Federació Catalana de Futbol Sala'), el ‘mort’ per al feble.
Oh, triatleta! Quina gran oportunitat has perdut per a dir-li a la gent del futbol, a la gent que tu no coneixes encara, que, si passa una desgràcia en un camp (la qual cosa no desitja lògicament ningú) podeu anar tots a la presó. Sí, tots, perquè, encara que us treieu la responsabilitat de damunt i la passeu als clubs, no sou la Federació Catalana la casa de tots els clubs? Triatleta: si moltes fitxes federatives són falsificades, és obligació teva perseguir a qui enganya, per això cobres i molt generosament perquè, com tu vas dir mesos enrere, “abans els sistemes de gestió eren arcaics. Ara el nostre repte no és només gestionar els recursos sinó optimitzar-los”. Doncs, fes això: optimitza, triatleta, optimitza.
Deia la presidenta de l'Artés, Teresa Puigbó, en l'última assemblea del futbol català (30 de juny) que “a la Federació Catalana li sobra prepotència i li manca transparència”. Oi que no, Paul? Per cert, per al president-censor. No fa falta que torni a dir que està estudiant querellar-se contra Ángel Villar. Ja ningú li creu, ni tan sols els ‘pilotes’ que té al seu costat
“Agraeixo a Roche i a la seva junta –com si la junta pintés quelcom- que deixessin clar des del principi quines eren les competències i la responsabilitat de cadascun” va contestar Buscail a Sport el passat 3 d'octubre. Increïble. Li agraïa a Roche que deixés bé clar qui era ell i qui era Albert Baza a qui han intentat acomiadar de la FCF però, com que no tenen el que cal tenir, es fiquen amb l'únic que sap com funciona el ‘corral de la Pacheca’. I s'hi fiquen per la seva incompetència. Això sí: si alguna cosa no funciona (assumpte ‘Federació Catalana de Futbol Sala'), el ‘mort’ per al feble.
Oh, triatleta! Quina gran oportunitat has perdut per a dir-li a la gent del futbol, a la gent que tu no coneixes encara, que, si passa una desgràcia en un camp (la qual cosa no desitja lògicament ningú) podeu anar tots a la presó. Sí, tots, perquè, encara que us treieu la responsabilitat de damunt i la passeu als clubs, no sou la Federació Catalana la casa de tots els clubs? Triatleta: si moltes fitxes federatives són falsificades, és obligació teva perseguir a qui enganya, per això cobres i molt generosament perquè, com tu vas dir mesos enrere, “abans els sistemes de gestió eren arcaics. Ara el nostre repte no és només gestionar els recursos sinó optimitzar-los”. Doncs, fes això: optimitza, triatleta, optimitza.
Deia la presidenta de l'Artés, Teresa Puigbó, en l'última assemblea del futbol català (30 de juny) que “a la Federació Catalana li sobra prepotència i li manca transparència”. Oi que no, Paul? Per cert, per al president-censor. No fa falta que torni a dir que està estudiant querellar-se contra Ángel Villar. Ja ningú li creu, ni tan sols els ‘pilotes’ que té al seu costat
dimecres, 17 d’octubre del 2007
El 'alferes' Navas treu pit
Dies enrere, el meu admirat Lluís Payarols, una de les dues o tres persones que saben, realment, del que va la realitat del 'futbol català', em va aconsellar -savi, Luigi!-, que no escrivís sempre contra la Federació Catalana de futbol i menys contra el president-censor-mut, Jordi Roche. Vaig arribar a pensar que, una vegada més, el meu benvolgut amic tenia raó però, Luigi, el 'alferes' Navas, el 'hereu' Navas, el 'nen' del 'nen' em treu de les meves caselles.
Personalment no tinc res contra ell ja que mai vaig tenir res amb ell. Els seus mèrits per a arribar a la FCF només els sap ell i alguns grans personatges que se sonrogen perquè el seu grau de 'piloteig' presidencial passa de la barrera de l'absurd. Si a tot això, s'uneix la campanya de 'autobombo' que es reserva en els mitjans de comunicació 'afins', Albert Navas, és impossible que un calli. El que espero, també, és que l'ex-secretari de futbol sala, ara ascendit a gerent -secretari ve de secret, 'alferes', no ho oblidis mai- contesti obertament quan se li pregunti una mica sobre la Fundació de la Federació. Navas presumeix d'haver 'apadrinat' 664 nens. Felicitats, xaval!.
Fa més de sis mesos li preguntem quants directius ho havien fet i el 'canguelo' li va tornar mut com al seu cap-censor. 'Albertito' no podia dir que, excepte l'ex vicepresident dimitit, Miguel Ángel Ventura, i Jesús Farga, ni un més, ni un més de tota la 'banda' de Roche, seguia l'exemple, ni tan sols el propi Roche. Increïble però cert i això que diners és de les poques coses que sobren en aquesta junta. Per descomptat que tan sols és un detall, Lluís, una anècdota però, quan algú demana, ha de donar exemple i, especialment, si l'única cosa que tens és diners. Pobre, pobre, que només tens diners, va dir el poeta.
El desig de formar directius mereix punt i a part i com no estic amb ganes de conya, 'pasopalabra'. Si la Federació Catalana ha de formar i educar directius com el 'mut-censor' Jordi -crec que no seràs vicepresident de la Espanyola si guanya Alemany, 'nen', si continues així- o com el 'alferes-hereu' Navas, va el futbol català apanyat. Ho sento, Luigi, però llegir frases com 'la transparència amb la qual opera la Fundació des del primer dia' o 'els nombres deixen ben a les clares que el treball de la Fundació no es queda en meres paraules ni remotes promeses' em produeix fàstic. I ho dic. Peco?
Personalment no tinc res contra ell ja que mai vaig tenir res amb ell. Els seus mèrits per a arribar a la FCF només els sap ell i alguns grans personatges que se sonrogen perquè el seu grau de 'piloteig' presidencial passa de la barrera de l'absurd. Si a tot això, s'uneix la campanya de 'autobombo' que es reserva en els mitjans de comunicació 'afins', Albert Navas, és impossible que un calli. El que espero, també, és que l'ex-secretari de futbol sala, ara ascendit a gerent -secretari ve de secret, 'alferes', no ho oblidis mai- contesti obertament quan se li pregunti una mica sobre la Fundació de la Federació. Navas presumeix d'haver 'apadrinat' 664 nens. Felicitats, xaval!.
Fa més de sis mesos li preguntem quants directius ho havien fet i el 'canguelo' li va tornar mut com al seu cap-censor. 'Albertito' no podia dir que, excepte l'ex vicepresident dimitit, Miguel Ángel Ventura, i Jesús Farga, ni un més, ni un més de tota la 'banda' de Roche, seguia l'exemple, ni tan sols el propi Roche. Increïble però cert i això que diners és de les poques coses que sobren en aquesta junta. Per descomptat que tan sols és un detall, Lluís, una anècdota però, quan algú demana, ha de donar exemple i, especialment, si l'única cosa que tens és diners. Pobre, pobre, que només tens diners, va dir el poeta.
El desig de formar directius mereix punt i a part i com no estic amb ganes de conya, 'pasopalabra'. Si la Federació Catalana ha de formar i educar directius com el 'mut-censor' Jordi -crec que no seràs vicepresident de la Espanyola si guanya Alemany, 'nen', si continues així- o com el 'alferes-hereu' Navas, va el futbol català apanyat. Ho sento, Luigi, però llegir frases com 'la transparència amb la qual opera la Fundació des del primer dia' o 'els nombres deixen ben a les clares que el treball de la Fundació no es queda en meres paraules ni remotes promeses' em produeix fàstic. I ho dic. Peco?
dijous, 11 d’octubre del 2007
Anirà 'el nen' al Palau Sacosta?
Avui i demà són dos grans dates per al futbol català, millor dit per a la Selecció de Futbol sala ja que jugarà dos partits amistosos contra la selecció d'Estats Units en el Pavelló de Palau Sacosta, de Girona, i en el Parc Esportiu, de Cornellà, respectivament. Segur que allí, en la Girona natal del president-censor de la Catalana de futbol, Jordi Roche, també es deixarà veure i mostrarà la seva solidaritat amb el president de la Federació de Sala, Josep Maria Zamora.
Després de la garrotada soferta pel matusser Ángel Villar, ara toca tribunals -el 'nen' ha promès que anirà fins al final- i toca també ser al costat de la selecció de futbol sala, una de les nou seleccions catalanes reconegudes oficialment. A més, està integrada en la Unió Europea de Futsal i en l'Associació Mundial de Futsal, que organitzen competicions paral·leles a les de la FIFA, en les quals la Selecció Catalana ha intervingut recentment. Roche, l'altre futbol sala, amb el qual també t'has reunit més d'una vegada, t'espera.
Després de la garrotada soferta pel matusser Ángel Villar, ara toca tribunals -el 'nen' ha promès que anirà fins al final- i toca també ser al costat de la selecció de futbol sala, una de les nou seleccions catalanes reconegudes oficialment. A més, està integrada en la Unió Europea de Futsal i en l'Associació Mundial de Futsal, que organitzen competicions paral·leles a les de la FIFA, en les quals la Selecció Catalana ha intervingut recentment. Roche, l'altre futbol sala, amb el qual també t'has reunit més d'una vegada, t'espera.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
On estàn 'Uó-Uó i Ochoa?
La imatge que ens van oferir diumenge passat les televisions on apareixia el jugador de l'Athletic de Bilbao, Asier del Horno, insultant greument al nostre col·legiat-assistent internacional, Antonio Artero, són vergonyoses i fastigoses. Li va dir de tot en una actitud covarda i lamentable. Encara que més lamentable és que el col·legiat, Bernardino González Vázquez, no ho reflectís en l'acta arbitral. Si no es castiga en el futbol professional, què esperem que passi en la resta de categories?
Segur que el 'valent' Alfons Álvarez, el nostre millor àrbitre català de primera -més conegut com 'míster Uó-uó'- motivo pel qual va expulsar al levantinista Kapo-, ja haurà cridat al seu primer 'cap', Sánchez Arminio, o al seu segon 'cap', Ochoa Díez, per a anunciar la seva solidaritat i la seva immediata posició de vaga davant de tal abús.
I, si no ho ha fet Don Alfons, és hora que Ochoa surti públicament i defensi a un dels seus. Artero! estem amb tu encara que contis amb escassos elements poc donats a plantar cara
Segur que el 'valent' Alfons Álvarez, el nostre millor àrbitre català de primera -més conegut com 'míster Uó-uó'- motivo pel qual va expulsar al levantinista Kapo-, ja haurà cridat al seu primer 'cap', Sánchez Arminio, o al seu segon 'cap', Ochoa Díez, per a anunciar la seva solidaritat i la seva immediata posició de vaga davant de tal abús.
I, si no ho ha fet Don Alfons, és hora que Ochoa surti públicament i defensi a un dels seus. Artero! estem amb tu encara que contis amb escassos elements poc donats a plantar cara
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Roche 'compleix' dos anys
Encara que sembli mentida -ho dic perquè ningú s'ha fet eco de l'onomàstica i això que el 'nen' té mitjans de comunicació 'agraïts'- sembla que tots hem oblidat que aquest dilluns, 8 d'octubre, fa dos anys que sortia triat president de la Federació Catalana de futbol, el jove president-censor, Jordi Roche. Dos anys en els quals cal posar-li nota encara que només el futbol català tingui dret a fer-ho. És hora de fer balanç, hora de parlar clar i no contestar només a les preguntes 'pilotes' de periodistes 'pilotes' que es 'venen' per quatre monedes.
Dos anys que, pel que sembla, també han passat per alt a la Federació i això que publiquen en els seus mitjans fins a l'últim refredat de Roche. Bé, què hi farem? Segur que dilluns que ve, dia 15 -es compleixen dos anys de la presa de possessió- Roche complirà amb la seva paraula, oferirà una roda de premsa i no farà, com a Madrid, declinar l'oferiment del portaveu de la Plataforma anti-Villar, Mateo Alemany.
En una carta que va enviar el 24 de febrer de l'any passat -i que es manté a la web federativa-, Jordi diu: “M'he compromès trimestralment a donar la màxima informació dels tasques que anem desenvolupant a la Federació”. Doncs això. Ja ha arribat aquest trimestre desitjat per a escoltar-lo amb molta atenció, no? Segur que l'alferes-hereu o l'eficient director general, Pol Buscail, o la 'mainadera' o el 'ven-corbates' o el 'palanganer' li ho posaran fàcil, per no dir la subvencionada premsa.
Dos anys que, pel que sembla, també han passat per alt a la Federació i això que publiquen en els seus mitjans fins a l'últim refredat de Roche. Bé, què hi farem? Segur que dilluns que ve, dia 15 -es compleixen dos anys de la presa de possessió- Roche complirà amb la seva paraula, oferirà una roda de premsa i no farà, com a Madrid, declinar l'oferiment del portaveu de la Plataforma anti-Villar, Mateo Alemany.
En una carta que va enviar el 24 de febrer de l'any passat -i que es manté a la web federativa-, Jordi diu: “M'he compromès trimestralment a donar la màxima informació dels tasques que anem desenvolupant a la Federació”. Doncs això. Ja ha arribat aquest trimestre desitjat per a escoltar-lo amb molta atenció, no? Segur que l'alferes-hereu o l'eficient director general, Pol Buscail, o la 'mainadera' o el 'ven-corbates' o el 'palanganer' li ho posaran fàcil, per no dir la subvencionada premsa.
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Prou de notes i de plors
La Federació Catalana de Futbol, perdó, el president-censor de la FCF, Jordi Roche, segueix plorant per la negativa del president de la Federació Espanyola, Ángel Villar i crec que ja ha arribat el moment de dir prou! i posar-se a treballar. Tradueixo el missatge, 'nen': o presentes (presenta vostè) una demanda ja! o calli, si us plau. No entenc el victimisme de Roche. Ni ho entenc ni ho entendré com tampoc entenc que la seva 'generositat econòmica' amb els mitjans de comunicació afins (té hostils?) no li serveixin per dur a terme una campanya d'assetjament i enderrocament contra Villar.
Tampoc entenc com Catalunya -segona territorial per llicències- no pren la paraula en la presentació de Mateo Alemany com alternativa a 'Angelito'. Roche, poc segur deuria estar, va preferir callar (ho hauria fet de meravella Joan Castells). Trist, lamentable i poc edificant tret dels seus 'palmeros' ja que estan davant el millor president de la història de la Federació Catalana encara que, si pregunta vostè (president-censor), sempre haurà un valent, que no necessita càrrecs, que li parlarà de Pablo Porta. No ho dic per mi ja que bastants 'pals' -la majoria immerescuts- li vaig donar. Però, com va dir no sé qui: 'molt arròs per a tan poc pollastre'.
Bé, per avui ja n'hi ha prou. Després de llegir el comunicat ploraner on s'agraeix a tothom “les nombroses mostres de suport rebudes” (a la premsa no fa falta que se li agraeixi res) per la 'cacicada' de Villar, no puc més.
Ah¡ L''epístola d'avui també del seleccionador, Pere Gratacós. Molt bé, Pere, ara només queda que els expliquis als entrenadors catalans les raons per pujar-los la taxa per la mutualitat i els nous drets de contracte. Per tot això, Pere, et (li) dic el mateix que al 'nen', al teu (al seu) president-censor: menys cloquejar i més interposar... demandes, dues, si és possible, millor que una. Els 300.000 euros que no aniran al futbol base, els paga Villar o tu/vostè?
Tampoc entenc com Catalunya -segona territorial per llicències- no pren la paraula en la presentació de Mateo Alemany com alternativa a 'Angelito'. Roche, poc segur deuria estar, va preferir callar (ho hauria fet de meravella Joan Castells). Trist, lamentable i poc edificant tret dels seus 'palmeros' ja que estan davant el millor president de la història de la Federació Catalana encara que, si pregunta vostè (president-censor), sempre haurà un valent, que no necessita càrrecs, que li parlarà de Pablo Porta. No ho dic per mi ja que bastants 'pals' -la majoria immerescuts- li vaig donar. Però, com va dir no sé qui: 'molt arròs per a tan poc pollastre'.
Bé, per avui ja n'hi ha prou. Després de llegir el comunicat ploraner on s'agraeix a tothom “les nombroses mostres de suport rebudes” (a la premsa no fa falta que se li agraeixi res) per la 'cacicada' de Villar, no puc més.
Ah¡ L''epístola d'avui també del seleccionador, Pere Gratacós. Molt bé, Pere, ara només queda que els expliquis als entrenadors catalans les raons per pujar-los la taxa per la mutualitat i els nous drets de contracte. Per tot això, Pere, et (li) dic el mateix que al 'nen', al teu (al seu) president-censor: menys cloquejar i més interposar... demandes, dues, si és possible, millor que una. Els 300.000 euros que no aniran al futbol base, els paga Villar o tu/vostè?
divendres, 5 d’octubre del 2007
EL CANVI A MADRID ÉS NECESSARI (article de Pere Gratacós)
La Redacció de FutbolCatalunya.com ha rebut aquest article d'opinió escrit pel seleccionador català absolut, Pere Gratacós. Pel seu interès, aquí el reproduïm.
El canvi a Madrid és necessari
És necessari un canvi de política i un talant més dialogant per tal que la RFEF doni a la FCF la importància que es mereix per tal que no es tornin a produir greuges d’aquest tipus.
Després de veure com ha acabat tot, les sensacions que em queden no poden ser bones. És una llàstima que després de tot el que s’ha treballat per preparar i dur a terme un partit, haguem de veure com des de la Federació Espanyola es boicotegen les nostres esperances. L’actitud dels federatius de Madrid, especialment la del seu president, no m’ha agradat gens ni mica, perquè m’ha donat la sensació que la voluntat i els interessos de Catalunya i de la FCF no s’ha tingut en compte en cap moment. I que les seves idees s’han acabat imposant pel camí de l’autoritat, sense cap obertura al diàleg.
És necessari que arribi d’una vegada per totes el reconeixement que la FCF es mereix per part de la Federació Espanyola i demés institucions, per tal que Catalunya pugui organitzar els partits que cregui oportuns, sempre respectant la normativa, i citar als rivals que vegi com a més interessants. Per això, des de la FCF creiem que hi ha d’haver un canvi polític a la RFEF. I si no és amb aquest president, ho haurà de ser amb un altre, que mostri el talant negociador i la voluntat de diàleg que el senyor Ángel Maria Villar no ha exhibit en cap moment.
Hem de fer entendre que per la Selecció catalana i la FCF aquests partits són molt importants. No només importants pel que fa a l’equip, sinó també pel propi funcionament de l’entitat. La impossibilitat a disputar aquest encontre suposa un greuge econòmic i institucional, ja que s’ha privat a la FCF d’uns ingressos que havien entrat dins el pressupost vigent i que anaven destinats a potenciar el futbol base. És també gràcies a la disputa d’aquests amistosos que la Selecció catalana ha de guanyar prestigi, i de continuar creixent, per tal que el seu nom dins el panorama futbolístic guanyi encara més importància.
A banda, de tot aquest episodi, en trec un aspecte molt positiu, i que no vull deixar de destacar. I és que m’ha satisfet enormement veure com tant la FCF i el seu president, Jordi Roche, i el Govern han treballat de la mà, i han fet tot el possible i fins l’últim moment, per aconseguir que el partit es jugués. I també com s’han mogut de manera decidida per trobar una alternativa a la negativa de la RFEF a l’enfrontament contra els EUA. Aquesta unió s’ha de mantenir per poder fer més forta la gestió esportiva de la FCF i el creixement del futbol català.
PERE GRATACÓS
dijous, 4 d’octubre del 2007
Hay que demandar a Villar
El presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche, anunció este jueves lo que todos nos temíamos: Catalunya no jugará el 14 de octubre contra nadie. Lástima que lo hiciera en Madrid aunque tampoco pasa nada ya que lo dijo ante un público amigo en el que destacó el futuro presidente de la Federación Española, Mateo Alemany.
Roche, que llegó a Madrid junto a Ricard Campoy, Miguel García, Viçenç Lluesma, Israel López y Mario Ruiz - ¡vaya tropa!- (¿dónde quedó Joan Castells?), se sentó a la derecha de Alemany, lo que no sé si quiere decir algo o no quiere decir nada. En cualquier caso se sentó a la derecha de quien quiere ser presidente de la Española, un futuro presidente que no entiende por qué Villar se ha empeñado en el veto. Pero Alemany dijo algo más. Lean: "No veo en qué se puede sentir perjudicada la RFEF porque juegue Catalunya. Además el objetivo es recaudar dinero para el fútbol base. ¿Qué hará ahora Roche para recuperar esos 300.000 euros de ingresos?”
Pues, ya lo sabes 'nen'. Adelante con los faroles, Jordi. ¿Por qué no presentas/presentan/presentamos todos una demanda contra la Federación Española de Fútbol y le pedimos a Villar esos 300.000 euros? Que lo sepa la Secretària General de l'Esport de la Generalitat, Anna Pruna; que lo sepa el president Montilla, Carod-Rovira, nuestro amigo de la Plataforma seleccions catalanes, la UFEC y todo el mundo. Podemos llevar a Villar a los tribunales. ¿Por qué no lo hace usted personalmente, Jordi, dada su condición de abogado? De paso, otra cosita: su vicepresdiente-honorífico, Joan Laporta, ¿para que portería chuta, Villar o Alemany? ¿Honor? ¿Qué honor? Venga, 'nen', estamos contigo.
Roche, que llegó a Madrid junto a Ricard Campoy, Miguel García, Viçenç Lluesma, Israel López y Mario Ruiz - ¡vaya tropa!- (¿dónde quedó Joan Castells?), se sentó a la derecha de Alemany, lo que no sé si quiere decir algo o no quiere decir nada. En cualquier caso se sentó a la derecha de quien quiere ser presidente de la Española, un futuro presidente que no entiende por qué Villar se ha empeñado en el veto. Pero Alemany dijo algo más. Lean: "No veo en qué se puede sentir perjudicada la RFEF porque juegue Catalunya. Además el objetivo es recaudar dinero para el fútbol base. ¿Qué hará ahora Roche para recuperar esos 300.000 euros de ingresos?”
Pues, ya lo sabes 'nen'. Adelante con los faroles, Jordi. ¿Por qué no presentas/presentan/presentamos todos una demanda contra la Federación Española de Fútbol y le pedimos a Villar esos 300.000 euros? Que lo sepa la Secretària General de l'Esport de la Generalitat, Anna Pruna; que lo sepa el president Montilla, Carod-Rovira, nuestro amigo de la Plataforma seleccions catalanes, la UFEC y todo el mundo. Podemos llevar a Villar a los tribunales. ¿Por qué no lo hace usted personalmente, Jordi, dada su condición de abogado? De paso, otra cosita: su vicepresdiente-honorífico, Joan Laporta, ¿para que portería chuta, Villar o Alemany? ¿Honor? ¿Qué honor? Venga, 'nen', estamos contigo.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
El 'nen' ya está en Madrid
Este jueves es el gran día. Este 4 de octubre es la fecha elegida por parte de la Plataforma opositora al presidente de la Federación Española de fútbol, Ángel Villar, para dar la cara y presentar a Mateo Alemany como la gran alternativa. Hasta nueve federaciones territoriales (Andaluza, Aragonesa, Balear, Cántabra, Castilla-La Mancha, Catalana, Extremeña, Gallega y Riojana), la Liga de Fútbol Profesional y la Asociación de Entrenadores de Fútbol, se harán la foto y apoyarán al dirigente mallorquín.
Tal y como informamos el pasado lunes (no es ningún mérito sino sólo información), Catalunya acudirá con una amplia representación. Es más, Jordi Roche, presidente, Ricard Campoy y Miguel García, vicepresidentes, e Israel López, responsable del fútbol sala, ya se dejaron ver en el restaurante Txistu este miércoles por la noche con el resto de protagonistas. Una buena ocasión para que Roche siga reivindicando el amistoso de Catalunya el próximo 14 de octubre, una buena oportunidad para que proclame a los cuatro vientos que luchará por una ¿vicepresidencia? de la Española o, ¿pactará Catalunya sin recibir tan goloso premio?
Por cierto, a última hora se ha 'caído' de la lista el vicepresidente económico Joan Castells. El motivo anunciado se llama 'problema de agenda'. ¿Son Campoy y García el problema? Hay que pensar que no aunque Castells, que era de los pocos que sabía de tal presentación con mucha antelación, se queda en casa.
Sólo una cosa más: Roche, Campoy, García y López han acudido a Madrid a nivel personal, es decir, cada cual se paga de su bolsillo su billete de avión y su hotel correspondiente. Bueno, quizás no todos, ya que López es un empleado de la Fundación aunque eso sólo sea un detalle. Este jueves es el gran día ya que se empieza a ver la luz en el horizonte de una Federación Española necesitada de aire fresco. Ya discutiremos más tarde si no está viciado de salida porque más de uno, Roche incluido, se puede llevar sorpresas. Como dice el refrán, 'nen': "donde las dan, las toman". A cuidarse.
Tal y como informamos el pasado lunes (no es ningún mérito sino sólo información), Catalunya acudirá con una amplia representación. Es más, Jordi Roche, presidente, Ricard Campoy y Miguel García, vicepresidentes, e Israel López, responsable del fútbol sala, ya se dejaron ver en el restaurante Txistu este miércoles por la noche con el resto de protagonistas. Una buena ocasión para que Roche siga reivindicando el amistoso de Catalunya el próximo 14 de octubre, una buena oportunidad para que proclame a los cuatro vientos que luchará por una ¿vicepresidencia? de la Española o, ¿pactará Catalunya sin recibir tan goloso premio?
Por cierto, a última hora se ha 'caído' de la lista el vicepresidente económico Joan Castells. El motivo anunciado se llama 'problema de agenda'. ¿Son Campoy y García el problema? Hay que pensar que no aunque Castells, que era de los pocos que sabía de tal presentación con mucha antelación, se queda en casa.
Sólo una cosa más: Roche, Campoy, García y López han acudido a Madrid a nivel personal, es decir, cada cual se paga de su bolsillo su billete de avión y su hotel correspondiente. Bueno, quizás no todos, ya que López es un empleado de la Fundación aunque eso sólo sea un detalle. Este jueves es el gran día ya que se empieza a ver la luz en el horizonte de una Federación Española necesitada de aire fresco. Ya discutiremos más tarde si no está viciado de salida porque más de uno, Roche incluido, se puede llevar sorpresas. Como dice el refrán, 'nen': "donde las dan, las toman". A cuidarse.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
La Federació irá con Mateo Alemany
Este próximo jueves está prevista, en Madrid, la puesta de largo del futurible a la presidencia de la Federación Española, Mateo Alemany. Junto al ex presidente del Real Mallorca estarán todos quienes, en un principio, irán de la mano para derrocar al eterno Ángel Villar y, entre ellos, acudirá solícito el presidente-censor de la Federació Catalana, Jordi Roche. Claro que el 'nen' ya sabe que va a la capital para salir en la foto, algo que le 'pone', pero de ahí a abrir la boca, nada de nada.
Junto al 'nen', ya que solo va a pocos sitios, viajará el vicepresidente económico, Joan Castells, a quien olvidó 'invitar' cuando meses atrás vino a Barcelona el secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzky. Ahora le hace falta al presidente-censor y el ex vicepresidente azulgrana, al que sigue sin tragar su colega 'honorífico', Joan Laporta, también acudirá al igual que el directivo-profesional del fútbol sala catalán, Israel López (bueno, queda mejor decir 'Coordinador del Programa Monitors'). Que conste que no es una crítica sino todo lo contrario. López cobra poco para lo que se merece y se merece mucho no sólo por las firmas que aportó en el proceso electoral o el peso que pueda tener en el futuro.
La única duda que nos asalta (no nos preocupa, simplemente nos asalta) pasa por dos nombres propios: Ricard Campoy (vicepresidente primero) y Miguel García (vicepresidente, a secas). Los dos se han partido la cara por Roche, aunque el 'nen' lo olvide cuando le da la gana, pero no sé si, finalmente, estarán el jueves, en Madrid. Roche lo tiene que consultar con medio mundo y, cuando acabe de ese medio, se lo preguntará al otro medio dada su eterna inseguridad: ¿es conveniente para la imagen de la Federació, es decir, para su imagen que quienes se han partido la cara para su elección le roben un poco de protagonismo? A García le piden que calle, es más, el presidente-censor le ruega (no se atreve a ordenarle) que calle. Roche sabe que García es un peligro porque cuando saca la lengua a pasear (ahora la tiene de vacaciones) no se corta un pelo, lo mismo que sabe que si Campoy empieza a rajar, temblaría el joven censor porque ya está de vuelta de todo. Lo dicho, ¿viajarán también Campoy y García o les dejará el 'nen' en casa porque ya están pasados de rosca?
Por cierto, felicidades a la Federació Catalana y, particularmente, a la Fundaciò de la Federació por la nueva web -aquí no censuramos, querido Jordi-. Felicidades al 'alférez'. Se ha ganado un ascenso. Bueno, ¿alférez o heredero? Por cierto, hace varios meses le preguntamos a Albert Navas i Sadurní (¡toma ya!), cuántos directivos habían apadrinado un niño y aún estamos esperando que el 'alférez' conteste. Tranquilo, chaval, no corras. Seguro que a partir de ahora conoceremos todos los números de la Fundació. La transparencia es obligada porque así se lo dijo Roche desde que a alguien se le ocurrió llamarle para que fuera presidente.
Bueno, Jordi, presidente, esperamos lo mejor de ti en Madrid. ¿Lo mejor es que estés callado? No, ni mucho menos. Lo que esperamos es que, si alguien te pregunta o te dejan hablar, admitas que sigues negociando un 'bolo' para Catalunya con un combinado africano para el día 14, aunque al final puedas tirar la toalla. Ojalá me equivoque. Ya sabes, 'nen', que estamos y estaremos siempre a tu lado. Saludos.
Junto al 'nen', ya que solo va a pocos sitios, viajará el vicepresidente económico, Joan Castells, a quien olvidó 'invitar' cuando meses atrás vino a Barcelona el secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzky. Ahora le hace falta al presidente-censor y el ex vicepresidente azulgrana, al que sigue sin tragar su colega 'honorífico', Joan Laporta, también acudirá al igual que el directivo-profesional del fútbol sala catalán, Israel López (bueno, queda mejor decir 'Coordinador del Programa Monitors'). Que conste que no es una crítica sino todo lo contrario. López cobra poco para lo que se merece y se merece mucho no sólo por las firmas que aportó en el proceso electoral o el peso que pueda tener en el futuro.
La única duda que nos asalta (no nos preocupa, simplemente nos asalta) pasa por dos nombres propios: Ricard Campoy (vicepresidente primero) y Miguel García (vicepresidente, a secas). Los dos se han partido la cara por Roche, aunque el 'nen' lo olvide cuando le da la gana, pero no sé si, finalmente, estarán el jueves, en Madrid. Roche lo tiene que consultar con medio mundo y, cuando acabe de ese medio, se lo preguntará al otro medio dada su eterna inseguridad: ¿es conveniente para la imagen de la Federació, es decir, para su imagen que quienes se han partido la cara para su elección le roben un poco de protagonismo? A García le piden que calle, es más, el presidente-censor le ruega (no se atreve a ordenarle) que calle. Roche sabe que García es un peligro porque cuando saca la lengua a pasear (ahora la tiene de vacaciones) no se corta un pelo, lo mismo que sabe que si Campoy empieza a rajar, temblaría el joven censor porque ya está de vuelta de todo. Lo dicho, ¿viajarán también Campoy y García o les dejará el 'nen' en casa porque ya están pasados de rosca?
Por cierto, felicidades a la Federació Catalana y, particularmente, a la Fundaciò de la Federació por la nueva web -aquí no censuramos, querido Jordi-. Felicidades al 'alférez'. Se ha ganado un ascenso. Bueno, ¿alférez o heredero? Por cierto, hace varios meses le preguntamos a Albert Navas i Sadurní (¡toma ya!), cuántos directivos habían apadrinado un niño y aún estamos esperando que el 'alférez' conteste. Tranquilo, chaval, no corras. Seguro que a partir de ahora conoceremos todos los números de la Fundació. La transparencia es obligada porque así se lo dijo Roche desde que a alguien se le ocurrió llamarle para que fuera presidente.
Bueno, Jordi, presidente, esperamos lo mejor de ti en Madrid. ¿Lo mejor es que estés callado? No, ni mucho menos. Lo que esperamos es que, si alguien te pregunta o te dejan hablar, admitas que sigues negociando un 'bolo' para Catalunya con un combinado africano para el día 14, aunque al final puedas tirar la toalla. Ojalá me equivoque. Ya sabes, 'nen', que estamos y estaremos siempre a tu lado. Saludos.
dissabte, 29 de setembre del 2007
Gràcies a 'Els millors anys de la nostra vida'
Observo amb atenció la informació que el diari SPORT presenta avui en la seva secció de Futbol Català un article on es fa ressó de la voluntat de la Federació Catalana de Futbol per mantenir el 14 d'octubre la data per a un amistós entre la selecció i un combinat africà. Llegeixo la notícia amb satisfacció ja que els companys de ‘Els millors anys de la nostra vida,’ amb Bernat Soler al capdavant, -t'acordes dels vells temps en Ràdio Barcelona?- han sabut llegir el que ja avançava Futbolcatalunya.com dijous 27.
No sé si Bernat va citar la font de FC o va llençar la notícia com si fos una mica seva. Vull quedar-me amb el primer concepte. Soler sap que, a més de dedicar "Els millors anys de la ‘seva’ vida" a la ràdio, a tots se'ns coneix, més tard o més d'hora, pels nostres actes. Si ho ha fet, bé per Bernat. Si no ho ha fet, allà amb Bernat. Apreciem a tot l'equip d'Esports de Catalunya Ràdio i, especialment, al seu cap, Ricard Torquemada, millor persona que professional i que és (aquest sí) un exemple a seguir i de qui paga la pena aprendre. Bé. Cap més comentari.
Catalunya -és a dir, Roche, perquè no es refia de cap dels seus (ni dels pilotes)- ja té aparaulat aquest partit, aMontjuïc (Bernat) perquè el president-censor de la Catalana (ja t'ho explicaré, Bernat) segueix preferint viatjar a Chicago amb TV3, tot i que no ofereixi la possibilitat de que els partits de la fase d'ascens a Segona B es veiessin per aquesta cadena -perquè no hi ha diners- o els futbolistas de Catalunya no passin les proves mèdiques obligatòries. Bernat, és clar que una cosa és la paraula i una altra la signatura i al final pot haver marxa enrere.
No sé si Bernat va citar la font de FC o va llençar la notícia com si fos una mica seva. Vull quedar-me amb el primer concepte. Soler sap que, a més de dedicar "Els millors anys de la ‘seva’ vida" a la ràdio, a tots se'ns coneix, més tard o més d'hora, pels nostres actes. Si ho ha fet, bé per Bernat. Si no ho ha fet, allà amb Bernat. Apreciem a tot l'equip d'Esports de Catalunya Ràdio i, especialment, al seu cap, Ricard Torquemada, millor persona que professional i que és (aquest sí) un exemple a seguir i de qui paga la pena aprendre. Bé. Cap més comentari.
Catalunya -és a dir, Roche, perquè no es refia de cap dels seus (ni dels pilotes)- ja té aparaulat aquest partit, aMontjuïc (Bernat) perquè el president-censor de la Catalana (ja t'ho explicaré, Bernat) segueix preferint viatjar a Chicago amb TV3, tot i que no ofereixi la possibilitat de que els partits de la fase d'ascens a Segona B es veiessin per aquesta cadena -perquè no hi ha diners- o els futbolistas de Catalunya no passin les proves mèdiques obligatòries. Bernat, és clar que una cosa és la paraula i una altra la signatura i al final pot haver marxa enrere.
divendres, 28 de setembre del 2007
Rehabilitacions i revisions preocupants
Duc molt temps, massa temps, parlant amb molta gent de la mateixa història i, per descomptat, no val per res. Bé sí, val la pena encara que només sigui per a tocar els nassos als incompetents. No vaig a assenyalar a ningú, i és de les poques ocasions que escric en primera persona, però, després de veure un reportatge sobre Antonio Puerta, torno com un imbècil, altra vegada, a la càrrega.
Aquest pròxim cap de setmana comença la competició oficial en el futbol base però els directius de la Federació Catalana de Futbol (bé, Roche, perquè els altres només figuren) estan més preocupats pel 14 d'Octubre. Aquest cap de setmana comença la competició i la immensa majoria dels xavals NO HA PASSAT LA PERTINENT, OBLIGATORIA I RECOMANABLE REVISIÓ MÈDICA. És vergonyós, lamentable, indignant, repugnant i fastigós. Quan un parla amb la Federació declinen qualsevol responsabilitat cap als clubs i els clubs et diuen que és impossible portar-la a terme encara que tan sols sigui un mínim electrocardiograma. Per què no obliguen als pares –altra vegada els pares, sí, els qui paguen, als qui caldria fer fora del futbol, tal com diuen molts directius-, per què no ens obliguen a presentar, com a mínim, un electro, una anàlisi de sang i altre d'orina? Dic, com a mínim, encara que això sigui carregar a la Seguretat Social el que li correspon a la ‘milionària’ Mutualitat a la qual va prometre Roche donar-li un canvi quan arribés al poder.
Però això va ser abans. Ara només preocupa viatjar a Chicago amb TV3, sortir en tots els mitjans de comunicació plorant i a veure si em puc ‘endollar’ en les pròximes eleccions a la presidència del Barça o a les de la Federació Espanyola. Per tot això, anem a demanar-li a Déu, Buda, Al·là o a qui faci falta, que cuidi dels nostres nens en els camps on els serveis sanitaris brillen per la seva absència. No vull plorar més per casos com el de Puerta ni pel de cap altre, però, com hàgim de plorar, espero i desitjo que ho paguin els seus responsables.
Només una cosa més. En les últimes hores m'han repetit que als clubs no els interessa gairebé res tot el que escrivim sobre l'increment de la Mutualitat o el cobrament de les multes per un import doble o triple de l'estipulat. Tampoc els importa als entrenadors, que ni protesten (els agradarà?) les noves tarifes per a aquest 2007 per estar col·legiats i treballar després d'eliminar el 3% del passat. Doncs tampoc estic d'acord amb aquests comentaris perquè el dimarts 25 m'informaven sobre la decisió de la companyia d'assegurances ASISA de retirar l'assistència als lesionats del futbol base català en la seva segona intervenció. Pel que sembla, havien decidit que qui haguessin de recuperar-se s'havien de desplaçar a Barcelona des de Granollers, Terrassa etc…
Una trucada a la FCF per part de ‘Futbolcatalunya.com’ va arreglar misteriosament la situació i ASISA complirà amb el seu acord amb Roche, un acord del que qualsevol dia la Unió de Federacions Esportives de Catalunya podria parlar molt, això sí, abans que el president-censor, Roche, marxi al costat del president David Moner.
Aquest pròxim cap de setmana comença la competició oficial en el futbol base però els directius de la Federació Catalana de Futbol (bé, Roche, perquè els altres només figuren) estan més preocupats pel 14 d'Octubre. Aquest cap de setmana comença la competició i la immensa majoria dels xavals NO HA PASSAT LA PERTINENT, OBLIGATORIA I RECOMANABLE REVISIÓ MÈDICA. És vergonyós, lamentable, indignant, repugnant i fastigós. Quan un parla amb la Federació declinen qualsevol responsabilitat cap als clubs i els clubs et diuen que és impossible portar-la a terme encara que tan sols sigui un mínim electrocardiograma. Per què no obliguen als pares –altra vegada els pares, sí, els qui paguen, als qui caldria fer fora del futbol, tal com diuen molts directius-, per què no ens obliguen a presentar, com a mínim, un electro, una anàlisi de sang i altre d'orina? Dic, com a mínim, encara que això sigui carregar a la Seguretat Social el que li correspon a la ‘milionària’ Mutualitat a la qual va prometre Roche donar-li un canvi quan arribés al poder.
Però això va ser abans. Ara només preocupa viatjar a Chicago amb TV3, sortir en tots els mitjans de comunicació plorant i a veure si em puc ‘endollar’ en les pròximes eleccions a la presidència del Barça o a les de la Federació Espanyola. Per tot això, anem a demanar-li a Déu, Buda, Al·là o a qui faci falta, que cuidi dels nostres nens en els camps on els serveis sanitaris brillen per la seva absència. No vull plorar més per casos com el de Puerta ni pel de cap altre, però, com hàgim de plorar, espero i desitjo que ho paguin els seus responsables.
Només una cosa més. En les últimes hores m'han repetit que als clubs no els interessa gairebé res tot el que escrivim sobre l'increment de la Mutualitat o el cobrament de les multes per un import doble o triple de l'estipulat. Tampoc els importa als entrenadors, que ni protesten (els agradarà?) les noves tarifes per a aquest 2007 per estar col·legiats i treballar després d'eliminar el 3% del passat. Doncs tampoc estic d'acord amb aquests comentaris perquè el dimarts 25 m'informaven sobre la decisió de la companyia d'assegurances ASISA de retirar l'assistència als lesionats del futbol base català en la seva segona intervenció. Pel que sembla, havien decidit que qui haguessin de recuperar-se s'havien de desplaçar a Barcelona des de Granollers, Terrassa etc…
Una trucada a la FCF per part de ‘Futbolcatalunya.com’ va arreglar misteriosament la situació i ASISA complirà amb el seu acord amb Roche, un acord del que qualsevol dia la Unió de Federacions Esportives de Catalunya podria parlar molt, això sí, abans que el president-censor, Roche, marxi al costat del president David Moner.
dimecres, 26 de setembre del 2007
'Luz de Gas', 'El Padrí' i els 'palmeros'
La nit de dimarts passat va ser intensa en el local 'Luz de Gas'. I, diran, què té a veure això amb el futbol català? Contesto: tot. Tal com va ocórrer mesos enrere, José Luis Gutierrez, 'El Padrí' Gutierrez, un dels molts directius desaprofitats en la Federació Catalana, va presentar en societat -aquesta vegada de la mà de la seva discogràfica Mediterrani Llatí- la seva fenomenal obra musical 'El último cartucho'. Molt recomanable, de debò. Segur que els mitjans de comunicació de la FCF ho reflectiran pròximament. No seran sis o vuit pàgines com al president-censor, Jordi Roche, perquè el 'nen' és el 'nen', però se li rendirà aquest homenatge en els pròxims dies.
No cal dir que Josep Lluís va tornar a demostrar que és un '10', a nivell personal, davant un públic rendit en el qual no estaven tots els que són però sí van anar la majoria, especialment els 'palmeros', a qui el 'Cap' de la Catalana farà fora quan li vingui de gust. És a dir: a la 'mainadera', al 'ven-corbates' -estava el 'tonto'?- o al jove 'alferes', entre d'altres. No sé què li diran al 'totpoderós' censor, però les adulacions només serveixen per a descobrir molt clarament als futurs traïdors. Al temps.
Entre cançons i aclamacions a Josep Lluís -ets gran, Josep Lluís!-, el 'nen' xerrava. Ningú l'escoltava, però xerrava amb el president de la Federació de Nicaragua!!! Serà el nostre rival el pròxim 14 d'octubre? Quantes demandes ha presentat ja el viatger Roche contra Villar i la Federació Espanyola? Vinga, nen!. A per ells, que són pocs i covards! Cal jugar el 14 d'octubre sí o sí! Què s'ha pensat Angelito? Contra Nicaragua o contra nosaltres mateixos. Per què no es juga un entretingut Catalunya-Catalunya i així els deixem en ridícul dues vegades? Vinga, valent! Sinó, potser hauríem de dir, com Josep Lluís en les seves cançons: 'bla, bla, bla'... Perdó: 'la, la, la'.
No cal dir que Josep Lluís va tornar a demostrar que és un '10', a nivell personal, davant un públic rendit en el qual no estaven tots els que són però sí van anar la majoria, especialment els 'palmeros', a qui el 'Cap' de la Catalana farà fora quan li vingui de gust. És a dir: a la 'mainadera', al 'ven-corbates' -estava el 'tonto'?- o al jove 'alferes', entre d'altres. No sé què li diran al 'totpoderós' censor, però les adulacions només serveixen per a descobrir molt clarament als futurs traïdors. Al temps.
Entre cançons i aclamacions a Josep Lluís -ets gran, Josep Lluís!-, el 'nen' xerrava. Ningú l'escoltava, però xerrava amb el president de la Federació de Nicaragua!!! Serà el nostre rival el pròxim 14 d'octubre? Quantes demandes ha presentat ja el viatger Roche contra Villar i la Federació Espanyola? Vinga, nen!. A per ells, que són pocs i covards! Cal jugar el 14 d'octubre sí o sí! Què s'ha pensat Angelito? Contra Nicaragua o contra nosaltres mateixos. Per què no es juga un entretingut Catalunya-Catalunya i així els deixem en ridícul dues vegades? Vinga, valent! Sinó, potser hauríem de dir, com Josep Lluís en les seves cançons: 'bla, bla, bla'... Perdó: 'la, la, la'.
dimarts, 25 de setembre del 2007
Villar se surt amb la seva
Segons els companys d'infoesports.com, “la Federació nord-americana de futbol ha tret del calendari de partits el Catalunya-EE.UU, que estava previst pel proper 14 d'octubre”. Aquesta decisió confirma “el vet de la Federació Espanyola de Futbol a la FCF i dóna per tancada la polèmica sobre l'encontre entre els seleccions nord-americana i catalana”.
Consumada, doncs, la decisió dictatorial del president de l'Espanyola, Ángel Villar, ara només queda que el seu col·lega-censor en la Federació Catalana, Jordi Roche, ofereixi una roda de premsa on expliqui les accions legals que presentarà DE DEBÒ contra la RFEF i, personalment, contra el màxim dirigent del futbol. Però que ho faci DE DEBÒ i que expliqui totes les accions legals que ja s'han dut a terme (li donem una setmana, si ho desitja).
No val que convoqui als mitjans de comunicació, ofereixi el seu mitin populista i avorrit, com sempre, i després ningú sàpiga res més. O és que ja sabem què va passar amb totes les querelles i demandes que anava a presentar contra Euskadi per 'robar-nos' a Camerún al Nadal? Vinga, nen! Estem amb tu!
Consumada, doncs, la decisió dictatorial del president de l'Espanyola, Ángel Villar, ara només queda que el seu col·lega-censor en la Federació Catalana, Jordi Roche, ofereixi una roda de premsa on expliqui les accions legals que presentarà DE DEBÒ contra la RFEF i, personalment, contra el màxim dirigent del futbol. Però que ho faci DE DEBÒ i que expliqui totes les accions legals que ja s'han dut a terme (li donem una setmana, si ho desitja).
No val que convoqui als mitjans de comunicació, ofereixi el seu mitin populista i avorrit, com sempre, i després ningú sàpiga res més. O és que ja sabem què va passar amb totes les querelles i demandes que anava a presentar contra Euskadi per 'robar-nos' a Camerún al Nadal? Vinga, nen! Estem amb tu!
dilluns, 24 de setembre del 2007
Conferències i augments per a tècnics
El Comitè Tècnic d'Entrenadors de Catalunya ha decidit oferir una conferència aquest pròxim dimecres (CAR de Sant Cugat, 19 h.) a càrrec del director del futbol base de l'AZ Alkmaar holandès, Aloys Wijnker. 'La formació del jugador sota la perspectiva del Futbol Holandès' és un títol perfecte.
Cal felicitar el president-professional dels tècnics catalans, Pere Gratacós, per tal iniciativa.Només falta saber si la presència de míster Wijnker no serà un càrrec més amb que abonaran els seus col·legues després de la desagradable sorpresa, en forma d'augment, que li 'van regalar' els clubs en l'última assemblea de la Federació del president-censor, Jordi Roche.
Cal felicitar el president-professional dels tècnics catalans, Pere Gratacós, per tal iniciativa.Només falta saber si la presència de míster Wijnker no serà un càrrec més amb que abonaran els seus col·legues després de la desagradable sorpresa, en forma d'augment, que li 'van regalar' els clubs en l'última assemblea de la Federació del president-censor, Jordi Roche.
dijous, 20 de setembre del 2007
'Uó, uó' (Álvarez) no xiularà Catalunya
El president censor de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, comunicarà en les pròximes hores que el dia 14 d'octubre, Catalunya no jugarà ni contra els Estats Units ni -al noranta-nou per cent de possibilitats- contra Gibraltar ni contra ningú. És més, ni potser l'1 de novembre seria una data a considerar. El president de la Federació Espanyola, Ángel Villar, haurà guanyat el pols. Felicitats. Em sap greu, com a la immensa majoria, que el poder demostri, una altra vegada, qui mana per sobre de totes les coses, fins i tot per sobre de la raó i del sentit comú. Em sap greu a nivell social, moral, esportiu, econòmic i, sens dubte, personal encara que a Roche se li hagi anat el partit de les mans. Al final ha faltat valentia, no vull assenyalar ningú ja que tothom sap on és el seu lloc o hauria de saber-ho. El que sí li dic és: la propera vegada s'ha de 'cloquejar' menys, posar el que hi ha que posar i actuar. Què hagués pogut fer l'inepte Villar si Catalunya hagués jugat el 14 d'octubre? Encara no aconsegueixo endevinar-ho. És una pena.
Tot el procés ha estat penós, lamentable i fastigós. Ara, en aquest dur moment on un sap el que és la impotència, convido el president Roche -així està ben dit?- que reflexioni i recordi el que significa que algú et censuri, tingui o no tingui la 'seva' raó, com va fer vostè mateix amb aquest mitjà de comunicació -Futbolcatalunya.com- en una revista de la pròpia Federació, la casa de tots, no la seva ni la de la seva junta. No obstant això, no es preocupi. Com més bordin, més cavalcarem. El que no li 'perdonaré' mai a Villar és que ens hagi deixat sense tornar a veure a míster 'Uó, Uó,' el millor col·legiat català de Primera, Alfons Álvarez, perquè estic segur que en aquesta ocasió no s'hauria negat a xiular Catalunya. Estic segur: Álvarez s'hagués enfrontat al seu 'cap' Sánchez Arminio, al seu president, Àngel Villar i a qui hagués fet falta. Oi, Alfons?
Tot el procés ha estat penós, lamentable i fastigós. Ara, en aquest dur moment on un sap el que és la impotència, convido el president Roche -així està ben dit?- que reflexioni i recordi el que significa que algú et censuri, tingui o no tingui la 'seva' raó, com va fer vostè mateix amb aquest mitjà de comunicació -Futbolcatalunya.com- en una revista de la pròpia Federació, la casa de tots, no la seva ni la de la seva junta. No obstant això, no es preocupi. Com més bordin, més cavalcarem. El que no li 'perdonaré' mai a Villar és que ens hagi deixat sense tornar a veure a míster 'Uó, Uó,' el millor col·legiat català de Primera, Alfons Álvarez, perquè estic segur que en aquesta ocasió no s'hauria negat a xiular Catalunya. Estic segur: Álvarez s'hagués enfrontat al seu 'cap' Sánchez Arminio, al seu president, Àngel Villar i a qui hagués fet falta. Oi, Alfons?
dimecres, 19 de setembre del 2007
La Federació o 'El corral de la Pacheca'
El president-censor de la Federació Catalana de Fútbol, Jordi Roche, no s'atura. Ni en els seus millors somnis hauria imaginat veure's, un dia sí i l'altre també, a la foto i com el 'noi' bo de la pel·lícula. Però que quedi clar que tots estem amb el 'nostre estimat president' després de l'actitud dictatorial i prepotent d'Àngel Villar.
Difícilment no podem canviar de pensament: Villar és un greu problema per al futbol català encara que el president de la Federació Espanyola té una cosa que el 'nen' de la Catalana no ha aconseguit: difícilment no treuràs cap projecte cap endavant quan el teu adjunt a la presidència, Andrés Manzano, continua sense aparèixer per les juntes -cal aplaudir-li la seva ferma actitud- i tu no tens el que cal tenir per convidar-lo a sortir.
De la mateixa manera que, en aquesta última junta, a part de carregar contra Joan Gaspart, la qual cosa és respectable però poc edificant, no t'assabentes que un dels teus posa a 'parir' el teu seleccionador, Pere Gratacós, per la sortida del tècnic Toni Almendros i tu calles.
Per tot això, volgut Jordi, 'nen', posa ordre a casa teva i després ja anirem a per la Federació Espanyola o, almenys, per una altra butaca per continuar sortint a la foto. El que ens preocupa és la selecció i, si és Gibraltar el nostre contrari, que ho sigui, però ara és l'hora en què has de posar el que ja has demostrat que no tens ja que la teva junta és el més semblant al 'Corral de la Pacheca' que a una altra cosa. Què ens pot fer Villar si juguem el 14? No comptem amb el suport del teu amic Jaime? De Lissavetzky, dic. Doncs, anem, valent. Cuida't.
Difícilment no podem canviar de pensament: Villar és un greu problema per al futbol català encara que el president de la Federació Espanyola té una cosa que el 'nen' de la Catalana no ha aconseguit: difícilment no treuràs cap projecte cap endavant quan el teu adjunt a la presidència, Andrés Manzano, continua sense aparèixer per les juntes -cal aplaudir-li la seva ferma actitud- i tu no tens el que cal tenir per convidar-lo a sortir.
De la mateixa manera que, en aquesta última junta, a part de carregar contra Joan Gaspart, la qual cosa és respectable però poc edificant, no t'assabentes que un dels teus posa a 'parir' el teu seleccionador, Pere Gratacós, per la sortida del tècnic Toni Almendros i tu calles.
Per tot això, volgut Jordi, 'nen', posa ordre a casa teva i després ja anirem a per la Federació Espanyola o, almenys, per una altra butaca per continuar sortint a la foto. El que ens preocupa és la selecció i, si és Gibraltar el nostre contrari, que ho sigui, però ara és l'hora en què has de posar el que ja has demostrat que no tens ja que la teva junta és el més semblant al 'Corral de la Pacheca' que a una altra cosa. Què ens pot fer Villar si juguem el 14? No comptem amb el suport del teu amic Jaime? De Lissavetzky, dic. Doncs, anem, valent. Cuida't.
dimarts, 18 de setembre del 2007
Campió... amb premi?
Ha passat una setmana des que el Nàstic s'alcés amb el títol de campió de la Copa Catalunya a Palamós. Els de Tarragona han guanyat un trofeu amb un sistema de competició que, històricament, s'ha posat al servei dels grans, a la recerca de les finals Barça-Espanyol que fan més patxoca -sempre segons qui determina que aquests equips entrin directament en semifinals- que, posats a escollir, un Sants-Igualada.
Perquè ja poden canviar els presidents de la Federació Catalana de Futbol (FCF) que, com diu la cançó d'un ex porter dels equips de base del Real Madrid, la vida segueix igual. En aquesta edició, el Nàstic també s'ha vist afavorit pel tractament 'de Primera' i ha ocupat una tercera plaça a les semifinals, deixant només una (sí, sí, UNA) per a tota la resta de participants en la competició i que va ser pel Girona.
Però tornem al tema. El Nàstic, campió. Felicitacions, abracades, trofeus a la llotja del Nou Municipal de Palamós... i ara, què? Com a flamant campió de la Copa Catalunya, els organitzadors el convidaran a incorporar-se al torneig a les properes semifinals, o pel contrari serà 'convidat' a entrar una eliminatòria abans?
Jo, personalment, m'inclino per la segona opció. Aquí només estan convidats uns grans que, per qüestions de calendari, seleccions i totes aquelles excuses que vulguin, acaben presentant alineacions més semblants a les dels seus equips B que no pas a les que presenten a la Lliga. Sí, és clar, hi ha un problema de dates. Però també hi ha un problema de decència esportiva. Mentre aquest greuge continui, la Copa Catalunya continuarà sent un torneig de pandereta al servei de la directiva de la FCF de torn. I potser cada any hi haurà més renúncies a participar-hi per part dels equips que no reben el favoritisme federatiu.
Fa gràcia veure que els organitzadors no deixen participar els equips filials i, en canvi, consenteixen alineacions com la presentada pel Barça als partits contra el Girona i el Nàstic. Llavors, per què Barça i Espanyol no entren des de la primera eliminatòria, com tots els altres equips? Potser algú em pot respondre, "perquè també els equips que juguen promocions no s'incorporen fins a la tercera ronda" o "perquè els de Segona A no entren fins a una eliminatòria abans de les semifinals". Aquestes excuses podrien valdre per a la passada edició però, i enguany? Quina competició estaran disputant Barça i Espanyol a partir del 19 de maig? I veient les alineacions d'aquestes semifinals, una altra pregunta: quina competició estaven disputant el Barça B i l'Espanyol B quan es va iniciar la passada Copa Catalunya?
Frank Rijkaard va veure còmodament des del seu sofà -suposo, que ja és molt suposar- la final de dimarts passat, mentre els seus ajudants Neeskens i Eusebio dirigien l'equip. Va ser baixa per una grip que potser hagués estat un lleu refredat si, en comptes de jugar la final de la Copa Catalunya, el Barça afrontés el primer partit de la Champions. Però tant és. Rijkaard sap que a la propera edició, al Barça el tornaran a posar a les semifinals i que l'equip campió, el Nàstic, haurà d'afrontar una eliminatòria abans de les semifinals per a guanyar l'accés.
Dur destí del campió, encara que temps enrera, la cosa era pitjor. I si no, que us ho expliquin els seguidors de l'Europa, doble campió de la Copa Catalunya als anys 1997 i 1998, que vam veure com el seu equip havia d'afrontar la competició de l'any següent a ser campions des de les primeres de canvi, mentre que la seva víctima a les dues finals, el Barça, entrava a les semifinals. Sí, ja ho sé, hi havia un altre president a la FCF llavors, però en comptes d'aprendre de les errades, sempre tendim a empitjorar. I per això la Copa Catalunya és un destorb, un 'torneig de la galeta' que només l'interessa a uns quants per sortir a la foto i que es riuen d'un futbol modest que té uns dirigents als quals veig que ja els hi està bé que les coses es facin així. I si no, que protestin on han de protestar.
Perquè ja poden canviar els presidents de la Federació Catalana de Futbol (FCF) que, com diu la cançó d'un ex porter dels equips de base del Real Madrid, la vida segueix igual. En aquesta edició, el Nàstic també s'ha vist afavorit pel tractament 'de Primera' i ha ocupat una tercera plaça a les semifinals, deixant només una (sí, sí, UNA) per a tota la resta de participants en la competició i que va ser pel Girona.
Però tornem al tema. El Nàstic, campió. Felicitacions, abracades, trofeus a la llotja del Nou Municipal de Palamós... i ara, què? Com a flamant campió de la Copa Catalunya, els organitzadors el convidaran a incorporar-se al torneig a les properes semifinals, o pel contrari serà 'convidat' a entrar una eliminatòria abans?
Jo, personalment, m'inclino per la segona opció. Aquí només estan convidats uns grans que, per qüestions de calendari, seleccions i totes aquelles excuses que vulguin, acaben presentant alineacions més semblants a les dels seus equips B que no pas a les que presenten a la Lliga. Sí, és clar, hi ha un problema de dates. Però també hi ha un problema de decència esportiva. Mentre aquest greuge continui, la Copa Catalunya continuarà sent un torneig de pandereta al servei de la directiva de la FCF de torn. I potser cada any hi haurà més renúncies a participar-hi per part dels equips que no reben el favoritisme federatiu.
Fa gràcia veure que els organitzadors no deixen participar els equips filials i, en canvi, consenteixen alineacions com la presentada pel Barça als partits contra el Girona i el Nàstic. Llavors, per què Barça i Espanyol no entren des de la primera eliminatòria, com tots els altres equips? Potser algú em pot respondre, "perquè també els equips que juguen promocions no s'incorporen fins a la tercera ronda" o "perquè els de Segona A no entren fins a una eliminatòria abans de les semifinals". Aquestes excuses podrien valdre per a la passada edició però, i enguany? Quina competició estaran disputant Barça i Espanyol a partir del 19 de maig? I veient les alineacions d'aquestes semifinals, una altra pregunta: quina competició estaven disputant el Barça B i l'Espanyol B quan es va iniciar la passada Copa Catalunya?
Frank Rijkaard va veure còmodament des del seu sofà -suposo, que ja és molt suposar- la final de dimarts passat, mentre els seus ajudants Neeskens i Eusebio dirigien l'equip. Va ser baixa per una grip que potser hagués estat un lleu refredat si, en comptes de jugar la final de la Copa Catalunya, el Barça afrontés el primer partit de la Champions. Però tant és. Rijkaard sap que a la propera edició, al Barça el tornaran a posar a les semifinals i que l'equip campió, el Nàstic, haurà d'afrontar una eliminatòria abans de les semifinals per a guanyar l'accés.
Dur destí del campió, encara que temps enrera, la cosa era pitjor. I si no, que us ho expliquin els seguidors de l'Europa, doble campió de la Copa Catalunya als anys 1997 i 1998, que vam veure com el seu equip havia d'afrontar la competició de l'any següent a ser campions des de les primeres de canvi, mentre que la seva víctima a les dues finals, el Barça, entrava a les semifinals. Sí, ja ho sé, hi havia un altre president a la FCF llavors, però en comptes d'aprendre de les errades, sempre tendim a empitjorar. I per això la Copa Catalunya és un destorb, un 'torneig de la galeta' que només l'interessa a uns quants per sortir a la foto i que es riuen d'un futbol modest que té uns dirigents als quals veig que ja els hi està bé que les coses es facin així. I si no, que protestin on han de protestar.
Cal fer fora a Baliu i Navas
El fet que Catalunya no pugui jugar davant Estats Units és una conseqüència definitiva perquè el jove president-censor de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, no cavil·li ni la més mínima possibilitat d'abraçar-se a Ángel Villar en les futures eleccions a la Federació Espanyola perquè, tot i que resulti difícil d'entendre, hi ha un agent que fa el 'doble joc' en la junta de la Catalana.
També ha quedat clar que Catalunya-USA no serà una realitat perquè Villar és un prepotent tossut i, encara que es 'vengui' com una nacionalista convençut, la realitat demostra tot el contrari. Pero no tot ha d'acabar amb Villar. A Roche, a qui li ha sortit una campanya mediàtica meravellosa -i això que volia fer fora al seu director de comunicació, Mario Ruiz, que gran ets, Mario!, el que has de suportar, germà!-, ja el coneixen més enllà del seu Girona natal. Fins i tot, Televisió de Catalunya es gasta el que faci falta per a acompanyar-lo a Chicago.... quan fa tot just tres mesos no havia ni un sol euro per les transmissions de partits d'ascens a Segona Divisió B. Coses de la política i fins i tot de la inspiració divina perquè això és el que li ha faltat a l'entorn del jove censor, es a dir Josep Baliu (assessor personal), es a dir Albert Navas (director general de la Fundació), més conegut com el 'alferes'.
Si Baliu/Navas haguessin aconseguit que Roche es reunís amb el Dalai Lama, segur que Catalunya hagués mesurat les seves forces davant Estats Units. Segur. El 'nen', que no ha parat de treballar pel bé del futbol català ni a l'estiu -no com nosaltres, que diuen alguns que només hem marxat de vacances-, hagués vist la llum amb el Dalai Lama però Baliu i Navas han estat maldestres, poc hàbils, se'ls ha escapat una altra de les grans fotografies que li acompanyaran en el seu historial meravellós de gran gestor esportiu, en el qual cal incloure el descens del Girona, quan era president, o la repetició d'unes eleccions exemplars per la seva netedat.
Què hi farem! Esperarem a Nadal per a jugar davant Euskadi. Segur que el vicepresident honorífic de la FCF, Joan Laporta, s'obrirà al jove censor i pagarà el desplaçament perquè es jugui aquest històric partit nadalenc. I més ara que, segons el periódic 'El Nou', ja sintonitza amb el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, doncs l'ex president de la FCF, Jaume Roura, “deixarà aviat la seva plaça dins el consell directiu de la UFEC”. No se sap la raó d'aquest comiat, encara que tot sembla indicar que el jove president-censor ja s'ha guanyat una altra butaca pel seu valuós i agosarat esforç pel nostre futbol català.
Tot això ens encanta ja que d'aquesta manera segur que Moner-Roche, Roche-Moner, ens explicaran per què la Federació Catalana és l'única que no té subscrit el segur per als seus esportistes amb Mapfre sinó amb la madrilenya Asisa. Tot això ens encanta perquè segur que Roche podrà proclamar obertament que tots els futbolistes de Catalunya han passat la corresponent revisió mèdica abans de començar la competició. O, si hi ha cap desgràcia -que tots els déus ho impedeixin-, li tiraran el 'marró' als clubs?. Jordi, fes fora a Baliu i Navas. Ha vingut el Dalai Lama i no has sortit en la foto.
També ha quedat clar que Catalunya-USA no serà una realitat perquè Villar és un prepotent tossut i, encara que es 'vengui' com una nacionalista convençut, la realitat demostra tot el contrari. Pero no tot ha d'acabar amb Villar. A Roche, a qui li ha sortit una campanya mediàtica meravellosa -i això que volia fer fora al seu director de comunicació, Mario Ruiz, que gran ets, Mario!, el que has de suportar, germà!-, ja el coneixen més enllà del seu Girona natal. Fins i tot, Televisió de Catalunya es gasta el que faci falta per a acompanyar-lo a Chicago.... quan fa tot just tres mesos no havia ni un sol euro per les transmissions de partits d'ascens a Segona Divisió B. Coses de la política i fins i tot de la inspiració divina perquè això és el que li ha faltat a l'entorn del jove censor, es a dir Josep Baliu (assessor personal), es a dir Albert Navas (director general de la Fundació), més conegut com el 'alferes'.
Si Baliu/Navas haguessin aconseguit que Roche es reunís amb el Dalai Lama, segur que Catalunya hagués mesurat les seves forces davant Estats Units. Segur. El 'nen', que no ha parat de treballar pel bé del futbol català ni a l'estiu -no com nosaltres, que diuen alguns que només hem marxat de vacances-, hagués vist la llum amb el Dalai Lama però Baliu i Navas han estat maldestres, poc hàbils, se'ls ha escapat una altra de les grans fotografies que li acompanyaran en el seu historial meravellós de gran gestor esportiu, en el qual cal incloure el descens del Girona, quan era president, o la repetició d'unes eleccions exemplars per la seva netedat.
Què hi farem! Esperarem a Nadal per a jugar davant Euskadi. Segur que el vicepresident honorífic de la FCF, Joan Laporta, s'obrirà al jove censor i pagarà el desplaçament perquè es jugui aquest històric partit nadalenc. I més ara que, segons el periódic 'El Nou', ja sintonitza amb el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, doncs l'ex president de la FCF, Jaume Roura, “deixarà aviat la seva plaça dins el consell directiu de la UFEC”. No se sap la raó d'aquest comiat, encara que tot sembla indicar que el jove president-censor ja s'ha guanyat una altra butaca pel seu valuós i agosarat esforç pel nostre futbol català.
Tot això ens encanta ja que d'aquesta manera segur que Moner-Roche, Roche-Moner, ens explicaran per què la Federació Catalana és l'única que no té subscrit el segur per als seus esportistes amb Mapfre sinó amb la madrilenya Asisa. Tot això ens encanta perquè segur que Roche podrà proclamar obertament que tots els futbolistes de Catalunya han passat la corresponent revisió mèdica abans de començar la competició. O, si hi ha cap desgràcia -que tots els déus ho impedeixin-, li tiraran el 'marró' als clubs?. Jordi, fes fora a Baliu i Navas. Ha vingut el Dalai Lama i no has sortit en la foto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)