La presentació de la nova samarreta de Catalunya ha estat una bona justificació per a tornar a contactar amb les 'forces vives' de la Federació Catalana. Quina alegria retrobar-nos amb el nostre benvolgut president, Jordi Roche! Tan elegant! Tan correcte!. Cada dia estic més content de veure a Jordi -som amics, què passa?- com és felicitat pel president de la UFEC, David Moner (li ha fet ja directiu o segueix Jaume Roura?). Tot és maravellós. Ara sí que el futbol català funciona. La nostra meta es diu Sant Mamés, es diu Euskadi-Catalunya i ens hem d'estalviar diferències.
Tots lluitem en la mateixa adreça i, quan dic tots, dic tots inclòs el “decatleta, no triatleta” -gràcies per advertir-me'l, cara a cara, Pol (Buscail) -què feies avui a Tarragona? Ah! parlar de 'rebaixes' amb el 'presi' Salvadó i el gerent Monclús! Una vegada més, decatleta: Gràcies per donar la cara-. És el de menys. Ara toca Catalunya. Per cert, president (ni censor ni 'nen'), president, ens presentarà vostè els números del primer Catalunya-Euskadi? ens dirà quant van costar les 'banderetas' de Catalunya? convidarem a Ángel Villar a la llotja de Bilbao? Pagaran els afeccionats catalans menys dels 300 euros (sense hotel) que, generosament, ens han ofert a la premsa, l'amic Pol? Venja, Jordi, tots units! i a per ells.
