dilluns, 29 de març del 2010

Reestructuració fútbol alevín e infantil

La posible reestructuración del fútbol base catalán está creando un estado de opinión que acabará comprobándose en la futura asamblea del 24 de abril. Una prueba de que nuestros internautas dan soluciones es el siguiente mail extraido del FORO de Futbolcatalunya.com.

COMENTARIO
Re: Reestructuració fútbol alevín e infantil
Autor: Allon » ds. març 20, 2010 3:04 pm


Com més segueixo el tema aquest de la reforma del futbol base, més mal rollo m’agafa. Es tant necessari fer-ho? Tot va tant malament? Els canvis ho milloraran tot? O només és canviar per canviar i ja està? O pot ser hi alguna cosa més que no sabem? I amb aquesta pressa, donant l’escusa que han trobat propostes pels calaixos de la federació. I que els han votat per fer canvis? Ja ho varen anunciar a la campanya? Era un punt del programa electoral?

La FCF i El Xavi Torres com a cap visible del projecte es llueix amb aquesta proposta. Per fi ha arribat la proposta a les meves mans ( a comarques ens han lliurat l’exemplar per a clubs molt més tard, no sigui que hi posem massa traves) i ara ja podré parlar amb propietat.

Quan als objectius formatius:

A) Adaptar la competició als nens (Futbol 7 – Futbol 11): Després d’estar jugant des de prebenjamins a futbol 7, no seria molt més lògic i convenient passar a alevins a Futbol 9 com a transició al futbol 11? D’això ni se’n parla i suposo que no se’n vol ni parlar. Que estrany, no?
Que passa, és que no sortirien tants equips com en F-7 i per tant menys beneficis per la FCF? Menys àrbitres i menys fitxes d’entrenador per anar a les arques de la FCF?
B) Reduir la mobilitat dels nens en categories més altes: Perquè cal fer-ho? Precisament en les categories més altes és quan val la pena sortir del teu territori per poder lluitar contra altres equips forts d’altres indrets del país, ja que amb els de casa ja ens coneixem massa i ens tenim massa vistos. A més dins el propi territori també hi tenim grans distàncies (al menys a Lleida: els nois de la Seu o Vielha han de desplaçar-se sovint fins i tot a les garrigues, quasi els hi aniria millor anar fins a Barcelona, com ho arreglareu això? Caldrà que la FCF acceleri el procés de formació de les Vegueries per poder arreglar-ho. La gran idea del campionat de Catalunya, que podria arreglar una mica alguna cosa, sembla ser que només hi podran participar 8 equips i de comarques només un, això si que ho arregla tot, no?.
C) Ajustar l’estrès competitiu a l’edat dels nens:
- Estructures menys piramidals en la iniciació: Quin és el gran inconvenient de les estructures piramidals en la iniciació? Cal que tots juguin al mateix nivell? Qui tindrà interès en progressar si no té la possibilitat de pujar de nivell?
- Donar més importància a aprendre a jugar que a competir: competint també se’n aprèn. O sinó, què és el que hem estat fent fins ara? Els nostres futbolistes catalans federats no n’han aprés tant com els altres que juguen en el Consell de l’Esport escolar, segons sembla per els de la FCF, més formatius i molt més recomanable?
D) Vetllar per la participació dels nens: Això tenint diferents categories com fins ara, s’autorregula sol. Els pares, amb molt bon criteri, si veiem que els nostres fills no juguen prou degut a falta de nivell, els canviem a un equip inferior del mateix club i si és degut a manies de l’entrenador, el canviem de club per jugar a la mateixa categoria o nivell i pot ser allí jugarà més que mai (els de fora del club sempre són millors, és així la vida i la condició humana, què hi farem). A més, qui regularà si juguen tots els nens al menys un quart de partit? L’àrbitre de torn? Amb el nivell i l’escassetat d’àrbitres que hi ha en aquestes categories apanyats anem, que no veieu que prou feina tenen en arbitrar bé?
E) Aconseguir una competició més formativa: Amb tot això que planteja la FCF creu que assoleix una competició més formativa. Jo hi tinc els meus dubtes raonables. Per Barcelunya pot ser sí, ja que allí hi haurà més de tot com sempre. Més equips, mes nivells, en definitiva més competició, però a comarques ens capen del tot i participarem en competicions totalment endogàmiques i sense nivell. Al sobre, no es notarà, perquè com que limitarem els resultats dels partits a una diferencia de 5 gols, les nostres golejades, que us asseguro que aquí si que es produiran, quedaran convenientment maquillades per la nova norma. És a dir un 27 a 1 quedarà maquillat a un raonable 6 a 0, si no has vist el partit sembla que ha anat prou bé. Moltes Gràcies Senyors de la FCF.

Jo sempre deia que el futbol era per als nens “La petita escola de la vida” on s’aprenia moltes coses útils per la vida extraesportiva. Valors com el treball, el compromís, el sacrifici, l’entrega, el companyerisme, així com aprendre a treballar en equip, compartir alegries i decepcions i també perquè no, aprendre a ser competitius. Bé, a partir d’ara per a mi serà “La petita guarderia de la vida”. Qui no es conforma és perquè no vol.

Continuo pensant que tot això està fet des de Barcelunya per Barcelunya com quasi sempre, i a comarques ens ne’n resentirem com quasi sempre. Ja se sap, menys gent, menys vots.

Bé, com que vec que hi ha gran interès en tenir més equips i més peles per a la Federació, això tranquils que no ho aturarà ni Déu.

La FCF ja ha convocat la Assemblea General Extraordinària pel proper 24 d’abril, un dissabte a les 10,30 i a les 11 hores en segona convocatòria a l’INEF de Barcelunya (perquè els de comarques ho tinguin més fàcil per anar-hi). A més les propostes que es facin cal que compleixin amb l’article 19.1-i, dels Estatuts, és a dir, les propostes que s’hagin de resoldre per l’Assemblea General Extraordinària, s’hauran de presentar per escrit a la seu d’aquesta Federació, amb deu dies d’antelació, com a mínim, al de la data de celebració de la mateixa, subscrites, almenys, pel deu per cent dels seus membres.

Bé, salut a tothom i que hi hagi molta sort.
Allon

Israel López, presidente del Fútbol Sala catalán


Me llamaron los compañeros de Madrid para preguntarme quién era el presidente de la Federació Catalana de fútbol sala. Por supuesto, les dije que el presidente era Jordi Casals y, por delegación, Dani Vives i Viola, pero me mosquearon ya que aseguraban que en los campeonatos de España sub 18 de Melilla había otro señor.

Concretamente aparecía Israel López Ferrer. Inistí que no era posible, que se trataría de un error ya que el sr. López 'sólo' es el director de la Escuela de Entrenadores (fútbol once y fútbol sala) de Catalunya con empleo y sueldo aunque bajo para sus méritos. Y me mandaron la prueba del 'delito'. Ahí la tienen: director de la escuela, jefe de expedición en Santiaho y ¡ahora! presidente. ¡Ven como cobra menos de lo que se merece!

dissabte, 27 de març del 2010

El Comité Catalán Fútbol Sala, los viajes y otras cosas


Artículo muy recomendable por parte de nuestro compañero Paco Cachinero en doblepenalti.com. Se puede estar de acuerdo o en desacuerdo pero su pluma es tan libre clomo este modesto blog y esta mdesta web donde caben todas las opiniones respetuosas. Vale la pena que lo lean, y, si alguna persona aludida quiere responder, aquí estamos.

El Comité Catalán Fútbol Sala, los viajes y otras cosas
Jueves 25 de Marzo de 2010 13:26

Paco CACHINERO. La verdad es que se podrían explicar situaciones realmente inverosímiles, porque 5 años y ciertas personas dan para mucho. Y aunque espero poder hacerlo con la ayuda de alguno de vosotros, no es necesario retroceder mucho en el tiempo para que todos comprendamos lo sorprendente de algunas realidades sobre nuestro comité catalán de fútbol sala.

Fuimos muchos los entrenadores catalanes que nos desplazamos a Santiago de Compostela con motivo de la celebración de la pasada Copa de España de Fútbol Sala, eso sí, pagando absolutamente todos los gastos de nuestro bolsillo.

Lo cierto es que fue una auténtica delicia tanto por el nivel competitivo de los equipos, como por el ambiente, el escenario, la implicación de la gente de Santiago, en fin, una auténtica gozada. Claro, la representación catalana para la copa (Marfil y Barça) era doble, y el gusanillo de la tierra estaba muy presente.

Pero además se dio la acertadísima coincidencia de celebrar en el mismo periodo y en la misma ciudad, el campeonato nacional de selecciones territoriales Sub-20, donde Catalunya participó con una excelente representación de nuestros jóvenes jugadores.

Y como buen entrenador que se precie y el cansancio deje, allá que nos fuimos algunos de nosotros a disfrutar con nuestros futuros cracks, que lo son, eso es cierto.

Como ya he dicho en más de una ocasión no domino el tema protocolario ni de relaciones políticas. Desconozco los intríngulis federativos y mucho menos en acontecimientos de este nivel. Pero sí es cierto que al menos sigo conservando la vista, y pude observar en las gradas donde se disputó alguno de los partidos de la selección catalana, que la expedición federativa del comité del fútbol sala catalán estaba formada por un amplio grupo de personas. Aunque, por sorprendente que parezca, no todas ellas estaban siempre presentes cuando jugaba Catalunya. Quizás el cansancio de la noche anterior les obligaba a dar apoyo moral a los chicos desde la habitación del hotel.

Y digo expedición, porque supongo que es la propia federación catalana la que decide desplazar a gastos pagados a un determinado número de personas como representantes de ella.

Aunque no tengo nada claro, porque no lo veo en ningún organigrama oficial, si todos los expedicionarios que se desplazaron son componentes del comité de fútbol sala o responsables de la selección catalana Sub-20. Porque de no ser así, y dada la época de crisis en la que vivimos, habría sido muy poco ético que alguno de ellos no hubiese pagado el billete de su bolsillo, si lo que realmente le motivaba era estar al lado de nuestros chicos.

Porque, para evitar suspicacias, todos los que formamos parte del fútbol sala estamos deseando conocer a través de un comunicado oficial o de la web de la federación catalana, quién es quién y qué cargo ocupa dentro del comité de fútbol sala o de sus organismos dependientes.

Alguien me cuenta que el señor Israel López, director de l’Escola Catalana d’Entrenadors, es además varias veces primer y segundo seleccionador femenino de unas cuantas selecciones, y director deportivo de la selección femenina catalana del mundo mundial…aaaaggggg… ¿Todo esto hay que consentirle a este individuo para que mantenga el nivel de vida que desea? ¿Hay que seguir dejando que este señor se asigne y se regale todo tipo de cargos y responsabilidades dentro de nuestro fútbol sala catalán?

Y es que entre los expedicionarios se encontraba el señor Israel López, supongo que con viaje y estancia convenientemente pagados por la federación catalana, gracias a su brillante idea de autonombrarse capitán general de la expedición catalana, a pesar de no ostentar ninguna responsabilidad directa sobre la propia selección Sub-20.

Siempre a su lado y fiel colaborador como ninguno, se encontraba también el que creo que sigue siendo responsable técnico de los entrenadores de fútbol sala, que imagino viajó a Santiago con la difícil tarea de supervisar in situ si el seleccionador catalán realizaba correctamente su labor. Y digo, “sigue siendo”, porque no sé si algún colega entrenador podrá informarme de qué es y que ha estado haciendo durante estos últimos cinco años por los entrenadores catalanes de fútbol sala.

Pero yo me pregunto si el motivo fundamental de tan distinguida expedición era ofrecer apoyo a nuestros jóvenes jugadores, o realmente disfrutar de las envidiables ventajas que ofrece un palco VIP en las semifinales y finales de la Copa de España, y un magnífico hotel de por lo menos 8 estrellas.

Por eso insisto en que es necesario y obligatorio que se hagan totalmente públicos los cargos y responsabilidades que cada uno ha decidido asignarse. Primero, para comenzar a valorar el trabajo que puedan o deban estar realizando, que a fecha de hoy y desde el sector de los entrenadores todavía no hemos apreciado. Y segundo, para no caer en la malsana tentación de criticar la idoneidad o no de que cualquier directivo de la federación forme parte de una expedición, que a fin de cuentas costeamos todos aquellos que pasamos por la caja federativa.

Pero como ocurre en este tipo de expediciones, siempre hay varias razones para convertirlas en rentables.

En este caso parece que otra de otra de esas razones fue la de ofrecer una formación personalizada sobre el fútbol sala, al presidente de un club catalán de fútbol.

De ahí el entrañable gesto de nuestros directivos del fútbol sala catalán o nacional, al invitar (supongo) a los partidos que disputó la selección catalana, a un tal señor García, presidente de un club de fútbol catalán y a su vez vocal del comité nacional de fútbol sala.

¿Cómo? ¿El presidente de un club de fútbol catalán, vocal del comité nacional de fútbol sala? Pues sí, por raro y vergonzoso que os parezca, eso es lo que consigo interpretar mirando las distintas páginas web oficiales.

Este es un ejemplo más de lo que nos dirige desde arriba.

Hay miles y miles de entrenadores, de jugadores y de directivos de fútbol sala. Hay cientos y cientos de ex entrenadores, ex jugadores, ex árbitros, ex directivos de fútbol sala…Pues para ser vocal del comité nacional de fútbol sala, nuestros dirigentes piensan que…nadie mejor que el presidente de un club de fútbol.

Creo que los que respetamos realmente este deporte, debemos comenzar a poner freno y acción para solucionar todo este tipo de despropósitos, porque para nosotros es como si el presidente de la federación de waterpolo decidiese incluir como vocal de su comité técnico, a un presidente de un club de fútbol sala.

Pero volvamos al enorme acto de amabilidad que significa instruir a este presidente de fútbol.

Porque sin duda alguna, la mejor forma de garantizarle una correcta formación es aprovechar la presencia de nuestra sabia y entrañable cúpula directiva del fútbol sala, conocidos por su gran experiencia en el mundo del fútbol sala, para ofrecer completas respuestas a algunas de sus interesantes preguntas, como por ejemplo: “¿y por qué el portero no la puede tocar si se la pasa un compañero?, o ¿por qué se acumulan las faltas en este deporte?

En fin, preguntas curiosas todas ellas que nos hacen valorar a los que estuvimos presentes, la tremenda solidaridad de nuestros dirigentes del fútbol sala al promover la divulgación y formación de nuestro deporte, invitando a un presidente de fútbol al campeonato de selecciones territoriales de fútbol sala sub-20…en Santiago de Compostela.

¿O es que las invitaciones y representaciones se usan para otros menesteres? ¿Hay alguien de vosotros que pueda llegar a pensar que para mantenerse 5 años en el poder del fútbol sala catalán sea necesario ofrecer y recibir favores?

No, no seáis tan mal pensados, porque aunque tanto nuestros compañeros del fútbol como nosotros mismos, sabemos que estamos en un camino natural de separación al ser deportes con realidades distintas, mientras llegue ese momento, no está de más que los presidentes de clubs de fútbol sean convenientemente instruidos en nuestro deporte.

Aunque pensándolo bien, cada fin de semana se celebran infinidad de partidos en Catalunya, algunos de calidad técnica extraordinaria, como para que el comité de fútbol sala los aproveche para realizar esas acciones formativas sobre nuestro deporte, sin necesidad de recurrir entonces a unos innecesarios gastos y dietas, que en este caso bien hubieran podido venir por ejemplo para regalar una equipación federativa a nuestros chicos de la Sub-20 y así permitir que volvieran a casa perfectamente uniformados como dignos representantes de una selección catalana.

Además, si nuestros chicos Sub-20 hubiesen realizado el viaje de vuelta con la equipación federativa correspondiente (regalada o no), habrían evitado la confusión a este señor presidente de fútbol (Sr.García), que desconocedor de la realidad del fútbol sala y en su ánimo de implicarse en el conocimiento de nuestro deporte, se pasó gran parte del tiempo de espera para el embarque, confundiendo a los experimentados jugadores de Marfil Santa Coloma con nuestras jóvenes promesas catalanas. Y es que todo hay que decirlo, la expedición de Marfil, tras su brillante participación en esta edición de la Copa de España de fútbol sala, volvían a casa impecablemente uniformados.

Tal vez la inversión en tan interesante y nutrida expedición…valió la pena.

*Paco CACHINERO es entrenador

divendres, 26 de març del 2010

Un silencio habitual, cobarde y misterioso

Andreu Subíes es un tipo misterioso, cobarde y ya lo está convirtiendo en costumbre. Por supuesto que no tengo nada contra él sino todo lo contrario. Lleva tres presidentes de la Federació ‘a sus espaldas’ y ahí sigue cortando cabezas a los árbitros y mandando a los polichinelas a los que con sus votos y el fútbol sala llevó a la calle sicilia. He hablado pocas veces con Subíes y sólo en una ocasión, cara a cara, cuando la modesta candidatura de Casals se presentaba en Pedralbes. Le dije lo que le tenía que decir, en rueda de prensa, y punto porque, aunque tenga muchos millones y sea muy poderoso, la vida no deja de ser una noria.

Y se lo digo a Subies quien tuvo a bien invitar a este medio de comunicación a una ‘Copa de Nadal’ a la que no pudimos asistir por motivos laborales. Le correspondimos con una petición de entrevista, cara a cara, para hablar del Benavent y de la Federació. Contestación oficial: “Del Benavent no interesa nada lo que pueda decir y para hablar de la Federació está el presidente”. Y hasta creo que en la segunda parte de la respuesta puedo estar de acuerdo con Subíes. Allá él. Se lo dije días después de la final de la Copa del Rey en Valencia cuando un ex directivo lo puso a parir y le enrojeció en el palco. El lo negó y mintió. Creo que no se lo merecía,pero luego dijo que no se presentaría a las elecciones y en 24 horas recogió las papeletas y ahora prefiere el silencio.

Y lo peor, sr Subíes, es leer medios en los que parece moverse más a gusto y en los que tampoco aparecen palabras textuales suyas. El último caso es la información que se puede leer en LA MAÑANA de este viernes 26 y que es realmente dura y peligrosa tras una ‘denuncia por violar la intimidad” del Sr Cabrerizo. Dice el rotativo de Lleida: “Por su parte, Subies aseguró ayer que el teléfono es propiedad de la Federación y Cabrerizo quizás hizo un uso indebido del mismo. Subies afirma que cuando Pérez se hace con el teléfono aparecen e-mail y este los envía al propio Subies y a Moreno como sus cargos superiores. Subies asegura que Abel insultaba a la propia federación utilizando un teléfono que era propiedad de “la propia federación”. Todo con un “interés personal y no profesional”. Sólo dos frasecitas para no ‘pringarse’ mucho, no obstante ya habrá oportunidad para escucharle con atención más pronto de lo que se pueda creer, señor vicepresidente

Borratxera d' èxits en la Federació i adéu de Miquel Arroyos


Tinc molt respecte per tots els Caps de premsa de qualsevol organització. Força han d'aguantar amb personatges que no tenen ni idea de comunicació ni d'imatge i que es creen ‘els reis del mambo’. Clar que després arriben periodistes a càrrecs i som pitjors. Només ‘gos menja carn de gos’. Quina gran veritat!.

Tot comença amb el ‘Tour’, contrarellotge individual del directiu Torres, per ficar, com sigui, la reestructuració del futbol català. Pel que sembla aquest és el gran problema que té la Federació. El ‘show’ va començar a Lleida dilluns, va seguir aquest dijous a Tarragona i avui, divendres, ‘doblet’ ja que Girona i el Baix Llobregat esperen. Titular del web de la FCF, la mateixa que ens explica i detalla tots els ‘pessebres’ del president-mut, Casals,: “PRESENTADA AMB ÈXIT A LLEIDA LA PROPOSTA DE REESTRUCTURACIÓ DE FUTBOL BASE” es va poder llegir el mateix dia. Això és rapidesa i immediatesa, Bafaluy. Felicitats. Arriba el segon ‘bolo’, a Tarragona i es titula: ‘TARRAGONA REP AMB ÈXIT LA PROPOSTA DE REESCTRUCTURACIÓ DEL FUTBOL BASE’…Ja saben el titular que posaran aquest divendres després de les cites de Girona i el Baix Llobregat. És tota una ‘borrachera’ d'èxits.

Ah! M'agrada que el president-mut ens llegeixi – bo, li llegeixin perquè està molt ocupat -. A lleida no va ser. Va rectificar i sí que va ser a Tarragona. Suposo que a Sant Boi podria dir-nos per què Miquel Arroyos vol presentar la seva dimissió com a Delegat Comarcal del Vallès Occidental. Demà o passat el veuran publicat a l'habitual mitjà que copia sempre el que els altres publiquen avans

dimecres, 24 de març del 2010

El pioner De Bode perd amb García

Guillaume De Bode ha sofert una dura clatellada després de la sentència del Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva per la no-alineació indeguda de l'exjugador del CE L'Hospitalet, Iván Peralta. Parlo de 'no-alineació indeguda' ja que "l'expedició de llicències definitives és una competència de la RFEF i tal competència exclou la que pretén atribuir-se el Cap. de Llicències de la Federació autonòmica de Catalunya". Així es llegeix en el redactat del CESD pel que es manté el 2-0, resultat que es va donar en el camp, i la vida segueix.

El que espero i desig és que el pioner De Bode -ara explico allò de pioner- segueixi endavant, però no amb paraules, no amb declaracions sinó amb fets. Això de dir o insinuar que la Federació Catalana no té cap força a Madrid pot ser veritat encara que és 'pixar fora de test'. Si vostè creu que encara té raó, el CESD el convida que interposi "recurs potestatiu de reposició davant del propi Comitè Espanyol" o presenti Recurs contenciós-administratiu. Endavant, allà és on li vull veure. Endavant. Si no fa aquest pas, una vegada més, seran només paraules i García l'haurà golejat.

Acabo amb l'etiqueta de pioner. Llegeixo Mundo Deportivo, passat dimarts 9 de març, sobre la futura 'Reestructuració del futbol català'. Són paraules del Sr De Bode. "És demunta tota l'estructura i per la qual cosa els clubs necessitem temps". És més, afegeix. "Podríem posar els porteries de futbol-7 dins li de futbol-11". I es va quedar tan ample. El cert és que el passat dimarts 23 el club que presideix (CE Europa) ja va provar amb les noves normes, una cosa que sens dubte haurà fet molt feliç a "algun directiu federatiu és coherent amb el futbol base, encara que una cosa és el que pensa i una altra és la realitat que hi hi ha".

Felicitats Sr De Bode però encara no m'he assabentat si vostè diu SI o NO a aquesta urgentíssima reestructuració del futbol català com tampoc no m'he assabentat si anirà fins a les últimes instàncies per defensar a l'Europa davant l'Hospitalet, el poder de García a Madrid i l'escàs pes de la Federació Catalana amb Villar.

dimarts, 23 de març del 2010

Seguro que Israel López no permitirá el abuso

Este próximo 24 de abril se producirá una Asamblea extraordinaria que es todo un pulso para los rectores de la Federació Catalana. Si el directivo Torres no se sale con la suya, ya puede empezar a buscar la puerta de salida el presidente-viajero, Jordi Casals, porque en la reunión de Junio se le pueden pedir más de una explicación. Lo de viajero –aclaro- tiene sólo una explicación: visitar los domingos los campos del país, no perderse un ‘pesebre’, dar todos los abrazos del mundo y salir en todas las fotos y calendarios está muy bien. Claro que, si acudiera, cara a cara, a explicar el megaproyecto a sus compañeros presidentes, quedaría muchísimo mejor.

Bueno, a lo mejor se le ve el viernes en Sant Boi, en su hotel preferido. ¡Con lo bien que hubiera quedado la reunión en la nueva sede de Cornellà! ¿Cornellà? Sí, Cornellà. Hace menos de un año el ex tesorero –permítanme que me ría- sacaba pecho porque, además, habría que hacer ciertos retoques aunque, ahora, parece que Casals ha dado la orden –ojo, ex tesorero- que para Cornellà ‘ni agua’. Ahora, según me cuentan, claro que me pueden intoxicar y siempre estoy mal informado, que Jordi Casals agarró del brazo a su ‘jefe’, Angel Villar –aquí somos independentistas, pero con Villar nos volvemos obedientes-, cogió del brazo al rey del ‘fúlbol’ español y le dio un paseo por Sant Joan Despí. Ese capítulo lo explico otro día.

Hoy acabo con la justificación del título que ilustra este comentario. ‘Seguro que Israel López no permitirá el abuso’. Digo esto porque el ‘todopoderoso’ controlador del fútbol sala catalán no permitirá que ese fútbol sala decida SI o NO a la reestructuración del fútbol base. Y estoy tan seguro –si no lo estoy yo ¿quién lo va estar? es porque ‘Isra’ ya empieza a estar –me dicen- un poco hastiado de tanto ‘ceporro’ o ‘palmero’ a su alrededor. Si, además, Jordi, si además, le dices en reunión de Junta que se calle ya que él no es directivo…..Miau!!! y, si ‘Isra’ se mosquea –motivos tiene-, los clubs del fútbol sala no irán donde no les llama nadie ¿verdad?.

Lo que me sorprende es que un tipo con las ideas tan claras como Andreu Subíes, por supuesto- no defendiera a su amigo. Lo dicho: ‘Isra’ no permitirá el abuso y dejará que el fútbol decida su futuro. ¿Se imaginan preguntarle a cualquier equipo de fútbol once qué respuesta darían sobre la conveniencia de que jueguen seis futbolista en pista en el fútbol sala? Pues eso: ¿qué le importa al fútbol sala lo que le pueda ocurrir al fútbol base?

dilluns, 22 de març del 2010

Maradona i Cruyff no s'han fet la foto amb Casals

Quina oportunitat ha perdut Jordi Casals, president de la Federació Catalana, per fer-se la foto esperada, desitjada, no-pagada, publicitada i aplaudida pels seus 'palmeros' amb Diego Maradona i el seleccionador català, Johan Cruyff!. Tant posar a ‘parir’ a Julio Grondona/Grandona (AFA) i ara que ve Diego a Barcelona, està a Cornellà, i li deixen fumar tots els puros que vulgui (igual que a qualsevol mortal), no es fan la foto.

Si Carrasco o Roca -són els responsables de màrqueting, no?; no són aquesta parella qui van a inunda amb milions amb els seus acords de patrocinis no?-, doncs Carrasco has tingut a Diego aquí. On és nostre seleccionador català ara que la Sub 18, amb la seva 'mà dreta', Oscar García, se la jugava a Parets?.

La part positiva és que Casals presentarà els números del Catalunya-Argentina en l'Assemblea extraordinària del 23 d'abril quan els seus 'companys' expliquin al futbol català aquesta reestructuració urgent, ineludible, precisa i gratuïta perquè, si no fos així, aquest esport es moriria.

dijous, 18 de març del 2010

El ‘primer’ contracte de Lluís Carrasco

Vagi per davant que no tinc ni la més mínima diferència amb Lluís Carrasco, vicepresident de la Federació Catalana. L'única referència la vaig tenir en període electoral quan en una xerrada amb el candidat, Jesús Farga, algú va treure una xifra de 300.000 euros que, si escau, ja explicarem les raons.

Avui, escric aquestes línies per a ‘felicitar’ al Sr Carrasco i, per extensió, a la seva mà dreta, Albert Roca, dos ‘linxs’ del màrqueting esportiu. Encara que no han presentat cap acord de patrocini, segur que els diners els surten per les orelles a la FCF gràcies a unes gestions meravelloses. I tot això ho explico ja que llegeixo El 9, sempre llegeixo El 9 i cito El 9, quan cal fer-ho, ja que aquest reportatge titulat ‘Futbol és integració’’ m'ha arribat a l'ànima. La comparativa immigració-jugadors federats immigrants Catalunya 2000-2009 és un treball de premi. De debò, ‘chapeau’. Mai abans s'havia pogut llegir un document tan exhaustiu i tan necessari com el que aporta la companya Maria Brú.

Diu Carrasco. “La bona integració és molt visible en les etapes de creixement, que sempre ens donen una lliçó en questió d’acceptació”. Impressionant! De debò!. Felicitats! I si ara ens parlés sobre els ingressos publicitaris del Catalunya-Argentina i els milionaris beneficis que ha tingut la Federació seria el meu ídol. Endavant, Lluís!

Volen vendre la instal·lació del carrer Bruc?

Ho plantejo com pregunta i l'hi trasllado al cap de premsa de la Federació per veure si hi ha alguna resposta. Algú, imagino, contestarà oficialment. És cert que la Federació Catalana ha posat en venda, o posarà, el local dels àrbitres de Barcelona, situat al carrer Bruc?

És més, és cert que un directiu ja ha mogut fils i entaulat negociacions perquè aquest mega-trasllat, ja que també podria entrar en ‘el lot’ el local del carrer Sicília, pugui acabar en un gran local a prop de TV3? Són dues preguntes que busquen resposta i que ja obren en poder de la secció de premsa de la Federació Catalana.

dimarts, 16 de març del 2010

Feliç Copa Catalunya

Benvolguts companys. S'han vist representants de la Federació Catalana negociant amb aquest 'as' (director general corporatiu) del FC Barcelona, Joan Oliver, a les oficines del club blaugrana. Com ha de ser. El que vostè digui, Barça. Ho dic perquè la Copa Catalunya, aquesta feliç Copa que disputaran tres equips catalans, per a glòria personal d'Anna Pruna, tornarà a ser protagonista. S'imaginen a Laporta amb Sánchez Llibre i a Casals amb García?. De res, companys estimats.

I un pernil... Sr Subies!

Llegeixo en El9 i no dono crèdit: “No sé si volia (Liarte Pérez) que féssim com el Benavent, que regala un pernil als àrbitres abans dels partits, però resulta que l'Olesa és una entitat humil que no es pot permetre aquestes coses”.

Com sigui que jo no dubto de ningú -quina necessitat tindria de mentir el president de l'Olesa, Froilán Amigó?- espero que prengui noti el Sr Moreno, el 'cap' digital dels àrbitres catalans, i denunciï els 'pesebreros'. Demanar-li al totpoderós i valent president del Benavent, Andreu Subies, que digui alguna cosa és impossible. S'amaga i, si ho fa, per alguna cosa serà.

dissabte, 13 de març del 2010

Els pares també té alguna cosa que dir

Atenció als papàs que ja comencen a cabrejar-se. Aquesta queixa la poden llegir, si així ho desitgen, en el FÒRUM de Futbolcatalunya.com.

‘Els pares de futbolistes, mares de futbolistes, parelles de futbolistes, germans de futbolistes i fins i tot amics de futbolistes estem cansats de que per reforçar equips B o C de diferents categories estiguin canviant constantment els horaris dels partits, perquè si abans ja no podiem marxar el cap de setmana, ara ni podem organitzar un dinar, un sopar, una calçotada o una sortida sense arriscar-nos que la mateixa setmana l'horari del partit programat es canviarà...
Si està permès baixar jugadors del A al B al C o al Z vosaltres mateixos (sabeu el què comporta pels nanos que es queden sense jugar) però que això afecti a la vida privada de tots els que poden estar involucrats en un partit ja és massa....ÉS CADA SETMANA, i ja n'estic fins als ous.’

divendres, 12 de març del 2010

La Junta parla de tot però Catalunya-Argentina no existeix

Menuda junta maratoniana la que van protagonitzar Casals i els seus en la nit de dijous. Tenien ganes de veure-se, ganes d'‘assabentar-se d'una mica perquè la premsa – la subvencionada i la no-subvencionada encara que ja hi ha rebaixes - ja ho publica gairebé tot. Dic gairebé tot perquè les juntes de govern cada vegada són més reduïdes i cal evitar els talps.

Mentrestant, els 34 membres i ‘miembra’ de la Junta van poder escoltar anit com ‘ascendeix’ Jesús Graupera, arriben els nous nomenaments ‘democràtics’ arbitrals, com aterren en el grup Xavier Moreno, Lluís Lainz, Ramon Estebe i Jordi Carreras – com ha de ser - i com l'àrea tècnica presenta els membres de la Junta la 'Reestructuració del Futbol Base' que el mes vinent aprovaran els mateixos clubs que ara posen a parir als federatius.

Aquest dijous va ser tan intens que fins als rectors del futbol català han obert “concurs “ per a l'elecció de seu per als futurs finals dels Campionats de Catalunya de futbol base. Això és previsió –Baza o Torres?- ja que encara queden tres mesos per al 12 de juny. Això està bé i, quan es fan bé les coses, cal felicitar als seus responsables –Torres o Baza?-. Imagino que els mateixos o ell mateix directiu que encara ha de dir quan Barcelona-L’Espanyol-L’Hospitalet juguen la Copa Catalunya. Quan Laporta digui ‘Dia i Hora’ – el que vostè digui Sr Laporta -, hauran novetats. Mentrestant, a callar i a no tocar gaire els nassos.

Per no voler tocar els nassos, la junta de la Federació no ha volgut dir res respecte als nombres del Catalunya-Argentina, gairebé tres mesos després. És igual. Qui protesta? García? Només García? No hi ha oposició, no hi ha postures crítiques a Casals. “Volen que fem només en set mesos el que uns altres no han fet en 20 o 30 anys? va dir el ‘megapresident’. Clar que no. Quan ell porti aquests 20 o 30 anys, encara que crec que la legislació no ho permet, tindrà 83 o 93 i llavors se li podrà criticar i fins i tot podrem saber quant va guanyar la FCF el passat Nadal. A més, el partit Catalunya-Argentina mai s'ha disputat, vritat?

dimecres, 10 de març del 2010

Els clubs clamen contra Torres i la Federació


L'anunciada reestructuració del futbol aleví i infantil per part d'aquesta modesta pàgina web (futbolcatalunya.com) i per part de Mundo Deportivo, en un fenomenal col·loqui, ha fet que el directiu Torres hagi mostrat un nerviosisme impropi d'algú que hauria de tenir les seves idees molt clares. La nova 'ficada de pota' de Torres té enutjats a molts clubs que ni saben, ni coneixen, ni se'ls ha consultat res de res ja que tot sembla girar entorn del RCD Espanyol i FC Barcelona. Jo ho entenc. Són els finalistes de la Copa Catalunya i Torres els cuida i els mima, com ha de ser. Els 1.400 clubs restants importen bastant poc.

A més, els clubs no entenen com utilitza la política del cranc qui ha arribat al carrer Sicilia per canviar-lo tot. La política del cranc és agafar vells sistemes i recuperar-los perquè cal fer alguna cosa per demostrar com som de bons i les grans idees que tenim, encara que ja es va demostrar que no va funcionar. Quan han començat a llançar números, els presidents dels clubs modestos s'han empipat i amb raó. Primer, per ser ignorats i segon, per la celeritat que Torres té en el megaprojecte. Ni un sol club, ni tan sols els presidents de la seva junta a qui oculten la 'informació privilegiada' (encara que se l'empassen) no coneixen les intencions del gran gestor però tot s'ha de fer ‘rapidito’.

Demà, en junta, s'aprova, es convoca una Assemblea extraordinària l'abril, no arriben ni al centenar de clubs -com sempre-, s'aprova el que faci falta i després arribaran les queixes. Però que ningú no es preocupi. Hi ha problemes més grans que el futbol per a que ningú es movilitzi. Així obligarà a pagar una mica més perquè cal mantenir càrrecs i donar gràcies perquè la Mutualitat és gratis.

Per cert, en el passat campionat d'Espanya de seleccions femenines de futbol sala, a Logroño, no hi havia ni un sol directiu de la Federació. Va anar Miguel García, sí, però, llevat que Casals li hagi delegat funcions -és possible-, Catalunya va brillar per la seva total absència. És normal: un Campionat d'Espanya val el que val per a aquesta Federació.

Una altra vegada els directius carreguen contra els 'seus' àrbitres

Jo pensava que els temps on els directius de la Federació Catalana 'rajaban' dels àrbitres havien passat a millor vida. De fet, l'expresident del Comitè d'Àrbitres, Ochoa, manté 'querella' contra un extresorer que, cada vegada que parlava, pujava el pa. Prefereixo deixar-lo en l'oblit. Però el temps passa i els errors es tornen a repetir.

Aquest 'conte' ve al dit després de llegir l'article de Marçal Fontanals a Mundo Deportivo entorn del malestar que es viu en la Rapitenca per la tercera expulsió del seu tècnic Jordi Fabregat. L'entrenador li puc entendre, no comparteixo en absolut les seves paraules, però el puc arribar a entendre. Entenc que digui: "he de fer alguna cosa o deixar la banqueta definitivament ja que penso que està passant alguna cosa que no puc comprendre".

Aquestes paraules denuncien impotència el que ja no comparteixo és que any: "les actes no són reals ja que no reflecteixen el que realment ha succeït, i això s'ha de detenir". I no ho entenc, Sr. Fabregat, perquè el seu president és també directiu de la Federació i ell li podria contestar. Clar que quan després llegeixo al president del club, Tomás José, m'acordo del president del Comitè Arbitral, Xavier Moreno, a qui estic esperant que surti públicament per defensar a seu col•legiat (Raúl Calle).

Diu José: "Tenim un vídeo que demostra que el que reflecteix l'acta del partit davant del Reus és fals i això és una situació molt greu". Tóma! I dos: "Estem farts de la persecució que estem sofrint". Una altra vegada! Hi ha coses que no canvien i posar-se la 'gorra' de directiu obliga a callar i a actuar més que a vociferar.

Només espero que el president de la Rapitenca denunciï el senyor col•legiat per escriure falsedats. Si no és així, senyor president, quedarà retratat encara que tampoc no seria el primer. Després de les sancions imposades pel comitè de competició, s'atrevirà Jordi Casals a 'sancionar' al seu directiu José?

divendres, 5 de març del 2010

García y López se juntan en Logroño

¡Lo que tiene el fútbol sala!. Sin haberme repuesto todavía del artículo de Paco Cachinero, me cuentan desde Logroño que en las últimas horas han coincidido Miguel García, presidente del 'Hospi' e Israel López, empleado de la Federació Catalana como Director deportivo de la selección femenina de fútbol sala. Yo pensaba que sólo era Director de la Escola de entrenadores de Catalunya pero luego apareció como Jefe de expedición de Catalunya, en Santiago, y ahora estreno nuevo cargo. Clink, clink... caja!.

Insisto: para Casals siempre será poco dinero ya que 'Isra' se merece mucho más y la silla del presidente siempre hay que pagarla. Por cierto, a Santiago fue el presidente de los Entrenadores de Catalunya, Luis Lainz y éste no traga, ¡eh! Pronto, muy pronto, saldrá a la luz pública para explicar muchas cosas de ese Comité al que todos los presidentes se han cargado y han reducido a la nada

Pero la noticia no está en esa larga nómina de cargos que tiene 'Isra' sino que está en esa ¿reunión-conversación-intercambio de impresiones? entre el directivo del Comité de la Española de fútbol sala (García) y el empleado del fútbol sala catalán, López, 'dependiente' de un tal Vives que ayer aún no había aparecido. Ahí está lo que puede ser la gran noticia de la jornada.

¿Recuerdan la foto donde aparecían García y el 'demócrata' Subíes en L'Hospitalet. ¿Estarán acercando posturas? ¿Cómo es posible que Subíes y López se atrevan a hablar al 'Demonio con rabo' (García) que aún sigue esperando a su presidente Casals y a su directivo Torres para hablar de la Copa Catalunya? ¿Sabrá Subíes los números del Catalunya-Argentina?

¿Lo sabrá Baza, ese veterano de 'todas las guerras' al que siempre le ha tenido ganas, pero no lo que hay que tener Torres para echarlo de la Federació? Bueno: cuando acabe Catalunya de su viaje a Logroño, donde seamos sean campeonas, hablaremos un poco más.

dimecres, 3 de març del 2010

Una feliç però inoportuna trucada de Casals

L'honorable president de la Federació Catalana, Jordi Casals, està sempre pendent de tot. Això no se li pot negar. De moltes coses s'assabenta per la premsa -s'acorden de la visita de Johan a Pepe Montilla-, però ningú li negarà la seva lluita, el seu lliurament, ‘els millors anys de la seva vida’ regalats a la Federació.

Aquest dimecres es va aixecar, li van llegir que La Bruixa d’Or anava a patrocinar al CE Manresa i a 24 clubs catalans més i se li va encendre la bombeta. Trucada protocol•lària i de senyoriu al president del Manresa, Arcadi Prat, i inoportuna proposició quan li diu que aniria bé que pogués ajudar l'empresari també a la Fundació de la Federació Catalana. Amb el que li ha costat a Arcadi trobar un patrocinador i ara Casals vol que La Bruixa d’Or es fiqui en el pou d'una Fundació els nombres de la qual encara segueixen pendents de llum. Inoportú, una vegada més, senyor president, inoportú.

Subíes admet la seva ridícula imposició contra Cabrerizo

Vaig altra vegada al NOU. Com podeu veure, companys, sempre dono la referència. Aquest dimecres m'he desdejunat amb una vella notícia: ‘Polèmic relleu en el CTA de Lleida’. La novetat ve quan apareixen dues frases d'un vicepresident, Andreu Subíes, a qui van posar a parir en la final de Copa de València i es... ‘va empassar’ tot el que es puguin imaginar i més.

Faig realment esforços per veure-li el seu costat positiu. De fet, li vaig sol•licitar personalment una entrevista de la mateixa manera que ell va tenir a bé convidar a Futbolcatalunya.com a una ‘Copa de Nadal’. Cap dels dos vam poder complir. Evito les seves raons, però jo no vaig acudir a aquesta ‘Copa’ perquè era horari de tarda i havia jornada de competició.

Bé. Anem amb una de las grans frases de Subíes. “A mi em van escollir els clubs per prendre decisions”. Totalment d'acord, Andreu. L'única cosa que la hi lleva és que s'amaguis igual que el seu president Casals o qualsevol dels seus companys- vicepresidents que callen o, el que és pitjor, contesten només en entrevistes-subvencionades.

El procés de la teva amenaça de moció de censura, si Casals no hagués acceptat tallar-li el cap a Abel Cabrerizo, m'hagués encantat seguir-la. Llàstima, tanta llàstima com poder pensar que puguis ser un dia president de la Federació Catalana. Tinc molt interès per saber com has pogut aixecar l'imperi ‘Benavent’ encara que em parlin d'oportunes recalificacions. Ha d'haver molt més, veritat? Tot el seu poder ho demostra carregant-se a un modest Delegat arbitral? Segur que no. Ja l'hi preguntarem en el seu moment, senyor vicepresident

Moreno Delgado va sancionar a Leva

Estava molt pendent de la reunió del Comitè de competició de la Federació Catalana i només per una raó. L'absurda expulsió del porter del Santboià, Rafa Leva, diumenge passat, per discutir-se amb el seu company Cárdenas va tenir el ‘premi’ d'una segona groga i va haver d'anar-se a la dutxa. Els del Baix Llobregat van presentar el corresponent recurs encara que ja sabien que no serviria per res. Va dir l'innocent’ Leva a El9: “Com que Casals va ser president nostre no sé com es miraran el recurs...”. Doncs ja ho sap: un partit de descans

La veritat és que ni Leva ni Santboià esperaven gens ja que, per si quedés alguna mínima possibilitat, va saltar el president-digital, Xavier Moreno. “El reglament diu que menysprear o agredir se sanciona igual tant si és a un rival o a un company”. Leva estava ja sancionat. No calía que el comitè perdés el temps. Mira que té coses per a donar la cara i s'amaga!. En aquesta ocasió perd el cul per a donar lliçons de reglament amb ‘lo guapo’ que hagués quedat callat i treballant en el seu banc. Moreno, Moreno!

dimarts, 2 de març del 2010

La cobardía es algo que se contagia

No me apetecía demasiado enfangarme en la eterna polémica arbitral en la que se encuentra inmerso el Comité Catalán. Me parece demasiado serio como para que analfabetos como yo –lo admito- nos metamos a opinar, lo que pasa es que, cuando me hablan de personas como Abel Cabrerizo o Manuel Medina, siento que mi rebeldía tiene que ser pública. No tengo el placer de conocer ni a uno ni a otro aunque con Abel sí que he podido charlar alguna vez. Lo que me da asco, y no entiendo a los árbitros catalanes, es que la dictadura de los ‘demócratas’ se imponga en pleno siglo XXI.

La llegada del señor Xavi Moreno, un bancario que dedica sus ratos libres remunerados a ocupar la silla que le ha regalado Josep Llaó, se está convirtiendo en la mayor vergüenza para el arbitraje catalán. Ni una sola palabra. Ni un solo gesto. Si le das la razón, siempre tiene una buena palabra, pero, como dice aquél, ni una buena acción. El vicepresidente-heredero, Andreu Subíes, con quien me unen más puntos a favor que en contra, sufre un arrebato de poderío y condiciona la continuidad de Cabrerizo. O Abel o él y el presidente-digital, no elegido por los suyos –vergüenza me daría- calla, se esconde, no tiene lo que hay que tener para mantener un cara a cara y darle explicaciones a los suyos.

¿Este tipo es el que luego les tiene que defender cuando algún presidente impresentable les pone a parir? ¿Este es el que pone firmes a los clubs cuando calientan a alguno de los suyos? Eso sí, hay que insistirle a sus árbitros que paguen pronto porque ese 20% es supernecesario y, más ahora, con la crisis. Por cierto, también vendría de maravillas que diera su cara para explicar qué pasa con todo ese dinero que entra en el comité. ¿Qué pasa con esos cientos de euros, compañero bancario?

Bueno, que me descentro. Tragar, ‘bajarte los pantalones’ y aceptar la imposición de Subíes es sólo producto de una presidencia cobarde que se aferra a su silla porque no tiene otra cosa. Si usted sale públicamente y dice que se ha cargado a este delegado y al otro porque no le gustan o lo hacen mal, sería discutible, pero sería una razón, pero, cuando uno traga y no escupe, malo, muy malo.

Claro que si su ‘jefe’ Casals no da la cara –sólo en los medios ex subvencionados (de eso ya hablaremos otro día)-, si Subíes tampoco dice ni ‘mú’, si Llaó prefiere esconderse -¡quién te ha visto y quién te ve!- y todos se contagian ¿por qué tiene que hablar Moreno? Da todo igual. Se pone el traje de ‘demócrata’ y a cobrar, sí a cobrar, y a ir al palco del Camp Nou para que vean lo importante que eres. Se olvida Moreno que, cuando toque (que le tocará), le darán una patada en el culo y se irá a su casa con la cabeza en los pies y sin poder mirar a la cara a los suyos

dilluns, 1 de març del 2010

Venga, vamos... hablemos de fútbol sala catalán

No pongo ni quito. Leo, y les invito a hacerlo a ustedes. Interesante artículo de Paco Cachinero en la web de 'www.doblepenalti.com'. Ya era hora de que alguien abriera la boca y mucho mejor si es uno de nuestros entrenadores. Pasen y lean aunque lo pueden encontrar también en la citada web.

O ellos acabarán con nosotros
Viernes 26 de Febrero de 2010 17:04
Paco Cachinero, entrenador afincado en Cataluña y desde hace unos meses columnista de DOBLEPENALTI.COM, ha escrito en su bitácora este interesante artículo que por su interés y actualidad en la complicada situación que vive el futsal catalán, publicamos íntegramente: "Tal vez haya sido siempre así y tal vez no nos hayamos enterado hasta ahora (…)".

Por Paco CACHINERO. Quizás la única diferencia con respecto a tiempos pasados, sea la posibilidad que ahora nos ofrecen las nuevas tecnologías y que gracias a ellas todos podemos estar tan en contacto y acercarnos tanto la información como para conocer de primera mano la dura realidad. Pero no me preocupa el pasado, aunque pudiese ser tan desagradable como para que los que ahora están en el presente hayan podido aprender y mejorar las técnicas más rastreras, de tal forma que les permite alcanzar una y otra vez sus objetivos personales.


ME PREOCUPA EL PRESENTE

Por encima de un entrenador, me considero un deportista, un amante del fútbol sala, y una persona responsable, seria, íntegra y honesta. Y esto desgraciadamente se lleva muy mal con el tipo de personajes que se encuentra en los puestos directivos de nuestro deporte.

El hecho de que algunas federaciones de fútbol y sus respectivos comités de fútbol sala suelan tener una aureola de coto cerrado, de monopolio de intereses, de entramado de relaciones extrañas, de agrupaciones sectarias y manipuladoras…no puede servir de excusa como para que los de abajo, los que nos dejamos dirigir y organizar por unos cuantos, los que sufrimos sus incapacidades de gestión y sus capacidades de apropiación, nos quedemos indiferentes ante lo que vemos, oímos, sospechamos y sufrimos.

Pocos meses antes de las pasadas elecciones a la presidencia de la federación catalana de fútbol, una candidatura contactó conmigo para solicitar mi colaboración y participación hacia un proyecto renovador. Esta candidatura cumplía, a priori, con dos principios fundamentales para mí en un proyecto de este estilo: La transparencia y la libertad. Transparencia para sacar a la luz todo el oscuro mundo interior que se había generado durante los últimos años entorno al fútbol sala, y libertad como para que nosotros que vivimos día a día el fútbol sala, aportásemos las ideas necesarias para desarrollar un proyecto nuevo al margen de intereses políticos y económicos.

Desgraciadamente no salió bien, pero me permitió acercarme un poco más a los desmanes que habían ido realizando hasta entonces los responsables del fútbol sala catalán, y que yo había comenzado a comprobar y sufrir personalmente durante el último curso de entrenadores.

Y me acercaron a un mundo sórdido, a un mundo de corrupción, de intereses personales, de amenazas, de chantaje, de prevaricación, de apropiación indebida, de chulería, de prepotencia, de insultos…en definitiva a un mundo que desgraciadamente está organizativamente por encima de nuestro trabajo en las pistas, pero ante el que nos mostramos demasiado pasivos.

No estoy en contra del error, no estoy en contra de unas ideas, no estoy en contra de una determinada política. Estoy en contra y pretendo denunciar al chulo, al prepotente, al prevaricador, al chantajista, al que abusa y amenaza con su poder, al que utiliza bienes públicos para su beneficio personal, al que usa y abusa de su influencia, de su condición, de su amistad en beneficio propio y en detrimento de la ética y la honestidad.

Un buen amigo, Xavi Palau, acaba de recibir la noticia de que tras 15 años formando parte del grupo de profesores de la escuela catalana de entrenadores, en concreto como profesor de preparación física de los cursos de entrenador de fútbol sala, deja de contar como tal para la “cúpula directiva del fútbol sala catalán”.

Y esta noticia que sin más trasfondo podría entenderse como un cambio o renovación generacional, pinta mal. Y pinta mal por las formas, pinta mal por el fondo, pinta mal una vez más por muchas de las actuaciones que se deducen desde esos personajes que siguen dirigiendo el fútbol sala catalán.

Y digo que pinta mal, porque tal vez haya sido una losa definitiva para Xavi, el hecho de que el verano pasado participase en la organización de unas jornadas técnicas para beneficio de cuanto entrenador quisiese apuntarse, amparadas bajo el logotipo de la ANEFS (Asociación Nacional de Entrenadores de Fútbol Sala). O tal vez también haya sido determinante para su “cese” el hecho de ser suavemente crítico con la organización del poder establecido en el fútbol sala.

Cuando hablo de los responsables del fútbol sala catalán durante los últimos 5 años, supongo que todos entendéis a quien me refiero. Y es que aunque pretendiese definir cargos, me resulta tremendamente difícil hacerlo, porque aunque no vivo desde su interior el entramado político, tampoco acierto a tener claro (ni lo veo por ninguna página oficial), cuales son los cargos responsabilidades ni tareas que estos personajes deben realizar. De todas formas eso ya es así, porque para ellos da igual donde figuren y lo que hagan. Lo realmente importante para ellos es cuál es el beneficio personal que pueden sacar de su posición, incluso hasta la situación más ruin de beneficiarse con la comisión de unos simples bocadillos.

En cambio si veo perfectamente claras algunas de las barbaridades que realizan, y que desgraciadamente cada vez más nosotros estamos dejando que así sean.


UN SIMPLE EJEMPLO LO CONSTITUYEN LOS DICHOSOS CURSOS DE MONITOR EN FÚTBOL SALA

En la circular número 3 de la temporada 2009/10, la RFEF aprueba la nueva regulación del Libro General sobre las titulaciones para entrenadores de fútbol sala, en la que se establece que los equipos adscritos a categoría nacional deberán disponer de un entrenador titulado en nivel 1, 2 o 3, en función de su categoría competitiva.

Esto viene a decir que para ellos no existe ni contemplan la categoría de monitor de fútbol sala, porque a nivel autonómico está delegado en las correspondientes federaciones territoriales. Por tanto parece lógico que una federación territorial pudiese aprovechar una circunstancia de este tipo, como para definir que a sus entrenadores de fútbol sala base les va a exigir que dispongan del título de monitor. Y así fue y está siendo. Es decir, hace años que dada la gran cantidad de entrenadores que existían sin ningún tipo de titulación, se les exige que dispongan de un mínimo título de monitor de fútbol sala.

Indudablemente parece una estrategia bien montada, ya que si existe una normativa de nivel nacional que obliga a los entrenadores a disponer titulación de nivel 1,2 o 3, pero que deja libre el manejo de la normativa sobre el título inferior de monitor, parece una alternativa al menos legal que el comité autonómico obligue a los entrenadores que quieran dirigir un equipo territorial, a realizar el curso de monitor pasando por caja y asegurándose con ello unos suculentos ingresos como federación y comité de fútbol sala.

Pero señores lo que ya no me parece tan lícito ni tan ético, es que esos cursos de monitor sólo los pueda dar la federación catalana de fútbol a través de su escuela catalana de entrenadores, y rechace sistemáticamente que un entrenador pueda solicitar su licencia federativa presentando un título de monitor de fútbol sala obtenido a través de cualquier otro centro de formación nacional. Y mucho menos ético y mucho menos lícito que los profesores de esos cientos y cientos de cursos de monitores en fútbol sala, estén designados a dedo, y curiosamente sean las mismas personas que dirigen nuestro fútbol sala catalán. Y no va más como se diría en el póker…que incluso cualquier “amiguete” del poder establecido, decida organizar en el pabellón de su pueblo un curso de monitor de fútbol sala amparado auspiciado y respaldado por sus coleguillas federativos, con la intención de obtener unos buenos ingresos aunque seguramente sin llegar a embolsarse aquella cifra récord que muchos vimos en un sms, confesión del propio autor.

Pues así que el negocio es redondo ya que el comité de fútbol sala obliga a pasar por caja a cientos de entrenadores para que realicen un curso que se sale de la regulación académica exigida por la Generalitat (solo contempla nivel1, 2 y3), pero que hábilmente el comité de fútbol sala ha conseguido mantener en vigor y aprovechar con ello para embolsarse unas importantísimas cantidades de dinero a cuenta de los entrenadores catalanes.

Y claro, luego viene el chulo de siempre a decir y a explicar que la designación o no de un profesor, como es el caso de Xavi, es algo que lo decide (vergonzosamente a dedo) el responsable de los cursos de entrenadores, designación que tiene tan sólo una duración de un año, y que está totalmente libre de compromiso, incluso insinúa que tal vez se haya tenido en cuenta para no renovar su continuidad la valoración que los alumnos hubiesen podido realizar sobre su trabajo. ¿Si, 1 año?…¿cuántos años lleváis asignándoos a dedo vuestra participación como profesores en los cursos?.

Pero 15 años dan para mucho prestigio. Y todos sabemos, porque lo hemos disfrutado, la inmensa calidad que Xavi Palau tiene como profesor, aunque lamentablemente para su continuidad en la lista de profesorado del fútbol sala, no la tenga como lameculos.

¿Y sigue siendo ético y lícito que soportemos a esta cúpula directiva del fútbol sala catalán, que decide año tras año a dedo, asignarse como profesores de los dichosos cursos de monitor y por supuesto de otros niveles superiores, garantizándose todo lo que os podáis imaginar y más?

Situaciones como éstas y como muchas otras que me gustaría detallar, son las que me revuelven el estómago y hacen que no desee quedarme indiferente ante ellas.

Algunos de vosotros me habéis oído comentar días atrás la necesidad de hacer algo. De comenzar a mover alguna o algunas acciones para que estos indeseables dejen de pasarnos la mano por la cara de esta forma tan vergonzosa. Porque ya no se trata tan sólo de que políticamente estén a años luz de lo que podemos pensar los que vivimos con dignidad el fútbol sala. Ya no se trata de que puedan ser más o menos capaces e inteligentes a la hora de gestionar unos recursos o un proyecto de trabajo. Ya no me inquieta que alguien pueda acertar o equivocarse en sus decisiones, si no que lo que realmente me inquieta es que por encima de nuestro sacrificio, de nuestro esfuerzo, de nuestras horas de trabajo, estén unos indeseables de estas características, erigiéndose como representantes de algo que nosotros no deseamos.

Tener ideas y crear iniciativas es bien fácil, pero necesitamos una importante solidaridad para que cualquiera de ellas salga adelante. He hablado con alguno de mis compañeros de buscar una figura honesta y prestigiosa para que encabece un trabajo futuro de reforma y limpieza. He pensado en abrir una página facebook de denuncia permanente, porque sois muchos los que conocéis detalles que pueden incluso ser denunciables de forma legal. En fin…hay muchas posibilidades, pero cualquiera de ellas debe ser solidaria y firme…con un único objetivo: Limpiar la sucia cúpula directiva del fútbol sala catalán.

¡¡¡¡¡ LIMPIEZA EN EL FUTSAL CATALÁN !!!!!