‘Units’ amb noms i cognoms

Un senyor, que pot representar tant a si mateix, com a dues persones, com a dos milions, ha tingut a bé escriure una bona reflexió sobre l'actual moment que viu la Federació Catalana de Futbol i, més concretament, ha aprofitat per criticar una mica tant a Andreu Subies (cosa que em sembla bé), com al propi Jaume Llauradó (cosa que em sembla molt bé) i fins i tot a la premsa cosa que crec que és extraordinaria).

'Clubs Units-La veu del futbol català’ sona bé. Està molt bé. La unitat sempre ens fa més forts i la crítica és sempre benvinguda, almenys per qui aquí escriu. El que ja no m'agrada tant és que li digui a Llauradó – “ningú podia prohibir-li la seva presència a l'acte (Sant Adrià) però no era ell qui havia de representar-nos i de fet ell tampoc ho pretenia”. Home! Si vostè mateix diu que no “ho pretenia”, deixi-li en pau que bastant diners ja porta gastats sense tenir cap necessitat personal de presumir de res. Llauradó és un valor sempre positiu que cal saber ‘aprofitar’ en la seva justa mesura i bé faria Andreu Subies en tenir-ho molt a prop. No obstant això, allà ell.

Pel que fa a la Mutualitat i a tornar a pagar, quan es va prometre el contrari, té raó i ja sap el que toca: reunir signatures i anar a l'Assemblea per tirar enrere la idea de la junta. Sobre els termes utilitzats sobre la premsa –“pseudo professionals del periodisme”- no mereix perdre ni un segon. Qui s'acovardeix darrere de l'anonimat en una societat democràtica, no mereix major atenció. Noms i cognoms, senyors , ja siguin 1, 2 o dos milions. Ja saben: si volen adherir-se: clubsunits@gmail.com

NOTA (Tomás Desembre, President de la P. B. Barcino i José Luis Moreno, President C.F.Corbera donen la cara i signen per clubsunits@gmail.com. No està malament. Ja coneixem a dos senyors amb noms i cognoms

Tv3 no s’‘estirarà’ amb la Federació Catalana

FC Barcelona, RCD Espanyol, Gimnàstic de Tarragona i Girona seran els grans protagonistes de les semifinals i de la Final de la Copa de Catalunya els propers 8 i 9 d'agost, una immillorable ocasió per passar dos dies d'estiu amb bon futbol. Personalment m'hagués agradat molt més que hagués arribat algun equip de segona B o Tercera encara que la competició ja no és el que era. De fet, la Copa Catalunya mai ha estat en el lloc on es mereix, ja que entre altres raons, el FC Barcelona sempre té innombrables compromisos.

Però qui no té ‘compromís’ algú és la Televisió de tots. Segons ha pogut saber aquesta Redacció, TV3 abonarà 100.000 euros per la retransmissió dels partits i, especialment, si la final la juguen Barcelona i Espanyol. Si arribessin els blanc-i-blaus, però no els blaugrana, hi hauria una rebaixa (85.000) i, si la final és Girona-Nàstic, hi hauria una altra rebaixa (80.000). Una pena. Tant de bo les negociacions arrodoneixin una millor quantitat per al futbol català. Cal recordar que ni Barcelona ni Espanyol entren en el repartiment econòmic de tots els ingressos que es dividiran Girona, Nàstic i Federació Catalana.

Codi Ètic i Estatut del Directiu de la Federació Catalana

La junta directiva de la FCF va comunicar el passat dia 8 la intenció de fer realitat un Codi Ètic i un Estatut del Directiu. Segons van informar “aquesta nova Junta Directiva ha apostat per presentar i aprovar un Codi ètic pels directius, on hi constin els seus drets i obligacions. Aquest, serveix perquè cap directiu pugui prendre mesures unilaterals sense coneixement de la junta. A més, lligat amb aquest aspecte, se’ls hi han exposat els articles de l’Estatut del Directiu, contemplat al Decret 58/2010 de 4 de maig.”.

Tot això està molt bé encara que no sabíem si Andreu Subies i els seus havien fet com el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, i la seva junta, és a dir, anunciar un Codi Ètic i un Estatut del Directiu, però no signar-ho. Perquè cal signar-ho, amics. Doncs bé. La FCF ja compta amb aquest Codi Ètic signat per tots els qui formen part de la Junta Directiva. Seria molt bo que en la propera junta es posés en coneixement de tot el futbol català quins són aquests “drets i obligacions”.

Carta oberta del vicepresident Consuelo Reillo

CARTA A LA REDACCIÓ DEL VICEPRESIDENT DEL CAN PARELLADA Sr. Consuelo Reillo

Crec que la redacción o en Manel Segura una persona que sempre ha defensat al fútbol base que agafi partit Per. algu no m'hagrada, pero s'ha de respetar.
L'informacio es errónia el quest va aprovar es 42 € juvenils i cadets 24 € infantils i de alevins fins pre-benjamins 6 € pero tu no sumes el 40% de pujada de l'incripcion de cada equip i el aument tambe de les tarjetes a les hores, per aixo he dit que tu sempre has defençat el fútbol Catala i como veus no es un euro i mig sino fes la mijana i veuras que t'has equivocat i ja estan descontades les subvencions.
I jo estic d'acord que ahuriem de pagar pero poc a poc, o no prometre, i no cumplir amb les seves promeses electorals en 2 mesos de comentarles a tots.
En sentó traicionat.

Tornarà Germán de la Cruz a la Federació?

Començo a pensar que al RCD Espanyol SAD li importa molt poc o gens la Federació Catalana de Futbol. Segur que m'equivoco, encara que tampoc hauria d'estranyar a ningú ja que els inquilins del carrer Sicília històricament sempre han passat dels blanc-i-blaus en benefici del FC Barcelona.

L'arribada del nou president Andreu Subies semblava canviaria aquesta situació, però a dia d'avui, seguim sense novetats. De fet, des de la sortida del conseller ‘perico’ Germán de la Cruz no s'ha tornat a escoltar una veu amb autoritat i amb segell a una entitat històrica. Subies va oferir tant a l'Espanyol com al FC Barcelona una cadira diferent a aquestes ‘vicepresidències honorífiques’ que no serveixen de res i només els blaugrana van contestar amb el nom de Jordi Mestre.

Ara el que toca esperar és que l'adéu de Daniel Sánchez Llibre i l'arribada de Ramon Condal acabi amb una resposta definitiva abans que es jugui la fase final de la Copa de Catalunya a Tarragona. Podria ser el retorn de Germán de la Cruz a la FCF? Seria un ‘fitxatge’ que li vindria fenomenal a la Federació, i encara que mai va ocultar les seves preferències per Jaume Llauradó, sempre seria positiu per al futbol català. És qüestió d'esperar

Molesta pagar i no dir tota la veritat també

Ho hem dit en més d'una ocasió i ho repetirem quantes vegades faci falta: Andreu Subies va prometre que la Mutualitat seria gratis, si guanyava, i la Mutualitat no serà gratis, ja que no arriba per cobrir les necessitats del futbol català. La mala gestió d'irresponsables anteriors només la poden mostrar els actuals rectors encara que, quan algú com ‘el pitjor president de tota la història del futbol català’ aprofita per signar contractes d'or als seus ‘assessors’, només 24 hores després que dimiteixin Subies i companyia, està gairebé tot dit ja que ara arriben els Tribunals. Potser el jutge dóna la raó als Dorado i Palau encara que moralment sempre estaran en deute amb el futbol català.

Una altra vegada: Subies no va complir amb el seu programa. És innegable i té el seu percentatge de culpa/responsabilitat en la gestió del ‘pitjor president de tota la història del futbol català’. I per què no es va anar abans de la FCF? Doncs perquè no es va anar i va aguantar/van aguantar un any.

Crec que Subies i la seva junta mereixen un primer any de confiança. Se la van guanyar a l'última Assemblea. Van donar la cara. Van respondre i ho saben justificar. Qui menteix una vegada pot mentir 200, clar que sí, però a qui menteix sempre, el fan fora i deixa la Federació com un corral, se li aplaudeix?

Per què ningú, excepte Miguel García, es va aixecar i va demanar accions judicials contra els anteriors gestors de la FCF, si escau? Ara hi ha qui baralla per un vot de censura i em sembla genial, el mateix que em semblaria meravellós que demanin mà dura contra els responsables d'aquest mal somni. La veritat sempre és necessària, però tota la veritat

Dorado y Palau, a juicio el 14 de septiembre

¡Qué lástima! Pero más vale tarde que nunca. Los ex asesores presidenciales del ‘peor presidente de la Federació Catalana de fútbol de toda la historia’ acudirán a juicio el próximo 14 de septiembre tras la demanda presentada meses atrás y donde uno (Palau) pide 240.000 euros y otro (Dorado) se planta en 150.000.

Hasta aquí podría ser hasta una situación normal. Lo que no es normal es que luego el ex vicepresidente ejecutivo de la Mutualidad se aproveche de su pasado para enviar cartas a los clubs para que se nieguen a pagar por esa asistencia sanitaria al fútbol base catalán aprobada por una Asamblea. Olvida el ‘mago’ de las finanzas de Pubilla Casas que buena parte de responsabilidad del caos económico actual es suya; se lo dijo Garcia: ‘hay que tener mucha cara para venir a la Asamblea cuando usted se ha servido del fútbol”. Se lo dijo claro y a la cara mientras que el demandante sonreía.

Ahora toca esperar a ver lo que decide el juez sobre unos contratos que el ‘peor presidente de la Federació Catalana de fútbol de toda la historia’ les ‘regaló’ horas después de haber recibido una masiva dimisión de directivos de su junta.

Se acaba el ‘chollo’ de las dietas en Madrid

¡Oh! ¡Qué mala suerte! Este 6 de julio no se le olvidará al ‘peor presidente de la Federació Catalana de fútbol de toda la historia’. Y no lo olvidará como jamás podrá dejar de arrodillarse ante Ángel Villar ya que le ha permitido seguir ‘chupando’ a pesar no sólo de no ‘pintar’ nada sino de haber dejado la calle sicilia en la ruina más absoluta.

Pero todo se acaba y que no se queje. Este miércoles se le pudo ver deambulando en Las Rozas en su último viaje como ejemplo de lo que no tiene que ser nunca un directivo. Adiós a las dietas, a los kilómetros, al ‘chollo’. Todo se acaba aunque aún le espera lo mejor.

'Atrapa un millón'... i puja a Segona B

Conversa fictícia durant un programa fictici del concurs de TV 'Atrapa un millón', on els concursants poden guanyar un milió d'euros. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

CARLOS SOBERA (presentador): Bienvenidos, señores, a nuestro concurso. ¿Están dispuestos a ganar un millón de euros?

CONCURSANTS: Sí. A ver si tenemos suerte.

CARLOS SOBERA: ¿Con qué cantidad se conformarían ustedes?

CONCURSANTS: Con unos 395.000 euros.

CARLOS SOBERA: ¡Guau! Van ustedes muy fuertes. ¿Y para qué quieren tanto dinero? (ho diu arquejant les celles).

CONCURSANTS: Bueno, es que somos de un equipo de Tercera y queremos comprar una plaza en Segunda B.

Doncs sí. Si vostè té 395.000 euros perduts a la cartera, els que li sobren del canvi de comprar el diari i la barra de pa al matí, els pot invertir en l'equip dels seus amors i li pot regalar una plaça a la tercera categoria del futbol estatal. O els pot guanyar a 'Atrapa un millón'. O al concurs que Jesús Vázquez fa des d'aquest dilluns a Cuatro.

Era evident que la crisi i les males gestions dels directius (més el segon punt que el primer) havien de provocar aquesta situació. Set clubs de Segona B havien perdut la categoria per deutes que no poden satisfer, per promeses incomplertes a uns futbolistes que han de malviure desitjant cobrar allò que havien signat. La cançó de cada any, corregida i augmentada (i espereu, que ara venen els de Primera i Segona A, que encara riurem més a finals de juliol).

Per tal de cobrir aquestes places, la Real Federación Española de Fútbol decideix oferir-les no a aquells clubs que hagin fet més mèrits esportius per a ocupar-les, no. Les ofereix a qui les vulgui comprar. Dins d'un ordre, evidentment, ja que és cert que primer les poden 'comprar' els qui s'haguessin quedat a un pas de l'ascens esportiu. Però amb un preu fix que, evidentment, no és a l'abast de més d'un modest que somiava amb la Segona B des de la via de la repesca esportiva.

I vet aquí que la plaça és 'venia' a 395.000 euros. Mercantilisme pur perquè aquí el que importa és cobrir els deutes com sigui. Reclamar aquesta quantitat als veritables culpables, els directius dels clubs endeutats? No, home, no! Massa feina, massa paperassa, massa intervenció d'advocats, massa jutges i tribunals... És més fàcil que un club que no ha fet cap mèrit esportiu per a pujar de categoria (o el que és més greu, que hagi baixat aquella mateixa temporada), posi els bitllets damunt la taula i celebri el seu 'merescut' ascens (o permanència).

Total, que durant la matinada de dilluns 4 a dimarts 5, Punto Ràdio descobria que de les 7 places que en un principi s'havien de cobrir, només quedaven quatre per adjudicar ja que Palència es mantenia a Segona B i Poli Ejido i Rayo Vallecano B es podien salvar acollint-se a llei concursal. I els 'paganini' eren... quatre filials! Sporting B, Zaragoza B, Espanyol B i Pobla de Mafumet, segon equip del Nàstic de Tarragona.

No podia ser d'una altra manera. Clubs de cases 'grans' (algunes, en discutible situació econòmica i a punt d'acollir-se a llei concursal) que lluien cartera o sac de bitllets lligats amb 'goma pollera' per tal d'assolir una categoria que esportivament no els corresponia. Als modestos només els quedava el miracle d'un concurs com el que comentava abans o que els hi toqués Primitiva o Euromillones per a plantar cara a uns segons equips que ja fa molt de temps haurien de ser fora del futbol professional o semiprofessional. Per cert, algú sap per on paren els 'pares' d'aquella tan anunciada reforma del futbol amb la creació d'una Lliga de filials? Recordant tot el que es va escriure, debatir i dir d'aquest tema, qui subscriu aquesta opinió lamenta tanta tinta perduda, tantes hores de ràdio perdudes per la incompetència dels dirigents del futbol espanyol.

Per tant, Villar i els seus han optat per la dita catalana 'pagant, Sant Pere Canta' (amb permís de Teddy Bautista, of course) i qui posa la pastarrufa puja de categoria. Un altre tema és la plaça que malauradament deixarà vacant el Lleida (hi ha algú -o alguna- que s'hauria d'allunyar del món de l'esport per sempre més) i que pot ser el premi per a un modest que ha fet vibrar a molts seguidors catalans en aquest mes de juny, la Montañesa. Sense pagar ni un euro més, com ha de ser. Sense hipotecar el futur d'una entitat perquè això del 'PPP' (pagar per pujar) no deixa de ser, com el refrany castellà, "pan para hoy y hambre para mañana".

Però les normes són les normes i a partir d'ara, quan arribi juny i acabin els examens esportius, ja sabem que hi haurà qui podrà comprar la matrícula d'honor (l'ascens) afluixant la mosca. Què voleu que us digui. No deixa de ser un cop dur per a tots els que s'estimen aquest esport (o negoci?) anomenat futbol.

Mereix comptar amb una oposició seriosa Subies?

Per descomptat. I qui pot ser el líder d'aquest moviment? Doncs no ho sé. La veritat és que, després de l'assemblea del passat 19, no sé fins a quin punt preocupa als dirigents del futbol català comentar públicament totes les misèries que ens envolten. Insistir en que Subies va prometre que la Mutualitat seria gratuïta, i ara no ho serà, és repetir la mateixa cançó, amb una lletra i música gens original.

No criticar a l'Assemblea tanca la boca a qualsevol crític? Crec que no. Qualsevol té dret a recordar a Subies el seu passat, de la mateixa manera que qualsevol pot aportar solucions a un col•lapse inesperat en moltes entitats, encara que qui tampoc desitja perdre el seu temps per anar a Sant Cugat i comentar als seus companys les seves inquietuds, tampoc mereix massa consideració posterior.

La veritat, la que molts clubs envien a aquesta REDACCIÓ, és el lament perquè no saben com ‘vendre’ als pares del futbol base que hauran de pagar una mica més ja que cal abonar la Mutualitat i, és clar , més d'un llest aprofitarà per introduir augments incòmodes. El que em fa gràcia és escoltar, fins i tot llegir, que hi ha qui prepara una moció de censura. No sé si és el camí adequat. El que sí crec, modestament, és que el president de la Catalana mereix un ‘marcatge’ estret encara que només se li podrà jutjar quan faci alguna cosa. El primer que ha fet és donarla volta a una promesa inevitable.

El ‘pitjor president de tota la història’ de la Federació es va anar del carrer Sicília deixant un forat impresentable i l'únic que el va criticar va ser Miguel García. L'únic que es va aixecar i va dir a la cara de l'ex ‘vicepresident executiu’ de la Mutualitat (Dorado) que havia anat a servir-se del càrrec va ser Garcia. Tots els altres van callar com a… presidents que són. Aquests mateixos que no van obrir la boca són els que amenacen amb mocions. No tenen cap credibilitat. Per no tenir no tenen ni la decència de donar la cara en una assemblea i amenacen amb plantar-se davant de la FCF amb les fitxes dels nens perquè no tenen diners per pagar la Mutualitat.

Subies mereix que el critiquin per dir B quan va prometre A, mereix una constant oposició perquè executi bé el seu treball –el seu programa ja és impossible de complir- fins i tot mereixeria una moció de censura encara que només porti cent dies al càrrec, encara que para tot això ha d'haver algú que estigui en primera línia, no vagi de la mà de cap polític (exsecretari o exdirector general) i que, especialment, sigui tan original com a transparent. On està?