dimecres, 29 d’abril del 2009
Adéu a Francesc Bercero
Avui, a primera hora de la tarda, va morir el president del Castelldefels Francesc Bercero, de 54 anys, al no superar un malaltia que sofria des de l'estiu. Bercero va arribar a la presidència del club mariner el 16 de gener i era, a més, directiu de la Federació Catalana de Futbol. El fèretre s'instal·larà aquest dijous en el Tanatori de Gavà-Castelldefels a partir de les 13h
Alfonseda, president professional?
Passen els dies i ningú mou fitxa. Bé, l’Associació de clubs de futbol de Catalunya ja li ha donat el suport a Jesús Farga. No obstant això, l’encara vicepresident de la Federació Catalana no ha comunicat oficialment la seva voluntat ferma de presentar-se. Segur, tret de sorpresa d’última hora, que el proper dilluns hi haurà comiat de la junta i començarà “la moguda”.
Mentre, seguim esperant novetats de Ramon Alfonseda i companyia. Només he parlat una vegada en la meva vida amb el senyor Ramon, tot i que ha estat suficient. Les novetats que m’arriben de l’actual president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona i de l’Associació Europea de Futbolistes –això és un càrrec, si senyor- són variades. Tradueixo: m’arriba de tot i, precisament, res del que m’arriba m’alegra un procés electoral del que sempre s’espera molt. És més, m’intoxiquen dient que el senyor Ramon, a qui li ha entrat “furor” d’última hora per la cadira de la Federació, el mateix que li podria haver entrat per substituir Laporta, ja es conforma amb una vicepresidència.
Tal com sona. Segon a bord de Farga! El que no entenc és com no li ha ofert a Farga ser el seu segon i ell ser el predient de la Catalana. Amb tant de poder, tanta influència, tant estudi de mercat i tant pes en el futbol català. Segur que escombraria. O no arrasaria? A més, em diuen que el senyor Ramon ha estudiat la possibilitat de ser el primer president “professional” de la Federació. Com diu el refrany: érem pocs i va parir l’àvia! En aquest cas bé faria el senyor Ramon en explicar-ho públicament perquè els presidents de tercera territorial o els de futbol base segur que entendrien tal voluntat. Ara que no hi ha ni un euro, que els clubs no tenen ni on caure ni vius ni morts, pot arribar al carrer Sicília un president professional?
Que jo sàpiga, per ara, el senyor Ramon és president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona des del 2003 i, per aquest últim curs, ha rebut 300.000 euros per part del FC Barcelona. Això és gestió i això és generar recursos, si senyor! No és una crítica, sinó un aplaudiment, perquè arrancar-li aquesta fortuna als socis del Barcelona no té mèrit, clar que en Jan tampoc paga de la seva butxaca. Diuen que ara els Veterans cobren 6.000 euros per cada “bolo” que munten. Aquest Alfonseda és un geni. A més dels 300.000 euros, sumin 6.000 més per “festa”. Un monstre! I, a més, no només vol ser president de la Federació Catalana, professional o no professional? sinó que també vol seguir al capdavant dels Veterans i de la Federació Europea. Impressio…nant! Això costa molts diners.
Encara ressonen els ecos del magnífic partit al Mini Estadi amb motiu del 50è aniversari dels Veterans. Dic que ressonen perquè el “ple” va ser lamentable. Davant d’un esdeveniment com aquest –Veterans contra una selecció EFPA- van fer pagar fins i tot al soci. Només el senyor Ramon sap aquest números, televisió inclosa. Això és ser un gestor i, per aquesta raó i moltes altres que desconec, segur que vol anar al carrer Sicília –sap on està la FCF?-. I si pot compaginar totes aquestes funcions, ho farà. Per tot això, senyor Ramon, animi’s i presenti’s a les eleccions. Cal posar diners –problema que vostè no té i ens anima-, dedicar-se a expulsar alguns camps de futbol –una cosa que segur que li agrada- i tenir al seu costat un equip complet, que segur que té. Vinga, som-hi, les urnes esperen. No pacti amb ningú. Segur que si es presenta a les urnes, arrasarà. I si fa falta cobrar, es cobra.
Mentre, seguim esperant novetats de Ramon Alfonseda i companyia. Només he parlat una vegada en la meva vida amb el senyor Ramon, tot i que ha estat suficient. Les novetats que m’arriben de l’actual president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona i de l’Associació Europea de Futbolistes –això és un càrrec, si senyor- són variades. Tradueixo: m’arriba de tot i, precisament, res del que m’arriba m’alegra un procés electoral del que sempre s’espera molt. És més, m’intoxiquen dient que el senyor Ramon, a qui li ha entrat “furor” d’última hora per la cadira de la Federació, el mateix que li podria haver entrat per substituir Laporta, ja es conforma amb una vicepresidència.
Tal com sona. Segon a bord de Farga! El que no entenc és com no li ha ofert a Farga ser el seu segon i ell ser el predient de la Catalana. Amb tant de poder, tanta influència, tant estudi de mercat i tant pes en el futbol català. Segur que escombraria. O no arrasaria? A més, em diuen que el senyor Ramon ha estudiat la possibilitat de ser el primer president “professional” de la Federació. Com diu el refrany: érem pocs i va parir l’àvia! En aquest cas bé faria el senyor Ramon en explicar-ho públicament perquè els presidents de tercera territorial o els de futbol base segur que entendrien tal voluntat. Ara que no hi ha ni un euro, que els clubs no tenen ni on caure ni vius ni morts, pot arribar al carrer Sicília un president professional?
Que jo sàpiga, per ara, el senyor Ramon és president de l’Associació de Veterans del FC Barcelona des del 2003 i, per aquest últim curs, ha rebut 300.000 euros per part del FC Barcelona. Això és gestió i això és generar recursos, si senyor! No és una crítica, sinó un aplaudiment, perquè arrancar-li aquesta fortuna als socis del Barcelona no té mèrit, clar que en Jan tampoc paga de la seva butxaca. Diuen que ara els Veterans cobren 6.000 euros per cada “bolo” que munten. Aquest Alfonseda és un geni. A més dels 300.000 euros, sumin 6.000 més per “festa”. Un monstre! I, a més, no només vol ser president de la Federació Catalana, professional o no professional? sinó que també vol seguir al capdavant dels Veterans i de la Federació Europea. Impressio…nant! Això costa molts diners.
Encara ressonen els ecos del magnífic partit al Mini Estadi amb motiu del 50è aniversari dels Veterans. Dic que ressonen perquè el “ple” va ser lamentable. Davant d’un esdeveniment com aquest –Veterans contra una selecció EFPA- van fer pagar fins i tot al soci. Només el senyor Ramon sap aquest números, televisió inclosa. Això és ser un gestor i, per aquesta raó i moltes altres que desconec, segur que vol anar al carrer Sicília –sap on està la FCF?-. I si pot compaginar totes aquestes funcions, ho farà. Per tot això, senyor Ramon, animi’s i presenti’s a les eleccions. Cal posar diners –problema que vostè no té i ens anima-, dedicar-se a expulsar alguns camps de futbol –una cosa que segur que li agrada- i tenir al seu costat un equip complet, que segur que té. Vinga, som-hi, les urnes esperen. No pacti amb ningú. Segur que si es presenta a les urnes, arrasarà. I si fa falta cobrar, es cobra.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Setmana decisiva per a Farga
Dilluns que ve, 4 de maig, es reunirà la junta directiva de la Federació Catalana -preneu nota companys-. Serà un dia important. igual que aquesta setmana es presenta 'calenta calenta' a nivell electoral. Crec que, finalment, perdré 'la meva' aposta personal, amb mi mateix, i no hi haurà eleccions. És una llàstima. Dic que és una llàstima perquè sempre he cregut que els pactes estan molt bé en temps de 'guerra', però el futbol català no ho està. O si?
Jesús Farga va rebre molts aplaudiments dissabte passat per part de l'Associació de clubs. No sé la raó, però se'l va aplaudir, i molt, per part dels presents, ja siguin 70 clubs , 200 clubs o 2.000 clubs els quals estiguessin en l'hotel de Badalona. Mitjans de comunicació sí que n'hi havien pocs. Tant de bo la pròpia Associació de clubs publicités, a través de la seva web, els qui vam estar. No és per fer-nos publicitat, és perquè tots quedem retratats a l'hora de donar opinions. Però vaig a per Farga. La meva amistat personal mai farà que la meva crítica professional canvii gens ni mica. M'equivocaré moltes vegades, segur, però sempre opinaré en aquest blog el que JO crec entorn d'un futbol català al qual em lliuro, el que puc, és clar.
Farga pot ser un fenomenal president de la Federació. Això per començar. A priori, reuneix totes les condicions para ser-ho: ser president del futbol base del FC Barcelona li va servir per conèixer molta gent d'altres clubs modestos, que li van obrir els ulls de la nostra realitat. Farga coneix les misèries dels nostres clubs i sap que 'la nostra' Federació està en la ruïna, a pesar de la subvenció de la Federació Espanyola. Espero que amb la seva arribada també surtin els comptes de la Federació.
Com també espero que, a l'hora de confeccionar la seva junta, no se li intenti fer xantatge. Negociar, sí, xantatge, mai. Hi ha qui, per un lloc, és capaç de tot el que vostès es puguin imaginar i parlem d'una modesta Federació de futbol. El pacte amb l'Associació de clubs m'encanta, encara que em falten encara 'serrells' i em sobra algun nom propi dels futuribles. Personalment, el passat el respecto moltíssim, no ho dic per Ricard Campoy ja que, per fortuna, és present. Ho dic per tot el món. Del passat cal mantenir el que Farga cregui que ha de mantenir, el mateix que del present, el mateix que del futur. Tant de bo pugui emplenar una junta amb bona gent, amb gent de futbol -no etiquetem amb qualificatius com 'vells' o 'caducs'-. Malament faria Jesús en acceptar imposicions. I, si al final hi ha un altre candidat, benvingut.
Això d'apuntar-te a la 'cua' (i ho dic obertament per Ramon Alfonseda) a última hora és una decisió que respecto, encara que no compartiré mai -segur que no es conforma amb una cadira el Sr Alfonseda en la junta de Farga?- Es conformarà? Setmana calenta, per tant, la qual comença i on ja podem començar a saber una mica més per on anirà el futur del nostre futbol, encara que, potser, les notícies comencin a produir-se oficialment dilluns que ve dia 4. Ah¡ també em diuen que, si no hi ha eleccions, molt millor, perquè els precandidats no es gastaran un euro. Doncs també em sembla bé.
Jesús Farga va rebre molts aplaudiments dissabte passat per part de l'Associació de clubs. No sé la raó, però se'l va aplaudir, i molt, per part dels presents, ja siguin 70 clubs , 200 clubs o 2.000 clubs els quals estiguessin en l'hotel de Badalona. Mitjans de comunicació sí que n'hi havien pocs. Tant de bo la pròpia Associació de clubs publicités, a través de la seva web, els qui vam estar. No és per fer-nos publicitat, és perquè tots quedem retratats a l'hora de donar opinions. Però vaig a per Farga. La meva amistat personal mai farà que la meva crítica professional canvii gens ni mica. M'equivocaré moltes vegades, segur, però sempre opinaré en aquest blog el que JO crec entorn d'un futbol català al qual em lliuro, el que puc, és clar.
Farga pot ser un fenomenal president de la Federació. Això per començar. A priori, reuneix totes les condicions para ser-ho: ser president del futbol base del FC Barcelona li va servir per conèixer molta gent d'altres clubs modestos, que li van obrir els ulls de la nostra realitat. Farga coneix les misèries dels nostres clubs i sap que 'la nostra' Federació està en la ruïna, a pesar de la subvenció de la Federació Espanyola. Espero que amb la seva arribada també surtin els comptes de la Federació.
Com també espero que, a l'hora de confeccionar la seva junta, no se li intenti fer xantatge. Negociar, sí, xantatge, mai. Hi ha qui, per un lloc, és capaç de tot el que vostès es puguin imaginar i parlem d'una modesta Federació de futbol. El pacte amb l'Associació de clubs m'encanta, encara que em falten encara 'serrells' i em sobra algun nom propi dels futuribles. Personalment, el passat el respecto moltíssim, no ho dic per Ricard Campoy ja que, per fortuna, és present. Ho dic per tot el món. Del passat cal mantenir el que Farga cregui que ha de mantenir, el mateix que del present, el mateix que del futur. Tant de bo pugui emplenar una junta amb bona gent, amb gent de futbol -no etiquetem amb qualificatius com 'vells' o 'caducs'-. Malament faria Jesús en acceptar imposicions. I, si al final hi ha un altre candidat, benvingut.
Això d'apuntar-te a la 'cua' (i ho dic obertament per Ramon Alfonseda) a última hora és una decisió que respecto, encara que no compartiré mai -segur que no es conforma amb una cadira el Sr Alfonseda en la junta de Farga?- Es conformarà? Setmana calenta, per tant, la qual comença i on ja podem començar a saber una mica més per on anirà el futur del nostre futbol, encara que, potser, les notícies comencin a produir-se oficialment dilluns que ve dia 4. Ah¡ també em diuen que, si no hi ha eleccions, molt millor, perquè els precandidats no es gastaran un euro. Doncs també em sembla bé.
Una altra vegada les 'primes a tercers'
Oi que sona a còmic? Parlarem de 'primer a tercers' quan estem en una crisi de més de quatre milions de desocupats? Estarem molt atents perquè de miserables n'hi ha a tot el món i, desgraciadament, al futbol no només estem en les dates que correspon, sinó que a més, algun ganàpia ja està bellugant fils. I no només per guanyar, sinó més aviat tot al contrari. Tal com m'ho expliquen, ho escric i hi ha qui està disposat a denunciar-ho, si es produeïx, si és que no s'ha produït ja. Al lloro!
dijous, 23 d’abril del 2009
Israel dimite y se va, no como otros directivos
Espero no tener que escribir mucho más del ex directivo de la Federació Catalana, Israel López, pero me gusta decir las cosas como las siento. Israel López dijo que dimitía y se iba y lo hizo por escrito. No 'cacareó' en un sitio y no 'puso los huevos' en ninguno. No. López dijo: Campoy ahí te quedas y, por escrito, se despidió de la Federació. Ahora llegarán otros capítulos, pero la palabra hay que aplaudírsela. No como otros y, mal que me pese, me tengo que acordar de otro directivo de la propia FCF quien puso 'el cargo a disposición' del presidente. Su presencia importa tan poco que ni siquiera Campoy se molestó en abrirle la puerta para que se fuera. Ni aunque insultara a los árbitros. Da igual. Cuando llegue el momento hay que 'pegar' carteles y a callar.
Lo dicho: A Israel lo que es de Israel y al tonto lo que es del tonto.
Lo dicho: A Israel lo que es de Israel y al tonto lo que es del tonto.
Cap a la unitat impossible
Poc importa qui hagi de fer el primer pas, i encara menys qui hagi de fer el segon, si és que fa falta un segon pas. El que està clar és que no sembla de rebut que dues opcions (Fermín Casquete-Miguel García) es llencin els plats i mantinguin diferències que només poden beneficiar altres inquietuds històricament menys bel·ligerants i ni tan sols presents en el modest futbol català. M’és exactament igual si guanya Farga, si ho fa Vallbona, si ho fa Felipe Martínez o el mateix Ramon Alfonseda. Per descomptat que tinc la meva opinió personal, però no crec que a ningú li interessi.
Repeteixo i insisteixo que no hi ha millor camí que les urnes per aclarir els dubtes i deixar cada fantasma amb la seva túnica. Casquete i García estan “condemnats” a recolzar-se, sinó a entendre’s, de la mateixa manera que Farga ha de tenir les mans lliures per escollir un junta que l’ajudi a ser president; de la mateixa manera que serà molt bonic saber els números de la Federació, o qui està al darrere de cada precandidatura. Si Farga no pot portar junts García i Casquete, que es decideixi per unes altres dues persones que el representin. Ningú no és imprescindible i, segur que pel bé del futbol català, els dos protagonistes cediran i marxaran als seus clubs.
Per aquest motiu i molts més que anirem decidint, les urnes són la millor via. A Joan Gaspart –gran amic de la unitat- li recordaré que fins i tot ell va haver d’acudir a les urnes després de més de 25 anys de fidel vicepresidència a Núñez. Si no ho hagués fet, fins i tot li haguessin discutit la seva legitimitat.
El que s’ha dit: “renunciar també és fer socialisme”. La frase no és meva però la subscric. Ara els toca a altres deixar les mans lliures a la resta i acostar l’espatlla.
Repeteixo i insisteixo que no hi ha millor camí que les urnes per aclarir els dubtes i deixar cada fantasma amb la seva túnica. Casquete i García estan “condemnats” a recolzar-se, sinó a entendre’s, de la mateixa manera que Farga ha de tenir les mans lliures per escollir un junta que l’ajudi a ser president; de la mateixa manera que serà molt bonic saber els números de la Federació, o qui està al darrere de cada precandidatura. Si Farga no pot portar junts García i Casquete, que es decideixi per unes altres dues persones que el representin. Ningú no és imprescindible i, segur que pel bé del futbol català, els dos protagonistes cediran i marxaran als seus clubs.
Per aquest motiu i molts més que anirem decidint, les urnes són la millor via. A Joan Gaspart –gran amic de la unitat- li recordaré que fins i tot ell va haver d’acudir a les urnes després de més de 25 anys de fidel vicepresidència a Núñez. Si no ho hagués fet, fins i tot li haguessin discutit la seva legitimitat.
El que s’ha dit: “renunciar també és fer socialisme”. La frase no és meva però la subscric. Ara els toca a altres deixar les mans lliures a la resta i acostar l’espatlla.
dimecres, 22 d’abril del 2009
Futbol sala mundial, on és 'Isra'?
La veritat és que mai no he entès la figura d'aquest senyor (Israel López) a l'organigrama de la Federació Catalana. No cal dir que mai no he tingut res personal amb aquest cavaller; ni tan sols un cafè, així que ningú intenti justificar errors propis amb relacions inexistents. Israel López, primer directiu de la Catalana que ha cobrat sou de la Fundació de la Federació -responsabilitat de Jordi Roche-, hauria de realitzar una profunda reflexió i dexplicar als seus equips de futbol sala els beneficis personals que ha tret de la seva presència al carrer Sicília. Sempre he pensat que cobrava menys del que es mereixia -ho dic per definició, no per convicció-, però López ha passat de ser l''hereu' de Roche i vicepresident 'lleial' de Campoy, a quedar fora de joc d'una manera calamitosa.
Encara que va autoanunciar que seria vicepresident del nou Comitè tècnic nacional de futbol sala, el cert és que qui va aparèixer, i va ser abraçat a Las Rozas, va ser en Miguel García! I 'Isra'? Ningú no ho sap. S'ha perdut? Segur que no, però el futbol sala català hauria de saber que López sempre ha presumit de 'controlar' diversos centenars de clubs. Jo mai he cregut en aquests 'controls', i, ni molt menys, en 'menjar de la mà' de ningú, igual que tampoc he cregut en aquells que han 'negociat' el seu futur a diversos fronts i a López, llevat que ho declari públicament -en 'Futbolcatalunya.com' sempre estem oberts al diàleg- se li han escapat massa comentaris.
Al final, estimat 'Isra' -l'estima també és pura educació-, ni Federació Catalana, ni Secretària General de Clubs, ni Federació Catalana independent de futbol sala? Ho dic perquè aquest matí m'ha arribat el següent correu:
"Demà dia 22 a les 20 hores finalitza el període de presentació de Candidatures a li Eleccions convocades pel proper dia 27/4 a President i Junta Directiva de la FCFS, tot apunta a que només i haurà una sola candidatura de consens, l'actual President Josep Mª Zamora ja ha anunciat que no optarà a la Reelecció, i ha encoratjat als Clubs per que, consensuïn una sola candidatura que aglutini a tots sota l'únic denominador comú de mantenir l'independència del Futsal Català dels interessos de la FCF, RFEF, FIFA i UEFA, i així continuar defensant l'independència d'aquest esport del mal anomenat Futsal FIFA. El President ha manifestat que... "en aquests moments difícils en el qual ens juguem l'internacionalització del Futsal Català és molt important que tothom empenyi en la mateixa direcció. Ja hem tingut prous entrebancs i traïdors que seguin les directrius de gent propera a la FCF han perjudicat els interessos de la FCFS." El President ha fet públic un document pel qual la Federació Catalana podria deixar d'estar reconeguda per l'AMF (Associació Mundial de Futsal)".
Ja ho saps, 'Isra' i ja ho sap el futbol sala català. Només una cosa més: quan a un no el volen en un lloc, se'n va, no desapareix. És només una opinió, sens dubte.
Encara que va autoanunciar que seria vicepresident del nou Comitè tècnic nacional de futbol sala, el cert és que qui va aparèixer, i va ser abraçat a Las Rozas, va ser en Miguel García! I 'Isra'? Ningú no ho sap. S'ha perdut? Segur que no, però el futbol sala català hauria de saber que López sempre ha presumit de 'controlar' diversos centenars de clubs. Jo mai he cregut en aquests 'controls', i, ni molt menys, en 'menjar de la mà' de ningú, igual que tampoc he cregut en aquells que han 'negociat' el seu futur a diversos fronts i a López, llevat que ho declari públicament -en 'Futbolcatalunya.com' sempre estem oberts al diàleg- se li han escapat massa comentaris.
Al final, estimat 'Isra' -l'estima també és pura educació-, ni Federació Catalana, ni Secretària General de Clubs, ni Federació Catalana independent de futbol sala? Ho dic perquè aquest matí m'ha arribat el següent correu:
"Demà dia 22 a les 20 hores finalitza el període de presentació de Candidatures a li Eleccions convocades pel proper dia 27/4 a President i Junta Directiva de la FCFS, tot apunta a que només i haurà una sola candidatura de consens, l'actual President Josep Mª Zamora ja ha anunciat que no optarà a la Reelecció, i ha encoratjat als Clubs per que, consensuïn una sola candidatura que aglutini a tots sota l'únic denominador comú de mantenir l'independència del Futsal Català dels interessos de la FCF, RFEF, FIFA i UEFA, i així continuar defensant l'independència d'aquest esport del mal anomenat Futsal FIFA. El President ha manifestat que... "en aquests moments difícils en el qual ens juguem l'internacionalització del Futsal Català és molt important que tothom empenyi en la mateixa direcció. Ja hem tingut prous entrebancs i traïdors que seguin les directrius de gent propera a la FCF han perjudicat els interessos de la FCFS." El President ha fet públic un document pel qual la Federació Catalana podria deixar d'estar reconeguda per l'AMF (Associació Mundial de Futsal)".
Ja ho saps, 'Isra' i ja ho sap el futbol sala català. Només una cosa més: quan a un no el volen en un lloc, se'n va, no desapareix. És només una opinió, sens dubte.
dissabte, 18 d’abril del 2009
Miguel García, 'presidente' del fútbol sala catalán
¡Qué fuerte! ¡Qué fuerte! ¡Qué fuerte!. ¡La última! El vicepresidente de la Federació Catalana de Fútbol, Miguel García, acudirá este lunes como máximo responsable del fútbol sala catalán a la toma de posesión del nuevo presidente del Comité técnico nacional, Antonio Escribano. ¿Se acuerdan que 'Aladino' se postuló como vicepresidente? Pues, 'ná de ná'. Este lunes, Miguel García estará en Las Rozas al lado de su amigo personal Escribano y por delegación de Ricard Campoy. Varias consideraciones: ¿Es el nuevo presidente del fútbol sala, García? ¿Dónde se ha metido López? ¿Ha negociado alguna vez López con la Secretaria General de l'Esport su futuro? Interrogantes que buscan respuestas. Mientras tanto García se va a Madrid como presidente del fútbol sala catalán. ¿Futuro? Eso sí que no lo sabe nadie
divendres, 17 d’abril del 2009
Alfonseda encara es pensa presidir la Catalana
Al final s'ha obrat el miracle i aquest matí he pogut parlar amb Ramon Alfonseda. El primer ha estat demanar disculpes per no haver retornat les anteriors trucades. Disculpes que, per descomptat, són acceptades, màxime quan Ramon sempre ha estat i és tot un senyor en l'art de l'oratòria.
Presenta la seva precandidatura a la presidència de la Catalana el dimarts? Resposta: "No. Encara m'ho he de pensar aquest cap de setmana. Hi ha algunes coses que encara he d'aclarir". Perfecte. Pot ser que SI, pot ser que NO, encara que "ho veig difícil que sigui el dimarts". Una altra pregunta: Encara pensa compaginar el càrrec de president de la Catalana i el de l'Agrupació de Veterans? Resposta: "No veig per què no. He consultat diferents representants institucionals, al propi club i ningú veu cap problema".
Doncs ja està clar. No val la pena preguntar més. Tot arribarà. Ramon Alfonseda s'ha posat a la nostra total disposició i segur que en el seu moment contestarà a tot allò que ell vulgui, per descomptat. Però, com a mínim, se li podrà preguntar. Gràcies
Presenta la seva precandidatura a la presidència de la Catalana el dimarts? Resposta: "No. Encara m'ho he de pensar aquest cap de setmana. Hi ha algunes coses que encara he d'aclarir". Perfecte. Pot ser que SI, pot ser que NO, encara que "ho veig difícil que sigui el dimarts". Una altra pregunta: Encara pensa compaginar el càrrec de president de la Catalana i el de l'Agrupació de Veterans? Resposta: "No veig per què no. He consultat diferents representants institucionals, al propi club i ningú veu cap problema".
Doncs ja està clar. No val la pena preguntar més. Tot arribarà. Ramon Alfonseda s'ha posat a la nostra total disposició i segur que en el seu moment contestarà a tot allò que ell vulgui, per descomptat. Però, com a mínim, se li podrà preguntar. Gràcies
Alfonseda es presenta el dimarts?
Tinc mala sort amb Ramon Alfonseda. No contesta a les trucades telefòniques. Només ell sabrà les raons, encara que, no cal dir, que li respecto el seu silenci. M'expliquen que té pensat presentar-se com precandidat -lo de candidat cal justificar-ho amb signatures- a la presidència de la Federació Catalana de Futbol dimarts que ve a un hotel de Barcelona.
Tant de bo! Sí, tant de bo, Alfonseda doni aquest pas endavant i confirmi les seves bones intencions, els seus plans, els seus companys de viatge, perquè d'aquesta manera, com a mínim, començaran a despertar altres opcions. Tant de bo sigui així, perquè el futbol català l'hi agrairà. Igual fins i tot l'hi agraeixen els propis Veterans del FC Barcelona.
Tant de bo! Sí, tant de bo, Alfonseda doni aquest pas endavant i confirmi les seves bones intencions, els seus plans, els seus companys de viatge, perquè d'aquesta manera, com a mínim, començaran a despertar altres opcions. Tant de bo sigui així, perquè el futbol català l'hi agrairà. Igual fins i tot l'hi agraeixen els propis Veterans del FC Barcelona.
dijous, 16 d’abril del 2009
'Isra' es queda a casa
S'encorden que dies enrere els parlàvem de moviments a la cúpula del futbol sala nacional amb motiu de l'arribada del nou president del Comitè Nacional, Antonio Escribano? Més concretament, el passat 1 d'abril els informàvem, segons la web de 'doblepenalti.com', la possibilitat de posar a Israel López, vicepresident de la Federació Catalana, a la vicepresidència d'aquest Comitè Espanyol.
Doncs no serà així. El curiós és la raó que esgrimeixen els companys en una notícia que daten aquest dimecres en la seva pàgina: "També queda fora del nou Comitè Israel López, qui s'ha 'caigut' del mateix a l'haver-se presentat com candidat independent a les eleccions de la Federació Catalana de Futbol". Tal qual. Candidat independent a les eleccions a la Federació Catalana de futbol? Això ho sap en Ricard Campoy?
Per cert: m'arriba que López està molt empipat amb el president de l'Associació de clubs de Catalunya, Felipe Martínez, divendres passat 3 (Onda Rambla) en les quals no sortia molt beneficiat. A l'instant que ja ha ha dit que està pensant querellar-se. Ja saps, Felipe: les querelles no s'anuncien
Doncs no serà així. El curiós és la raó que esgrimeixen els companys en una notícia que daten aquest dimecres en la seva pàgina: "També queda fora del nou Comitè Israel López, qui s'ha 'caigut' del mateix a l'haver-se presentat com candidat independent a les eleccions de la Federació Catalana de Futbol". Tal qual. Candidat independent a les eleccions a la Federació Catalana de futbol? Això ho sap en Ricard Campoy?
Per cert: m'arriba que López està molt empipat amb el president de l'Associació de clubs de Catalunya, Felipe Martínez, divendres passat 3 (Onda Rambla) en les quals no sortia molt beneficiat. A l'instant que ja ha ha dit que està pensant querellar-se. Ja saps, Felipe: les querelles no s'anuncien
Adéu a Jesús Toré
Aquest cap de setmana s'haurien de guardar dos minuts de silenci en memòria d'una gran persona: Jesús Toré, el qual ens ha deixat aquest dimecres després d'haver sofert una malaltia dolorosa i cruel aquests últims anys. Vaig conèixer Toré gràcies a Ramon Calderé. Ho sento Ramon perquè sé que aquestes hores són molt dures per a tu i per a tota la família d'en Jesús, un home-amic. Sé que el futbol, com altres aspectes de la vida, és injust, encara que n'hi ha alguns que sempre haurem de recordar un nom quan es parli de bona gent. Descansi en pau.
dimecres, 15 d’abril del 2009
Y, otra vez, Villar 'nos' visita
Está claro que tiene poca faena, si no fuera así no se entendería otro viaje a Catalunya. Me refiero, ya lo saben, al jefe del ‘fúlbol’ español, Ángel Villar. Al final, el presidente Ricard Campoy se va saliendo con la suya, guste o no guste, desquicie o no desquicie, moleste o no moleste, hasta ‘Angelito’ viene a la Territorial que siempre le ha sacado los colores. Pero eso ya pasó a la historia. Ahora si toca pasearse al lado de Campoy...,. pues se pasea. Ahora toca abrazarse a Miguel García...... (eso ya me cuesta más creerlo) aunque todo es posible, por supuesto. En cualquier caso, lo que inició Roche, lo ha certificado Campoy y ahora la Federació Catalana ya dispone del dinero que le pertenecía pero que retenía el ‘jefe’. ¿O no hemos cobrado todavía?
Este viernes, por tanto, es una gran oportunidad para la Plataforma pro Seleccions de Catalunya y, especialmente, para los medios de comunicación más beligerantes con el centralismo y el ‘villarato’ para preguntarle por el I Torneig de Nacions. En esa extensísima, completísima, densísima y estimadísima lista de presentes (Campoy, Gusó, Samaranch, Moner, Farga, Contreras, i Vilaseca, entre otros muchos) –habrán notado que ni están ni se espera a Joan Gaspart ni a Josep María Vallbona)-, seguro que alguien le planteará todas esas dudas sobre las fechas libres de UEFA o sobre el ataque (se habló de ataque) que pilló cuando, decían desde algunos frentes, que Catalunya ya tenía atadas a Argentina, Brasil y Holanda.
Es bueno que Villar venga a Catalunya para hablar de fútbol aunque dudo mucho que alguien le pregunte lo que a todos nos interesa. Lo que no dudo lo más mínimo es que ‘Angelote’ no dará la cara aunque tiene, ¡vaya ´si tiene!. Mientras que pague lo que debe a la Federació , ya estará bien. ¿No?
Este viernes, por tanto, es una gran oportunidad para la Plataforma pro Seleccions de Catalunya y, especialmente, para los medios de comunicación más beligerantes con el centralismo y el ‘villarato’ para preguntarle por el I Torneig de Nacions. En esa extensísima, completísima, densísima y estimadísima lista de presentes (Campoy, Gusó, Samaranch, Moner, Farga, Contreras, i Vilaseca, entre otros muchos) –habrán notado que ni están ni se espera a Joan Gaspart ni a Josep María Vallbona)-, seguro que alguien le planteará todas esas dudas sobre las fechas libres de UEFA o sobre el ataque (se habló de ataque) que pilló cuando, decían desde algunos frentes, que Catalunya ya tenía atadas a Argentina, Brasil y Holanda.
Es bueno que Villar venga a Catalunya para hablar de fútbol aunque dudo mucho que alguien le pregunte lo que a todos nos interesa. Lo que no dudo lo más mínimo es que ‘Angelote’ no dará la cara aunque tiene, ¡vaya ´si tiene!. Mientras que pague lo que debe a la Federació , ya estará bien. ¿No?
Arriba l'hora de donar la cara electoral
Ja ha passat Setmana Santa. Hi ha hagut temps per reflexionar sobre passat, present i futur quant a la Federació Catalana es refereix. Pendents del 'Macro-pacte' i, tret que Joan Gaspart hagi obrat miracle, tot està com va quedar abans de la Pasqua. Jesús Farga segueix desfullant la seva margarida, parla, menja, sopa i es multiplica, però sempre topa amb les mateixes pedres. I la principal. Si s'ha decidit ja per optar a la presidència... per què no anunciar-ho? Tots aquests interrogants només els pot contestar Farga i només ell sabrà quan és el moment més oportú. Però ja és hora de començar a llevar-nos vels i dir les coses com són, o almenys, així ens expliquen
Davant el silenci absolut dels mitjans de comunicació, al costat de l'opció Farga, tots hem tret a col·lació el nom de l'expresident accidental de la FCF, Josep María Vallbona, una opció tan vàlida com insípida. Vol ser o no vol ser Vallbona, president? Sí, però cal esperar a veure si hi ha consens, encara que, si és com a número dos li dóna el mateix. El que s'ha dit: Vol ser o no vol ser Vallbona, president? Sí, però... ara com ara... no.
L'Associació de clubs de futbol de Catalunya ha posat al seu president, Felipe Martínez, com a primera opció, encara que ja ha transcendit la voluntat d'un grup que vol treballar pel futbol català i que posa, per descomptat, els seus inconvenients. Felipe no va callar quan va acudir a Onda Rambla. La ACFC estarà en la pròxima junta de la FCF en una candidatura on no estigui l'actual vicepresident, Miguel García. L'hi han dit en diverses ocasions a Farga, a la cara, i es mantenen en aquesta posició. Encara que García no ha obert la boca públicament per significar-se en cap sentit, no descobrim res si repetim que aquesta 'simpatia' que es processen els uns i els altres (García i ACFC, ACFC i García) és recíproca. Tot el món cap a 'l'Arca de Farga', encara que uns no volen a García i García no vol alguns. Com ho solucionarà en Farga?
Deixo per al final als amics de 'salvemelfutbolcatalà' amb Jordi Casals al capdavant. Si no fora perquè sempre m'ha transmès una serietat immaculada, ja començaria a dubtar d'aquesta aposta en la qual només Casals i els seus (ja va dir en el seu moment que 150/200 signatures no eren moltes) semblen creure. I, és clar, Ramon Alfonseda. Ara com ara, calla, però aviat començarem tots a dir tot el que sabem, començarem a jugar perquè el futbol català es mereix més llum i, encara que els problemes es multipliquin, tot té solució. O no? Admeto valoracions, faltaria més.
Davant el silenci absolut dels mitjans de comunicació, al costat de l'opció Farga, tots hem tret a col·lació el nom de l'expresident accidental de la FCF, Josep María Vallbona, una opció tan vàlida com insípida. Vol ser o no vol ser Vallbona, president? Sí, però cal esperar a veure si hi ha consens, encara que, si és com a número dos li dóna el mateix. El que s'ha dit: Vol ser o no vol ser Vallbona, president? Sí, però... ara com ara... no.
L'Associació de clubs de futbol de Catalunya ha posat al seu president, Felipe Martínez, com a primera opció, encara que ja ha transcendit la voluntat d'un grup que vol treballar pel futbol català i que posa, per descomptat, els seus inconvenients. Felipe no va callar quan va acudir a Onda Rambla. La ACFC estarà en la pròxima junta de la FCF en una candidatura on no estigui l'actual vicepresident, Miguel García. L'hi han dit en diverses ocasions a Farga, a la cara, i es mantenen en aquesta posició. Encara que García no ha obert la boca públicament per significar-se en cap sentit, no descobrim res si repetim que aquesta 'simpatia' que es processen els uns i els altres (García i ACFC, ACFC i García) és recíproca. Tot el món cap a 'l'Arca de Farga', encara que uns no volen a García i García no vol alguns. Com ho solucionarà en Farga?
Deixo per al final als amics de 'salvemelfutbolcatalà' amb Jordi Casals al capdavant. Si no fora perquè sempre m'ha transmès una serietat immaculada, ja començaria a dubtar d'aquesta aposta en la qual només Casals i els seus (ja va dir en el seu moment que 150/200 signatures no eren moltes) semblen creure. I, és clar, Ramon Alfonseda. Ara com ara, calla, però aviat començarem tots a dir tot el que sabem, començarem a jugar perquè el futbol català es mereix més llum i, encara que els problemes es multipliquin, tot té solució. O no? Admeto valoracions, faltaria més.
dimarts, 14 d’abril del 2009
Els números de la Federació ja són públics
Tal com es va anunciar en l'última reunió de la junta directiva de la Federació Catalana de futbol, ja es pot sol·licitar a la FCF informació pel que fa a la "situació econòmica de la FCF". Els directius de la Catalana van avançar aquesta decisió "a partir del mes que ve" (Abril), la qual cosa ja és una realitat. Es tracta només de concertar una entrevista al carrer Sicilia i recollir tota la informació econòmica, que també la podran posseir els futurs asambleístes i, fins i tot, els pròxims candidats a la presidència.
Gran oportunitat, per tant, per comprovar tot allò que la pròpia Federació Catalana va denunciar en la seva revista oficial el passat desembre del 2008. S'enrecorden? Jo sí, i no accepto ni em crec que s'hagi pactat un 'silenci' entre els protagonistes. I, si és o ha estat així, que també ho diguin. En aquell número de la FCF (quatre pàgines sense la signatura de la seva ex 'dircom' que tampoc va donar la cara) i sota el títol de 'No era or tot el que lluïa a la gestió de Roche' es podien llegir testimonis com "uns superàvits que no són reals", "problemes amb Asisa (incloses fotografies de l'exgerent de la Fundació, Albert Navas, i de l'exdirector general, Pol Buscail). "Navas havia gastat 80.000 euros en tres números de la revista 'Futbol Fundació' de 2.000 exemplars de tiratge. Buscail va presentar un superàvit de 1.282.000 euros quan la realitat era només de 56.261 euros". Això és greu, o només m'ho sembla a mi? Això és una irregularitat o m'ho sembla només a mi? Tot això ho hem oblidat?
I el futbol sala? Quant li costa a la FCF el futbol sala i l'esforç del seu president? Vinga clubs, els números ja són públics. Només es tracta de demanar-los i a discutir, ja sigui en els jutjats, ja sigui en l'assemblea, ja sigui a la campanya electoral.
Gran oportunitat, per tant, per comprovar tot allò que la pròpia Federació Catalana va denunciar en la seva revista oficial el passat desembre del 2008. S'enrecorden? Jo sí, i no accepto ni em crec que s'hagi pactat un 'silenci' entre els protagonistes. I, si és o ha estat així, que també ho diguin. En aquell número de la FCF (quatre pàgines sense la signatura de la seva ex 'dircom' que tampoc va donar la cara) i sota el títol de 'No era or tot el que lluïa a la gestió de Roche' es podien llegir testimonis com "uns superàvits que no són reals", "problemes amb Asisa (incloses fotografies de l'exgerent de la Fundació, Albert Navas, i de l'exdirector general, Pol Buscail). "Navas havia gastat 80.000 euros en tres números de la revista 'Futbol Fundació' de 2.000 exemplars de tiratge. Buscail va presentar un superàvit de 1.282.000 euros quan la realitat era només de 56.261 euros". Això és greu, o només m'ho sembla a mi? Això és una irregularitat o m'ho sembla només a mi? Tot això ho hem oblidat?
I el futbol sala? Quant li costa a la FCF el futbol sala i l'esforç del seu president? Vinga clubs, els números ja són públics. Només es tracta de demanar-los i a discutir, ja sigui en els jutjats, ja sigui en l'assemblea, ja sigui a la campanya electoral.
divendres, 3 d’abril del 2009
'Salvemelfutbolcatala' amb Jordi Casals
Aquest dijous hem rebut a la nostra redacció de 'Futbolcatalunya.com' una nota des de la plataforma 'salvemelfutbolcatala' en la qual se sol·licitava la seva publicació per donar compte de la carta que ha enviat el president del Santboià, Jordi Casals, a la Federació Catalana de futbol a fi que "s'abstingui de renovar o prorrogar qualsevol contracte fins després de les eleccions del 13 de juny".
En aquest escrit, que arribava des de l'adreça electrònica del Sr. Albert Roca, s'incloïa el redactat d'aquesta carta del Sr. Casals a la FCF on també es poden llegir més raons per a tal súplica: "És molt possible que les candidatures portin amb elles l'entrada de nous patrocinis a la Federació i una renovació prematura de contractes pot suposar una rèmora que impliqui uns menors ingressos, una motxilla a portar durant el futur mandat i, en el fons, un perjuri pels ingressos de la Federació i en conseqüència dels clubs catalans".
M'encantaria que l'ex-gerent de la Fundació hagués de sortir a la palestra aquestes eleccions. M'encantaria que es deixés ja de 'rotllets de papà' i donés la cara, encara que segurament estic equivocat i no té res per veure amb aquesta nova alternativa a la Federació. Davant de tal situació vaig contactar amb el president del Santboià, Jordi Casals, amb qui, crec, m'uneix certa relació d'amistat i respecte. Casals es va mostrar a la defensiva, fugisser. "Jo no estic en aquesta plataforma, però no sé si hi estaré. Bé, el més segur és que sí que hi estigui", em va arribar a afirmar quan li vaig insistir diverses vegades. "La setmana que ve ja direm qui estem en aquest projecte, som gent del futbol", va afegir.
I m'alegra. Dit amb tot l'afecte i admiració per a un president que lluita per la seva institució: si fossin gent del bàsquet, malament aniríem. És només una broma i presentin-se, si ho desitgen, quan els sembli oportú. I a 'salvemelfutbolcatala'. Vinga! A salvar-lo, però la pròxima carta procuri firmar-la vostè mateix o, com a mínim, sempre va bé saber qui ho faci amb poders.
En aquest escrit, que arribava des de l'adreça electrònica del Sr. Albert Roca, s'incloïa el redactat d'aquesta carta del Sr. Casals a la FCF on també es poden llegir més raons per a tal súplica: "És molt possible que les candidatures portin amb elles l'entrada de nous patrocinis a la Federació i una renovació prematura de contractes pot suposar una rèmora que impliqui uns menors ingressos, una motxilla a portar durant el futur mandat i, en el fons, un perjuri pels ingressos de la Federació i en conseqüència dels clubs catalans".
M'encantaria que l'ex-gerent de la Fundació hagués de sortir a la palestra aquestes eleccions. M'encantaria que es deixés ja de 'rotllets de papà' i donés la cara, encara que segurament estic equivocat i no té res per veure amb aquesta nova alternativa a la Federació. Davant de tal situació vaig contactar amb el president del Santboià, Jordi Casals, amb qui, crec, m'uneix certa relació d'amistat i respecte. Casals es va mostrar a la defensiva, fugisser. "Jo no estic en aquesta plataforma, però no sé si hi estaré. Bé, el més segur és que sí que hi estigui", em va arribar a afirmar quan li vaig insistir diverses vegades. "La setmana que ve ja direm qui estem en aquest projecte, som gent del futbol", va afegir.
I m'alegra. Dit amb tot l'afecte i admiració per a un president que lluita per la seva institució: si fossin gent del bàsquet, malament aniríem. És només una broma i presentin-se, si ho desitgen, quan els sembli oportú. I a 'salvemelfutbolcatala'. Vinga! A salvar-lo, però la pròxima carta procuri firmar-la vostè mateix o, com a mínim, sempre va bé saber qui ho faci amb poders.
dijous, 2 d’abril del 2009
Alfonseda fa el primer pas
Alfonseda vol aspirar a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Ho hem dit en diverses ocasions i després han arribat les posteriors 'exclusives' d'altres companys. És normal. Ahir, dimecres, Alfonseda ho va dir als seus Veterans i aquests li van assegurar tot el seu suport. Està molt bé, però quants Veterans són presidents de clubs? Bé. És igual. L'important és que Ramon ha fet el pas i s'entén que ara, prejubilat o jubilat, també podrà lliurar els 'millors anys de la seva vida', encara que no ho hagi dit, al futbol modest, al futbol de barri, al futbol miserable.
Tinc moltes ganes de parlar amb Alfonseda. Ens ha d'aclarir, si vol (és clar) per què aquest desig d'acudir a unes eleccions a la FCF? Si és una mica premeditat, reflexionat des de jove o sorgit des de la 'invitació' de forces vives del país. Això queda sempre bé dir-ho encara que no se li posi mai nom i cognoms. Diuen que va acompanyat de personatges que solen treballar millor a l'ombra que amb focus i que en saben molt, de futbol. Això ens alegra ja que res no ens encantaria més que unes eleccions.
Volem escoltar les opcions a la Federació, el treball que s'ha fet al futbol base, el programa de futur, el feina d'esponsorització, etc. etc... Tot això, SEGUR, que Alfonseda ho té clar. Intentarem parlar amb el precandidat (150-200 firmes són 'bufar i fer ampolles') encara que, diuen, que el seu president Joan Laporta ja s'ha cansat del seu protagonisme al capdavant de l'Agrupació de Veterans i desitjaria un relleu en aquesta presidència. És més, es parla de Magí Civantos com a substitut. Benvingut, senyor Ramon!
Tinc moltes ganes de parlar amb Alfonseda. Ens ha d'aclarir, si vol (és clar) per què aquest desig d'acudir a unes eleccions a la FCF? Si és una mica premeditat, reflexionat des de jove o sorgit des de la 'invitació' de forces vives del país. Això queda sempre bé dir-ho encara que no se li posi mai nom i cognoms. Diuen que va acompanyat de personatges que solen treballar millor a l'ombra que amb focus i que en saben molt, de futbol. Això ens alegra ja que res no ens encantaria més que unes eleccions.
Volem escoltar les opcions a la Federació, el treball que s'ha fet al futbol base, el programa de futur, el feina d'esponsorització, etc. etc... Tot això, SEGUR, que Alfonseda ho té clar. Intentarem parlar amb el precandidat (150-200 firmes són 'bufar i fer ampolles') encara que, diuen, que el seu president Joan Laporta ja s'ha cansat del seu protagonisme al capdavant de l'Agrupació de Veterans i desitjaria un relleu en aquesta presidència. És més, es parla de Magí Civantos com a substitut. Benvingut, senyor Ramon!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)