Felicitats a Xavi Estrada Fernández

Aquest dijous he tingut oportunitat de xerrar una bona estona amb dos grans àrbitres ja que qui ha xiulat sempre serà àrbitre. Xavier Estrada Fernández i José María Enríquez Negreira, encara que hauria d'haver invertit l'ordre d'aparició per respecte natural, m'han fet recordar moltíssimes coses. Si els ve de gust poden llegir l'entrevista a MundoDeportivo on, més o menys, apareixen les respostes d'Estrada aquest divendres. 

El meu company Pere Puntí aporta una fotografia entranyable en la qual queda clar que 21 anys no és inconvenient perquè una persona parli bé d'una altra. Quan Enríquez estava en la punta de l'ona, Estrada jugava al futbol sala. Ara ningú dubta que ho sap tot d'Enríquez, Vico, Mazorra, Casajoana, Moreno, Luque, Miranda i tants altres àrbitres catalans que podrien haver estat també internacionals. 

De qualsevol manera ha estat un luxe i un plaer poder escoltar als dos. Les paraules d'agraïment d'aquest xaval de Lleida parlen molt bé d'ell i dels qui li han ensenyat el camí correcte de l'agraïment. I Estrada no es limita a xiular només en el futbol professional com uns altres ‘il·lustres’ o fer-ho en els partits de Catalunya –estarà el dia 2 a Cornellà-. “Jo mai oblidaré ni qui sóc ni d'on vinc” ha repetit en diverses ocasions al llarg de la nostra xerrada. Que així sigui i Felicitats. Llàstima que els hagi tocat el merescut premi de la internacionalitat a Ana Zardain o a Victoria Petrova, però tot arribarà. 

La Inspecció també arriba a la Federació Catalana de Futbol

La temuda visita dels Inspectors de la Seguretat Social i Hisenda als clubs de futbol de Catalunya serà un dels principals ‘cavalls de batalla’ aquest proper 2013. Sabut és que els afectats no volen mirar enrere durant els passats cinc anys i estan disposats a cotitzar en un futur immediat encara que aquest examen exhaustiu als nombres de les entitats també ha arribat al carrer sicilia. No és una inspecció d'Hisenda sinó només a nivell de Seguretat social i pot acabar amb una propera retenció del 2% per part de la Federació Catalana a Col·laboradors, Observadors i Àrbitres. Encara no és una realitat, però està molt prop de signar-se.

Mentrestant, aquest passat dimecres, a Madrid, es donaven la mà el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, i el de l'Espanyola, Ángel Villar. El cap de el ‘fúlbol’ espanyol ha promès interès per la causa de les inspeccions i pel bé del futbol català. Allà va estar, com va quedar plasmat en la fotografia, el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, encara que li incomodi a més d'un i dos. 

Subies reuneix als seus pel Nadal

Aquest pròxim dissabte hi ha cita important en un restaurant de Barcelona. Allí hi acudiran els directius de la Federació Catalana de futbol amb el seu president, Andreu Subies, al capdavant per a acudir a unes ‘Jornades’ de Formació on s'aprofitarà per escoltar a il·lustres ponents com el secretari general de la Federació Catalana, Albert Baza. No serà l'únic ja que també serà la ocasió de participar com oradors a Oriol Camacho, Judith Martínez, Israel López, José Miguel Calle, Xavier Moreno Delgado i, el crak informàtic, Albert Fernández. 

I, després de tota aquesta oratòria, un merescut esmorzar com a prèvia a un Nadal en el que el futbol català tanca files de cara al partit Catalunya-Nigèria del pròxim 2 de gener. 

Com avantsala d'aquesta reunió s'han vist les cares aquest dimecres en altre punt de Barcelona tots els membres dels Comitès de Competició. Com es pot comprovar en la fotografia que ens ha servit gentilment la FCF, la representació femenina està en clara inferioritat encara que el seu poder és il·limitat. Aquí veuen a Subies envoltat del Jutge Únic de 3ª, Sr. Felipó, el ‘cap’ de tots Josep Mª Vallbona, a la seva esquerra, i Alex Maspons (Comitè Apel·lació). Per darrere apareixen Ignasi Maeso, Manuel Càceres, Esther Cánovas (Comitè d'Apel·lació) i José María Teixeira (president del Comitè de 1ª catalana). Tots ells són qui imparteixen la justícia esportiva a Catalunya i Subies els va agrair el seu esforç altruista.

L’Olot ha de passar pàgina amb Rodri

Cinc mesos, cinc, ha estat Carles Brosa/Rodri, perdó (Rodri) al capdavant de la UE Olot. Cinc mesos en els quals el seu treball i el seu discurs no només era coherent sinó convincent al cent per cent. He tingut l'oportunitat d'escoltar amb atenció alguna entrevista que se li ha fet i sempre tenia les paraules adequades en el moment oportú. Encara mantinc fresc el diàleg que va mantenir amb Jordi Roger, tècnic del Cornellà després de l'empat en el Nou Municipal. Seriós, coherent, convincent i amb un lliurament generós al futbol base de la seva entitat. 

Però boom! de cop se’n va i deixa a tothom al·lucinat. Les xarxes socials no paraven d'il·lustrar el malestar que no ocultava, i va fer bé, un Olot que no hauria d'acusar la seva marxa. A Rodri se li pot dir de tot, estem d'acord, amb total educació. Desagraït, inoportú i injust encara que tampoc és la línia que un club gran, com és l'Olot, hauria de seguir ja que es manté la mateixa plantilla i, a més, torna, si s'ha anat alguna vegada, una cara més que coneguda com Alex Terma. 

Així es veu des de la distància. L'Olot és, per descomptat, moltíssim més que Rodri i que tots nosaltres i tant de bo ningú perdi la perspectiva perquè els directius triguen molt poc a fer fora a un entrenador. Consta que el president Joan Agustí és un senyor seriós, responsable i un empresari exemplar. Potser per tot això li ha fet més mal encara que l’important, el més important, està per arribar. Segur que Rodri se’n penedirà, quan toqui, encara que cal desitjar-li el millor a Cadis. Toca passar pàgina i a pensar a aconseguir la promoció d'ascens a segona B.

UE Llagostera: Ascens o Copa del Rei?

Els sis clubs de cada grup de Segona Divisió B que tenen l’oportunitat de disputar la Copa del Rei tenen una disjuntiva important a principi de temporada. Les opcions són apostar fort pel torneig del KO o, pel contrari, emprar-lo per donar minuts als jugadors menys habituals. En els dos anys que el Llagostera ha pogut disputar la Copa ha format part del primer grup.

L’any passat els gironins es van quedar a les portes de la glòria perdent la darrera eliminatòria contra L’Hospitalet. En aquella ocasió, el Llagostera no va conèixer la victòria en les deu primeres jornades. Un peatge fatal, ja que a final de temporada només va mancar un sol punt per portar una promoció d’ascens històrica al Municipal.

En canvi, aquesta temporada sí hi va haver premi i l’entitat presidida per Isabel Tarragó es va enfrontar al València. L’èxit, però, s’està tornant agredolç, ja que l’aposta ferma per aquesta competició ha tingut efectes devastadors pel rendiment de l’equip blaugrana a la lliga. S’ha repetit una davallada, tot i que amb la diferència de que la plantilla, a priori, és molt més competitiva. Oriol Alsina disposa, segons molts entrenadors de la categoria, d’un dels millors equips de la lliga. No obstant, ara mateix el Llagostera és dissetè, o el que és el mateix, es troba en promoció de descens. El motiu? La Copa del Rei.

No ho dic jo, ho diu l’estadística. L’equip gironí va guanyar el seu darrer partit el 28 d’octubre (darrer partit abans de l’eliminatòria de Copa). D’ençà d’aleshores el balanç és d’un empat i quatre derrotes – un punt de dotze – i, per tant, és una evidència que la competició del KO ha afectat, i molt. La pregunta, doncs, és evident. Què és més rentable pels clubs modestos: centrar-se en fer-ho bé a la lliga o, en canvi, donar-ho tot a la Copa del Rei?

Pel que fa a Llagostera, la Copa ha deixat molts euros a la caixa, molt ressò mediàtic i una experiència inoblidable que va durar un mes. En canvi, en el cas d’aconseguir un hipotètic ascens el somni s’allarga durant una temporada sencera. Sabadell o Girona no van dubtar en el seu moment i han obtingut la justa recompensa del futbol professional. D’altres, com el Mirandés, van viure els dos somnis en una mateixa temporada. Tant de bo el Llagostera pugui repetir la gesta dels de Miranda de Ebro, de veritat. 

PER: JORDI MESTRES RIUS

Las elecciones a la UE Cornellá ya tienen un perdedor

Ya queda menos. Son las elecciones a la ‘Casa Blanca’ de Cornellà con más amenazas y bravuconadas que se recuerdan ya que ‘sólo’ han tenido que pasar 24 años para asistir al espectáculo. Mientras la crisis nos ‘come’ a todos, hay quien demuestra que le sobra el dinero. Quizá le pueda sobrar el dinero que no es suyo, pero todo a su tiempo. La única verdad en la que podemos coincidir una buena mayoría es que estas elecciones a la UE Cornellá ya tienen un perdedor: la entidad. La cantidad de barbaridades que hemos escuchado y leido sin un cara a cara transparente, clarificador, valiente y necesario entre dos candidatos –aunque hiciera falta traductor- invitan al peor futuro que uno pueda imaginar.

Pendientes aún de recursos, contra-recursos, UNA demanda y tonterías varias -¿he escrito tonterías?. Sí, tonterías de tonto, muy tonto, el más tonto de todos los tontos que se quiere pasar de listo-, vamos a llegar a un domingo donde también los comités van a tener que decidir la hora a la que se tienen que cerrar las urnas. Lamentable. ¿Cuánto tiempo necesitan 332 socios para decidirse? 

La única curiosidad que admito es saber qué va a hacer el ex ‘Molt Honorable’ y ahora senador José Montilla. Si no ha pagado nunca, o según dice la Federació Catalana –ahora hablo de la FCF- ha pagado sólo el último año, ¿sacará su cara por la entidad el domingo? ¿Socio honorífico? ¿Honor es no pagar la cuota como cualquier socio y querer poner tu voto? Personalmente, como se pueden suponer, y si no se lo suponen, sí que se lo digo yo, me resulta indiferente lo que haga Montilla, el Teniente alcalde Martínez o Rita La Cantaora. ¿Honor? ¿Dinero? Una vez más, y no volveré a insistir hasta el día 10, el ciclo-Cornellà lo dio por aparcado por aburrido y tétrico: “Entre el honor y el dinero, lo segundo es lo primero”.

¡Ah! La Federació Catalana de Andreu Subies y mi amigo Albert Baza: la FCF está para velar por el buen funcionamiento de la competición, sí señor, pero para mucho más, amigos, como, por ejemplo, censurar y extirpar a quienes insultan a los árbitros, a los políticos, a Subies o al propio secretario que ‘come de mi mano’. Y ya saben: en Enero, todos a venerar a Angel Villar en el local que por el ‘gran poder’ de Gálvez con el Ayuntamiento de Cornellá salió muy bien de precio. Punto y final: que gane quien decida el socio con todos los honores ya que la etiqueta no te la ponen ni los directivos ni los políticos.

332 razones para ser transparentes en la UE Cornellà

Este próximo domingo es el día elegido para que los socios de la UE Cornellà pasen por las urnas. Ya está bien. Veinticuatro años después, 24, aquellos que pagan y mantienen a la entidad, y aquellos que no pagan también por ‘gracia’ jurídica, dirán si desean que José Gálvez siga al frente o bien optan por Alex Talavera. Pocas ocasiones hemos acudido a un proceso electoral tan lamentable como el que se ha vivido en torno a una entidad que logró colocarse en el tercer lugar del pódium futbolístico de Catalunya por esfuerzo de todos. 

Amenazas, dinero, insultos, agresiones, declaraciones publicitadas y mentiras, muchas mentiras, demasiadas mentiras a las que sólo el socio con su voto pueden frenar a sabiendas de que el domingo 9 la historia seguirá su curso en los juzgados. Vale la pena recordarlo ya que la transparencia que tanto llena la boca al ex presidente se ha traducido en cobardía, nada que sorprenda, por otra parte. Eso de ‘cacarear y no poner nunca los huevos’ es una práctica habitual de un personaje ejemplar ya que así hay que considerar a quien se ha permitido insultar a árbitros, sacar pecho de su ‘gran poder’ e influencia sobre políticos locales, que le ayudaron a sacar un mejor precio al local de la Federació en Cornellà, o quien se ha jactado (iluso) por llamar a empresas para que despidan a sus empleados.

No deseo extenderme más con un personaje que huye del cara a cara con su opositor, monta una única rueda de prensa de un día para otro y necesita traductor para que se le entienda. Si gana, felicidades; si pierde, felicidades. Y Manzano. Claro que sí, Manzano. Todo lo malo que algunos lo puedan considerar, pero hecho y no palabras. 

Y estamos, no lo olviden, ante algo mucho más importante que el dinero. Se llama honor aunque hay quien diga, y tiene razón, que ‘entre la amistad y el dinero, lo segundo es lo primero’. Manzano no está detrás de Talavera sino que está delante, a la izquierda y a la derecha y sólo el socio decidirá si es un buen compañero de viaje para un candidato al que algún tonto, muy tonto, de los más tontos, cree que es el ‘muñeco’ de Manzano. Al tiempo. 

Una cosa más: que se sepa sólo ha habido una demanda en el Juzgado por ‘Uso indebido de dinero del club por beneficio propio” y la interpuso el ex vicepresidente Miguel Ángel Ventura contra quien estuvo 24 años al frente de la entidad. Cada día tengo más claro que lo mejor que le puede pasar a la UE Cornellá es que, salga quien salga, hay 332 buenísimas razones para que salga a relucir todo y, si es posible, con nombres y apellidos. El que ríe último....