Bufetada de FC Barcelona i RCD Espanyol al futbol català

El RCD Espanyol ha perdut altra gran oportunitat per deixar en evidència al seu etern rival. El FC Barcelona, que no ha pensat en cap moment en la transcendència social i esportiva que té no prestar-se a un esdeveniment com és la Supercopa de Catalunya, es va equivocar Rosell deixant decidir al Senyor Tito i això ho pagarà molt car. 

Potser vegem la pròxima temporada al Sr Tito al capdavant del Manlleu, per exemple, i li toca jugar la Copa Catalunya SÍ o SI. Potser. Però torno al RCD Espanyol que, després de veure com la Federació oferia una nova data, va tornar a sofrir ‘barcelonitis’ i va presentar una negativa que es resumeix en una nota informativa molt més sanejada que la blaugrana. Tampoc es necessita molt més. Només li va faltar donar el nom del responsable. Joan Collet amaga, però no remata, diu, però deixa que els altres li posin nom i cognom. És molt senzill Collet: culpables que no se celebri la Supercopa de Catalunya sou tots, uns més que uns altres, però tots i tot comença per una ‘genialitat’ del Senyor Tito, prossegueix amb la veneració de Rosell i arriba fins a a vostè mateix. I, per descomptat, també el president de la Federació Catalana, Andreu Subies per ser ‘esclau’ dels dos grans quan ho hauria de ser dels 1.500 clubs de Catalunya tan importants, no vull dir més, que Barcelona i Espanyol. 

Ara, quan escoltin que se’ls omple la boca de futbol catalá i de Catalunya a algun dels nostres estimats directius, li fan una ‘pedorreta’ perquè la bufetada encara fa mal.

El penós paper del director de comunicació del FC Barcelona

Feia temps que no llegia una nota de premsa tan lamentable, penosa i impresentable com la que 'va regalar' ahir el FC Barcelona als seus milionaris seguidors amb motiu de la Supercopa de Catalunya. Quin problema per a Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu! No els trec ni un gram de responsabilitat sinó tot el contrari. El president barcelonista porta tres directors de comunicació en dues temporades i, encara que qui arriba sempre ho fa pitjor que qui se'n va, la 'ficada de pota' d'aquest mes de juliol sempre serà recordada.

Però que ningú oblidi un detall: el director de comunicació blaugrana es diu Xavier Martín i el futbol català ja sap qui és aquest tipus que apuntava com a directiu de la Federació Catalana i, quan només quedava presentar la candidatura, Andreu Subies el va fer fora perquè volia tenir més ocupacions del compte. Martín no va arribar a entrar encara que la seva amistat amb la família Rosell el va portar al FC Barcelona per assumir notes de premsa tan penoses com la present.  

Recordar totes les coses bones que ha fet i fa el club - 'Partit de la Marató' o pels afectats de l'incendi de l'Empordà- és innecessari i, afegir que el FC Barcelona "lamenta que institucions com la Federació Catalana de Futbol i la Secretaria General l'Esport vulguin interferir en les decisions dels seus tècnics sobre quin és el millor equip disponible del FC Barcelona per afrontar aquest partit " és realment fastigós. No li estranyi que arribi el quart 'cap de comunicadors' a l'equip blaugrana per molta amistat personal que Martín tingui amb qui sigui.

La Copa Catalunya i la Supercopa van morir fa molt temps

A cadascú el que li correspon i afirmar ara que el FC Barcelona és el responsable de ‘matar’ la Copa Catalunya és fals, total i absolutament fals. Aquesta Copa Catalunya és una pedra en el camí per a molts clubs de Catalunya als quals la seva participació els crea més un problema que una solució. Els sentiments cal deixar-los en un grau superior ja que parlar d'aquestes coses amb aquest tipus de personatges, que són els nous rics del nostre futbol, només em produeix vòmits. Fa massa temps que els presidents dels clubs de Catalunya no creuen en una competició on hi ha catalans de primera, de segona i uns altres als quals els han fet fora de la categoria per ser gent de base. 

Aquí ha donat el mateix que un equip es presentés amb el filial o els juvenils, o que no es presentés, o que renunciés… l'important era que Espanyol i, fonamentalment, FC Barcelona estiguessin contents. La Federació sempre s'ha agenollat davant del poder blaugrana i fins i tot podria ser comprensible, al igual que escoltar els arguments d'aquest gran tipus que és el vicepresident Josep María Bartomeu. Aquest dissabte sentirem les justificacions del senyor Vilanova, qui ja s'ha oblidat d'on ve i on anirà perquè res és etern. 

Però Tito encerta en deixar plantat al futbol català, encerta en deixar penjats a 20.000 afeccionats que van pagar la seva entrada i en riure’s de tots els empleats de la FCF que han dedicat hores extres –sense cobrar, per descomptat- perquè tot sortís bé. Eren uns 250.000 euros que podrien revertir en els clubs catalans, però està obligat Tito a saber una mica d'això? Ara no. Quan torni a entrenar a algun equip a Catalunya, després de la seva llarga odissea blaugrana (tant de bo sigui així), tornarà al món real. Ara tot és ‘guay, supertop i top’. 

A tots ens arribarà el moment com li arribarà al senyor Sandro Rosell, qui encara no ha donat la cara, i si alguna cosa li ha sobrat al president del FC Barcelona, és honestedat. Cadascun parla del que coneix i de qui coneix i Rosell val molt més del que sembla. El seu entrenador li ha deixat en ‘pilotes’ en aquesta Supercopa  i, decidís el que decidís, sempre se li donaran ‘pals’. I els mereix. Ni amb diners podrà restituir el dany fet així que espavili i assumeixi el càrrec.

Però dit tot aquest rotllo, no s'atreveixin a dir que el Barcelona ha enterrat aquesta Copa i la Supercopa que només li interessa a alguns polítics per sortir en la fotografia. Aquests dos trofeus estaven ‘morts’ molt abans de ser presentats i els va matar el propi futbol català: jugadors, tècnics, directius, polítics i premsa. La Copa del nostre país interessa un ou i l'altre..

Toc d'atenció de Subies als seus

Aquests dies d'estiu comporten cert relax a l'hora d'escriure. La calor, la desgana, la comoditat, o simplement, el descans sempre poden ser una bona excusa. A això es dedicaran els nostres amics de la Federació Catalana un cop passi la veritable prova de final de temporada, és a dir, la Copa de Catalunya i la Supercopa. Espero i desitjo que el proper 31 s'ompli l'estadi Lluís Companys encara que pugui estar més o menys convençut del projecte. El que es juga econòmicament el futbol català és tan important que com més gent hi vagi serà molt millor.  

Aquest dimarts tindrà lloc la darrera junta directiva de juliol i aquí es podran tractar alguns assumptes que té el nostre futbol català pendents. Ja veurem quants directius acudeixen a la cita i ja veurem també tots els que estan el 31 a Montjuïc. A l'última reunió de companys-directius del passat 19 de juny hi va haver agraïment general a tot el món pel seu esforç en els Campionats de Catalunya de Martorell tot i que aquí hi va haver més d'un i de tres que ni van treure el cap. Ells creuen que ningú se n'adona, però Subies té memòria privilegiada. Potser és aquesta la raó per dir a tots que l'edició del 2013 comportarà presència obligatòria per a TOTS. No està malament aquest toc.

On és la crítica a la junta de la Federació Catalana?

Dissabte passat vam acudir a la Nit del Futbol Català, al Palau de Congressos, vuit anys després. Qualsevol es podria sentir content encara que sempre hi ha qui recordi que el tiquet costava 80 euros. Així ha estat sempre perquè ningú regala res i tothom es manté amb la boca tancada. Per descomptat, els qui van assistir eren la majoria amics o sintonitzen amb l'actual junta. De la mateixa manera que a l'Assemblea de compromissaris no es va produir cap intervenció nova, totes respectables, però reiterades i sense solucions, aquesta temporada el futbol català ha viscut tres Festes que han servit per destacar, fonamentalment, el treball de molts anònims, i això està bé, i per rendir, com sempre, l'aplaudiment merescut als campions.

El Palau de Congressos, que va acollir la FCF com a nou detall de Joan Gaspart-sí, Joan Gaspart-, va ser una nit festiva i esplèndidament dirigida pel secretari general Sr Albert Baza-Sí, Baza-el mateix que cobra la meitat o la quarta part del que es mereix. Baza i tots els empleats, no faltaria més. Especial distinció per a la presentació d'Anna Gumà després d'haver ocupat el seu lloc rostres més coneguts per la seva cara que per la seva vinculació amb aquest esport. Una altra cosa: cada vegada que llegeixo o escolto carregar contra Baza pel seu sou augmenta la meva sana enveja. Si l'error o la gravetat  és aquesta cançó, ja es pot posar a riure.

Dit tot això: tant de bo aparegués una crítica amb cara i ulls, un grup de gent amb ànim de superar la nota de Subies a qui cal aplaudir haver asserenat i reorganitzat el futbol català. Les coses com són. Quan creguem que es mereix un 'pal' se li donarà. A hores d'ara no cal demostrar res a ningú i, qui vulgui debat, ho fem. Subies ha estat a Madrid, igual que Gaspart i Baza, en una Assemblea en la qual cap dels directius que va a Las Rozas va mostrar alguna queixa. Allà es dissimula i s'empassa perquè a Villar no hi ha qui li planti cara i menys ara amb el 'triplet'. Pitjor pel futbol ja que la realitat d’aquest esport a Espanya (en totes les categories) és vergonyosa.

Un últim detall a aplaudir a la junta de Subies: van ser convidats tots els expresidents de la Federació Catalana i van faltar Jordi Roche, Ricard Campoy i l'únic al que el futbol català ha portat als tribunals de justícia. Va acudir Jaume Roura i aquesta presència és la millor demostració que, si se saben mantenir les formes, el futbol català només pot guanyar.

El millor dels premis a l'EF Baix Ter

Feia molt de temps que un amic de Futbolcatalunya.com ens va enviar aquesta simpàtica fotografia de l'EF Baix Ter. Fixeu-vos perquè en aquesta prestatgeria hi ha absolutament de tot: patates fregides, pipes, cacaus, caramels, pastes i tota una col · lecció de trofeus que el club gironí mostra per a alegria de tots. Felicitats a l'Escola pel seu treball amb el futbol base i per tots els seus 'premis'.

Manolo Márquez, esclavo de sus silencios

Es uno de los pocos técnicos que siempre me ha caido bien porque da la cara y eso le ha costado más de un disgusto Se ha equivocado en muchísimas ocasiones y seguro que lo hará muchas más aunque, sin haber estado en la rueda de prensa que ha ofrecido hoy en el despacho del nuevo presidente, creo que Márquez quedará siempre esclavo de sus silencios. Ni me gusta, ni me disguta. Allá Márquez con sus pensamientos y allá Márquez con su satisfacción de decir siempre lo que piensa ya que en esta ocasión no sólo ha pensado muchísimo lo que iba a decir sino que, además, ¿dijo lo que pensaba? y lo que se escribió para contar.

Entiendo perfectamente que el club rebaje su presupuesto, no faltaría más. La realidad es la que es y siempre es mejor exponer lo que hay que no incumplir y/o mentir. El ex técnico podría haber seguido, si lo hubiera deseado, aunque con una rebaja sustancial de su sueldo. No ha querido y se va,  así que sólo nos queda desearle lo mejor aunque sea en el paro por decisión personal. Si se ha quedado a gusto en esa rueda de prensa , insisto, convocada la noche del lunes para el mediodía del martes –parece que la próxima llamada a los medios habrá un margen mayor en la que será la presentación del nuevo presidente, Miguel Ángel Sánchez, para el lunes 9- , me alegro por él ya que se lo merece.

La web del club dice que: Pel que fa als motius de la seva marxa , no ha volgut entrar a valorar- ho amb profunditat." Només puc dir que no hem arribat a un acord , i no entraré a valorar perquè no segueixo en el Badalona la propera temporada . No és la meva intenció crear cap tipus de polèmica". ¿No se puede valorar sin polemizar? Lo dicho: esclavo de sus propios silencios ante su presidente, ex compañeros técnicos y ante tres compañeros que representaban a cinco medios de comunicación. Seguro que a la próxima acudiremos más.

FOTO: http://www.diaridebadalona.com                        

Les rebaixes de TV3 a la segona B

Segons vam informar a través de twitter aquest passat dijous, la reunió entre representants de TV3  'La Nostra' i els clubs catalans de segona B no va arribar a cap tipus d'acord. És més, la proposta de la televisió als afectats els va deixar bastant desanimats encara que tots esperaven una retallada en la subvenció. No faltaria més. Si ens retallen en la sanitat i en l'educació, el futbol no serà cap excepció: una altra cosa ben deferent és si parlem de Plataformes pro-seleccions o històries d'aquest tipus que van arribar a prometre un milió d'euros a la FCF i que encara esperem resposta o, si més, encara esperem que els seus responsables l'assumeixin i es posin una mica colorits.

Però tornem a la reunió de dijous passat on TV3 va avançar als clubs que la seva oferta de 57000 euros (temporada 2011-2012) passava a ser molt inferior (20000). I, per descomptat, havien de donar les gràcies a aquesta generositat sempre present dels impostos de tots els calatanes. Segons TV3, la retallada del Govern a la Corporació és del 35% així que calia dir-los als clubs que els rebaixarien un 65%. És la llei proporcional que 'La Nostra' decideix per a uns clubs que ja tenen fets els seus pressupostos i als quals sempre se'ls fa cas quan juguen alguna promoció o ni tan sols això.

Mai s'han d'oblidar les històriques paraules de l'expresident del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, fa 30 anys: "La televisió és diners per avui i fam per demà". En el cas que ens ocupa la televisió només ha servit per sentenciar als espectadors-socis que encara van als camps per nostàlgia i sentiment. Així que, si no arriben a cap acord i TV3 no paga un euro als vuit clubs de la segona B serà una gran alegria. Qui vulgui futbol, que ho pagui en els estadis i, si els jugadors volen cobrar fitxes més altes, que paguin a Hisenda com tots. Si TV3 no ofereix futbol televisat de primera i segona la temporada que ve, pitjor per als que ens encanta el futbol i, a nivell de futbol modest, que baixin els preus de les quotes i augmentin aquestes grades ridícules a què ens tenen acostumats. Sense La Nostra' el futbol també ha sobreviscut.