El tunel fosc del futbol català (OPINIÓ)

La crisi colla els clubs catalans i les exigències que tornen el Setembre, de la seguretat social ens posen al límit de la supervivència. El passat 22 de Juny la assemblea general federació vaig prendre la decisió de dimití com a President de un Club Centenari, aquest any 2013, el Palau Solità i Plegamans.
El futbol no entén de CONFIANÇA, es la base per construir. Això es el que he vist com tres anys de President.

La Federació catalana  i el seu President pensa en la Mutualitat nomes com fan ingressos, en el Marketing intern de la federació, les coses que fan i fan, un vídeo que costa molt euros en publicitat, com sempre el EGO del senyor Subies... la seva necessitat  de reconeixement a la Capital a través de la federació catalana de futbol acompanyat de altres membres que nomes estan per adornar la mesa, actitud coercitiva total.

NO ajuda a la formació continuada de les juntes directives dels clubs amateurs, NO executen programes de formació amb àrees socials, financeres i mediques o preventives., NO TE CAP INTERES PER LA MORT SUBITE DELS NENS ESPORTISTES DEL FUTBOL!!! Ni ha contestat a la proposta que fa un any vaig fer a Lleida, 1000 desfibril·ladors, a
1000 euros per club, Perdoni jo no venc desfibril·ladors senyor President, el seu vicepresident Juanjo Isern ho sap be, també el seu Secretari, be etern secretari del la federació, es curiós.... un sobrevivent de totes les juntes... Serà per que fa callar a tothom a les assemblees.!!!!! Aquesta es la eficiència .

La estratègia es:
Augmentar el seu ACTIU amb INMOBLES , innecessaris en moments de crisis.  En lloc de Invertir en CAPACITAT INTELECTUAL per reinventar-nos el clubs, per obtenir equips o juntes  en el futbol amateur català mes rendiment i eficients.
La mutualitat, ja ho deia el Mundo Deportivo els 100 dies de la seva Presidencia!!!
La generalitat es ven immobles per capitalitzar i poder funcional el seu model Polític.

La Federació catalana adquireix o esta adquirint immobles diu???? diuen Secretari i President no van deixar-ho clar????, Podem anar el registre, llibre anterior a la assemblea i consultar, com es fan els préstecs part de la federació Espanyola?????? de on venen  quina entitat els fa???  Son oficines de sota carrer Sicilià les adquirides, o no,???? Veurem 2014????

Increment del pressupost  2014 milió de euros!!!!! , a la agenda del dia no ho posen,¿ potser aquest EX President no ho va entendre!!!!, perdonin dirigents de la federació.... , però tampoc posen agenda de la assemblea un tema tant i tant delicat. LA SEGURETAT SOCIAL, EL TUNEL FOSC DEL FUTBOL tant anomenat densa primers de any, esperen a precs i preguntes...  El increment del pressupost podria esser per possibles riscos ???? i sancions per els clubs en cas de demandes de la seguretat social ,??? poder-nos ajudar econòmicament davant sancions de hisenda???? que  vindran. A partir de Setembre.
Fer un ATURADA  de veritat senyor Subies, maquillatge del seu que ens salvarà a tots dels dolents, vostè sempre veu dolents, el passat esta ple de dolents per vostè!!!Traïdors  tots som traïdors senyor Subies, tots els que no fan el que vostè diu!!!!Pues en aquest PRESENT, tindrà que esser determinant del seu gran EGO, on nomes vostè salvarà el futbol català dels polítics de la Generalitat dels espanyols???, dels espanyols demagògia senyor Subies!!! Es un Populista per un mon populista el futbol, tots obeeixen com bens.

Pilotes Wala, la telemàtica per ingressar, les TIC per recollir,????
Abans de evitar la desaparició dels equips de futbol amateur, .imposicions normes sancions el seu idioma o IDIOME, Tres inspector de hisenda esperen el 1 de Setembre, el 11 pot esser???.
Els president de la Ufec i el Secretari general del esport català ho saben molt be, el túnel fosc que ens espera. El diari ara dia 13 gener 2013 quedava molt clar.

Com a president del Palau Sòlita i plegamans 100 anys ni rebem el ajut de la generalitat es a dir del consell català del esport la federació catalana.
Esser President de un club de futbol significat nomes ingratituds de la massa social dels clubs, dels polítics municipals que nomes venen per sortir foto i criticar. Recordar i anellar el passat, però estem en un present molt molt complicat a la societat. I el esport amateur no es una excepció,

Salutacions cordials  a tots els lectors!!!
Jordi Albert Grimau Cendra
Joc Net!!!!

NOTA: OPINIÓ PRESIDENT PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS

El futbol català té la paraula a Calafell

Com cada any,el futbol català té cita obligada. És hora d’explicar a tots els clubs una gestió de la que ha de respondre la Federació Catalana de Futbol i, personalment, el seu president Andreu Subies, i la seva junta directiva. Serà a Calafell, per allò de la ‘descentralització’ i, encara que això pugui suposar un ‘massiu’ desplaçament, és ben cert que la monopolització barcelonina tampoc és garantia d'una major afluència.

Són moltíssims els assumptes que haurien de debatir-se ja que la realitat social augmenta la problemàtica en un sector on tot sembla que funcioni millor a nivell professional que amateur. Però per sobre de tots, crec, que hi ha dos sobre els quals cal tractar seriosament i un del que s'ha d'informar, com segur farà Subies, degudament. Les despeses de la Mutualitat i les inspeccions de la Seguretat Social i Hisenda, d'una banda, i les cinc (5) demandes que segueixen pendents contra la FCF i Subies, per una altra.

Tal com hem informat a Futbolcatalunya.com durant aquests últims dies, la FCF té previst anunciar un superàvit superior als 250.000 euros i això després de retornar als clubs sobre el mig milió d'euros segons les llicències. Encara que sempre hi ha crítica possible a qualsevol exercici, aquest segon any de mandat de Subies ha de centrar-se en l'ajuda als seus afiliats per treure l'assumpte cap endavant. Immersos en la crisi absoluta només la solidaritat es planteja com a solució.

Per exemple: hi ha qui denuncia, sense problemes, l'última ‘oferta’ realitzada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya després de saber-se els passos als que obliga el Govern d'Espanya pel que fa a Seguretat Social. Exactament, els afectats no entenen que s'envii una carta en la qual la UFEC “ofereix els seus serveis jurídics, legals, administratius per gestionar les altes, baixes, etc. dels "empleats" dels clubs pel mòdic preu de 5 € / mes / empleat + IVA”. Potser s'hauria d'haver consultat abans amb la pròpia Federació Catalana, encara que espero que Subies aclareixi aquesta gestió de David Moner.

Pel que fa  a les inspeccions, segur que aquest dissabte acudiran els especialistes jurídics de la FCF a explicar als clubs tot aquest caos del que ens hauríem d'alegrar tots encara que estem al país dels extrems i dels ultimàtums. Fins i tot el Secretari General de l’Esport, Iban Tibau, no descarta mobilitzacions. Doncs això, a mobilitzar-se.

I un tercer capítol per desenvolupar. Aquesta junta encara està pendent de 5 (cinc) sentències judicials. A recordar: assumpte Jordi Casals expresident de la FCF; assumpte Dorado, exvicepresident de la FCF i responsable de la Mutualitat; assumpte Palau, ex assessor presidencial; assumpte Mediasports (els drets de Catalunya es van cedir gratis a Mediapro); assumpte empresa informàtica (reclamen 60.000 euros) i, més personal, assumpte Abel Cabrerizo, expresident arbitral, per presumpta invasió de la privadesa per part de Subies. Ah! Argentina encara reclama 300.000 euros d'aquell partit nadalenc...

En resum, moltes històries serioses que aquest dissabte han de sortir a escena. Si no ho fan ara els clubs, no podran reclamar gaire més en un immediat futur. Se la juguen. Va de debò. Setembre pot fer història en el futbol català i no és tremendisme

Edu Vílchez i els entrenadors de Catalunya

El món dels entrenadors és el més insolidari que existeix en la societat del futbol encara que mantinc en el mateix nivell al col·lectiu de periodistes, no faltaria més. Intentarem explicar una situació que demostra que al món del futbol cap tot: bé, dolent, pitjor, indefinible, rocambolesc, còmic o, simplement, és el que hi ha. La situació que es va viure a la banqueta de l'Olot aquest passat dissabte amb un tècnic a la banqueta (Alex Terma) i un altre a la graderia (Edu Vílchez) ofereix diversos punts de vista si deixem a un costat opinions personals. 

Vílchez es va ficar en el vestuari de l'equip només hores després que haguessin acomiadat al seu col·lega Julio Bañuelos. Va actuar bé Vílchez en assumir un paper actiu en el partit de tornada davant el Mairena? No està capacitat Alex Terma per assumir aquesta responsabilitat? Haig de dir que la situació va provocar el somriure en el Municipal. Sí,  inicialment la gent mirava amb sorpresa l'aparició de l'ex tècnic del Palamós, fa molt poques hores, i a poc a poc es va passar a la incredulitat. Vílchez no només estava darrere de Terma sinó que donava ordres, parlava amb els jugadors, amb el delegat i no ocultava el seu malestar perquè els companys volíem buscar aquesta fotografia d'amistat i col·laboració amb Terma. 

Vílchez assumeix aquest protagonisme i quan s'apropa la premsa fuig? Doncs així va passar ja que, una vegada va acabar el partit, ens apropem per preguntar-li com havia anat aquesta primera experiència amb l'equip de La Garrotxa i ens vam quedar amb les ganes. És curiós: no ha estat ni presentat oficialment i ja mana! No és cap crítica. Personalment només volia que m'aclarís si el Col·legi o Comitè d'Entrenadors de Catalunya permet que un entrenador, que ha acabat una excel·lent temporada en el Palamós, pot seguir treballant la mateixa temporada en un altre equip de la mateixa categoria encara que sigui en temps de promoció. Res més. 

Terma ho va deixar clar: “Vílchez és molt important per tots nosaltres en tots els aspectes”. Dit està i, si ara apareix el cap dels entrenadors i diu una altra cosa caldrà escoltar-li encara que quin poder té el senyor president Félix Gimeno –excel·lent persona- per recriminar a ningú quan facin fora a qualsevol tècnic pel capritx d'un directiu i tampoc obre la boca? Segur que, quan facin fora a Vílchez (tant de bo triguin molt temps, per descomptat), ni Gimeno ni ningú donarà la cara per ell així que cadascú tregui les seves conseqüències. 

Acabo com vaig començar: tan insolidaris els entrenadors com els periodistes encara que la resta (directius, àrbitres, aficionats etc..) tampoc son molt bons. Si va fer bé o va fer mal Vílchez assumint aquest paper i després tancant la boca és una cosa que Vílchez ja ha contestat: va recolzar, va cridar, va corregir, es va abraçar, es va petonejar i el seu equip va guanyar. La resposta és evident: li sembla bé. I, a qui li molesti, que ho digui en una Assemblea i que sigui el propi Gimeno qui s’ho recrimini.  

Inoportuna, sorprenent i innecessària destitució de Bañuelos

Fa uns quants anys que ens dediquem a aquesta professió i ningú hauria de tenir dubtes sobre la destitució d'un entrenador, tot i que només pugui estar a noranta minuts de jugar-se un ascens o de quedar eliminat. Però la directiva de la UE Olot ha provocat una darrera‘ficada de pota’ amb l'adéu a Julio Bañuelos, amb qui mai no he tingut el plaer ni de creuar una paraula. No així amb el president, Joan Agustí, amb qui sí vaig fer-ho en una petita entrevista telefònica fa pocs dies; no cal dir que em va causar una gratíssima impressió per les seves idees clares, valentes, i fins i tot bel·ligerants amb el poder establert. D'això parlarem en una altra ocasió.

Ara toca reflexionar una mica des de la distància sobre aquest adéu per “falta de sintonia tècnica”. Amb qui? Amb ell? Amb el vicepresident esportiu? Amb els jugadors? Amb l'afició? Ara? Bañuelos porta des de gener com a entrenador del primer equip i com a director esportiu. Així ens ho van vendre i, en cinc mesos, el fan fora. A l'espera de que Julio digui la seva i tanque la seva estada al club on s'inclourà (segur) l'ascens, Agustí té raó que es tracta d'una decisió “atrevida” doncs el més còmode hagués estat ‘no mullar-se’. Si no es puja a Segona B ja saben qui són els responsables: jugadors, tècnics, president i junta; si es puja; jugadors i tècnics.

També estic d'acord que és “poc agraïda”, encara que Agustí i els seus saben que tots solem exigir amb més facilitat que aplaudir. En l'única cosa que discrepo és en què sigui “necessària” o en aquesta història hi ha alguna cosa que no volen desvetllar, com tampoc es va acabar de saber per què va volar amb tanta celeritat Rodri de l'Olot.

Amb el millor dels desitjos per al primer equip i, per descomptat, per al club, que és el mateix que dir per a tots els seus seguidors, Joan Agustí i els seus han fet un pas inoportú, sorprenent i innecessari. Bañuelos podria ser tan ‘dolent’ ara com d'aquí a 10 ó 15 dies. De Terma i Vílchez prefereixo no parlar. Prou tenen els entrenadors amb aguantar a els qui els paguen.

Un ‘acte de justícia’ amb Jesús Farga

Aquest dijous 6 ha estat molt especial per a molta gent del futbol català. Si em permeten, parlaré en primera persona ja que el Llibre que la família Farga va lliurar als seus amics (multitud) a la Sala París del FC Barcelona va ser un ‘acte de justícia’, com va titular Lluís Canut, i un sentit homenatge per a qui vicepresident del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol. Pot estar orgullós ‘Il Commendatore Farggi’ dels seus hereus ja que, encara que Don Jesús podria no estar del tot d’acord, acabaria per acceptar que la seva obra gaudeix de molt bona salut. .

Es van viure moments intensos. Imatges, paraules, sentiments i 53 maneres diferents que utilitzem 84 amics, entre la seva infinita legió ,que continuem aplaudint l'amor a la seva família, al Barça, al futbol català i a l'empresa. Sé que hi ha moltes persones que mereixeran la mateixa consideració. No dic més. Però em disculparan perquè Jesús Farga va ser tot el que hem dit i ara repetim. Un sol qualificatiu no existeix. És impossible. Només una paraula: Gràcies (Marga, Lluís, Edu,  Elena i, per descomptat, Magdalena).