Fa uns quants anys que ens dediquem a aquesta professió i ningú hauria de tenir dubtes sobre la destitució d'un entrenador, tot i que
només pugui estar a noranta minuts de jugar-se un ascens o de quedar
eliminat. Però la directiva de la
UE Olot ha provocat una darrera‘ficada de pota’ amb l'adéu a
Julio Bañuelos, amb qui mai no he tingut el plaer ni de creuar una paraula. No així
amb el president, Joan Agustí, amb qui sí vaig fer-ho en una petita
entrevista telefònica fa pocs dies; no cal dir que em va causar una
gratíssima impressió per les seves idees clares, valentes, i fins i tot
bel·ligerants amb el poder establert. D'això parlarem en una altra ocasió.
Ara toca reflexionar una mica des de la distància sobre aquest
adéu per “falta de sintonia tècnica”. Amb qui? Amb ell? Amb el vicepresident
esportiu? Amb els jugadors? Amb l'afició? Ara? Bañuelos porta des de gener com
a entrenador del primer equip i com a director esportiu. Així ens ho van vendre
i, en cinc mesos, el fan fora. A l'espera de que Julio digui la seva i tanque la seva estada al club on s'inclourà (segur) l'ascens, Agustí té raó que es tracta d'una
decisió “atrevida” doncs el més còmode hagués estat ‘no mullar-se’. Si no es
puja a Segona B ja saben qui són els responsables: jugadors, tècnics,
president i junta; si es puja; jugadors i tècnics.
També estic d'acord que és “poc agraïda”, encara que Agustí i
els seus saben que tots solem exigir amb més facilitat que aplaudir. En l'única
cosa que discrepo és en què sigui “necessària” o en aquesta història hi ha
alguna cosa que no volen desvetllar, com tampoc es va acabar de saber per què va
volar amb tanta celeritat Rodri de l'Olot.
Amb el millor dels desitjos per al primer equip i, per descomptat,
per al club, que és el mateix que dir per a tots els seus seguidors, Joan
Agustí i els seus han fet un pas inoportú, sorprenent i innecessari. Bañuelos podria ser tan ‘dolent’ ara com d'aquí a 10 ó 15 dies. De Terma i
Vílchez prefereixo no parlar. Prou tenen els entrenadors amb aguantar a els
qui els paguen.
