Es ’van besar’ Subies i Cruyff?

Reconec que la reunió que van mantenir divendres passat Johan Cruyff i el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, em va sorprendre. Vaig llegir amb atenció Mundo Deportivo i em vaig assabentar de tots els detalls ja que aquesta exclusiva no era digna de ser publicada a la magnífica web de la Federació. Per què la web de la Catalana no informa als seus clubs sobre una reunió tan important entre Subies i Cruyff? El senyor president va valorar i va decidir que ni la web ni els mitjans de comunicació de Catalunya havien de conèixer aquesta interessant cita entre el seleccionador català i el seu ‘cap’ i calia ‘tapar’ aquesta excursió a la Fundació Cruyff perquè ‘Déu’ no trepitja el carrer Sicília encara que la FCF posi en pràctica dos milions de cursets. Aconsellat no sé per qui, encara que tampoc vull perdre el temps amb qui em suggereixen, Andreu va anar corrent a veure a Johan i això que era divendres, un dels dies en els quals li toca ‘descans’ federatiu. Mentrestant, Subies no troba ni el moment ni el lloc per a explicar moltes coses. Per exemple: per què segueix ‘cabezón’ amb aquells clubs que segueixen barallant per la Mutualitat gratuïta mentre l'Assemblea extraordinària avança? o , ja que ara hi ha bon 'feeling', per què no detalla aquest meravellós contracte amb la Fundació Cruyff que va signar el pitjor ‘president de la història de la Federació’?. Sí, el pitjor ‘president de la història de la Federació’, el mateix a qui han denunciat per ‘falsedat documental i estafa processal’. El contracte segueix aquí encara que no s'hagi donat ni ‘un puñetero’ curset perquè econòmicament no estan a l'abast dels mortals. A Subies no li molesta Cruyff com a seleccionador català, ni sortir a la foto al costat del’ Flaco’, és més, no molesta a ningú, el que sí molesta és que el senyor president ‘perdi el cul’ per a anar a casa de Cruyff i no li expliqui al futbol català. Li feia vergonya? Si interessa Johan com a seleccionador, que li digui: si no li interessa al futbol català, també, però que no deixi que ningú expliqui contes que només interessen als ‘cuentistas’. Llegeixo a la informació de MD: “Va haver 'feeling' entre els dos i van acabar parlant més de futbol que de la selecció catalana”. Va haver petó Andreu?

Compromís de país (2)

Dimarts passat 13 es reunia la Federació catalana amb les forces vives de l'esport del nostre país i incloïen, per descomptat, a la nostra generosa televisió de Catalunya. Per descomptat! Gràcies als seus diners i al seu esforç econòmic camina el nostre futbol català. No els importa sortir en la fotografia, somriuen perquè ho han fet molt bé i saben que la seva competència són ells mateixos. El que després no diuen és que, encara que es reunissin “per intentar mantenir visqui la flama dels partits de la Selecció Catalana de Futbol”, hi hauria una segona part. I aquí es van veure les cares els seus responsables directius, aquells que negocien amb diners que no és seu sinó de tots els catalans, per tancar un acord per gairebé 70.000 euros per cada club català de segona B. Segur que els Tarragò, García, Martínez, Pujol i Camino em diran que és una quantitat molt important i que estan agraïts i ho entenc encara que toqui jugar a l'hora que digui televisió, però tan bon punt no es queixin que no va ningú als camps. No va ningú perquè els tirem entre tots ja sigui la Lliga de futbol Professional ja sigui la televisió privada com la pública. A qui no li agradi el futbol que s'aguanti i pagui a través dels seus impostos perquè la Televisió de Catalunya té tres canals i cal donar informació encara que sigui a costa de la butxaca de tots. Clar que hi ha qui també diu que, si jugar entre setmana tampoc evita les baralles entre familiars en la graderia, es pot posar qualsevol jornada a qualsevol hora. Doncs serà així.

El futbol català no mereix certs personatges

Tenia i tinc interès professional per la demanda interposada pel ‘pitjor president de la història del futbol català’ i pels seus assessors (Lluís Dorado i Jesús Palau) contra la Mutualitat i contra la Federació Catalana de Futbol. Reconec que per a la majoria de mitjans -dir tots és equivocar-se - és un rotllo, és una situació impresentable i, estar a les 9.30 del matí a una sala, molesta. Ho entenc encara que hi ha vegades que la realitat és immillorable ‘in situ’.

No hi era ningú. Tan sols dos mitjans d'informació representats per qui subscriu. Després tothom ho sabia tot, faltaria més, però la senyora jutgessa només va veure a un tipus a la sala que prenia notes i que somreia, algunes vegades, per no plorar.

Els clubs catalans, que ara estan intentant treure petroli d'uns pressupostos paupèrrims, que no saben com els quadraran i que volen ajudar a molts nens a practicar l'esport que més els agrada, prefereixen aparcar aquest tipus de problemes o, com a mínim, no diuen res al respecte. I els entenc. No obstant això, val la pena que sàpiguen que en aquestes sales de judici s'estan lliurant més de 400.000 euros que és el que reclamen, i jo no discuteixo perquè al ‘pitjor president de la història del futbol català’ li va donar un ‘yu-yu’ i va premiar Dorado i Palau amb uns contractes milionaris per posar ordre a la Mutualitat (Dorado) i ‘per ‘no sé què’ (Palau). El mateix dia que 15 companys li diuen que aquí es queda, que és insuportable i que li deixen, signa diversos contractes amb la celeritat d'un Fórmula 1 ja que, entre altres raons, ell no pagava de la seva butxaca.

El testimoni de l'ex president mereixia que alguna càmera ho hagués registrat. No va ser un problema de memòria ja que es va acordar que ell, personalment, va col•locar “a una nena per a una substitució”. L'ex president, a qui el futbol català li pot assenyalar per batre tots els rècords d'una pèssima administració amb resultats deficitaris, disfressa la realitat com vol. El van fer fora de la Federació perquè no es fiaven de la seva gestió, es va aprofitar de la seva interinitat (la moral ni la coneix) per regalar contractes als seus amics-assessors i, a més, es va ficar a la campanya electoral per ‘xuclar’ algun titular més encara que, finalment, els mitjans només li donaven ‘canya’. Com no va haver-hi càmera, vostès s'han de conformar amb llegir tant a qui va estar a la sala com a qui no va ser encara que ho sàpiguen tot.

La segona demanda s’ha suspès i fixat pel 17 de novembre, ara ja no hi ha excuses per part dels mitjans de comunicació de Catalunya per no poder anar. A més, recordo la innombrable presència d’ex directius que recolzen a Palau que han de ser escoltats amb tota atenció i respecte. Clar que, no s'oblidin, hi ha una QUERELLA interposada per la Mutualitat contra els ‘tres genets’ per “falsificació documental i aquesta processal”.

Compromís de país ... i una mica més

Aquest dimarts s'ha dut a terme l'anunciada reunió (la que es va anunciar aquí) entre la Federació Catalana, TV3 i representants del FC Barcelona i RCD Espanyol al costat del Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau i Maite Fandos (Tinent d'Alcalde de Qualitat de vida, Igualtat i Esports en l'Ajuntament de Barcelona).

Això està molt bé. Segons diu la web de la FCF: “han reafirmat el seu compromís amb la selecció catalana”. Esperarem que arribi Nadal i a veure quin és la resposta dels implicats ja que la ‘gràcia’ de Pep Guardiola ,sí senyor, el Molt Honorable Pep Guardiola, va fer que Tv3 pagués menys a la Federació ja que a la final Barça-Espanyol va tenir el detall de no posar ni UN titular –el mínim exigible eren sis o set -. A Pep li aplaudim tots encara que no per tot, almenys, no pel tracte que ofereix a aquesta Copa Catalunya en la qual tots “han reafirmat el seu compromís amb la selecció catalana”.

Una cosa més: per part de l'Espanyol va acudir el vicepresident, Fernando Molinos. Entenc que la presència de l'inquiet Molinos és un fet puntual. Si el nom triat per part dels blanc-i-blaus és Antonio Morales, a què esperen?

Ha de continuar Cruyff com a seleccionador?

Segur que la pregunta molesta, encara que no es planteja amb aquest objectiu. Cruyff! Sant i senya del futbol mundial! Ningú s'atreviria a afirmar que només pronunciar el seu nom és una garantia per a qualsevol encara que els resultats puguin ser inesperats. El ‘pitjor president de la història’ de la Federació Catalana es va trobar el ‘regal’ de Johan quan va aterrar al carrer Sicília. La fotografia al costat de “Déu” la va ensenyar a tots els seus amics, i encara que va haver-hi qui (Montilla) el va ignorar i va convidar a la Generalitat a Johan i es va oblidar de tan insignificant personatge.

I Cruyff va debutar a la banqueta de Catalunya davant Argentina… sense Maradona. Va passar la trobada internacional, van arribar les pèrdues del totpoderós organitzador i ara li toca pagar al futbol català. Va haver-hi qui va afirmar que comptaven amb un milió d'euros del Govern i va tirar cap a davant ja que no es jugava ni els seus diners ni el seu prestigi ja que això també es guanya amb el temps.

Amb Cruyff va arribar la polèmica, per descomptat. Cobra? No cobra? Ho fa la seva Fundació? Vam trigar un temps a descobrir-ho perquè tan sols preguntar-ho semblava una ofensa per a Catalunya. Finalment, ens van informar que la seva Fundació només cobrava un percentatge per uns cursets de formació que estaven a l'abast de molt pocs. I el ‘pitjor president de la història’ de la Federació Catalana va sortir per la porta de darrere mentre Johan Cruyff –gran Cruyff!- es posava elegant a la presa de possessió d'Andreu Subies. Somriures, molt pocs, però somriures, paraules, molt poques, però paraules de cortesia i, quan toqui, ja parlarem de ‘Déu’ Cruyff.

I sembla que toca aviat. Ha de continuar Cruyff com a seleccionador? Per què no pot ser qualsevol altre tècnic català? A veure si s'explica Subies i ens explica tot aquest ‘rotllo’ (amb afecte, clar) dels percentatges.

Deu raons per pagar la Mutualitat

Poc queda perquè comencin les categories inferiors del futbol català i els clubs es multipliquen per aconseguir el ‘miracle de les fitxes’. Haver d'abonar la Mutualitat no s’explica, però l'herència de qui es va a asseure a la banqueta porta aquestes conseqüències. Ara que alguns afirmen (sense dir el nom perquè són covards) que ens hem quedat muts i que eludim la qüestió , m'agradaria recordar-li al president de la Federació Catalana, Andreu Subies, que fa molt poc, ni tan sols una setmana, vam conversar pel que fa a aquesta situació i va estar d'acord a exposar, a través de la fenomenal web de la Federació, deu raons no només per pagar la Mutualitat sinó deu raons per no fer-ho a través de la Unió de Federacions. Per què cal pagar si altres Federacions (totes!!!) es s’abracen a Mafre i a la UFEC? Andreu, esperem

La Mutualitat, al Tribunal Català de l'Esport

Interessant carta del president de la PB Barcino, Tomás Desembre, al Tribunal Català de l'Esport enviada aquest dijous amb la Mutualitat de Futbolistes com centre de la 'polèmica'

AL TRIBUNAL CATALA DEL´ ESPORT

La selecció catalana de futbol, a debat

Atenció, companys! Aquesta setmana vinent tenen previst reunir-se la Federació Catalana de futbol, Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i el RCD Espanyol –desconec si també acudiran el Girona, el Nàstic i el Sabadell (el president Soteras és vicepresident de la FCF- amb un assumpte exclusiu sobre la taula: la selecció catalana de futbol.

Segons em ‘venen’ des de Sant Joan Despí, cal posar damunt de la taula tota la realitat que envolta a Catalunya com a selecció. Cal donar voltes a aquest partit de Nadal que sempre arriba envoltat de polèmica, treu lo pitjor de tothom i, a més, són experiències econòmiques greus que van en contra dels propis clubs. La ‘experiència’ contra Argentina és un secret que va acabar amb uns comptes vermells encara que a dia d’avui no han estat desvetllats íntegrament.

Espero que aquesta setmana vinent surtin no només aquests números sinó moltes coses més ja que, recordin, hi ha dos judicis el dimecres 14 amb els mega-empleats Dorado i Palau en contra de la FCF. Interessant! Com ho serà aquesta reunió que avancem amb la selecció de Catalunya com a referència. I si no hi ha partit, s'enfonsa el món?.

Més de 500 equips nous ‘responen’ a ‘Clubsunits’

La temporada és a punt de començar i seguim amb situacions a les que no se les troba cap solució. Mentre avui hem pogut llegir al nostre FÒRUMla versió del president Tomas Desembre Pedrido (P. B. Barcino) l'anunci d'una carta que ha enviat al president de la Federació, Andreu Subies, sobre la Mutualitat, ens expliquen que al carrer sicilia no donen crèdit a una altra sorprenent realitat.

Aquesta veritat és que, a dia d'avui, tenen comptabilitzats més de 500!!! nous clubs. Repeteixo: més de 500!!! nous clubs per a la temporada 2011-2012. I jo pregunto: Sabran aquests nouvinguts (un aplaudiment) que cal pagar un concepte que es diu Mutualitat i que està fent que diversos dirigents (10, 20, 200 o 2000, no ho sé) reclamin que sigui gratuïta?

Aplaudeixo l'esforç dels senyors Desembre (especialment) i Lordán així com tots aquells clubs que se senten, i van ser enganyats, encara que també cal dir que, ara com ara, NINGÚ ha volgut desvetllar les diferències entre estar en Mapfre, com les 70 federacions restants, i abonar una quota MISERABLE, dic MISERABLE, amb totes les conseqüències, ja que, quan es parla d'atenció mèdica, no entenc regatejos ni rebaixes preocupants. Si algú, amb noms i cognoms, necessita que l'hi aclareixi, ho faré amb gust.

Tant de bo es preguntessin més vegades els pares on van aquestes quotes que paguen als seus clubs perquè eduquin als seus fills! Per a la formació dirà la majoria i tenen raó, però també es desvien per a altres equips on els sous dels futbolistes son irreals. Tant de bo es digués tot.

I, per cert, dues coses: tant de bo també es digui per part de la Federació de Subies quants equips i quants clubs no continuen aquesta temporada, això significarà màxima transparència. Dos: lamentable episodi entre Ildefons Doblas, president de la PB Bonaire, i Plàcid Lordán, expresident del Sant Cristóbal. Doblas li recrimina (Mundo Deportivo) que representi a l'Associació de Clubs de Terrassa encara que el passat 29 de juliol apareixia com a ‘President de l'Associació de Clubs de Terrassa i Comarques, Portaveu de CLUB UNITS’.

És igual. Lordán és dels pocs que sap del que parla encara que no digui sempre tot el que sap. Aniria molt bé que parlés de David Moner, president de la UFEC, d'Iván Tibau, secretari general d’Esports i del propi ex-Maldonado.