Tenia i tinc interès professional per la demanda interposada pel ‘pitjor president de la història del futbol català’ i pels seus assessors (Lluís Dorado i Jesús Palau) contra la Mutualitat i contra la Federació Catalana de Futbol. Reconec que per a la majoria de mitjans -dir tots és equivocar-se - és un rotllo, és una situació impresentable i, estar a les 9.30 del matí a una sala, molesta. Ho entenc encara que hi ha vegades que la realitat és immillorable ‘in situ’.
No hi era ningú. Tan sols dos mitjans d'informació representats per qui subscriu. Després tothom ho sabia tot, faltaria més, però la senyora jutgessa només va veure a un tipus a la sala que prenia notes i que somreia, algunes vegades, per no plorar.
Els clubs catalans, que ara estan intentant treure petroli d'uns pressupostos paupèrrims, que no saben com els quadraran i que volen ajudar a molts nens a practicar l'esport que més els agrada, prefereixen aparcar aquest tipus de problemes o, com a mínim, no diuen res al respecte. I els entenc. No obstant això, val la pena que sàpiguen que en aquestes sales de judici s'estan lliurant més de 400.000 euros que és el que reclamen, i jo no discuteixo perquè al ‘pitjor president de la història del futbol català’ li va donar un ‘yu-yu’ i va premiar Dorado i Palau amb uns contractes milionaris per posar ordre a la Mutualitat (Dorado) i ‘per ‘no sé què’ (Palau). El mateix dia que 15 companys li diuen que aquí es queda, que és insuportable i que li deixen, signa diversos contractes amb la celeritat d'un Fórmula 1 ja que, entre altres raons, ell no pagava de la seva butxaca.
El testimoni de l'ex president mereixia que alguna càmera ho hagués registrat. No va ser un problema de memòria ja que es va acordar que ell, personalment, va col•locar “a una nena per a una substitució”. L'ex president, a qui el futbol català li pot assenyalar per batre tots els rècords d'una pèssima administració amb resultats deficitaris, disfressa la realitat com vol. El van fer fora de la Federació perquè no es fiaven de la seva gestió, es va aprofitar de la seva interinitat (la moral ni la coneix) per regalar contractes als seus amics-assessors i, a més, es va ficar a la campanya electoral per ‘xuclar’ algun titular més encara que, finalment, els mitjans només li donaven ‘canya’. Com no va haver-hi càmera, vostès s'han de conformar amb llegir tant a qui va estar a la sala com a qui no va ser encara que ho sàpiguen tot.
La segona demanda s’ha suspès i fixat pel 17 de novembre, ara ja no hi ha excuses per part dels mitjans de comunicació de Catalunya per no poder anar. A més, recordo la innombrable presència d’ex directius que recolzen a Palau que han de ser escoltats amb tota atenció i respecte. Clar que, no s'oblidin, hi ha una QUERELLA interposada per la Mutualitat contra els ‘tres genets’ per “falsificació documental i aquesta processal”.
