Compromís de país (2)

Dimarts passat 13 es reunia la Federació catalana amb les forces vives de l'esport del nostre país i incloïen, per descomptat, a la nostra generosa televisió de Catalunya. Per descomptat! Gràcies als seus diners i al seu esforç econòmic camina el nostre futbol català. No els importa sortir en la fotografia, somriuen perquè ho han fet molt bé i saben que la seva competència són ells mateixos. El que després no diuen és que, encara que es reunissin “per intentar mantenir visqui la flama dels partits de la Selecció Catalana de Futbol”, hi hauria una segona part. I aquí es van veure les cares els seus responsables directius, aquells que negocien amb diners que no és seu sinó de tots els catalans, per tancar un acord per gairebé 70.000 euros per cada club català de segona B. Segur que els Tarragò, García, Martínez, Pujol i Camino em diran que és una quantitat molt important i que estan agraïts i ho entenc encara que toqui jugar a l'hora que digui televisió, però tan bon punt no es queixin que no va ningú als camps. No va ningú perquè els tirem entre tots ja sigui la Lliga de futbol Professional ja sigui la televisió privada com la pública. A qui no li agradi el futbol que s'aguanti i pagui a través dels seus impostos perquè la Televisió de Catalunya té tres canals i cal donar informació encara que sigui a costa de la butxaca de tots. Clar que hi ha qui també diu que, si jugar entre setmana tampoc evita les baralles entre familiars en la graderia, es pot posar qualsevol jornada a qualsevol hora. Doncs serà així.