Seny i passió (Andreu Subies I)

Entre que els mitjans de comunicació anem com anem i als nostres mandataris del futbol ja els va bé l'absència de crítica, hem arribat al primer any de gestió d'Andreu Subies i la seva junta a la Federació Catalana. Absent un mínim diàleg entre alguna ‘oposició’ que ningú endevina on està i  el ‘veterinari  de Benavent’, es compleixen 365 dies de mandat per a una junta de la qual només es coneix al seu omnipresent president ja sigui a través dels mitjans oficials de la FCF o per altres tipus d’actes. No existeix ningú més. 

Tot el protagonisme és per a Andreu de la mateixa manera que quan caiguin, que cauran, totes les hòsties, seran pel senyor Subies. Però, quin seria el balanç d'aquest any de ‘seny i passió? Quina nota li posaríem al senyor president i a la seva desconeguda junta , encara que hi ha alguns que guanyen més en l'anonimat?

419 vots li van donar el poder un 26 de març del 2011, només 71 més que al seu opositor Jaume Llauradó a qui, des de Futbolcatalunya.com, li enviem una forta abraçada i força per seguir barallant. Aquesta mínima diferència  li ha servit al president per passar per un any on es va trobar un ‘tresor’ enverinat que actualment viu en els jutjats. Només aquesta denúncia ja valdria per aprovar a Subies encara que cal demanar-li molt més, per descomptat. Per demanar que no quedi.  En aquest sentit només cal esperar resultats judicials i, que la nostra volguda FCF, faciliti l'oportuna informació perquè ja no se sap gens de la ruïna que van deixar Jordi Casals i la seva companyia.

Subies i els seus s'han abraçat a Ángel Villar ja que d'aquesta manera la Mutualitat pot respirar una mica més. És un 1.500.000 d'euros que ‘Angelote’ li perdona al futbol català. Això és el que ens ‘venen’ i que molt pocs creiem encara que, com ho hauran de demostrar a l'Assemblea del futbol català, ja hi haurà moment per criticar o aplaudir. L'eterna reelecció de Villar ha acabat amb la Federació ,(no amb Subies), sinó amb la Federació en la seva comissió Delegada. Això està molt bé encara que no val per res. Mana Villar, Padrón  i, si fa falta, Joan Gaspart. A partir d'aquí…. tots ‘japonesos’. De qualsevol manera, tenir 140.000 llicències valen per intentar ficar el nas a casa-Villar i més val estar al seu costat que contra un poder eternitzat i sempre qüestionat.  Així pensa Subies i algun més.

El president de la Catalana ha repetit en moltes ocasions aquest any, llàstima que no hagi tingut a ben explicar-ho als mitjans a través d'una roda de premsa (i això que té diversos assessors de comunicació), que el més important és la “formació”. I aquí inclou a tècnics, jugadors i directius.  Per formació tampoc queda ni se li pot tirar en cara gens quant a l'actuació on-line d'una FCF que mira al futur (Felicitats a Albert Fernández).

El de la ‘Nit de les estrelles”  no mereix major comentari. Sempre és bé que es parli del nostre futbol català de la mateixa manera que, si a final de temporada, no arriba la veritable ‘Festa del futbol català’, se li podrà recriminar el seu discurs. 

Tot aquests són petits detalls d'un any on la transparència que ens van vendre necessita ser més publicitada i fins i tot donar-li major protagonisme a uns clubs que no poden tirar endavant degut a la situació que ens envolta. No dubto que el president de la FCF és un tipus seriós, transparent, orgullós i tenaç, la qual cosa fa que comenci a dubtar de que sigui capaç de donar la cara sempre que se li precisi. M'explico: uns quants directius i exdirectius de diversos clubs sostenen des de fa set o vuit mesos que la Mutualitat pot sortir gratis fins als 16 anys. A poc a poc, han treballat i han sol·licitat una Assemblea extraordinària a la FCF perquè es debati aquesta qüestió amb la qual molts amenacen, per darrere, insulten i acusen sota l'anonimat que proporcionen nicks o pseudònims perquè els covards mai donen noms i cognoms.   

Aquesta setmana la pròpia FCF ha demostrat, tret que els sol·licitants hagin interposat una demanda  per falsedat, que dels 210 clubs que van signar tal petició només eren vàlides 67. És més, el president del Terrassa, Jesús Fernández, va assegurar que van falsificar la seva signatura al que Clubs Units va reconèixer aquesta certesa. Cal veure-ho per creure-ho. Però, encara que aquesta sèrie de clubs estiguin equivocats, la qual cosa mai afirmaré, mereixen un major aclariment públic per part de Subies. 

Poc hagués costat, senyor president, sortir en una roda de premsa i tornar a explicar que, si el futbol català ha de pagar la Mutualitat, és perquè, entre altres raons, alguns senyors directius que ara demanen Assemblees extraordinàries, van portar a aquesta Federació a la ruïna. Per això, ara estan en els jutjats. Hagués anat molt bé, sr. president, que hagués donat la cara per recordar-li, als qui falsegen documents, que això està molt malament i, que qui tingui dubtes sobre la seva honestedat econòmica, es vagin directes a un Jutjat. 

Mentrestant, es compleix un  any i, encara que s'han fet moltes coses bé, sempre hi haurà, com qui subscriu, qui prefereixi incidir més en el que encara té solució i no tancar-se en si mateix i escoltar només a qui li vulgui aplaudir. Seny i passió!

Visita de Subies a L’Hospitalet

 El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, ha demostrat al llarg del seu primer any de mandat que, per cert, es compleix el dilluns sense  haver concedit una miserable roda de premsa, que és un inquiet ‘viatger’ i aquest dimecres s'ha esforçat a L’Hospitalet. Li han fet falta 365 dies per atendre la invitació de l'alcaldessa de la ciutat, Nùria Marín, i escoltar, en viu i en directe, les seves múltiples preocupacions . 

Després d'un esmorzar, que han compartit amb el regidor d'Esports, Cristian Alcázar i amb el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, han començat les diferents visites per entitats com a La Florida, l’Hospitalense –gran fotografia del polivalent Alvaro Montoliu del valencianista Jordi Alba- i l’Unificació Bellvitge. Subies ha pogut escoltar els múltiples inconvenients que signifiquen portar aquest tipus de clubs modests máxime al costat d'una gran ciutat com és Barcelona que tot s’ho ‘menja’. 

Però aquí s'ha quedat. Ni ha anat a Pubilla Casas on encara segueix com a president de l'entitat un excompany seu, Lluís Dorado, ara denunciat per presumpta falsificació documental, ni tampoc va tenir temps per anar a la Feixa Llarga on a l'Hospi li esperava el Gandía. No se sap si el president es va interessar per les diferents subvencions que reben els clubs de la ciutat encara pendents de l'aprovació del Consistori. Recordem que l'Hospi va rebre el curs passat 269.000 euros com a subvenció per al primer equip i pel futbol base encara que aquest 2012 ja no gestiona la instal·lació. Són dades a tenir en compte en una institució històrica del nostre futbol català a la qual una ‘sàvia’ decisió de la seva alcaldessa ha silenciat televisió i ràdio locals.

FOTO: ÁVARO MONTOLÍU

Les veritables raons per deixar l'Espanyol d'Antonio Morales

No ha arribat ni a tres anys. Sorprenent sortida la d'Antonio Morales com a responsable del futbol base del RCD Espanyol i com a conseller del club. Tan sorprenent com la seva arribada encara que sempre ha deixat clares les seves inclinacions esportives. Només els qui ens coneixem des de fa tants anys puguem presumir de saber tant la nostra part positiva com la negativa.

El primer que haig de dir és que me n’alegro moltíssim que no segueixi en el RCD Espanyol ja que mai vaig veure el seu lloc allà. Va arribar per la seva amistat amb el conseller Germán de la Cruz i ara surt per tot el contrari i, si ningú ho vol dir, allà ells.  Les seves raons tindran, segur encara que, especialment, el senyor De la Cruz hauria de dir als seus socis-abonats les raons que l'han portat a obrir-li la porta a qui “va fitxar’’ amb l'únic fi del que ell no era capaç de fer. Sempre m'ha encantat la naturalitat amb la qual ha afrontat moltes situacions problemàtiques Germán. Ha sigut tal qual encara que els seus enemics em podrien inundar amb exemples de situacions reprovables. El mateix que li passa a Antonio Morales. Com sigui que la passió és una  qualitat que fa temps vaig penjar en l'armari, tinc les mans molt lliures per poder escriure el que sé i fins i tot el que suposo. 

Morales es va deixar utilitzar i va fer el que ni Germán ni Sánchez Llibre ni cap altre van tenir valentia per realitzar. Aquesta ‘neteja’ en el futbol base blanc-i-blau era molt necessària la qual cosa no significa que estigués d'acord a acomiadar a José Manuel Casanova: per cert, han escoltat vostès a Casanova dir alguna cosa des de que va fitxar pel Màlaga?. No, així que qui vulgui fer-ho en el seu nom és problema seu. Morales serà una simple anècdota en la història del RCD Espanyol mentre sempre figurarà amb lletres d'or en la de la Gramenet. L'única cosa que valdria la pena saber és el que ha passat entre els protagonistes perquè tot s'hagi enfonsat en un obrir i tancar d'ulls. 

Així funcionen les societats esportives d'aquest segle XXI? Només les paraules de Morales, De la Cruz, Planes i, per descomptat, Pochettino, ens poden treure de dubtes. Més d'un s'haurà alegrat de la sortida de Morales. Jo sóc un d'ells, però ho dic perquè sempre anteposaré una amistat personal a una relació comercial.

Subies i Llaó també ‘juguen’ al futbol sala

Aquest passat diumenge hem tingut l'oportunitat de trobar-nos amb el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, a Logroño. Sí, Logroño, Ciutat Gastronòmica del 2012. La raó, no obstant això, va ser  la final de la Copa d'Espanya on la va jugar i la va guanyar un representant del nostre esport,  el FC Barcelona Alusport.  Senzillament meravellós, poder comprovar com l'inquiet màxim responsable del nostre futbol català es mou per on faci falta per testimoniar el seu total suport a la causa.  

Veure a Andreu al costat del seu fidel vicepresident, Josep Llaó, i a l'extraordinari Dani Vives és un plaer encara que Catalunya no tingués representació en el campionat de territorials. Una altra vegada serà. Subies, que va tenir una nova ocasió per intercanviar impressions amb el cap del’ fúlbol’ espanyol, Ángel Villar, encara que després li van col·locar una mica lluny a la zona de la llotja, no va perdre ni un segon d'atenció d'una final que va guanyar el Barça. Per cert: quan el Palau Blaugrana va organitzar la fase de classificació per a la Final Four va haver d'assistir l'impagable doctor Folguera (el diumenge va arribar Vives) perquè el futbol sala català estava molt ocupat. Subies ja ha pres nota que la Final Four es juga els dies 26 al 29 d'abril a … Lleida.

Fòrum de FutbolCatalunya: Un adéu… per sempre?

Uns problemes tècnics impossibles de resoldre han fet que desaparegués el nostre Fòrum. Un accident que ens fa replantejar moltes coses de cara al futur. Entre d’altres, si paga la pena seguir oferint aquesta proposta

Ara fa tres caps de setmana, els seguidors de FutbolCatalunya.com es van trobar amb una desagradable sorpresa. El nostre Fòrum no funcionava. El que semblava que podria ser un problema puntual s’ha convertit en un problema que no es pot resoldre. Una actualització del servidor que, aparentment, no havia de suposar cap mena de trastorn, es va emportar tot l’arxiu de dades d’aquesta secció.

Barreja d’errada humana i tècnica, el cert és que per molts esforços que féssim en els darrers dies per a recuperar tot el que havia emmagatzemat (el Fòrum funcionava en un altre servidor diferent al que conté la pàgina en sí), la feina ha resultat improductiva i a hores d’ara, tret de que es produeixi un miracle, es pot dir que el Fòrum ha mort.

En aquest cas, el primer que us hem de demanar és disculpes. Disculpes a tots els qui, al llarg d’aquest temps, heu participat en ell contrastant opinions, intercanviant resultats, fent pronòstics i compartint informacions. Malauradament, en aquest temps no tothom s’ha comportat de forma cívica, emparat per un anonimat covard i fent valer un més que qüestionable concepte de ‘llibertat d’expressió’, i ens hem vist obligats a apagar uns quants incendis. Són coses de la convivència en aquest espai virtual, però hem intentat –no sempre amb èxit- que la secció es mantingués ferma.

Però els temps avancen sense aturar-se i la realitat ha canviat. Últimament, l’activitat en el nostre Fòrum ha anat de baixa. L’aparició de les xarxes socials fa que qui abans es trobava en aquests espais opti per a fer-ho en Facebook, Twitter i altres eines 2.0. Això ens fa replantejar si en realitat paga la pena tornar a obrir aquest Fòrum i començar de zero.

Ara fa cinc anys, ja vam viure una situació semblant, tot i que en aquell cas va ser per una qüestió d’ordre intern que ens obligava a cessar les nostres activitats. Vam haver de plegar veles –en aquest cas, de tot el web- durant un temps fins que, un cop vam veure la possibilitat de tornar a sortir sense problemes, vam reprendre l’activitat de FutbolCatalunya.com. Una activitat que es va iniciar ara fa més de 10 anys i que intentarem mantenir amb la il·lusió dels qui apostem cent per cent pel futbol català sense rebre res a canvi.

Per tant, no sabem si serà un adéu per sempre del Fòrum de FutbolCatalunya.com o potser un fins aviat. El que tenim clar és que si el Fòrum torna, serà amb unes altres condicions per tal de que tothom hi convisqui d’acord a les regles del joc, essent un espai d’opinió i d’interacció, però evitant sempre que es pugui l’insult i la falta de respecte.

Malgrat tot, FutbolCatalunya.com no perdrà la interacció amb els seus seguidors. Per això, podeu fer servir la nostra pàgina a Facebook i també comunicar amb nosaltres mitjançant el nostre compte de Twitter @FutbolCatalunya, a banda de fer servir la nostra adreça de correu redaccio@futbolcatalunya.com per a fer totes les vostres consultes, suggeriments o bé donar opinions que traslladarem al nostre web.

Subies, el ‘salvador’ del futbol català

El proper 26 de març complirà un any de mandat l'actual president de la Federació Catalana, Andreu Subies. No han fet falta ni 365 dies perquè aquest home torni a treure el 'tarro' de les seves pitjors essències. Ha passat gairebé un any i ja ha començat a ‘petonejar-se’, ‘felicitar-se’ o ‘piropejar-se’ d'una manera impresentable.

Ho dic amb total respecte, però ja comença a ser inaguantable. De debò. S'estrena com a membre de la ‘Comissió Delegada’ de la Federació Espanyola i no es posa de cap color quan els mitjans de comunicació volen preguntar-li com ha anat la votació sobre la final de la Copa del Rei. No li criden per parlar del futbol català; entre altres raons, perquè el futbol català als mitjans que li van cridar  aquest dimarts no els importa res. En aquest país només importa el Barça i, quan Andreu escolta al FC Barcelona, perd oli.

Avui a Catalunya Ràdio: “Tothom està cremat amb el Madrid, aquesta és la crítica ja que ha estat el Madrid qui no ha deixat ni que el Barça ni el Bilbao juguin la final al Bernabéu i, si Pep ho diu, jo també ho crec. La gent de la RFEF està molesta encara que no ho diu obertament. No és elegant ni normal pels motius que siguin”. Una mica més ja que Subies treu pit per ser “l'únic català” present a la reunió, és a dir, ni ha estat el seu vicepresident, Joan Gaspart, a qui li deu molt més del que reconeix, ni ha estat el seu venerat Sandro Rosell a qui té molt poc content per la continuïtat de Johan Cruyff com a seleccionador. Per cert, una altra ‘perla’ que no cal oblidar: “És normal que Sandro no hagi vingut mai a les juntes de Madrid i no ho ha de fer”. Si que sap l’Andreu. 

En resum: Subies era TOT el poder català present en Las Rozas, només la seva presència al costat d'Enrique Cerezo, president de l'Atlètic de Madrid, han decidit que sigui el Calderón la seu de la final de la Copa del Rei.  “La RFEF, Andalusa, De La Rioja, Manxega, Extremenya i els bascos volien La Cartuja, però jo i Cerezo, el Calderón. S'havia d'imposar la lògica i hem defensat els interessos que ens interessaven a tots”. Tal qual. 

Felicitats, senyor president. Meravellós. Sol davant el perill! i la seva primera presència és apoteòsica. No l'hi torno a dir res més. Ni sé ni m'importa qui és el director de comunicació, assessor de premsa, cap de premsa o el seu 'pilota oficial', però llegir la web de la meva volguda Federació Catalana comença a fer fàstic. 

FOTO: ALVARO MONTOLÍU

Tornarà a ser gratis la Mutualitat?

És un assumpte prou seriós com per no fer broma, però, després de llegir les últimes declaracions del president de la Federació Catalana, Andreu Subies, pel ‘regal’ de l'etern Ángel Villar en l'estalvi d'1.500.000 (o són 2.500.000 euros) per part de la Catalana, només puc pensar  que el proper pas serà la gratuïtat del futbol base català. 

És més, ja que aquest dimarts va, una altra vegada, a Madrid amb motiu de la seva primera junta de Govern -Andreu debutarà en la comissió delegada!-, per què no nomenem a Villar ‘Fill Predilecte’ de Catalunya i ens dóna més diners? Pensa-ho, Andreu