dimarts, 6 de març del 2012

Subies, el ‘salvador’ del futbol català

El proper 26 de març complirà un any de mandat l'actual president de la Federació Catalana, Andreu Subies. No han fet falta ni 365 dies perquè aquest home torni a treure el 'tarro' de les seves pitjors essències. Ha passat gairebé un any i ja ha començat a ‘petonejar-se’, ‘felicitar-se’ o ‘piropejar-se’ d'una manera impresentable.

Ho dic amb total respecte, però ja comença a ser inaguantable. De debò. S'estrena com a membre de la ‘Comissió Delegada’ de la Federació Espanyola i no es posa de cap color quan els mitjans de comunicació volen preguntar-li com ha anat la votació sobre la final de la Copa del Rei. No li criden per parlar del futbol català; entre altres raons, perquè el futbol català als mitjans que li van cridar  aquest dimarts no els importa res. En aquest país només importa el Barça i, quan Andreu escolta al FC Barcelona, perd oli.

Avui a Catalunya Ràdio: “Tothom està cremat amb el Madrid, aquesta és la crítica ja que ha estat el Madrid qui no ha deixat ni que el Barça ni el Bilbao juguin la final al Bernabéu i, si Pep ho diu, jo també ho crec. La gent de la RFEF està molesta encara que no ho diu obertament. No és elegant ni normal pels motius que siguin”. Una mica més ja que Subies treu pit per ser “l'únic català” present a la reunió, és a dir, ni ha estat el seu vicepresident, Joan Gaspart, a qui li deu molt més del que reconeix, ni ha estat el seu venerat Sandro Rosell a qui té molt poc content per la continuïtat de Johan Cruyff com a seleccionador. Per cert, una altra ‘perla’ que no cal oblidar: “És normal que Sandro no hagi vingut mai a les juntes de Madrid i no ho ha de fer”. Si que sap l’Andreu. 

En resum: Subies era TOT el poder català present en Las Rozas, només la seva presència al costat d'Enrique Cerezo, president de l'Atlètic de Madrid, han decidit que sigui el Calderón la seu de la final de la Copa del Rei.  “La RFEF, Andalusa, De La Rioja, Manxega, Extremenya i els bascos volien La Cartuja, però jo i Cerezo, el Calderón. S'havia d'imposar la lògica i hem defensat els interessos que ens interessaven a tots”. Tal qual. 

Felicitats, senyor president. Meravellós. Sol davant el perill! i la seva primera presència és apoteòsica. No l'hi torno a dir res més. Ni sé ni m'importa qui és el director de comunicació, assessor de premsa, cap de premsa o el seu 'pilota oficial', però llegir la web de la meva volguda Federació Catalana comença a fer fàstic. 

FOTO: ALVARO MONTOLÍU