Tengo que reconocer que no me apetecía, ni lo más mínimo, volver a escribir sobre este rollo eterno que se ha convertido la Federació Catalana. El caos que despide el 2010 es producto de la incompetencia, prepotencia, analfabetismo e inutilidad futbolística de sus responsables aunque no son los primeros. De hecho, un repaso histórico muestra como el nivel y la categoría de sus presidentes ha ido a menos hasta acabar en el ‘todopoderoso’ Casals quien se cree que la FCF es su ‘cortijo’ y que los empleados están a su servicio. Ciego de poder y enamorado de haberse conocido, no ve más allá de su torpeza y eso ha llevado a que 16, serán 17, de sus 27 directivos le hayan dicho que se vaya por donde ha venido. ¡Felicidades!
Lo que más me molesta de este tipo es que nos ha engañado a todos aquellos quienes en su día vimos a un señor con todas las letras. Ha sabido hacerlo y hay que felicitarle porque peor es imposible, pero lo mejor siempre está por llegar. Ahora toca un nuevo proceso electoral y tendrá que volver a gastarse su dinero en una campaña “humilde” si quiere volver a salir. Ahí es donde hay que ver a este sujeto que está tirando por los suelos al fútbol catalán aunque tampoco deseo hacer leña del árbol caído. Cada vez que abre la boca, estropea más su mensaje así que allá él y sus anónimos y cobardes sinvergüenzas que le usan como un polichinela sin dar la cara.
Quienes la han dado han sido 17 directivos cuyo capitán, Andreu Subíes, merecerá varios capítulos. No voy a entrar ahora si estamos ante ‘golpista’ un ‘traidor’ o un cobarde’ ya que todo el mundo nos conocemos hasta los sinvergüenzas que no dan la cara y se esconden en nicks o seudónimos. Hay tiempo por delante para ‘piropear’ a Subíes lo mismo que a otros personajes como Josep Llaó o Josep Vives. Por ahora, sólo he podido escuchar a Dani Vives en Onda Cero con Albert Arranz y, aunque la dialéctica no es su fuerte, ya ha empezado a decir algunas cositas que, seguro, sólo es la punta del iceberg. Vives (Dani), a quien no hay que confundir con Josep, se mantiene fiel a su proyecto y a sus ideas aunque pueda estar equivocado, que no digo que lo esté.
Lo que me parece indigno y mezquino es despedir el 2010 acusando a ERC, a Rafel Niubó, a Anna Pruna –aún no he bebido- cuando ya no están en el poder y empezar a arrodillarse ante Artur Mas. Eso es ruín y triste aunque nunca se puede sacar de donde no hay. Lo que espero es que esa asquerosa ley que permite a un presidente ‘cesado’, aunque sea a nivel moral, encabece la próxima junta gestora.
Acabo. Feliz 2011 a TODOS, amigos y menos amigos, conocidos y menos conocidos ya que soy tan inmensamente feliz que por no tener no tengo ni enemigos, al menos, no hay nadie que no me lo haya dicho a la cara.
dijous, 30 de desembre del 2010
dilluns, 27 de desembre del 2010
¡Arre borriquito, arre burro, arre!
Qué bonita Navidad y qué maravilloso Fin de Año! No hay manera. Lo he intentado, de verdad, pero no hay manera. Me alegra mucho la aparición del diario ARA, sí, me alegra ya que es más trabajo para todos y más diversidad de opiniones. Todo eso suma lo mismo que resta cualquier aparición del todavía presidente de la Federació Catalana, Jordi Casals, y restan los artículos de Johan Cruyff donde Catalunya no aparece.
‘Dios’ es un tipo único. El martes por la noche ‘pegará’ a todo aquel que no haya ido a Montjuïc porque un Catalunya-Honduras tiene que ser motivo para dejarlo todo e irnos a la montaña. Si sube el eterno Cruyff, y no cobra sino que lo hace gratis, ¿por qué no vamos a seguir los mortales sus pasos? ¿O se ha olvidado Johan que mañana hay partido Internacional. ¿Costellada? NOOOOOOOOO. ¿Partido Internacional? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!!!!!!!!!!!!
Bueno. Dice el ‘valiente’, Casals: “els clubs em van fer confiança i a mi qui m'ha de dir si haig o no de seguir de president han de ser els clubs, no alguns mitjans de comunicació o directius". Para el president de la FCF, "aquests directius s'estan portant força malament amb el futbol català i pensen massa en els seus interessos personals".
Valiente donde los haya. No da ni un solo nombre ni un solo apellido ni un solo medio de comunicación ‘mentiroso’. Los compañeros del ARA tendrían que pedirle esos datos ya que los medios jamás mentimos, ¿verdad? ¿O ARA ha nacido con vocación para mentir? ¿Verdad que NO? Seguro que no.
Pues eso. Casals se crece en su mundo y afirma un pensamiento en el que está muy acertado. Y lo digo sin cinismo alguno. “Si algú vol ser president, que s'ho guanyi en unes eleccions com vaig fer jo". Ahí tiene más razón que un santo. Lástima que la cobardía le haga acabar su entrevista en ARATV diciendo que “alguns mitjans estan dient mentides. Una part de la premsa no diu la realitat. En el seu moment jo ho diré tot i la gent sabrà la veritat".
¡Qué miedo, presidente! Tápese que hace frío. Póngase la gorra (como compañía, no de ‘gorrero’) para ir al Lluís Companys y después nos escuchamos todos y si hay que ir a las urnas, se va. Sería maravilloso repetir la campaña, que ahora le sale gratis (¡qué más da unas cuantas dietas y otros tantos kilometrajes!), pero pagando de su bolsillo. ¿Será por dinero? Es lo único que le sobra a Casals mientras suena la canción en el pesebre: ¡Arre borriquito, arre burro, arre!
¡Fum, fum, fum!
FOTO: ARA.CAT
‘Dios’ es un tipo único. El martes por la noche ‘pegará’ a todo aquel que no haya ido a Montjuïc porque un Catalunya-Honduras tiene que ser motivo para dejarlo todo e irnos a la montaña. Si sube el eterno Cruyff, y no cobra sino que lo hace gratis, ¿por qué no vamos a seguir los mortales sus pasos? ¿O se ha olvidado Johan que mañana hay partido Internacional. ¿Costellada? NOOOOOOOOO. ¿Partido Internacional? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ!!!!!!!!!!!!
Bueno. Dice el ‘valiente’, Casals: “els clubs em van fer confiança i a mi qui m'ha de dir si haig o no de seguir de president han de ser els clubs, no alguns mitjans de comunicació o directius". Para el president de la FCF, "aquests directius s'estan portant força malament amb el futbol català i pensen massa en els seus interessos personals".
Valiente donde los haya. No da ni un solo nombre ni un solo apellido ni un solo medio de comunicación ‘mentiroso’. Los compañeros del ARA tendrían que pedirle esos datos ya que los medios jamás mentimos, ¿verdad? ¿O ARA ha nacido con vocación para mentir? ¿Verdad que NO? Seguro que no.
Pues eso. Casals se crece en su mundo y afirma un pensamiento en el que está muy acertado. Y lo digo sin cinismo alguno. “Si algú vol ser president, que s'ho guanyi en unes eleccions com vaig fer jo". Ahí tiene más razón que un santo. Lástima que la cobardía le haga acabar su entrevista en ARATV diciendo que “alguns mitjans estan dient mentides. Una part de la premsa no diu la realitat. En el seu moment jo ho diré tot i la gent sabrà la veritat".
¡Qué miedo, presidente! Tápese que hace frío. Póngase la gorra (como compañía, no de ‘gorrero’) para ir al Lluís Companys y después nos escuchamos todos y si hay que ir a las urnas, se va. Sería maravilloso repetir la campaña, que ahora le sale gratis (¡qué más da unas cuantas dietas y otros tantos kilometrajes!), pero pagando de su bolsillo. ¿Será por dinero? Es lo único que le sobra a Casals mientras suena la canción en el pesebre: ¡Arre borriquito, arre burro, arre!
¡Fum, fum, fum!
FOTO: ARA.CAT
dimarts, 21 de desembre del 2010
Bienvenidos a la Federación de los líos
¡Menudo Fin de Año! ¿guapo, eh? Vamos con más historias mientras el ‘demócrata’ presidente de la Catalana va a Madrid, dieta en mano, para despedir el año con Ángel Villar aunque le va a tirar de las orejas por el impago de la Federació a la compañía ASISA. Pero no nos perdamos y vamos a la junta del pasado lunes ya que puede ser la última del peor presidente que ha tenido esta FCF desde que servidor tiene pleno conocimiento. Ya sé que algunos dirán que jamás lo he tenido ni lo tendré pero.... volvamos a la junta.
A las 17 horas estaba marcada en la agenda de todo el mundo la fiesta final de año. Casals tenía prisa, quería ir por faena e invitaba a su asesor (Jesús Palau) a que acelerara a la hora de leer ciertos documentos especialmente el contrato que hacía referencia a los 750.000 euros que Laporta prometió y que Rosell no pagará. Como quiera que el directivo del FC Barcelona, Jordi Mestres, se retrasó un poco, tuvieron que echar marcha atrás lo que provocó una primera intervención del directivo azulgrana ante el que más de uno estuvo a punto de empezar a llorar. No tienen clara la salida económica que ofrece este presidente ni sus cuatro ‘jinetes’ ya que aún están esperando que llegue el millón de euros –UN MILLÓN DE EUROS- que prometió la Secretaría General del Esport-. Es así. ¿Por qué no le preguntan a Anna Pruna antes de que se despida donde está ese millón?
Mestres repitió, otra vez, que el Barcelona no pagará porque ni tiene ni lo ve claro. De hecho, se hace hasta pesado escuchar tantas veces lo que ya dijo el primer día, repitió Rosell en su visita oficial, y este lunes oyeron por enésima vez los presentes. Ni que decir tiene también que muchos señores directivos se asustaron y volvieron a mostrar su malestar y su enfado por la ‘operación China’ donde ni Casals ni Madolell –Laporta ya cuenta con cuatro escuderos en la FCF si sumamos a Alex Cerdà y el ascendido Ramon Estebe- quieren terminar de explicar donde está el beneficio para el fútbol catalán.
Y, como corolario a una tarde-noche maravillosa, Mestres preguntó los números de Argentina, precisó la poca transparencia que notaba desde que estaba en la Federació, destacó el ambiente irrespirable de la sala e incluso la poca colaboración entre unos y otros ya que las quejas de los ¿responsables? del fútbol catalán aparecieron reclamando contratos que jamás habían visto y que no quieren asumir y por esa razón depositaron un documento en el registro federativo muy claro. Quince directivos, quince, le dijeron, por escrito, a Casals que no cuente con ellos para nada raro.
Y salió el nombre, otra vez, de Jesús Palau, un abogado del que tendría que hablar públicamente el comité de empresa ya que los trabajadores ya están hartos de su presencia y, especialmente, de su remunerado ‘asesoramiento’ para un presidente que no escucha a nadie. Mestres puso el dedo en la llaga ya que Casals no se cortó y, aunque el contrato del susodicho Palau parece que acaba a finales de año, el generoso presidente de la Catalana pidió a su junta que aprobara un aumento de 30.000 euros anuales en base a un contrato blindado por tres años. ¡Increíble! Está claro que ser asesor se cotiza bien alto. Esa será la razón por la que hablan tan bien, y no paran, del señor Palau en Reus. El directivo barcelonista no entiende la presencia de Palau cuando ya está Albert Baza aunque el silencio se hizo en la sala y nadie, NADIE, tuvo lo que hay que tener para contestar en torno a esa duplicidad de cargos aunque todo llegará a su tiempo y pondrán a cada cual en su sitio.
Sólo una cosita más: ojalá se atrevan Jesús Palau y Jordi Casals a llevar a los tribunales al FC Barcelona por el contrato que firmó Joan Laporta. ¡Vamos, abogado! ¡Con un par....! Rosell estará encantado aunque con el discurso de Jordi Mestres ya se arrugaron.
A las 17 horas estaba marcada en la agenda de todo el mundo la fiesta final de año. Casals tenía prisa, quería ir por faena e invitaba a su asesor (Jesús Palau) a que acelerara a la hora de leer ciertos documentos especialmente el contrato que hacía referencia a los 750.000 euros que Laporta prometió y que Rosell no pagará. Como quiera que el directivo del FC Barcelona, Jordi Mestres, se retrasó un poco, tuvieron que echar marcha atrás lo que provocó una primera intervención del directivo azulgrana ante el que más de uno estuvo a punto de empezar a llorar. No tienen clara la salida económica que ofrece este presidente ni sus cuatro ‘jinetes’ ya que aún están esperando que llegue el millón de euros –UN MILLÓN DE EUROS- que prometió la Secretaría General del Esport-. Es así. ¿Por qué no le preguntan a Anna Pruna antes de que se despida donde está ese millón?
Mestres repitió, otra vez, que el Barcelona no pagará porque ni tiene ni lo ve claro. De hecho, se hace hasta pesado escuchar tantas veces lo que ya dijo el primer día, repitió Rosell en su visita oficial, y este lunes oyeron por enésima vez los presentes. Ni que decir tiene también que muchos señores directivos se asustaron y volvieron a mostrar su malestar y su enfado por la ‘operación China’ donde ni Casals ni Madolell –Laporta ya cuenta con cuatro escuderos en la FCF si sumamos a Alex Cerdà y el ascendido Ramon Estebe- quieren terminar de explicar donde está el beneficio para el fútbol catalán.
Y, como corolario a una tarde-noche maravillosa, Mestres preguntó los números de Argentina, precisó la poca transparencia que notaba desde que estaba en la Federació, destacó el ambiente irrespirable de la sala e incluso la poca colaboración entre unos y otros ya que las quejas de los ¿responsables? del fútbol catalán aparecieron reclamando contratos que jamás habían visto y que no quieren asumir y por esa razón depositaron un documento en el registro federativo muy claro. Quince directivos, quince, le dijeron, por escrito, a Casals que no cuente con ellos para nada raro.
Y salió el nombre, otra vez, de Jesús Palau, un abogado del que tendría que hablar públicamente el comité de empresa ya que los trabajadores ya están hartos de su presencia y, especialmente, de su remunerado ‘asesoramiento’ para un presidente que no escucha a nadie. Mestres puso el dedo en la llaga ya que Casals no se cortó y, aunque el contrato del susodicho Palau parece que acaba a finales de año, el generoso presidente de la Catalana pidió a su junta que aprobara un aumento de 30.000 euros anuales en base a un contrato blindado por tres años. ¡Increíble! Está claro que ser asesor se cotiza bien alto. Esa será la razón por la que hablan tan bien, y no paran, del señor Palau en Reus. El directivo barcelonista no entiende la presencia de Palau cuando ya está Albert Baza aunque el silencio se hizo en la sala y nadie, NADIE, tuvo lo que hay que tener para contestar en torno a esa duplicidad de cargos aunque todo llegará a su tiempo y pondrán a cada cual en su sitio.
Sólo una cosita más: ojalá se atrevan Jesús Palau y Jordi Casals a llevar a los tribunales al FC Barcelona por el contrato que firmó Joan Laporta. ¡Vamos, abogado! ¡Con un par....! Rosell estará encantado aunque con el discurso de Jordi Mestres ya se arrugaron.
dilluns, 20 de desembre del 2010
¿Cuándo cobrarán los clubs los 25.000 euros de la Copa Catalunya?
Este martes están citados en la Federació Catalana Gramenet y L'Hospitalet con el fin de ser informados de los resultados económicos de la pasada Copa Catalunya en la que se proclamó campeón el RCD Espanyol. Según fuentes cercanas a presidencia, colomenses, hospitalenses y Federació se embolsarán 25.000 euros, respectivamente, una vez deducidos todos los gastos -incluidos 800 euros por el almuerzo oficial- entre los que hay que destacar también los de organziación por jugarse en Sabadell. ¡OJO! Han sido citados para ser informados lo que quiere decir que cobrarán una vez pague TV3, 'La Nostra' quien acostumbra a hacerlo a 90 días.
Hay quien no cambia ni en Navidad
Este lunes se presentaba y se presenta apasionante. Y se preguntarán la razón. Muy sencilla: este lunes, día 20, ‘Dios’ nos regaló la lista de Catalunya para esa cita ineludible del 28 ante Honduras tras ‘sufrir’ como Olympiakos, Almería, Valencia y Sevilla se negaran a ceder ningún futbolista. Y eso que el ‘generoso’ Johan tuvo a bien llamar a dos niños del filial azulgrana. Girona y Tarragona no existen en su mapa, sólo el Mini. Es normal, son las cosas de ‘Dios’.
Decía que este lunes era y es especial ya que el presidente de la Catalana, Jordi Casals, está que se sale. Lo he podido comprobar, en directo, este mediodía ya que la FCF no tendrá un euro pero ha podido reunir a más de 40 personas en el Port Olímpic, nos han regalado una ‘pelotita’, por deferencia de Astore (de nada), y el propio ‘jefe’ del fútbol catalán nos ha deleitado con varias perlas alguna de las cuales callaré por ‘generosidad navideña’.
Ni que decir tiene que el responsable de comunicación, Carles Domènech, y las dos compañeras de sección lo tienen muy mal con alguien tan torpe, tan atrevido y peligroso como este señor al que ya ni creen los que le llevaron al sillón. El ‘plantón’ de Subíes, Vives, Llaó y Carrasco es de campeonato aunque la prensa pasamos de todo y pensamos que ya se devorarán entre ellos. En esta ocasión, el ‘demócrata’ Casals nos dio la oportunidad de preguntar “lo que quisiéramos”. Tanta ‘generosidad’ es inhabitual en este tipo que se supo publicitar como aspirante a precandidato del Barcelona, se arrodilló ante Joan Laporta, tras haberle puesto a parir meses antes, y que ahora anda peloteando a Sandro Rosell para cobrar un dinero que jamás verán sus ojos.
Ni que decir tiene que me abstuve de preguntar nada a quien no parece dispuesto a decir la verdad en torno a una Federació que brilla por todo lo contrario que pregonaban hace cuatro días. El portavoz, Alex Cerdà, ni abrió la boca y al pobre de tesorero, Borja Rovira, le tocó tener que soportar a quien suscribe por lo que ya tuvo bastante. Tras varios ‘lapsus’, que dejaremos en el capítulo de anécdota –tiene razón Doménech-, Casals estuvo poco formal e impertinente en dos o tres frases hacia alguna persona de las presentes aunque, insisto, la ‘generosidad navideña’ me sella la boca y me ata estos deditos que sufren vergüenza ajena cada vez que escucha a este personaje en el que algunos confiamos y al que cada día le quedan menos fieles en su entorno.
Dijo antes de empezar el almuerzo. “Vamos a empezar que me tengo que ir….”. Invita y tiene prisa ya que a las 17 horas le esperaban en la calle sicilia los ‘disidentes’ y a la espera de nuevas noticias estamos. Y dijo, una vez se brindó y nos deseamos todos ‘Felices Fiestas’ –¡grande Paco Riojo!-: “tenemos una pequeña partida económica para la promoción del partido de Catalunya para vosotros. Sólo tenéis que hablar con Carles (Dircom)”. Lamentable: ya lo saben todos los medios de comunicación de Catalunya. Carles Doménech tiene ‘dinero fresco’ para promocionar el partido de Catalunya-Honduras. Cuando dijo que nos olvidemos del ‘Torneo de Naciones’ porque “la única nación es España” (TAL CUAL), nadie le replicó ni le recordó su oratoria de meses atrás. ¿Ha cambiado el gobierno, ha cambiado el discurso? Ahora lo que quieren es “organizar un Torneo Internacional con Euskadi”.
Pues, es lo que hay. Vamos a esperar unas pocas horas y a ver si empiezan a quitarse las caretas algunos protagonistas que acostumbran a ‘cacarear’ mucho, por detrás, aunque jamás ponen los ‘huevos’, con perdón, en la cesta.
diumenge, 19 de desembre del 2010
‘Que tremoli l’Estadi’ (2)
Quanta raó va tenir i té el savi quan ens recorda que tots som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis! De tot això podem donar fe els periodistes ja que és la nostra feina i sempre tindrem més possibilitats d'equivocar-nos que els altres mortals, però anem amb el II Torneig Internacional Catalunya que disputaran, un innocent 28 de desembre (19 hores), Catalunya i Hondures.Trobo a faltar aquell reclam quan ens visitava Argentina. Se'n recorden? 'Que tremoli l'Estadi', ens deien des de la Federació el mateix president 'demòcrata' que ara no permet preguntes en les rodes de premsa perquè envermelliria. El mateix que es presentarà demà, dilluns, amb els mitjans per parlar sobre el Nadal i cantar nadales. El mateix que no vol explicar als seus companys de junta ni quant cobra Hondures, ni quina quantitat rebrà la Federació per part de l'empresa organitzadora (Jaume Roures). El mateix que es nega a dir als clubs de Catalunya que hauran de tornar a pagar la Mutualitat perquè ASISA pressiona a Villar i 'Angelote', dit amb afecte, no perdona. El mateix que s'enganxa a Johan Cruyff, sempre que pot, perquè ha descobert que veure’s en una fotografia pública és un acte eròtico-festiu i la teta se li acaba. I després hi ha ... la memòria. Feliç memòria.
Va dir Casals el passat 2009: "Catalunya jugarà un partit internacional, no de costellada". Ja saben que ara vindrà Hondures. Esperem que Casals aprengui la lliçó i Domènech justifiqui el seu sou informant sobre les estrelles sud-americanes. Va dir el senyor president el passat 2009: "Si Catalunya no és capaç d'omplir el Camp Nou, millor que ens ho fem mirar això de la nació catalana, que acaba de complir 650 anys" i ja sabeu el que va passar. Bronca per a l'afició per part de Casals i Cruyff ja que l'afició no va anar al Camp Nou.
És clar que Johan tampoc es queda curt. Va dir 'Déu' en la seva megapresentació del passat desembre de 2009 (que va pagar Joan Gaspart):"La idea és jugar contra els millors, i no pots fer el ridícul. S'ha de fer un equip que representi a tots, però també sent competitius". Per cert, El Flaco vol que els jugadors aprenguin anglès i això està bé, tot i que ell pot parlar com li doni la gana ja que per aquesta raó és 'Déu'. Recordeu?: "Tant és no parlar català perquè el programa en sí és més important que la llengua". Feliç memòria.
Acabo perquè no val la pena ni menjar-los el coco, encara que no ens llegeixi ningú, ni que perdin aquest temps tan meravellós com és el Nadal. Dilluns 20, Jordi Casals tornarà a xupar roda al costat de Johan –desconec si els seus vicepresidents estaran absents com la setmana passada quan van presentar el cartell del partit–, dinarà amb la premsa –estan anunciats també els vicepresidents i algun directiu més– i després hi haurà junta directiva on el senyor president 'demócrata' pot acabar l'any i el seu mandat. Sobre familiars, ‘pasopalabra’. Tot arriba.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Hijos de padres, becarios cualificados
¿Explicará este miércoles Jordi Casals, presidente todavía de la Federació, si es cierto que no sólo no hay problemas de personal en la FCF sino que también se han colocado novia de hijos e incluso hijos? ¿Se lo dirá Casals al seleccionador Cruyff? ¿Y qué dice el Comité de Empresa o nos callamos con el poder? Siempre se ha dicho: hijos de padres, becarios cualificados
dilluns, 13 de desembre del 2010
El diari GOL y la Federació Catalana de Futbol
Avui el diari esportiu gratuit Gol publica a la pàgina 12 :
la FCF, al descobert
- Negocis, tractes de favor i interessos personals estan duent la Federació Catalana a la ruïna.
- Casals, el president de la FCF, passa cada mes 3.000 euros en dietes i quilometratges.
- la FCF té un deute d’1 milió d’euros i unes perspectives de futur totalment llastimoses.
- Johan Cruyff diu que no rep un euro, però es cobra els ‘favors’ a través de la seva Fundació.
- laporta va pactar unes ajudes que Rosell no donarà fins que no hi hagi transparència
CARLES TORRES
Un president arruïnat que sobreviu gràcies als més de 3.000 euros mensuals de mitjana que li passa cada mes en dietes i sospitosos quilometratges al secretari general, Alberto Baza, per a que els hi aboni en el seu compte corrent; una caixa forta plena de teranyines per culpa dels 400.000 euros de dèficit que va deixar la caòtica
i nefasta organització del partit CatalunyaArgentina del passat mes de desembre del 2009; un comissari polític anomenat Albert Roca, imposat per la Plataforma pro Seleccions Catalanes, que recorre els passadissos del carrer Sicília i amenaça a tot aquell empleat que s’aparti de la ideologia independentista o de les directrius marcades per ERC; un periodista de TV3 que primer ajuda a Jordi Casals a guanyar les eleccions, després assisteix a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència lluint una samarreta on es podia llegir ‘Catalunya, al Mundial del Brasil 2014’ i al final, pressionat per la seva empresa que paguem tots de la nostra butxaca, dimiteix com a membre de la junta, però segueix governant des de l’ombra per afavorir els interessos dels seus grans amics Johan Cruyff i Joan Laporta; i un seleccionador català que assegura que no rep ni un euro pel seu treball, però que es cobra els ‘favors’, com una factura de 150.000 euros denunciada pel president de L’Hospitalet, Miguel García, a través d’una Johan Cruyff Foundation que publicita els seus cursos de postgrau en gestió de futbol en la pàgina web de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i que, curiosament, té presència tot i ser una fundació en paradissos fiscals com Aruba i les Antilles Holandeses. Aquesta és, lamentablement, la FCF que governa, o millor dit, desgoverna, Jordi Casals, el pitjor president en els 110 anys d’història d’aquesta institució al que ara, després de fer passar vergonya a tot el país amb l’organització del triangular de costellada de la Copa Catalunya a Sabadell, se li ha ocorregut la brillant idea de tacar una mica més el nom de Catalunya i organitzar un partit contra tota una potència mundial com Hondures, número 57 del rànquing FIFA, el pròxim 28 de desembre en el gèlid estadi Lluís Companys de Montjuïc per evitar la fallida econòmica de la FCF i mantenir-se en el càrrec uns quants anys més per seguir xuclant de la mamella federativa. Com poden veure Casals i els seus assessors, els foscos, mediocres i maquiavèllics Lluís Dorado i Josep Vicenç Madolell, sembla que s’han obstinat a dur la federació a la ruïna.
l‘Expreso de llagostera’
En poc més d’un any, la gestió de la junta de Jordi Casals, conegut com l’’Expreso de Llagostera’ pels nombrosos viatges que li serveixen per passar les ja famoses dietes i quilometratges amb els quals arriba a final de mes, ha dut a la Federació Catalana de Futbol a una situació insostenible. Casals, que va derrotar a Jesús Farga a les urnes, va arribar prometent un canvi, parlant de modernitat, transparència i, sobretot, d’una eficient gestió econòmica que reportaria importants ingressos a la FCF gràcies a l’arribada massiva de patrocinadors. Tot mentida. Tot una farsa. És, sense cap mena de dubte, l’engany més espectacular que han sofert els clubs de futbol catalans en la seva història.
Uns mesos després la realitat diu que la FCF tenia un deute reconegut de 667.810,60 euros a 31 de desembre del 2009. Una xifra que s’acosta ja, quan estem a punt de tancar l’any 2010, al milió d’euros malgrat que el propi Casals només reconegui 700.000 euros de deute.
I les perspectives de futur fan por. Asisa, per exemple, li ha reclamat a la FCF per la via judicial 2 milions d’euros desglosats en l’impagament de la darrera quota –un milió d’euros– més la regularització de la diferència de jugadors, que s’han incrementat en 20.000 –600.000 euros– i 400.000 euros més per l’impagament dels anestesistes en
les dues darreres temporades. És a dir, la gestió de Casals i Lluís Dorado al front de la Mutualitat ha estat un autèntic desastre.
l’esperpent de l’Argentina
La FCF encara deu 300.000 euros a l’albiceleste del partit de Nadal. Una vergonya per un país que vol competir internacionalment, però com que Johan Cruyff és el seleccionador català ningú s’atreveix a obrir la boca. És sorprenent com Joan Laporta i els seus amics s’han apropiat de la FCF. El seleccionador fa negoci a través de la Johan Cruyff Foundation gràcies als cursos ‘online’ per a entrenadors, mentre un amic i exdirectiu de Laporta com Rafael Yuste, al que tothom assegura que l’apassiona la boxa, ha participat en unes fosques negociacions amb la Federació Xinesa de Futbol que haurien de servir per portar a Barcelona a 50 nois per fer un campus esportiu. Yuste també està implicat en l’arribada d’un patrocinador d’aïgues que mai acaba de tancar-se al carrer Sicília. Encara deuen estar buscant la font del manantial pel Montseny. Ningú ha explicat aquests dos acords fantasmes que fan molta, però que molta pudor. Com també fa pudor que la FCF li hagi donat l’exclusiva de l’organització dels partits de Catalunya a l’empresa Media Sports Marketing, filial de Mediapro, de Jaume Roures, una altra dels amiguets de Laporta. Veient tot això no és d’estranyar la censura i la dictadura mediàtica que practica un president Casals que no permet cap pregunta en els actes institucionals, com la presentació de la Copa Catalunya, en els que participa. Així és com s’estalvia tenir que donar explicacions de l’acord a què va arribar, per exemple, amb Joan Laporta. El seu ‘amiguet’ li va prometre 750.000 euros per tapar el forat econòmic de la FCF a canvi de tenir el control de tot el futbol base català. I Casals, sense tenir en compte l’existència d’altres clubs com l’Espanyol, es va vendre al poderós. Fins i tot van intentar beneficiar al candidat Jaume Ferrer pressionant Xavier Latorre, el president del Comité d’Apel•lació de la FCF, per a que prenqués decisions contràries a Sandro Rosell durant les eleccions. Per sort, Latorre és un advocat íntegre que es va mantenir fidel al dret i no es va deixar pressionar. Ara Rosell li ha demanat a Casals que li expliqui que farà amb els diners si el Barça compleix l’acord i aquest, vermell de vergonya, no és capaç de donar-li una resposta sincera. Està clar que aniran a moltes butxaques abans que al futbol base català, així que Sandro no li donarà un duro mentre no tingui el 100% de les garanties. Aquesta és la Federació Catalana de Futbol. I aquest és el seu president. Un home capaç d’acomidar al seu cap de premsa, Bernat Bafaluy, tot i saber que se li acabava de diagnosticar un càncer. Però a ell i a tots els que l’envolten només els importa el negoci. Només així s’entén que el número d’entrenadors i de tècnics a sou de la FCF hagi pujat de forma escandalosa durant el seu mandat. Ara els temps polítics canvien i tothom espera que amb l’aire fresc a la Generalitat i amb la marxa del tripartit arribi la sortida de Jordi Casals de la Federació. Si no és així, el futbol català camina cap a la ruïna económica i cap al desprestigi internacional.
la FCF, al descobert
- Negocis, tractes de favor i interessos personals estan duent la Federació Catalana a la ruïna.
- Casals, el president de la FCF, passa cada mes 3.000 euros en dietes i quilometratges.
- la FCF té un deute d’1 milió d’euros i unes perspectives de futur totalment llastimoses.
- Johan Cruyff diu que no rep un euro, però es cobra els ‘favors’ a través de la seva Fundació.
- laporta va pactar unes ajudes que Rosell no donarà fins que no hi hagi transparència
CARLES TORRES
Un president arruïnat que sobreviu gràcies als més de 3.000 euros mensuals de mitjana que li passa cada mes en dietes i sospitosos quilometratges al secretari general, Alberto Baza, per a que els hi aboni en el seu compte corrent; una caixa forta plena de teranyines per culpa dels 400.000 euros de dèficit que va deixar la caòtica
i nefasta organització del partit CatalunyaArgentina del passat mes de desembre del 2009; un comissari polític anomenat Albert Roca, imposat per la Plataforma pro Seleccions Catalanes, que recorre els passadissos del carrer Sicília i amenaça a tot aquell empleat que s’aparti de la ideologia independentista o de les directrius marcades per ERC; un periodista de TV3 que primer ajuda a Jordi Casals a guanyar les eleccions, després assisteix a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència lluint una samarreta on es podia llegir ‘Catalunya, al Mundial del Brasil 2014’ i al final, pressionat per la seva empresa que paguem tots de la nostra butxaca, dimiteix com a membre de la junta, però segueix governant des de l’ombra per afavorir els interessos dels seus grans amics Johan Cruyff i Joan Laporta; i un seleccionador català que assegura que no rep ni un euro pel seu treball, però que es cobra els ‘favors’, com una factura de 150.000 euros denunciada pel president de L’Hospitalet, Miguel García, a través d’una Johan Cruyff Foundation que publicita els seus cursos de postgrau en gestió de futbol en la pàgina web de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i que, curiosament, té presència tot i ser una fundació en paradissos fiscals com Aruba i les Antilles Holandeses. Aquesta és, lamentablement, la FCF que governa, o millor dit, desgoverna, Jordi Casals, el pitjor president en els 110 anys d’història d’aquesta institució al que ara, després de fer passar vergonya a tot el país amb l’organització del triangular de costellada de la Copa Catalunya a Sabadell, se li ha ocorregut la brillant idea de tacar una mica més el nom de Catalunya i organitzar un partit contra tota una potència mundial com Hondures, número 57 del rànquing FIFA, el pròxim 28 de desembre en el gèlid estadi Lluís Companys de Montjuïc per evitar la fallida econòmica de la FCF i mantenir-se en el càrrec uns quants anys més per seguir xuclant de la mamella federativa. Com poden veure Casals i els seus assessors, els foscos, mediocres i maquiavèllics Lluís Dorado i Josep Vicenç Madolell, sembla que s’han obstinat a dur la federació a la ruïna.
l‘Expreso de llagostera’
En poc més d’un any, la gestió de la junta de Jordi Casals, conegut com l’’Expreso de Llagostera’ pels nombrosos viatges que li serveixen per passar les ja famoses dietes i quilometratges amb els quals arriba a final de mes, ha dut a la Federació Catalana de Futbol a una situació insostenible. Casals, que va derrotar a Jesús Farga a les urnes, va arribar prometent un canvi, parlant de modernitat, transparència i, sobretot, d’una eficient gestió econòmica que reportaria importants ingressos a la FCF gràcies a l’arribada massiva de patrocinadors. Tot mentida. Tot una farsa. És, sense cap mena de dubte, l’engany més espectacular que han sofert els clubs de futbol catalans en la seva història.
Uns mesos després la realitat diu que la FCF tenia un deute reconegut de 667.810,60 euros a 31 de desembre del 2009. Una xifra que s’acosta ja, quan estem a punt de tancar l’any 2010, al milió d’euros malgrat que el propi Casals només reconegui 700.000 euros de deute.
I les perspectives de futur fan por. Asisa, per exemple, li ha reclamat a la FCF per la via judicial 2 milions d’euros desglosats en l’impagament de la darrera quota –un milió d’euros– més la regularització de la diferència de jugadors, que s’han incrementat en 20.000 –600.000 euros– i 400.000 euros més per l’impagament dels anestesistes en
les dues darreres temporades. És a dir, la gestió de Casals i Lluís Dorado al front de la Mutualitat ha estat un autèntic desastre.
l’esperpent de l’Argentina
La FCF encara deu 300.000 euros a l’albiceleste del partit de Nadal. Una vergonya per un país que vol competir internacionalment, però com que Johan Cruyff és el seleccionador català ningú s’atreveix a obrir la boca. És sorprenent com Joan Laporta i els seus amics s’han apropiat de la FCF. El seleccionador fa negoci a través de la Johan Cruyff Foundation gràcies als cursos ‘online’ per a entrenadors, mentre un amic i exdirectiu de Laporta com Rafael Yuste, al que tothom assegura que l’apassiona la boxa, ha participat en unes fosques negociacions amb la Federació Xinesa de Futbol que haurien de servir per portar a Barcelona a 50 nois per fer un campus esportiu. Yuste també està implicat en l’arribada d’un patrocinador d’aïgues que mai acaba de tancar-se al carrer Sicília. Encara deuen estar buscant la font del manantial pel Montseny. Ningú ha explicat aquests dos acords fantasmes que fan molta, però que molta pudor. Com també fa pudor que la FCF li hagi donat l’exclusiva de l’organització dels partits de Catalunya a l’empresa Media Sports Marketing, filial de Mediapro, de Jaume Roures, una altra dels amiguets de Laporta. Veient tot això no és d’estranyar la censura i la dictadura mediàtica que practica un president Casals que no permet cap pregunta en els actes institucionals, com la presentació de la Copa Catalunya, en els que participa. Així és com s’estalvia tenir que donar explicacions de l’acord a què va arribar, per exemple, amb Joan Laporta. El seu ‘amiguet’ li va prometre 750.000 euros per tapar el forat econòmic de la FCF a canvi de tenir el control de tot el futbol base català. I Casals, sense tenir en compte l’existència d’altres clubs com l’Espanyol, es va vendre al poderós. Fins i tot van intentar beneficiar al candidat Jaume Ferrer pressionant Xavier Latorre, el president del Comité d’Apel•lació de la FCF, per a que prenqués decisions contràries a Sandro Rosell durant les eleccions. Per sort, Latorre és un advocat íntegre que es va mantenir fidel al dret i no es va deixar pressionar. Ara Rosell li ha demanat a Casals que li expliqui que farà amb els diners si el Barça compleix l’acord i aquest, vermell de vergonya, no és capaç de donar-li una resposta sincera. Està clar que aniran a moltes butxaques abans que al futbol base català, així que Sandro no li donarà un duro mentre no tingui el 100% de les garanties. Aquesta és la Federació Catalana de Futbol. I aquest és el seu president. Un home capaç d’acomidar al seu cap de premsa, Bernat Bafaluy, tot i saber que se li acabava de diagnosticar un càncer. Però a ell i a tots els que l’envolten només els importa el negoci. Només així s’entén que el número d’entrenadors i de tècnics a sou de la FCF hagi pujat de forma escandalosa durant el seu mandat. Ara els temps polítics canvien i tothom espera que amb l’aire fresc a la Generalitat i amb la marxa del tripartit arribi la sortida de Jordi Casals de la Federació. Si no és així, el futbol català camina cap a la ruïna económica i cap al desprestigi internacional.
dijous, 2 de desembre del 2010
Copa Cata... ¿qué?
El pasado nueve de octubre, NUEVE DE OCTUBRE 2008, mi querido 'hermano' Lluís Payarols sugeria,a quien quisiera hacer caso, una solución para ests Copa Catalunya a la que ahora todo el mundo le arrea aunque nadie quiera asumir su responsabilidad. Lo rescatamos del archivo para que el todopoderoso Casals saque pecho en esa magnífica rueda de prensa para hablar de Honduras. Supongo que Domènech ya le habrá servido el currículum de algún futbolista centroamericano. Tome nota, señor presidente y prepárese porque en esa nueva rueda de prensa aprovecharemos para preguntarle por los números de la Federació y los chinos. Siempre suyo
Si jo fos president...
Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.
La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).
El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.
Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?
Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...
I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.
Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.
A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.
Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.
Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.
Si jo fos president...
Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.
La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).
El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.
Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?
Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...
I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.
Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.
A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.
Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.
Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.
dimecres, 1 de desembre del 2010
La alcaldesa de L’Hospitalet ‘pasa’ de su junta
El oficio de ser alcalde tiene que ser muy duro. Es más, durísimo. Lo que hay que tragar y soportar. Lo digo por esa maravillosa alcaldesa que tiene mi estimada L’Hospitalet. He visto pocas veces a Nùria Marín en el palco de La Feixa Llarga aunque seguro que va cada domingo. Seguro. Pero este miércoles ha dado un paso atrás importante que seguro no le costará un voto sino que pagará mucho más.
Una de dos: o la señora alcaldesa no se entera de la ‘movida’ que tiene la junta directiva del CE L’Hospitalet con el presidente, no contra la Federació, sino con el presidente de la Federació o, lo que es peor, lo sabe todo y se posiciona a favor de un señor (Casals) que ha despreciado en varias ocasiones -DESPRECIADO, alcaldesa- a la ciudad que usted dirige. Si estamos en el segundo caso sólo queda que mañana jueves la señora alcaldesa llame a capítulo a Miguel García y le invite a presentar la dimisión ya que el club siempre había mantenido una estrechísima relación con el Consistorio. No es la misma que se vivió con Celestino Corbacho, pero aún recuerdo como la querida alcaldesa ¿pagó? su entrada para ver un partido de promoción.
Bueno: ¡a ver qué pasa! También sería un buen momento para que el propio Garcia diera un paso adelante y le entregara las llaves del club a Nùria Marín. En cualquier caso, estimada alcaldesa, ha sido y es un ridículo espectacular y, como hospitalense, siento el deber de decírselo con todo respeto y máxima educación. Verle hablar en el palco con Jordi Casals me producía... prefiero no decírselo. Querida alcaldesa, esta noche perdió una gran oportunidad para quedarse en su casa
FOTO:LAMALLAESPORTS
La ceremonia de la confusión
Este pasado martes acudió Sandro Rosell y su junta a la calle sicilia. Iban precavidos y ya hartos de escuchar las peticiones económicas de un presidente que se arrodilló ante Joan Laporta, hizo campaña porque venía el ‘lobo’ Rosell, dijo a los suyos en la última junta que todo lo tenía controlado y ahora se encuentra sin 750.000 euros claves y que ponen en situación crítica las arcas de una Federació que va a la deriva.
Claro que el todopoderoso hombre de los milagros, Lluís Carrasco, tiene un montón de patrocinadores en su cajón. De hecho, hay una compañia de aguas que aportarán… ¿recuerdan el cuento del agua que contaron en la Asamblea? ¿Se habrán ahogado?
Bueno. Llegó el martes. Se desplazó Rosell y su junta y Casals obtuvo esa foto tan deseada como engañosa aunque a estas alturas ya no engaña a nadie. Lástima que algunos medios de comunicación no se enteren de la película. Tampoco es culpa suya/nuestra ya que esta FCF sigue inmersa en una cobardía mediática impresionante e indigna de su responsable, Carles Doménech. Le dije, ya que no soy nadie para aconsejarle, que se fuera, que no le hace falta ese miserable dinero que le echan a la cara, una y otra vez, quien le paga, pero no hace caso. Ni su colaboración con el maestro Puyal ni su responsabilidad en la DAMM es suficiente sino que quiere más aunque sea haciendo el ridículo.
Porque ridículo es, mi querido amigo, que acudan tres medios de comunicación, TRES, a la calle siclia a la visita de Rosell (no a verle la cara a tu presidente) y ni se les permita un turno de preguntas con los dos presidentes. Incluso hubo quien dijo que Sandro Rosell estaba en la FCF porque lo había pedido el presidente barcelonista. Hay que ser torpe, torpe y tener varias recaidas en esa torpeza. “Es un acto privado” también se escuchó en la FCF cuando lo cierto es que era un ‘pesebre’ que sólo buscaba la foto con Rosell, que obtuvo a medidas (¿no se dineron la mano?) y digo a medias ya que lo más importante era conocido.
Lo sabían todos aunque se dejaron engañar por un presidente que ya no engaña a nadie. Dijo Casals a los suyos que los 750.000 euros se cobrarían y el mandatario azulgrana les volvió a insitir que ni un solo euro. Lo dijo con clase, con categoría, con ‘savoir faire’, pero ni un euro. No lo digo yo sino que lo dijo Rosell.
Lo único que le pediría a algunos compañeros es que repasen sus titulares y rebusquen en sus archivos cuando hablaban sobre el Torneig de Nacions o sobre las ‘costelladas’ de Navidad o sobre una Copa Catalunya vergonzante y vergonzosa o sobre la operación-China, por ejemplo. Vivir eternamente en un clima de confusión sólo permite estar en un estado de engaño durante un tiempo limitado. Todo tiene su tiempo de caducidad y, aunque las cuentas siempre se maquillan, seguro que Casals, Subíes y todos quienes corrieron para hacerse la foto con Rosell a la calle sicilia pagarán a escote cualquier déficit que se produzca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)