'Persistir és l'únic camí' va titular 'El9' el passat 24 de desembre. I tenen raó. Per això, torno a la càrrega a veure, si entre uns i altres, ens aclareixen els números del I Trofeu Catalunya Internacional. Des de la 'Plataforma proseleccions', que segueixo amb fervor, es titula com 'Exitàs' i no seré jo qui dubti davant de tal realitat. Com a mínim, els meus amics de la 'Plataforma' no van posar a parir aquells afeccionats que no van anar al Camp Nou -el que SÍ van fer el president Jordi Casals i el seleccionador, Johan Cruyff- en comptes de donar les gràcies als 53.000 assistents.
Però anem amb els contes i els comptes d'aquell històric 22 de desembre on va engegar una nova Selecció catalana. Tots els partits de Catalunya mai no han existit, són pura imaginació maquiavèl·lica del front contra Casals i Torres.
He començat el meu discurs amb l'article que el company Albert Solé va publicar amb generositat el passat dijous 24. Només havien passat 24 hores i ja tenia els números del Catalunya-Argentina. Només puc felicitar-lo davant de tanta rapidesa i suposar que aquestes xifres han sortit d'on únicament poden sortir, és a dir, la pròpia Federació. Escriu Solé, en un article titulat 'Les xifres': -Prenguin nota-: 'DESPESES (Caixet d'Argentina, hotel Juan Carlos I, xàrter de tornada, assegurança, catering i seguretat Camp Nou...TOTAL.... 1.4000.000'. No m'he equivocat jo, sinó que l'error (sobra, en bona lògica, un zero) cal atribuir-lo als 'follets'. Suposo. I després parla d'INGRESSOS (TV3 240.000 euros, TV Estrangeres 80.000, Patrocinadors 300.000, Venda d'entrades 700.000.....TOTAL 1.320.000'. Això sí, afegeix, a peu d'informació: 'Xifres aproximades'. No s'adona de la FONT d'informació. Bé, cadascú informa com pot i com li deixen i com sap, sens dubte. 1.400.000 menys 1.320.000 dóna un resultat de 80.000 euros de pèrdues. Acaba la seva generosa pàgina indicant que "la federació calcula que ni guanyarà ni perdrà diners amb l'organització del partit, segons explica el tresorer de la FCF, Borja Rovira'. Se suposa que seran paraules textuals de l'il·lustre Rovira encara que no hi ha res entrecomillat.
No seré jo que dubti de cap informació i menys d'Albert Solé, dit sigui amb respecte. El que sí diré és que trobo a faltar, i de més, algun directiu de la Federació donant la cara, justificant aquests números i, sobre tot, quan tot el món dubta de tot i aquests números es poden convertir en contes i passar a ser comptes sota sospita. Manera d'aclarir dubtes: roda de premsa, detall de l'esdeveniment i a pensar al segon Trofeu Catalunya Internacional. La 'Copa Catalunya' ens importa un.....es el que estan demostrant Casals i Torres i fins i tot els meus amics de la 'Plataforma'.
Vinga, anem! Quan parlem dels números del Catalunya-Argentina? Quan tanquem la...... Copa Catalunya 2009? Mai no diré el qualificatiu que va utilitzar un actual directiu, bandera al vent, per definir-la. Bé, bé: convidem al Sr Casals, Carrasco, Rovira, Torres, Llaó.... qui tingui a bé encara que, crec, igual que lluïm bufanda a la llotja del Camp Nou també cal donar la cara, president. 'Persistir és l'únic camí'. Estem d'acord.
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
Una nació i NOMÉS una selecció
Curiós. Som a 23 de desembre. D'aquí a 4 dies, comença la primera fase dels campionats estatals de seleccions sots-18 i sots-16 a Navarra, on Catalunya s'ha d'enfrontar en aquestes categories a Navarra i a Madrid. Doncs bé, la web de la Federació Catalana de Futbol no ha tingut a bé, a hores d'ara, ni de penjar les convocatòries oficials d'ambdues seleccions i ni tan sols de dedicar una trista informació a la seva portada posant almenys els horaris dels partits.
Per si no els tenen, la sots-18 d' Oscar García jugarà dilluns 28 a les 15.30 a Fustiñana contra Madrid i dimarts 29 a les 15.30 a Cabanillas contra Navarra. La sots-16 de Marc Vives jugarà contra els mateixos rivals els mateixos dies i als mateixos camps, però a les 11.30 hores.
Ja sabem, companys de la web de la FCF, que estàveu molt ocupats amb el partit internacional de dimarts, però us ho diem per si us havíeu oblidat. Esperem que els seleccionadors no s'hagin oblidat de les convocatòries i no avisin els convocats el dia de Sant Esteve, mentre s'estan crospint els canelons. De res.
Per si no els tenen, la sots-18 d' Oscar García jugarà dilluns 28 a les 15.30 a Fustiñana contra Madrid i dimarts 29 a les 15.30 a Cabanillas contra Navarra. La sots-16 de Marc Vives jugarà contra els mateixos rivals els mateixos dies i als mateixos camps, però a les 11.30 hores.
Ja sabem, companys de la web de la FCF, que estàveu molt ocupats amb el partit internacional de dimarts, però us ho diem per si us havíeu oblidat. Esperem que els seleccionadors no s'hagin oblidat de les convocatòries i no avisin els convocats el dia de Sant Esteve, mentre s'estan crospint els canelons. De res.
Vives convida i s'inspira a Madrid
No és per menys. El president del futbol sala català, Daniel Vives, -no diré que sigui Israel López doncs ‘Isra’ cobra per altres assumptes- ha tingut a bé convidar a visitar Barcelona al president de la Federació Madrilenya de Futbol Sala, Julio Cabello. Com s'assabentin alguns companys de junta que volem copiar Madrid i que ens fixem en el seu model no arribaràs molt lluny, Vives, però tu mateix. Em sembla correcte. Cal copiar el que funciona i, si aquest model va com la seda a Madrid, el fem nostre i ja està. Però aquí és on comencen tot un seguit de dubtes que vostè, i només vostè, ens aclarirà quan ho desitgi. Jo ja li passo els deures perquè entre la Secretària General de’l Esport, la Federació Independent de Futbol Sala i el Comitè de Futbol Sala, que rep diners de la Federació catalana, estic fet un embolic. Prengui nota, amic Vives. Deures per al Nadal:
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
¿Se disfrazará Casals de Papá Noel?
Me cuentan que este miércoles Jordi Casals, nuestro flamante presidente de la Federació, tendrá un presente para mis amigos los empleados. No sé si el presupuesto llegará para una copa de cava (siempre ha llegado), lo que pasa que creo que los números del Catalunya-Argentina no le salen ni a Carrasco ni a Torres ni a Casals. Bueno: que Casals reparta suerte y ya me diréis si 'Papá Noel' es generoso. Seguro que sí.
Una de mala leche (simpática)
Se me escapó: NOTA de la Federació pre-partido Mundial de Catalunya. A la hora de hablar de emisiores por continentes alguien se hace aquello dos líos y países amigos africanos pasan a formar parte de Oriente Medio. ¡Toma del frasco, Carrasco! Lean, lean.
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
Una foto impossible on cal transparència
Escric molt calent. I més que calent, cremat. El 4-2 final del partit Catalunya-Argentina m’ha encantat damunt el terreny de joc, tot el contrari del que s’ha viscut fora d’ell. I en primer lloc diré que si els especialistes (?) parlen del “millor partit de Catalunya”, s’haurà d’admetre que MAI va haver tant de compromís per part dels futbolistes amb la Selecció. MAI! S’escaquejaven i se’ls permetia.
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
divendres, 18 de desembre del 2009
Al Rocxi es menja bé però a casa, millor
Al Celler del Rocxi es menja molt bé, excel·lentment bé i aquest ha sigut el lloc escollit per la Federació Catalana per convidar als mitjans de comunicació i informar-los dels actes previs al xoc entre Argentina i Catalunya. Sens dubte que no ha estat 'Futbolcatalunya.com'. No hem estat nosaltres perquè no se'ns ha convidat, la qual cosa agraïm perquè moltes vegades haver de compartir taula i estovalles amb qui no s'ho mereix, no sols és ser hipòcrita sinó també miserable.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Casals i Torres l'han de donar les gràcies a Gaspart (2a. vegada)
La selecció argentina arribarà aquest diumenge a Barcelona i s'allotjarà a l'Hotel Juan Carlos I durant ¡¡cinc dies!!!, sí, durant ¡¡cinc dies!!! Han demanat i han obtingut una xàrter -no preguntin qui paga que ja saben la resposta- i reserven hotel per ¡¡¡cinc dies!!! Molt bé. Tot se sabrà en una roda de premsa oberta a tot el món on el president Casals, que segueix donant voltes al món amb Cruyff, donarà la cara al costat del seu directiu Torres.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
Que tremoli l’Estadi’
Aquest pròxim dimarts 22 Catalunya tornarà a viure, o més ben dit, viurà per primera vegada en la seva història un partit DE VERITAT, una autèntica jornada on no faltarà ningú. El passat no solament no existeix sinó que pertany a un més enllà que cal oblidar perquè Catalunya només existeix des de juny del 2009.
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
dilluns, 14 de desembre del 2009
Cal omplir el Camp Nou, però després cal donar la cara
El president de la Federació Catalana, Jordi Casals, no para. De fet, des de que va arribar al carrer Sicília no té dates lliures en la seva agenda ni per respirar. Abraçades per aquí, salutacions per allà, viatges a Madrid amb Villar per aquí i, com a corol·lari, ‘Trofeu Catalunya Internacional’. Què guay! De debò. Amb Cruyff com a seleccionador donant ‘voltes al món’, amb una Selecció de debò, no com en els partits de ‘costellada’, ara SÍ que el futbol català està vivint els seus millors moments en els seus més de cent anys de vida.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
divendres, 11 de desembre del 2009
La Seguretat és cosa de tots
Com vulgui que TOTS estem lliurats per la causa de Catalunya -Catalunya/Argentina-, només em centraré en el que, preveig, espero i desitjo, sigui un gran acord promogut per aquesta meravellosa Federació Catalana de Fúbol sense l'aportació del qual el futbol català mai ha existit. Tot sigui dit amb bona dosi de 'mala llet'. Un altre dels meus defectes és que no m'amago. Ja hi haurà temps de parlar amb els seus responsables, si volen donar la cara, o si més no oferir els nostres modests punts de vista, agradin o deixin d'agradar.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Villar, ‘esmorzarà’ abans del Catalunya-Argentina
I vostès diran: què ens importa a nosaltres que el Sr Angel Villar, el ‘cap’ del ‘fúlbol’ espanyol, esmorzi abans del Catalunya-Argentina? Doncs força. Ja saben tots vostès que el dimarts 22 Catalunya només viurà pendent del partit ‘internacional’ –no és ‘una costellada’ com tots els altres- enfront de Maradona i companyia.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
divendres, 4 de desembre del 2009
Partits de ‘costellada’ i partits internacionals
Començo a pensar que el Jordi Casals que vaig conèixer, poc, però vaig conèixer al capdavant del Santboiá no té res que veure amb el que ja porta sis mesos al capdavant de la Federació Catalana. No crec ni que li hagin menjat el 'coco' ni tingui tan poca personalitat que es deixi manejar per patriotes als quals els guia i mou més els seus propìos interessos que els purament esportius. Reivindicar el país és una cosa tan legítima com respectuós no reivindicar-ho, crec jo.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Catalunya mereix explicacions i Casals les donarà
Ja queda menys. Només 20 dies i Catalunya s'amidarà a Argentina al Camp Nou. Vindrà Pepe Montilla, el nostre President? Segur que sí i segur que també el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, tindrà l'ocasió de dir-li a la cara que el seu Departament de Premsa el va ignorar quan es va atrevir a convidar a 'Déu' Cruyff sense que s'assabentés el màxim dirigent de la Catalana. Hauran parlat ja? Bé, ja ho dirà Casals.
I, qui avisa no és traïdor: benvolgut president, prepari's la lliçó per al divendres al Camp Nou en aquesta macropresentació del xoc Catalunya-Argentina. Arribarà el torn de preguntes i li preguntarem: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant licita el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalana? Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou? El que s'ha dit, qui avisa, no és traïdor, sinó un amic
I, qui avisa no és traïdor: benvolgut president, prepari's la lliçó per al divendres al Camp Nou en aquesta macropresentació del xoc Catalunya-Argentina. Arribarà el torn de preguntes i li preguntarem: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant licita el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalana? Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou? El que s'ha dit, qui avisa, no és traïdor, sinó un amic
dimarts, 1 de desembre del 2009
Taríííí´¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Victoriano llega y Alvarez pitará a Catalunya
Tal y como dijimos días atrás, Victoriano Sánchez Arminio, el 'jefe' de los árbitros nacional vuelve a Catalunya, vuelve a casa. Por Navidad, ya se sabe, el 'Rey del Cantábrico' viene a visitar a nuestro querido presidente, Jordi Casals, supongo. Tal y como rezaba en el escrito que el Comité envió a los colegiados catalanes, todo el mundo tiene que estar ¡¡¡¡FIRME!!!!!.
Volvemos a recordarlo queridos árbitros catalanes. 'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
En esa 'xerrada' alguien tiene que levantarse -ten cuidado Victoriano- porque uno puede levantarse y preguntar: ¿cuándo podremos elegir a nuestro Presidente en las urnas? O dicho de otra manere ¿cómo me lo tengo que montar para, cuando sea un poco mayor, ser presidente-digital-vitalicio como usted? Y, que conste, que lo digo con toda la admiración que me merece un gran ex árbitro como Arminio.
Una cosa más (tomad nota compañeros). Aunque Moreno Delgado está callado, el bancario de los árbitros catalanes tiene casi, o sin casi, decidido que Álvarez Izquierdo pite el 'partidazo' Catalunya-Argentina. Pasopalabra
Volvemos a recordarlo queridos árbitros catalanes. 'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
En esa 'xerrada' alguien tiene que levantarse -ten cuidado Victoriano- porque uno puede levantarse y preguntar: ¿cuándo podremos elegir a nuestro Presidente en las urnas? O dicho de otra manere ¿cómo me lo tengo que montar para, cuando sea un poco mayor, ser presidente-digital-vitalicio como usted? Y, que conste, que lo digo con toda la admiración que me merece un gran ex árbitro como Arminio.
Una cosa más (tomad nota compañeros). Aunque Moreno Delgado está callado, el bancario de los árbitros catalanes tiene casi, o sin casi, decidido que Álvarez Izquierdo pite el 'partidazo' Catalunya-Argentina. Pasopalabra
dissabte, 28 de novembre del 2009
Un altre error de Casals (ho sento)
Si hi ha un partit on el president de la Federació Catalana hi ha de ser és en el clàssic Barcelona-Reial Madrid. Si alguna vegada ha de deixar el seu segell el futbol català present, més que mai, és quan se celebra el partit que dóna la volta al món. Segur que a Nigèria o a Cambotja ningú coneix al Sr Casals com tampoc ningú coneixerà al Sr Andreu Subíes ni al Sr Dani Vives (per cert: l'hi torno a advertir ja que li estan ficant gols per l'esquadra i no s'assabenta). Però Jordi Casals prefereix acudir el diumenge al matí, segons resa la web de la FCF, a la inauguració del camp del Salt, la qual cosa està molt bé.
Desconec si a la tarda té un altre 'bolo' encara que m'imagino, Sr Jordi Casals, que ha pogut més la por? vergonya? malestar? de no trobar-se, cara a cara, amb el President, José Montilla, el mateix que el va ningunejar dijous passat igual que el va ningunejar el nostre estimat seleccionador català, Johan Cruyff. 'Manda h..... que la web de la FCF també destaqui la presència del 'seleccionador català, Johan Cruyff' quan 'El Flaco' sempre està a la llotja del seu amic Joan. Ja veurem, si amb l'adéu a Laporta, tornem a veure la cara de Johan en aquesta zona noble o preferirà 'rajar' des de qualsevol poltrona periodística.
Insisteixo que, si alguna vegada ha d'estar en primera fila el president del futbol català, és en aquest clàssic, encara que a Subíes i Vives els poden enviar més enllà de la cinquena fila on -recorden?- el 'Millor president de la història del FC Barcelona', el mateix al que li van donar l'etiqueta de 'vicepresident honorífic' de la FCF- va enviar Jordi Roche al 'pelotón' secundari dels VIPS.
Un altre error, sr Casals, amb tot el respecte del món i l'hi dic amb total humilitat i que consti que ho sento pel futbol català i per vostè. Amb lo bonic que hagués estat trobar-se a Pepe (Montilla) i dir-li a la cara el que tímidament vostè va titllar com a 'relliscada' del servei de premsa per no reconèixer que la notícia es diu Cruyff. Jordi Casals? Qui és, Casals ? El president de la Federació Catalana? Aquest pot esperar. El pròxim 22 de desembre es trobaran en aquesta llotja i aquí el cap serà vostè, encara que segur que li dirà a Pepe (el nostre benvolgut president) que tant ell, com tots els altres que 'xuclen' llotja, passin per taquilla.
Desconec si a la tarda té un altre 'bolo' encara que m'imagino, Sr Jordi Casals, que ha pogut més la por? vergonya? malestar? de no trobar-se, cara a cara, amb el President, José Montilla, el mateix que el va ningunejar dijous passat igual que el va ningunejar el nostre estimat seleccionador català, Johan Cruyff. 'Manda h..... que la web de la FCF també destaqui la presència del 'seleccionador català, Johan Cruyff' quan 'El Flaco' sempre està a la llotja del seu amic Joan. Ja veurem, si amb l'adéu a Laporta, tornem a veure la cara de Johan en aquesta zona noble o preferirà 'rajar' des de qualsevol poltrona periodística.
Insisteixo que, si alguna vegada ha d'estar en primera fila el president del futbol català, és en aquest clàssic, encara que a Subíes i Vives els poden enviar més enllà de la cinquena fila on -recorden?- el 'Millor president de la història del FC Barcelona', el mateix al que li van donar l'etiqueta de 'vicepresident honorífic' de la FCF- va enviar Jordi Roche al 'pelotón' secundari dels VIPS.
Un altre error, sr Casals, amb tot el respecte del món i l'hi dic amb total humilitat i que consti que ho sento pel futbol català i per vostè. Amb lo bonic que hagués estat trobar-se a Pepe (Montilla) i dir-li a la cara el que tímidament vostè va titllar com a 'relliscada' del servei de premsa per no reconèixer que la notícia es diu Cruyff. Jordi Casals? Qui és, Casals ? El president de la Federació Catalana? Aquest pot esperar. El pròxim 22 de desembre es trobaran en aquesta llotja i aquí el cap serà vostè, encara que segur que li dirà a Pepe (el nostre benvolgut president) que tant ell, com tots els altres que 'xuclen' llotja, passin per taquilla.
divendres, 27 de novembre del 2009
Casals ‘dispara’ a Montilla però no s'atreveix amb Cruyff
Quina gran oportunitat perduda per part del Sr President de la Federació Catalana, Jordi Casals, a qui li fan falta hores per poder donar abastament a tots ‘els pessebres’ que envolten el càrrec. Aquest dijous no l'oblidarà en la seva vida, encara que ja van començar a tocar-li la moral el dimecres a la nit quan el van alertar de la reunió José Montilla-Johan Cruyff sense que la màxima autoritat del fútbol català olorés la cita. Envoltat de periodistes, relacions públiques i cracks en màrqueting i Pepe Montilla, ex veí polític al Baix Llobregat, li ha col·locat per l'esquadra.
Entenc, i així ho he expressat, que el ‘guantazo’ del President és inadmissible. És insultant que encara ni s'hagi dignat a rebre Jordi Casals i a la seva junta des que van sortir triats democràticament al juny. Tot això ho entenc i ho comparteixo. És més, fins i tot puc entendre que Casals surti en els seus mitjans amics i subvencionats i ‘plori’ i ‘plori’ i torni ‘a plorar’ perquè ‘Papà’ Montilla no l'ha cridat perquè es faci la foto. Tot això, ho entenc.
El que ja no entenc és que, després de reclamar el que li correspon al futbol català, li tiri la culpa al Departament de Premsa de la Generalitat. Què fàcil! Què poc ocurrent! El mateix que carregar contra els companys d'El 9 per una informació en la qual es diu gairebé tota la veritat d'un conte polític on també han de quadrar uns comptes que, ara per ara, no han volgut facilitar davant la visita d'Argentina.
Montilla ‘ninguneja’ a Casals i Casals li tira la culpa al Departament de Premsa. Sempre l'he tingut per un senyor seriós, respectuós i decidit. Aquest dijous ha donat dos grans passos en fals. Després de maravellar-me en carregar contra Montilla, va treure a passejar la covardia a l'acusar al Departament de Premsa i fins i tot tremola quan surt el nom de Johan Cruyff. Al ‘Flaco’ ni la més mínima crítica, no vagi a ser que es cabregi i ens deixi penjats per al 22-D.
Al seleccionador català, que acudeix sol·lícit a la crida del President, li rellisca que vagi el seu ‘cap’ Casals o no hi vagi. Amb Johan hem donat ja diverses voltes al món i seguim per a bingo pel que ‘Déu’ pot i ha de fer el que li roti. Després de la reunió, Cruyff dixit: “li he ofert un lloc de tècnic ajudant” a Montilla. I tots dos van somriure mentre Casals duia el seu mosqueig com podia i empassava i empassava. Llàstima d'ocasió perduda. Això sí, Montilla està convidat a la llotja del Camp Nou quan jugui Catalunya- Per què no pot pagar entre 15 euros o 30 e el Sr Montilla i li demanarem a tot el poble que es grati la butxaca? Vinga, va, Sr Casals, convidi al Sr Montilla a que passi per caixa!
Acabo amb ‘Felicitacions’ perquè el futbol català estava pendent d'un pas clau per al seu futur i quan tots llegim que la FCF i aquesta junta tan transparent, que no diu res, dóna suport a ‘La Dignitat de Catalunya’ ja respirem més tranquils. Quin apuro! A més, ara, Casals acaba de ‘fitxar’ a dos nous directius. Com avancem, un d'ells és Antonio Morales, expresident de la Gramenet, ara al RCD Espanyol. És la primera vegada que el citaré i desiyjo no fer-ho moltes més: per molt amic que sigui del directiu Torres, aquest no empassa, aquest no piloteja, a aquest no se l'acontenta amb una cadira. Així ha estat en els últims 30 anys i, encara que tot canvi és possible, ja ho saben els Srs Casals i Torres, ara tenen dintre algú capaç de dir les coses com són i no és ‘un palmero’ com els que ara, en majoria, els envolten.
Entenc, i així ho he expressat, que el ‘guantazo’ del President és inadmissible. És insultant que encara ni s'hagi dignat a rebre Jordi Casals i a la seva junta des que van sortir triats democràticament al juny. Tot això ho entenc i ho comparteixo. És més, fins i tot puc entendre que Casals surti en els seus mitjans amics i subvencionats i ‘plori’ i ‘plori’ i torni ‘a plorar’ perquè ‘Papà’ Montilla no l'ha cridat perquè es faci la foto. Tot això, ho entenc.
El que ja no entenc és que, després de reclamar el que li correspon al futbol català, li tiri la culpa al Departament de Premsa de la Generalitat. Què fàcil! Què poc ocurrent! El mateix que carregar contra els companys d'El 9 per una informació en la qual es diu gairebé tota la veritat d'un conte polític on també han de quadrar uns comptes que, ara per ara, no han volgut facilitar davant la visita d'Argentina.
Montilla ‘ninguneja’ a Casals i Casals li tira la culpa al Departament de Premsa. Sempre l'he tingut per un senyor seriós, respectuós i decidit. Aquest dijous ha donat dos grans passos en fals. Després de maravellar-me en carregar contra Montilla, va treure a passejar la covardia a l'acusar al Departament de Premsa i fins i tot tremola quan surt el nom de Johan Cruyff. Al ‘Flaco’ ni la més mínima crítica, no vagi a ser que es cabregi i ens deixi penjats per al 22-D.
Al seleccionador català, que acudeix sol·lícit a la crida del President, li rellisca que vagi el seu ‘cap’ Casals o no hi vagi. Amb Johan hem donat ja diverses voltes al món i seguim per a bingo pel que ‘Déu’ pot i ha de fer el que li roti. Després de la reunió, Cruyff dixit: “li he ofert un lloc de tècnic ajudant” a Montilla. I tots dos van somriure mentre Casals duia el seu mosqueig com podia i empassava i empassava. Llàstima d'ocasió perduda. Això sí, Montilla està convidat a la llotja del Camp Nou quan jugui Catalunya- Per què no pot pagar entre 15 euros o 30 e el Sr Montilla i li demanarem a tot el poble que es grati la butxaca? Vinga, va, Sr Casals, convidi al Sr Montilla a que passi per caixa!
Acabo amb ‘Felicitacions’ perquè el futbol català estava pendent d'un pas clau per al seu futur i quan tots llegim que la FCF i aquesta junta tan transparent, que no diu res, dóna suport a ‘La Dignitat de Catalunya’ ja respirem més tranquils. Quin apuro! A més, ara, Casals acaba de ‘fitxar’ a dos nous directius. Com avancem, un d'ells és Antonio Morales, expresident de la Gramenet, ara al RCD Espanyol. És la primera vegada que el citaré i desiyjo no fer-ho moltes més: per molt amic que sigui del directiu Torres, aquest no empassa, aquest no piloteja, a aquest no se l'acontenta amb una cadira. Així ha estat en els últims 30 anys i, encara que tot canvi és possible, ja ho saben els Srs Casals i Torres, ara tenen dintre algú capaç de dir les coses com són i no és ‘un palmero’ com els que ara, en majoria, els envolten.
dijous, 26 de novembre del 2009
'Tarí¡¡¡¡¡¡¡¡¡Victoriano ya está aquí
Hay que ver lo pesado que se está volviendo Victoriano Sánchez Arminio. Otra vez....viaje hacia Barcelona. ¿qué se le puede haber perdido a Don Victoriano, tras 'arrodillarse' ante Ricard Campoy, en la delegación de Catalunya donde ahora ya puede contar con dos árbitros en primera división. la comunicación oficial dice:
'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
Querido y estimado Josep Llaó. En el Catalonia Berna se come de maravilla como pude comprobar en una invitación tuya, pero ¿no crees que la crisis tambien os incluye a los árbitros y en la calle sicilia cabéis todos? Bueno. no es mi problema sino el vuestro aunque también podéis aprovechar la ocasión y explicarle a Victoriano la división que hay en el mundo del arbitraje catalán e incluso recordarle que en Catalunya seguís todas sus órdenes al pie de la letra ya que aquí también hay 'presidente-digital' al que, casualmente, aún no hemos escuchado para defender a los suyos de los insultos de algunos directivos
'El proper dijous 3 de desembre el nostre CTA rebrà la visita del Sr. Victoriano Sánchez Arminio, president del Comité Técnico de Árbitros de la Real Federación Española de Futbol. A les 19,30 h. es celebrarà una xerrada que tindrà lloc a l'Hotel Catalonia Berna, situat al C/Roger de Llúria 60 de Barcelona, a la que esteu tots convidats.
Esperant comptar amb la teva presència rep una cordial salutació.
> Antoni Garcia Quesada
> Secretari del CTA de la FCF
Querido y estimado Josep Llaó. En el Catalonia Berna se come de maravilla como pude comprobar en una invitación tuya, pero ¿no crees que la crisis tambien os incluye a los árbitros y en la calle sicilia cabéis todos? Bueno. no es mi problema sino el vuestro aunque también podéis aprovechar la ocasión y explicarle a Victoriano la división que hay en el mundo del arbitraje catalán e incluso recordarle que en Catalunya seguís todas sus órdenes al pie de la letra ya que aquí también hay 'presidente-digital' al que, casualmente, aún no hemos escuchado para defender a los suyos de los insultos de algunos directivos
Un desprecio preocupante para la Federació
Este mundo de la Federació es un sinvivir constante. ¡Qué lástima! Los personalismos siempre se imponen a la cruda realidad de un fútbol que queda en segundo plano. A la espera de recibir novedades esta noche tras la junta directiva, el presidente Jordi Casals acaba de recibir el segundo ‘bofetón’ en el rostro de la Federació ya que el mismísimo President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, no ha tenido a bien recibirle junto al nuevo seleccionador catalán, Johan Cruyff. Están vendiendo que la recepción era privada. Me van a perdonar pero para tratar cosas privadas, Montilla se tendría que haber llevado a Cruyff a su casa ¿no?
Lo vendan como lo vendan, ha sido un desprecio en toda la regla de Montilla. No sólo a Casals sino a la propia Federació Catalana, como lo fue también no aparecer en la majestuosa presentación de ‘Dios’ en el Palau de Congresos. Así lo pienso y así lo escribo ya que nuestras ‘mochilas’ ni son socialistas, ni son convergentes ni son esquerranas ni de los populares ni recibimos subvenciones que nos condicionen. Decimos tal cual observamos y analizamos y el ‘señor desprecio’ a la Federació es de órdago.
Ahora sólo espero que Casals salga a la palestra. Este mismo jueves es la mejor oportunidad para dar la cara, para decirle a Montilla que ha tenido un gesto despreciable hacia la Federació Catalana; que si no ha entrado el político de Sabadell, Juan Emilio Romero, ha sido porque no le ha apetecido al propio Casals y no precisamente por ser socialista. Mal, muy mal. Todo empezó hace muchos años con la innecesaria presencia de políticos que se metieron a directivos y que llevó incluso al ex-presidente Jordi Roche a pagar de su bolsillo a asesores y ahora se ha llegado al extremo de tener al secretario de la Plataforma proseleccions catalanes-periodista-presidente de club-exjugador al frente de la parcela deportiva. Aquí todo vale.
Lo dicho: mientras ya empiezan a sonar tambores de guerra entre los militantes de Esquerra con los de Convergència dentro de la junta directiva, Casals se enfrenta a los socialistas. Todo muy edificante. Mientras, como dice Albert Solé (El 9), Miguel García, el ‘diablo’ socialista de L’Hospitalet ‘es deu estar llepant el bigoti. Ai no, que ja no en porta’. Cito a mi entrañable Solé lo mismo que ha hecho él con la entrada de Antonio Morales en la junta. ¿Dónde lo leíste antes, Albert? Bueno, no nos perdamos en anécdotas: cuando acabe la junta de esta tarde, el presidente de la Catalana (a quien todavía ni ha recibido el President de la Generalitat) tendría que salir y explicarnos esa ‘guerra’ con los socialistas cuando la FCF no tiene -o no debería tener- colores políticos. Y, de paso, Sr. Casals, pregúntele a su directivo Torres por la fecha de la primera final antes de la segunda final de esa Copa lleva el nombre (qué vergüenza, por el improvisado sistema de competición) de Catalunya.
Y, sobre Miguel García, otro detalle: me han recordado esta semana una de mis máximas habituales: ‘las querellas no se anuncian sino que se interponen’. Es verdad y lo mantengo, tan verdad como que todo tiene su tiempo y jamás es ilimitado, pero García tiene mucho ganado ya que es de los pocos –el único sería demasiado atrevido- que da la cara y que está dispuesto a un debate que siempre ha acobardado al directivo Torres.
Lo vendan como lo vendan, ha sido un desprecio en toda la regla de Montilla. No sólo a Casals sino a la propia Federació Catalana, como lo fue también no aparecer en la majestuosa presentación de ‘Dios’ en el Palau de Congresos. Así lo pienso y así lo escribo ya que nuestras ‘mochilas’ ni son socialistas, ni son convergentes ni son esquerranas ni de los populares ni recibimos subvenciones que nos condicionen. Decimos tal cual observamos y analizamos y el ‘señor desprecio’ a la Federació es de órdago.
Ahora sólo espero que Casals salga a la palestra. Este mismo jueves es la mejor oportunidad para dar la cara, para decirle a Montilla que ha tenido un gesto despreciable hacia la Federació Catalana; que si no ha entrado el político de Sabadell, Juan Emilio Romero, ha sido porque no le ha apetecido al propio Casals y no precisamente por ser socialista. Mal, muy mal. Todo empezó hace muchos años con la innecesaria presencia de políticos que se metieron a directivos y que llevó incluso al ex-presidente Jordi Roche a pagar de su bolsillo a asesores y ahora se ha llegado al extremo de tener al secretario de la Plataforma proseleccions catalanes-periodista-presidente de club-exjugador al frente de la parcela deportiva. Aquí todo vale.
Lo dicho: mientras ya empiezan a sonar tambores de guerra entre los militantes de Esquerra con los de Convergència dentro de la junta directiva, Casals se enfrenta a los socialistas. Todo muy edificante. Mientras, como dice Albert Solé (El 9), Miguel García, el ‘diablo’ socialista de L’Hospitalet ‘es deu estar llepant el bigoti. Ai no, que ja no en porta’. Cito a mi entrañable Solé lo mismo que ha hecho él con la entrada de Antonio Morales en la junta. ¿Dónde lo leíste antes, Albert? Bueno, no nos perdamos en anécdotas: cuando acabe la junta de esta tarde, el presidente de la Catalana (a quien todavía ni ha recibido el President de la Generalitat) tendría que salir y explicarnos esa ‘guerra’ con los socialistas cuando la FCF no tiene -o no debería tener- colores políticos. Y, de paso, Sr. Casals, pregúntele a su directivo Torres por la fecha de la primera final antes de la segunda final de esa Copa lleva el nombre (qué vergüenza, por el improvisado sistema de competición) de Catalunya.
Y, sobre Miguel García, otro detalle: me han recordado esta semana una de mis máximas habituales: ‘las querellas no se anuncian sino que se interponen’. Es verdad y lo mantengo, tan verdad como que todo tiene su tiempo y jamás es ilimitado, pero García tiene mucho ganado ya que es de los pocos –el único sería demasiado atrevido- que da la cara y que está dispuesto a un debate que siempre ha acobardado al directivo Torres.
dimecres, 25 de novembre del 2009
La junta directiva ha d'informar sobre moltes coses aquest dijous
Dia ‘D’ , Hora ‘H’. Junta directiva de la Federació Catalana de Futbol per a aquest dijous al carrer Sicília i quelcom segueix sense canviar entorn a la casa del futbol català. Després de diverses consultes i preguntes realitzades als pocs directius-amics que tenim (algun queda), hi ha quelcom que no canvia: ningú sap l'ordre del dia. M'hauran enganyat? Suposo que sí ja que aquesta nova junta directiva sempre s'ha distingit pel seu afany de parlar com més clar millor.
Avui, espero, ja sabrem el que poden costar les entrades per a aquest Catalunya-Argentina al que tots donem suport i donarem suport. És clar que també convindria saber (i ho dic amb temps) diverses coses: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant puja el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalans. Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou?
No sóc malastruga, sinó previsor. Podríem seguir amb molts interrogants però ho deixem en mans del Sr. Carrasco, el vicepresident ‘linx’ del futbol català. Amb tots els patrocinadors que portarà, sobraran els diners i amb tota seguretat el Govern, és a dir, tots nosaltres, pagarem només la nostra entrada i el que pagui Tv3 ‘, la nostra’. Demà esperem el comunicat oficial de la junt.
Avui, espero, ja sabrem el que poden costar les entrades per a aquest Catalunya-Argentina al que tots donem suport i donarem suport. És clar que també convindria saber (i ho dic amb temps) diverses coses: 1) Quant cobra Argentina? 2) Qui paga i a quant puja el pressupost de la seva estada i viatges? 3) Quant demana Joan Laporta per obrir el Camp Nou? Quant li costa a la Federació l'assegurança pels internacionals argentins i catalans. Hi haurà assegurança també –anem a tocar totes les fustes possibles- per si plou?
No sóc malastruga, sinó previsor. Podríem seguir amb molts interrogants però ho deixem en mans del Sr. Carrasco, el vicepresident ‘linx’ del futbol català. Amb tots els patrocinadors que portarà, sobraran els diners i amb tota seguretat el Govern, és a dir, tots nosaltres, pagarem només la nostra entrada i el que pagui Tv3 ‘, la nostra’. Demà esperem el comunicat oficial de la junt.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Casals assisteix al Centenari del Sant Andreu
Va arribar a temps, just quan l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la UE Sant Andreu, Joan Gaspart, estaven a punt d'aparèixer en el Saló de Cent. Però hi va ser. Jordi Casals, President de la Federació Catalana, es va aixecar de la seva cadira i va anar directament a encaixar la mà de Jesús Farga en una generosa acció de senyoriu.
Després dels parlaments va arribar el pica-pica i els ‘cara a cara’ on se'l va veure departir poc amb els polítics. Millor per a Casals, encara que els tindrà a tots rendits en molt pocs dies a la llotja llogada del Camp Nou. “Tu que dius que no mano res”, em va espetar el nostre benvolgut president després d'un cortès (suposo) intercanvi d'impressions amb qui els escriu. Jo no he dit mai que ‘no mana res’. El que mantinc és que mana el doble: ‘res de res’. I, si ho desitja llegir, l'hi argumento o que l'hi llegeixin, ja que tan mancat va de temps.
Un president com vostè, que sap el que costa dur un club perquè ho ha sofert, també sap que els seus col·legues volen contacte directe amb el seu president quan les coses no van pel camí adequat. Li diré només un exemple: el seu directiu Torres, al que vostè sempre piropeja i agraeix el seu treball –no en va li va aplanar la seva arribada a la presidència (això és ser agraït)- té paralitzada la fase final de la Copa Catalunya per una simple qüestió d'orgull, per una lamentable diferència de criteri amb els presidents de Gramenet i L'Hospitalet.
Un president, com vostè era al capdavant del Santboià, hagués agafat ja el ‘toro per les banyes’ i ja tindríem solució. Això no és deixar de delegar, això és resoldre quan els delegats ja han esgotat la seva capacitat negociadora. La Selecció ens interessa a tots i tots lluitarem per aquesta Selecció que no és de ningú, sinó de tots, però la Copa Catalunya també és nostra, o no? El que ja s'ha dit: Casals va assistir al Centenari del Sant Andreu i va rendir homenatge al seu amic –així ho va dir Gaspart- vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol. Fa molt poc temps el posaven a parir, però ara Joan ja és amic. Me n'alegro.
Després dels parlaments va arribar el pica-pica i els ‘cara a cara’ on se'l va veure departir poc amb els polítics. Millor per a Casals, encara que els tindrà a tots rendits en molt pocs dies a la llotja llogada del Camp Nou. “Tu que dius que no mano res”, em va espetar el nostre benvolgut president després d'un cortès (suposo) intercanvi d'impressions amb qui els escriu. Jo no he dit mai que ‘no mana res’. El que mantinc és que mana el doble: ‘res de res’. I, si ho desitja llegir, l'hi argumento o que l'hi llegeixin, ja que tan mancat va de temps.
Un president com vostè, que sap el que costa dur un club perquè ho ha sofert, també sap que els seus col·legues volen contacte directe amb el seu president quan les coses no van pel camí adequat. Li diré només un exemple: el seu directiu Torres, al que vostè sempre piropeja i agraeix el seu treball –no en va li va aplanar la seva arribada a la presidència (això és ser agraït)- té paralitzada la fase final de la Copa Catalunya per una simple qüestió d'orgull, per una lamentable diferència de criteri amb els presidents de Gramenet i L'Hospitalet.
Un president, com vostè era al capdavant del Santboià, hagués agafat ja el ‘toro per les banyes’ i ja tindríem solució. Això no és deixar de delegar, això és resoldre quan els delegats ja han esgotat la seva capacitat negociadora. La Selecció ens interessa a tots i tots lluitarem per aquesta Selecció que no és de ningú, sinó de tots, però la Copa Catalunya també és nostra, o no? El que ja s'ha dit: Casals va assistir al Centenari del Sant Andreu i va rendir homenatge al seu amic –així ho va dir Gaspart- vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol. Fa molt poc temps el posaven a parir, però ara Joan ja és amic. Me n'alegro.
dissabte, 21 de novembre del 2009
El president Casals no es pot multiplicar
Jordi Casals està complint amb el seu programa electoral. Almenys, pel que a la seva programada activitat viatgera es refereix. I ho està fent bé, encara que està clar que no es pot multiplicar. Les peticions d'assistència als camps de Catalunya se li amunteguen i poc o res importa si cobra o deixa de cobrar quilometratge (encara que tampoc sobraria alguna informació/aclariment referent a això).
Personalment ho entendria, ja que perd un temps familiar que no té preu, i ho dic de debò. El que no he entès encara és per què la web de la Federació ha deixat d'informar de l'agenda presidencial i dels seus múltiples compromisos a l'instant que aquest diumenge estarà, al matí, a Tordera i, a la tarda, a Sant Hilari. M'expliquen que els seus veïns del Marianao Poblet també li van cursar la invitació per estar a la matinal dominical (10 hores) a la presentació del futbol base, encara que no hagués arribat a Tordera. És el que dèiem: no es pot multiplicar, però aquí està i ho està fent molt bé.
Personalment ho entendria, ja que perd un temps familiar que no té preu, i ho dic de debò. El que no he entès encara és per què la web de la Federació ha deixat d'informar de l'agenda presidencial i dels seus múltiples compromisos a l'instant que aquest diumenge estarà, al matí, a Tordera i, a la tarda, a Sant Hilari. M'expliquen que els seus veïns del Marianao Poblet també li van cursar la invitació per estar a la matinal dominical (10 hores) a la presentació del futbol base, encara que no hagués arribat a Tordera. És el que dèiem: no es pot multiplicar, però aquí està i ho està fent molt bé.
dijous, 19 de novembre del 2009
Ni Villar ni els seus no tenen estil
Aquest dijous s'ha conegut -hem conegut- la decisió del comitè d'Apel•lació entorn de la presumpta alineació indeguda del ja exjugador del C.E.L'Hospitalet, Iván Peralta. No entraré sobre qui tenia raó i sobre qui no la tenia però el comunicat d'aquest 'grup d'amics', als que només se'ls veu quan Villar anuncia algun 'pessebre'(menjar|dinar/sopar) oficial, és impresentable.
Repeteixo que no em poso en la decisió encara que, si repassen la nota amb tranquil•litat, crec que aquesta Federació Catalana i, més concretament el seu president Casals o els seus col•laboradors més directes, podrien dir alguna cosa.
Es pot llegir en la missiva termes com 'precipitació' i 'no-competent' cap a la figura del Cap de Llicències de la FCF. Això és una ximpleria, el que toca una mica la 'moral testicular' és aquesta frase que diu: “Tal competencia excluye la que pretende atribuirse el Cap de Licencies de la Federación autonómica de Cataluña”. Potser necessita Villar recordar-se que Catalunya és encara una autonomia o pretenen tocar el que fa mal quan la Federació anuncia el partit Argentina-Catalunya. Un suggeriment, Sr Casals: Convidi vostè a 'Angelote' del 'fúlbol' espanyol el pròxim 22 de desembre i que visiti aquesta autonomia
Repeteixo que no em poso en la decisió encara que, si repassen la nota amb tranquil•litat, crec que aquesta Federació Catalana i, més concretament el seu president Casals o els seus col•laboradors més directes, podrien dir alguna cosa.
Es pot llegir en la missiva termes com 'precipitació' i 'no-competent' cap a la figura del Cap de Llicències de la FCF. Això és una ximpleria, el que toca una mica la 'moral testicular' és aquesta frase que diu: “Tal competencia excluye la que pretende atribuirse el Cap de Licencies de la Federación autonómica de Cataluña”. Potser necessita Villar recordar-se que Catalunya és encara una autonomia o pretenen tocar el que fa mal quan la Federació anuncia el partit Argentina-Catalunya. Un suggeriment, Sr Casals: Convidi vostè a 'Angelote' del 'fúlbol' espanyol el pròxim 22 de desembre i que visiti aquesta autonomia
dimecres, 18 de novembre del 2009
La intolerància entre col·legues
El món arbitral sempre ha estat i és molt particular, molt peculiar, molt rar. Aquest nou episodi que es viu entorn de les demandes que ha interposat l'expresident César Ochoa és un altre capítol de la ‘guerra’ interna que viuen els qui pitjor ho passen al món del futbol, encara que qualsevol problema pot desaparèixer per una simple minuta.
Els àrbitres catalans estan més que dividits i, sense restar-los la seva quota de culpabilitat o responsabilitat, qui més intolerància han mostrat sempre han estat els seus dirigents. Ochoa demana tornar a xiular a Segona Territorial o al futbol base i el ‘digital’ Moreno es nega, amb lo fàcil que hagués estat donar un pas cap endavant pel bé del propi col·lectiu. Allà Moreno amb les seves decisions, encara que l'últim resultat electoral, on va sortir Santiago López Quintana, triat pels àrbitres de Catalunya com el seu representant a l'Assemblea de la FCF, li hauria de servir per saber que de la butaca al carrer només hi ha un pas, i la intolerància es paga.
Els àrbitres catalans estan més que dividits i, sense restar-los la seva quota de culpabilitat o responsabilitat, qui més intolerància han mostrat sempre han estat els seus dirigents. Ochoa demana tornar a xiular a Segona Territorial o al futbol base i el ‘digital’ Moreno es nega, amb lo fàcil que hagués estat donar un pas cap endavant pel bé del propi col·lectiu. Allà Moreno amb les seves decisions, encara que l'últim resultat electoral, on va sortir Santiago López Quintana, triat pels àrbitres de Catalunya com el seu representant a l'Assemblea de la FCF, li hauria de servir per saber que de la butaca al carrer només hi ha un pas, i la intolerància es paga.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Argentina i la Copa Catalunya
Catalunya ha tornat a donar una altra volta al món aquest cap de setmana. La presència del president Jordi Casals a Madrid des de dimecres passat pot haver donat els seus fruits ja que allà va sol·licitar a Joan Gaspart que li donés un cop de mà per negociar amb Julio GRANDONA, president de l'Associació argentina de futbol. He posat GRANDONA i no GRONDONA perquè prengui nota Casals ja que, envoltat d'entusiastes companys a Amposta, va errar a l'hora de pronunciar el cognom de l'històric directiu sud-americà. Una anècdota, és només una anècdota.
Però anem al que ens ocupa. Argentina-Catalunya, 22 de desembre és cada vegada més a prop. Tant de bo es vengen els argentins i les seves primeres figures, no com va ocórrer dates enrere quan ens 'van torejar' amb els sub 21, això sí, inclosos Agüero i Messi. Qui porti aquestes negociacions segur que ens expliquen molt bé tots els detalls, espero i desig que molt millor que el silenci absolut que envolta la presentació i els números de Johan Cruyff.
El 'caché' d'Argentina és entre el milió i milió i mig d'euros. No està malament i més ara que ja no estan a mans russes sinó que negocien pel seu compte. Fonts consultades per aquest redactor ens diu. "Si s'omple l'estadi a 20 E, de mitjana, l'entrada és un bon negoci per a la FCF. Si no és així, no. Si és a 10 E, el màxim que poden fer és ingressar el mateix que gastaran amb molta sort i sempre pendents dels drets de televisió". Tal qual. A ningú no escapa que TV3 oferirà la transmissió -pagarem tots- i els drets els gestionarà qui la FCF estimi oportú. Mediapro? Jaume Roures? És una possibilitat, per no dir la possibilitat. Ja estaríem una altra vegada amb la parella Roures-Cruyff. Bé.... Reflexions en veu alta entorn d'un partit on la Selecció vol donar més voltes al món.
El que crec que és tanta de tornada i tornada ha marejat algú. La Selecció és important, però La COPA CATALUNYA no tindria que ser-ho més? La Federació va anunciar que Gramenet i L'Hospitalet han de jugar la penúltima fase de la competició i després arribaria un 'triangular' amb els futbolistes que desitgin els seus tècnics. Això van dir, però ni hi ha data ni encara he escoltat als presidents de Gramenet i L'Hospitalet dir que estan d'acord. Els suggereixo que amb motiu de la penúltima junta directiva de l'any se serveixin a informar de tots aquests petits detalls que també interessen. Gràcies
Però anem al que ens ocupa. Argentina-Catalunya, 22 de desembre és cada vegada més a prop. Tant de bo es vengen els argentins i les seves primeres figures, no com va ocórrer dates enrere quan ens 'van torejar' amb els sub 21, això sí, inclosos Agüero i Messi. Qui porti aquestes negociacions segur que ens expliquen molt bé tots els detalls, espero i desig que molt millor que el silenci absolut que envolta la presentació i els números de Johan Cruyff.
El 'caché' d'Argentina és entre el milió i milió i mig d'euros. No està malament i més ara que ja no estan a mans russes sinó que negocien pel seu compte. Fonts consultades per aquest redactor ens diu. "Si s'omple l'estadi a 20 E, de mitjana, l'entrada és un bon negoci per a la FCF. Si no és així, no. Si és a 10 E, el màxim que poden fer és ingressar el mateix que gastaran amb molta sort i sempre pendents dels drets de televisió". Tal qual. A ningú no escapa que TV3 oferirà la transmissió -pagarem tots- i els drets els gestionarà qui la FCF estimi oportú. Mediapro? Jaume Roures? És una possibilitat, per no dir la possibilitat. Ja estaríem una altra vegada amb la parella Roures-Cruyff. Bé.... Reflexions en veu alta entorn d'un partit on la Selecció vol donar més voltes al món.
El que crec que és tanta de tornada i tornada ha marejat algú. La Selecció és important, però La COPA CATALUNYA no tindria que ser-ho més? La Federació va anunciar que Gramenet i L'Hospitalet han de jugar la penúltima fase de la competició i després arribaria un 'triangular' amb els futbolistes que desitgin els seus tècnics. Això van dir, però ni hi ha data ni encara he escoltat als presidents de Gramenet i L'Hospitalet dir que estan d'acord. Els suggereixo que amb motiu de la penúltima junta directiva de l'any se serveixin a informar de tots aquests petits detalls que també interessen. Gràcies
dissabte, 14 de novembre del 2009
Catalunya delega a Madrid
Jo pensava que el futbol sala català mereixeria tots els honors amb l'arribada d'Israel López al poder. Ara sí que gaudeix, ara sí que mana. Amb les que s'ha hagut d'empassar, eh, ‘Isra’, ara manem, cobrem el que volem (encara que no el que mereix), ens miren amb respecte i fins i tot temor i no passa res. El president Casals abraça i abraça, Torres executa, la resta.... ‘palmeros’ menys tu. Tu sí que saps, mestre.
Però deia això del futbol sala perquè aquest divendres esperaven a Catalunya a la reunió de la Comissió del futbol sala nacional. Ja se sap que Villar, el ‘del No-Centenari’, el qui ha impedit el Catalunya-Argentina (ho dic per a futures fotos), li agrada més una Comissió que a un ximple, un llapis. Bé, doncs reunió de la Comissió de Futbol Sala i el senyor Daniel Vives (vicepresident i President del futbol sala català) no només no va acudir a la reunió, sinó que tampoc li va dir al president Casals si es podia acostar. És més, va delegar en la Federació madrilenya. Toma del frasco, Carrasco! Ara resulta que deleguem a Madrid.
Al final serà veritat allò de ‘cacarejar en un lloc i no posar mai els ous on cal posar-los! La veritat és que la Federació Catalana li va dir a l'Espanyola que no participarem a la Fase territorial, categoria benjamins, perquè els pares no volen. No se sap ni a qui seleccionaran o quines fases o on es jugaran i Catalunya delega i s'avança amb la seva retirada. Vives. Vives... vas de la mà d'‘Isra’ i tens molt que aprendre encara. Això sí, tots junts a sopar a les Gales. Això sempre ha estat molt bé.
Però deia això del futbol sala perquè aquest divendres esperaven a Catalunya a la reunió de la Comissió del futbol sala nacional. Ja se sap que Villar, el ‘del No-Centenari’, el qui ha impedit el Catalunya-Argentina (ho dic per a futures fotos), li agrada més una Comissió que a un ximple, un llapis. Bé, doncs reunió de la Comissió de Futbol Sala i el senyor Daniel Vives (vicepresident i President del futbol sala català) no només no va acudir a la reunió, sinó que tampoc li va dir al president Casals si es podia acostar. És més, va delegar en la Federació madrilenya. Toma del frasco, Carrasco! Ara resulta que deleguem a Madrid.
Al final serà veritat allò de ‘cacarejar en un lloc i no posar mai els ous on cal posar-los! La veritat és que la Federació Catalana li va dir a l'Espanyola que no participarem a la Fase territorial, categoria benjamins, perquè els pares no volen. No se sap ni a qui seleccionaran o quines fases o on es jugaran i Catalunya delega i s'avança amb la seva retirada. Vives. Vives... vas de la mà d'‘Isra’ i tens molt que aprendre encara. Això sí, tots junts a sopar a les Gales. Això sempre ha estat molt bé.
Navas no sap, Navas no contesta
Aquest divendres va clarejar amb nova ’rajada’ del president del C.E.L’Hospitalet, Miguel García. Les acusacions de García sobre l'ex gerent de la Fundació de la FCF (etapa Jordi Roche) són suficientment greus perquè el màxim mandatari riberenc estigui decidit a donar un pas molt important, com és presentar una querella.
A tot això, hem intentat, a través del cap de premsa Bernat Bafaluy, preguntar si era cert que tant el president Casals com el citat Navas, volien demandar a García per unes declaracions anteriors. La nostra petició té lenta resposta. És normal.
Casals està a Madrid, en ‘el No-Centenari’ de la Federació Espanyola i Navas està a l'estranger on sembla que ni el telèfon ni Internet funcionen. Allà ells. Si un senyor (digui's García o com sigui) amenaça amb una querella, val la pena prendre-se'l de debò, encara que el silenci d'Albert Navas atorga i pot arribar a enrojolir. Ara veurem qui dóna el pas següent: García només pot acudir als tribunals perquè així ho ha dit. I Navas només pot anar als tribunals, ja que la seva gestió està en dubte.
A tot això, hem intentat, a través del cap de premsa Bernat Bafaluy, preguntar si era cert que tant el president Casals com el citat Navas, volien demandar a García per unes declaracions anteriors. La nostra petició té lenta resposta. És normal.
Casals està a Madrid, en ‘el No-Centenari’ de la Federació Espanyola i Navas està a l'estranger on sembla que ni el telèfon ni Internet funcionen. Allà ells. Si un senyor (digui's García o com sigui) amenaça amb una querella, val la pena prendre-se'l de debò, encara que el silenci d'Albert Navas atorga i pot arribar a enrojolir. Ara veurem qui dóna el pas següent: García només pot acudir als tribunals perquè així ho ha dit. I Navas només pot anar als tribunals, ja que la seva gestió està en dubte.
dijous, 12 de novembre del 2009
Casals ja viu el 'No-Centenari' de l'Espanyola
He d'admetre que, una vegada més, el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, m'ha sorprès. Amb el 'cabreig' , que fins i tot jo vaig agafar, pel boicot i per la prepotència d'Ángel Villar entorn de l'impossible Catalunya-Argentina, pensava, ingenu de mi, que el president del futbol català no només estaria mosquejat sinó que també li diria al 'cap del fúlbol' espanyol que es fiqués el seu 'No-Centenari' en el.... aquí, sí, aquí.
Però no ha estat així i aquest dimecres, quan he parlat amb la Federació Espanyola, em confirmen que "el teu president ja està aquí amb nosaltres". M'he quedat 'glaçat'. Ens la 'fica' per tots els costats 'Angelito', ens impedeix el Catalunya-Argentina perquè ningú tapi el seu 'No-Centenari' i li paguem viatjant dimecres per estar en aquesta sèrie de 'pessebres' que ha muntat 'Villarín' amb un altre geni del futbol com és Ramón Calderón? Segur, em diuen, que Casals li 'cantarà' la canya a Villar. Vostès s'ho creuen? Jo estic segur que no. És més, si el president del 'fulbol' espanyol desitja tornar a Catalunya, ens obrirem de... portes.
Dues coses més: gràcies per la informació ja que ja sabem que Platja d'Aro organitzarà el campionat femení. Eren moltíssimes les ofertes i calia reflexionar molt la seva elecció. I, dues: encara no ha obert la boca ningú de la FCF, a través dels mitjans subvencionats/oficials/amics dels números que es van extreure de la megapresentació de 'Déu' Cruyff. Avui m'he assabentat, a través d'El Periódico, que Oscar García serà el segon del Flaco. És curiós. No té encara ni el títol i ja l'hem fet seleccionador i segon de Cruyff. És mediàtic. Ah, Val!
Però no ha estat així i aquest dimecres, quan he parlat amb la Federació Espanyola, em confirmen que "el teu president ja està aquí amb nosaltres". M'he quedat 'glaçat'. Ens la 'fica' per tots els costats 'Angelito', ens impedeix el Catalunya-Argentina perquè ningú tapi el seu 'No-Centenari' i li paguem viatjant dimecres per estar en aquesta sèrie de 'pessebres' que ha muntat 'Villarín' amb un altre geni del futbol com és Ramón Calderón? Segur, em diuen, que Casals li 'cantarà' la canya a Villar. Vostès s'ho creuen? Jo estic segur que no. És més, si el president del 'fulbol' espanyol desitja tornar a Catalunya, ens obrirem de... portes.
Dues coses més: gràcies per la informació ja que ja sabem que Platja d'Aro organitzarà el campionat femení. Eren moltíssimes les ofertes i calia reflexionar molt la seva elecció. I, dues: encara no ha obert la boca ningú de la FCF, a través dels mitjans subvencionats/oficials/amics dels números que es van extreure de la megapresentació de 'Déu' Cruyff. Avui m'he assabentat, a través d'El Periódico, que Oscar García serà el segon del Flaco. És curiós. No té encara ni el títol i ja l'hem fet seleccionador i segon de Cruyff. És mediàtic. Ah, Val!
dimarts, 10 de novembre del 2009
La transparència comença a brillar per la seva absència
Ho sento, però les coses com són. És curiós, per no utilitzar un altre concepte, llegir i escoltar el 'gran negoci' que suposarà l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta de la Selecció. Dic curiós perquè els dirigents de la Federació (Casals-Torres, Torres-Casals) haurien de sortir al pas d'unes informacions bastant increibles pel que fa al patrocini de l'acte del passat dilluns.
Tal com es va informar a 'Futbolcatalunya.com' -gràcies per citar sempre, companys-, qui va assumir aquests 40.000 euros d'ingressos va ser Joan Gaspart i va ser l'actual president de la UE Sant Andreu qui va córrer amb gairebé tot el pressupost. Dic gairebé tot, ja que, segons ens consta, DAMM va abonar 6.000 -cal incloure-li altres accions puntuals- i fins i tot surt una altra quantitat de 9.000 euros procedents de firmes -prefereixo no donar noms- que han pagat, però no desitgen que es publiciti i altres que s'han posat en òrbita, encara que no hagin donat un sol euro.
Vagin fent números: llogar el Palau de Congressos? 8/10.000 euros. Muntatge de llums i càmeres? 24/25.000 euros. Càtering per a 1.000 persones? Calculem entre 15/20 euros per persona? 20.000 euros. TOTAL: 55.000 EUROS, menys els 15.000 pagats per altres firmes i ja els surten els 40.000 de Joan Gaspart, el mateix al qui molts dels qui ara estan al capdavant de la Federació han posat sempre a parir. Suposo que d'aquests 15.000 euros no hi ha res per a la 'Fundació Cruyff', encara que si n'hi hagués, també em semblaria bé, però que es digui.
I ara què diem de Gaspart? Benvolgut president Casals: l'hi ho dic amb afecte. Surti i expliqui's o que s'expliqui el seu directiu-president Torres perquè la transparència comença a brillar per la seva absència i això no ens agrada a ningú. A més, si cal donar-li les gràcies a Gaspart, les hi donen i ja està no?
Tal com es va informar a 'Futbolcatalunya.com' -gràcies per citar sempre, companys-, qui va assumir aquests 40.000 euros d'ingressos va ser Joan Gaspart i va ser l'actual president de la UE Sant Andreu qui va córrer amb gairebé tot el pressupost. Dic gairebé tot, ja que, segons ens consta, DAMM va abonar 6.000 -cal incloure-li altres accions puntuals- i fins i tot surt una altra quantitat de 9.000 euros procedents de firmes -prefereixo no donar noms- que han pagat, però no desitgen que es publiciti i altres que s'han posat en òrbita, encara que no hagin donat un sol euro.
Vagin fent números: llogar el Palau de Congressos? 8/10.000 euros. Muntatge de llums i càmeres? 24/25.000 euros. Càtering per a 1.000 persones? Calculem entre 15/20 euros per persona? 20.000 euros. TOTAL: 55.000 EUROS, menys els 15.000 pagats per altres firmes i ja els surten els 40.000 de Joan Gaspart, el mateix al qui molts dels qui ara estan al capdavant de la Federació han posat sempre a parir. Suposo que d'aquests 15.000 euros no hi ha res per a la 'Fundació Cruyff', encara que si n'hi hagués, també em semblaria bé, però que es digui.
I ara què diem de Gaspart? Benvolgut president Casals: l'hi ho dic amb afecte. Surti i expliqui's o que s'expliqui el seu directiu-president Torres perquè la transparència comença a brillar per la seva absència i això no ens agrada a ningú. A més, si cal donar-li les gràcies a Gaspart, les hi donen i ja està no?
Sempre positiu, mai negatiu
Dilluns, 9 de novembre, una data inoblidable. Ja tenim seleccionador català. Felicitats a Xavier Torres, Chantal Cruyff, Jordi Casals, a tota la junta - als que pinten i que no pinten-, en resum: felicitats al futbol català perquè la presència de 'Déu', entre nosaltres, ens anima aquesta vida en crisi. Ho dic seriosament i convençut que el nostre futbol català està a les millors mans. No obstant això, m'agradaria dir quatre o cinc coses al voltant d'una presentació 'humil', tan 'humil' com quan la pròpia candidatura de Casals es va presentar davant del futbol català i, després, va guanyar.
No felicitaré qui ha aconseguit els patrocinadors -ja ho saben, felicitats a Joan Gaspart que era a Londres, per cert-, però en aquesta macrofesta on es repetia i es repetia el centenar de mitjans de comunicació presents, les autoritats esportives -Pep no va estar -, politicas, socials, les de l'entorn, les del contorn i de tot el món, havien algunes cares que encara no sé què feien allà. És igual. Tots portem la nostra creu i hi ha qui el pesa més i qui el pesa menys.
Fins i tot Jordi Roche es va posar en primera línia. Darrere de Johan.....zas! Roche! I una mica més enllà l'exgerent, ara adjunt a presidència, els responsables de l'antiga Fundació els números de la qual sortiran algun dia perquè, amics meus, m'asseguren que sortiran.
No he obert la boca a la roda de premsa. Algun amic-directiu em deia que temien la meva possible intervenció. Segur que m'ho ha dit per regalar-me uns oidos cremats amb tanta falsedat, piloteig, mamoneo i servilisme que es va donar cita en el Palau. Em retastaré. No vaig obrir la boca perquè no val la pena fer-ho. Si Torres i Casals diuen que Johan no s'emporta un euro, doncs no se l'emporta. Si algun dia surt algú amb alguna prova, se'ls podrà dir mentiders.
Per ara, només cal felicitar-los perquè aquesta dedicació de Johan a les minusvàlues i a la integració mereix molts silencis i, especialment, aplaudiments. Per moltes diferències que es puguin mantenir, per molt que un arribi a témer pel paper d'aquest president a les mans d'algun dels seus directius o empleat, tot això queda en un segon pla. Ara toca aplaudir i dir sempre el que et sembla o el que no et sembla. Des del respecte, però sense subvencions. D'holandès a holandès: sempre positiu, mai negatiu.
No felicitaré qui ha aconseguit els patrocinadors -ja ho saben, felicitats a Joan Gaspart que era a Londres, per cert-, però en aquesta macrofesta on es repetia i es repetia el centenar de mitjans de comunicació presents, les autoritats esportives -Pep no va estar -, politicas, socials, les de l'entorn, les del contorn i de tot el món, havien algunes cares que encara no sé què feien allà. És igual. Tots portem la nostra creu i hi ha qui el pesa més i qui el pesa menys.
Fins i tot Jordi Roche es va posar en primera línia. Darrere de Johan.....zas! Roche! I una mica més enllà l'exgerent, ara adjunt a presidència, els responsables de l'antiga Fundació els números de la qual sortiran algun dia perquè, amics meus, m'asseguren que sortiran.
No he obert la boca a la roda de premsa. Algun amic-directiu em deia que temien la meva possible intervenció. Segur que m'ho ha dit per regalar-me uns oidos cremats amb tanta falsedat, piloteig, mamoneo i servilisme que es va donar cita en el Palau. Em retastaré. No vaig obrir la boca perquè no val la pena fer-ho. Si Torres i Casals diuen que Johan no s'emporta un euro, doncs no se l'emporta. Si algun dia surt algú amb alguna prova, se'ls podrà dir mentiders.
Per ara, només cal felicitar-los perquè aquesta dedicació de Johan a les minusvàlues i a la integració mereix molts silencis i, especialment, aplaudiments. Per moltes diferències que es puguin mantenir, per molt que un arribi a témer pel paper d'aquest president a les mans d'algun dels seus directius o empleat, tot això queda en un segon pla. Ara toca aplaudir i dir sempre el que et sembla o el que no et sembla. Des del respecte, però sense subvencions. D'holandès a holandès: sempre positiu, mai negatiu.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Només ha passat un any
Llegeixo amb atenció aquesta meravellosa hemeroteca de Mundo Deportivo. Avui fa just un any s'escrivien aquestes paraules en les pàgines dedicades al futbol català.
FEDERACIÓN CATALANA
Ricardo Campoy decide
que la revista de la
Fundació no vuelva a salir
BARCELONA - El presidente de la Federación Catalana de Fútbol, Ricardo Campoy, ha anunciado a su junta directiva que la revista de la Fundació, por ahora, no volverá a salir debido a la reducción de gastos que se van a llevar a efecto, una vez que se ha marchado el gerente, Albert Navas.
También se evitarán así los sueldos extras. A partir de este momento, sólo quedará en nómina de la Fundació la secretaría que estaba en el piso de la calle Córcega, que pasará a las dependencias federativas de Sicilia, una vez que la junta decidió abandonar el mencionado local por su altísimo alquiler.
Ayer por la mañana, el director general, Paul Buscail, firmó el finiquito que ascendió cerca de 40.000 euros. El máximo mandatario de la FCF, Ricardo Campoy, no tiene intención de prescindir de ningún empleado más.
FEDERACIÓN CATALANA
Ricardo Campoy decide
que la revista de la
Fundació no vuelva a salir
BARCELONA - El presidente de la Federación Catalana de Fútbol, Ricardo Campoy, ha anunciado a su junta directiva que la revista de la Fundació, por ahora, no volverá a salir debido a la reducción de gastos que se van a llevar a efecto, una vez que se ha marchado el gerente, Albert Navas.
También se evitarán así los sueldos extras. A partir de este momento, sólo quedará en nómina de la Fundació la secretaría que estaba en el piso de la calle Córcega, que pasará a las dependencias federativas de Sicilia, una vez que la junta decidió abandonar el mencionado local por su altísimo alquiler.
Ayer por la mañana, el director general, Paul Buscail, firmó el finiquito que ascendió cerca de 40.000 euros. El máximo mandatario de la FCF, Ricardo Campoy, no tiene intención de prescindir de ningún empleado más.
divendres, 6 de novembre del 2009
Val la pena 'demanar' aquesta almoina?
Atenció a la carta de Jordi Fernández (Vocal de Economia i Recursos Externs del Comitè Tècnic Català) perquè els senyors col·legiats puguin anar GRATIS a veure al Barça i al Espanyol. De debò val la pena, Sr. Moreno Delgado (president)? La resta dels clubs de Catalunya estan obligats a deixar passar a tot el món? Aquesta és la carta i que cadascú reflexioni:
Passem a presentar-vos el procediment d'accés als estadis del RCD Espanyol i FC Barcelona.
RCD Espanyol.
Davant els problemes d'aforament del nou estadi del RCD Espanyol i la impossibilitat de donar cabuda a un número indeterminat de passis federatius, el CTAFC ha negociat amb el RCD Espanyol la concessió de 50 passis setmanals aquests passis seran numerats i amb seient. Aquest passis seran vàllids per a tots els partits tret del enfrontaments amb el Real Madrid i el FC Barcelona.
El procediment per a accedir serà sol·licitar per correu electrònic a invitacions@cta.cat de dilluns a dimecres de la setmana en curs la invitació, cada sol·licitus rebrà un número d'ordre d'entrada. En el cas que les sol·licituds superin les 50 es procedirà a sorteig treien un número de 1 al número de sol·licituds i es començaran a atrogar a partir d'aquest número fins a exhaurir les 50
> FC Barcelona
Per l'accés a l'estadi del FC Barcelona, el procediment serà el mateix que per temporades anteriors:
1) En partits de lliga (tret del Real Madrid) es podrà accedir per l'accés 5 arribant 15 minuts abans del partit serà suficient.
2) En partits de Champions League i Real Madrid el club ens facilitarà 30 invitacions que s'hauran de sol·licitar com en el cas de anterior per email a invitacions@cta.cat el dilluns abans del partit. En cas de més peticions que entrades es procedirà a sorteig com hem comentat en el cas de l'Espanyol.
Et recordem que el passi federatiu és personals i la seva cessió és una infracció
tipificada al reglament del CTAFC com a falta GREU, susceptible de sanció de 1 a 3 mesos.
Seguirem treballant per aconseguir les millors condicions possibles
Atentament
Jordi Fernández
Vocal de Economia i Recursos Externs
Passem a presentar-vos el procediment d'accés als estadis del RCD Espanyol i FC Barcelona.
RCD Espanyol.
Davant els problemes d'aforament del nou estadi del RCD Espanyol i la impossibilitat de donar cabuda a un número indeterminat de passis federatius, el CTAFC ha negociat amb el RCD Espanyol la concessió de 50 passis setmanals aquests passis seran numerats i amb seient. Aquest passis seran vàllids per a tots els partits tret del enfrontaments amb el Real Madrid i el FC Barcelona.
El procediment per a accedir serà sol·licitar per correu electrònic a invitacions@cta.cat de dilluns a dimecres de la setmana en curs la invitació, cada sol·licitus rebrà un número d'ordre d'entrada. En el cas que les sol·licituds superin les 50 es procedirà a sorteig treien un número de 1 al número de sol·licituds i es començaran a atrogar a partir d'aquest número fins a exhaurir les 50
> FC Barcelona
Per l'accés a l'estadi del FC Barcelona, el procediment serà el mateix que per temporades anteriors:
1) En partits de lliga (tret del Real Madrid) es podrà accedir per l'accés 5 arribant 15 minuts abans del partit serà suficient.
2) En partits de Champions League i Real Madrid el club ens facilitarà 30 invitacions que s'hauran de sol·licitar com en el cas de anterior per email a invitacions@cta.cat el dilluns abans del partit. En cas de més peticions que entrades es procedirà a sorteig com hem comentat en el cas de l'Espanyol.
Et recordem que el passi federatiu és personals i la seva cessió és una infracció
tipificada al reglament del CTAFC com a falta GREU, susceptible de sanció de 1 a 3 mesos.
Seguirem treballant per aconseguir les millors condicions possibles
Atentament
Jordi Fernández
Vocal de Economia i Recursos Externs
Florentino inspira a Casals i… perquè no vé José Luis Moreno?
Si ja ho deia jo. El model no era el de Puyol. Ni el de Vallbona. Ni el de Roura. Ni el de Roche. Ni el de Campoy. Algú se’n recorda de les presentacions com a seleccionadors nacionals catalans d’Angel ‘Pichi’ Alonso o de Pere Gratacós? No, és clar que no. Ara, Jordi Casals, el president que més mana al futbol català, el president a qui ningú no li mana per darrera, el president que sempre serà més amunt que cases, torres o gratacels, ens obre els ulls i ens mostra quin ha de ser el model a seguir. Showtime amb pa amb tomàquet per recaptar calers.
Casals ha decidit (suposo que ell, no els seus asessors) que el model a seguir és el de Florentino Pérez. Presentacions per la porta gran, amb molta expectació mediàtica, un presentador de luxe i, molta atenció, actuacions musicals i audiovisuals! Apa aquí! Visca l’espectacle! Visca la Federació Florentina de Futbol!
Dilluns, el Palau de Congressos de Catalunya serà el centre del món mundial. No m’estranyaria que l’acte fos retransmés en directe per TV3 –la Nostra o la d’algun directiu- i fins i tot pel seu canal internacional. Quin espectacle, mare meva!!! Com a mestre de cerimònies, un periodista que es distingeix pel seu amor al futbol català i cada diumenge va a veure partits als camps de la territorial, l’especialista en esports de tota la vida Albert Om. I actuacions musicals a dojo, com si es tractés de la gala dels Ondas o de la cerimònia dels Òscars. Hauran convidat al ‘Padrino’ Gutiérrez i el seu grup?
Total, que un acte futbolístic es convertirà en el circ mediàtic que està de moda. Una gala que ni les que firmava José Luis Moreno a TVE, encara que no sabem si amb el número de les matrimoniades. Parlant de José Luis Moreno, oi que era un artista que es guanyava la vida ficant la mà per l’esquena dels seus ninots, als quals feia lluir posant ell la veu sense que es notés? Ai, caram, caram!
Casals ha decidit (suposo que ell, no els seus asessors) que el model a seguir és el de Florentino Pérez. Presentacions per la porta gran, amb molta expectació mediàtica, un presentador de luxe i, molta atenció, actuacions musicals i audiovisuals! Apa aquí! Visca l’espectacle! Visca la Federació Florentina de Futbol!
Dilluns, el Palau de Congressos de Catalunya serà el centre del món mundial. No m’estranyaria que l’acte fos retransmés en directe per TV3 –la Nostra o la d’algun directiu- i fins i tot pel seu canal internacional. Quin espectacle, mare meva!!! Com a mestre de cerimònies, un periodista que es distingeix pel seu amor al futbol català i cada diumenge va a veure partits als camps de la territorial, l’especialista en esports de tota la vida Albert Om. I actuacions musicals a dojo, com si es tractés de la gala dels Ondas o de la cerimònia dels Òscars. Hauran convidat al ‘Padrino’ Gutiérrez i el seu grup?
Total, que un acte futbolístic es convertirà en el circ mediàtic que està de moda. Una gala que ni les que firmava José Luis Moreno a TVE, encara que no sabem si amb el número de les matrimoniades. Parlant de José Luis Moreno, oi que era un artista que es guanyava la vida ficant la mà per l’esquena dels seus ninots, als quals feia lluir posant ell la veu sense que es notés? Ai, caram, caram!
REPLAY: ¿Se pelean por el Campeonato nacional femenino?
El pasado 23 de Octubre acabó el período de convocatoria para ser sede de la primera fase del Campeonato nacional de selecciones autonómicas femeninas. Teóricamente, se disputará en Catalunya entre los días 17 y 20 de diciembre, pero, salvo olvido/error/desmemoria o estado crítico mental transitorio, ¿ustedes han visto publicadas cuántas solicitudes han llegado a la calle sicilia? ¡Bafaluy! (jefe de prensa). Dínoslo. Los requisitos que se precisaban –instalaciones, infraestructura hotelera, colaboración en los gastos de organización, logística y servicios- seguro que han provocado un alud de peticiones. ¿Nos puede informar la FCF, por favor?
Villar va impedir el duel Argentina-Catalunya
Ahir me'n vaig assabentar i avui ho escric ja que no surto de la meva sorpresa. Segons va declarar el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, a L'‘Informatiu Vespre’ de Catalunya Ràdio dilluns passat 2, un possible partit amistós entre Argentina i Catalunya no es va poder portar a terme aquest mes de novembre per culpa d'Angel Villar.
No entenc res. Argentina estarà la setmana que ve a Madrid amb motiu del ‘Centenari’ de Villar. Pel que sembla, alguna ment privilegiada de la Federació va veure la gran ocasió per treure profit i va pensar que, com venien Diego i els seus a Madrid, poc els costaria acostar-se per Barcelona i treure pit, a més de rebre uns bons diners de la televisió pública (TV3). Però no va ser així.
Dixit Casals a Catalunya Ràdio: “Maradona, en concret, li ha dit al president de la Federació argentina que volia jugar amb la selecció catalana i era una bona opció...i ho vam proposar. Imagina el que hagués estat Argentina-Catalunya amb Maradona i Cruyff a les banquetes?”. Doncs ha quedat en imaginació. Casals insinua que va anar la Federació Espanyola i, més concretament, Villar va impedir el ‘miracle’.
El que no entenc és, si això és així, per què apareix tan sonrient dissabte passat a Cornellà amb Villar? Per què no utilitza la web de la Federació per afegir en aquesta nota tan ‘bonica’, que ens van enviar a la premsa, que Villar n'és el culpable? Viatja, al costat de Subíes, a Madrid i no li ‘canten la canya’? Es tornen a veure dissabte, a Cornellà, al Congrés UEFA KISS –què guay!- i no el mosseguen? President! President! Com s'empipi Villar, hi haurà retallades i ja sap com anem de tresoreria a la Catalana.
No entenc res. Argentina estarà la setmana que ve a Madrid amb motiu del ‘Centenari’ de Villar. Pel que sembla, alguna ment privilegiada de la Federació va veure la gran ocasió per treure profit i va pensar que, com venien Diego i els seus a Madrid, poc els costaria acostar-se per Barcelona i treure pit, a més de rebre uns bons diners de la televisió pública (TV3). Però no va ser així.
Dixit Casals a Catalunya Ràdio: “Maradona, en concret, li ha dit al president de la Federació argentina que volia jugar amb la selecció catalana i era una bona opció...i ho vam proposar. Imagina el que hagués estat Argentina-Catalunya amb Maradona i Cruyff a les banquetes?”. Doncs ha quedat en imaginació. Casals insinua que va anar la Federació Espanyola i, més concretament, Villar va impedir el ‘miracle’.
El que no entenc és, si això és així, per què apareix tan sonrient dissabte passat a Cornellà amb Villar? Per què no utilitza la web de la Federació per afegir en aquesta nota tan ‘bonica’, que ens van enviar a la premsa, que Villar n'és el culpable? Viatja, al costat de Subíes, a Madrid i no li ‘canten la canya’? Es tornen a veure dissabte, a Cornellà, al Congrés UEFA KISS –què guay!- i no el mosseguen? President! President! Com s'empipi Villar, hi haurà retallades i ja sap com anem de tresoreria a la Catalana.
dijous, 5 de novembre del 2009
Dilluns cal omplir el Palau de Congressos
Atenció, atenció! Aquest pròxim dilluns es presenta com a 'Seleccionador català' Johan Cruyff de la mà del president de la Federació, Jordi Casals. La posada en escena ha de ser tremenda al Palau de Congressos. Els mitjans estem convocats a les 11 hores per a una conferència mundial amb El Flaco mentre que a les 12.30 hores es portarà a terme el 'momentàs', la gran foto entre Casals i Cruyff, Cruyff i Casals.
I aquesta foto val or. Molt més, si cap, quan Casals repetirà fins a quedar-se afònic que Johan no cobra un sol euro. Estan posant SMS, mails, cartes i cridant a tot el món mundial. No és per a menys. Cal omplir el Palau perquè Catalunya i el futbol català és una altra cosa des de l'anunci de Casals. Ara sí que la vida és meravellosa!
I aquesta foto val or. Molt més, si cap, quan Casals repetirà fins a quedar-se afònic que Johan no cobra un sol euro. Estan posant SMS, mails, cartes i cridant a tot el món mundial. No és per a menys. Cal omplir el Palau perquè Catalunya i el futbol català és una altra cosa des de l'anunci de Casals. Ara sí que la vida és meravellosa!
dimarts, 3 de novembre del 2009
Casals i les seves contradiccions
És normal que Jordi Casals, el nostre benvolgut president de la Federació Catalana, s'equivoqui. Ara parla més del compte i, ja se sap, que qui ‘pia’ més enllà del seu límit, la pot pifiar, una mica rar en una persona políticament correcta i habituada a un protocol diari.
Deien les cròniques el passat 18 d'agost des de Prades (Universitat d'Estiu): “Casals va assegurar que projecta "catalanizar" les estructures d'aquest esport a Catalunya desde de la base i això passa perquè els futbolistes juguin "parlant en català. Tots sabem que els entrenadors és dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Coses com 'marca, tira para adelante, vigila atrás'... costa que lesl diguin en català". Segons la pròpia web de la FCF, "la meva junta i jo centrem l'interès del procés electoral en la defensa d'uns valors irrenunciables: els que han de portar els nostres nens i nenes a formar part de la futura societat catalana amb cara i ulls i, també, a lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que Catalunya és un sentiment que traspassa el concepte administratiu de comunitat autònoma".
Així doncs, Casals, diu dos mesos i dies després sobre el fet que Johan Cruyff, seleccionador català, no parli català: “Que parli o no parli català, és el que menys importa, ja que hem mirat més la transcendència mundial en la seva elecció”. Això no és una contradicció? Si no ho és, no discutirem. Tots junts barallem pel mateix. Van dir ahir a la Cadena Ser que l'acte del dilluns compta amb un patrocinador disposat a abonar 60.000 euros per l'acte. Si és així, el responsable d'aquesta operació ha de ser el president, però no de la Federació Catalana, sinó del país.
Deien les cròniques el passat 18 d'agost des de Prades (Universitat d'Estiu): “Casals va assegurar que projecta "catalanizar" les estructures d'aquest esport a Catalunya desde de la base i això passa perquè els futbolistes juguin "parlant en català. Tots sabem que els entrenadors és dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Coses com 'marca, tira para adelante, vigila atrás'... costa que lesl diguin en català". Segons la pròpia web de la FCF, "la meva junta i jo centrem l'interès del procés electoral en la defensa d'uns valors irrenunciables: els que han de portar els nostres nens i nenes a formar part de la futura societat catalana amb cara i ulls i, també, a lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que Catalunya és un sentiment que traspassa el concepte administratiu de comunitat autònoma".
Així doncs, Casals, diu dos mesos i dies després sobre el fet que Johan Cruyff, seleccionador català, no parli català: “Que parli o no parli català, és el que menys importa, ja que hem mirat més la transcendència mundial en la seva elecció”. Això no és una contradicció? Si no ho és, no discutirem. Tots junts barallem pel mateix. Van dir ahir a la Cadena Ser que l'acte del dilluns compta amb un patrocinador disposat a abonar 60.000 euros per l'acte. Si és així, el responsable d'aquesta operació ha de ser el president, però no de la Federació Catalana, sinó del país.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Felicitats i transparència a la Federació Catalana
Quin dilluns. Avui estic content. Molt content. Más que content. “El que no ha pogut aconseguir ningú en deu anys, ho ha fet la Federació Catalana: retornar a Johan Cruyff a una banqueta” anunciaven eufòrics a TV3. Quina alegria! De debò. Serà la primera vegada que agafaré festa, treuré i pagaré la meva entrada per poder veure a la Selecció contra qui sigui. No m'importa el rival. Holanda? Portugal? Perú? El rival és el de menys.
Felicitats a la Federació Catalana, al seu president Jordi Casals i a qui faci falta perquè veure a 'Déu' Johan en una banqueta és un regal de Reis anticipat. Bé, el regal ja ha començat. Quin gran encert del responsable comercial i de màrqueting de la FCF! Després de l'operació-pòster, que suposo haurà batut rècords, ara arriba la gran notícia mundial que farà que el nostre futbol català pugui anivellar pressupostos. Poc m'importa que la selecció de jugadors la faci Joan Vilá. Tant de bo la faci Vilá, ja que Johan està per al que està, i gràcies. Segur que Vilá s'encordarà d'incloure a algun xaval amateur (Copa Regions) entre l'elit. Seria un gran encert i a Johan tant li farà. Ara el que toca és que qui ha obrat el miracle de la tornada d''El Flaco' també cridi a Carles Rexach i ‘pelillos a la mar’.
Només una cosa: espero, desitjo i estic segur que aquest pròxim dilluns, al Palau de Congressos, el president Casals aclarirà que és això de ‘col·laborador de la Federació en projectes esportius i socials’. Diverses preguntes perquè Casals no es despisti: 1) Cobra Johan per ser seleccionador? Paga la Federació a Johan a través de la Fundació Cruyff? Cobra Johan o la seva Fundació un percentatge sobre la venda d'entrades? Té assegurat un fixe la Fundació Cruyff? Quant pagarà TV3 per aquest esdeveniment? Quant treurà la FCF per la presentació d'aquest dilluns si, ens consta, han marcat una tarifa de 10.000 euros a qui volgui ser sponsor compartit?
Casals ens respondrà a tot i, ‘cuidadín-cuidadín’ que la transparència, com ha dit aquest gran polític anomenat Miquel Iceta, cal demostrar-la i encara estem pendents que Casals ens parli de la Fundació de la Federació i del paper de l'exgerent Navas, ara ‘reciclat’ com adjunt a la presidència.
Acabo: Felicitats. Johan, parli o no parli català, tal com diu ‘la nostra’ Plataforma Proseleccions de Catalunya “És una qüestió de prestigi que una Federació com la catalana tingui un seleccionador mundialment conegut i amb uns contactes internacionals que aniran a favor del reconeixement de Catalunya” (Sergi Blázquez). Visca Catalunya i la transparència!
Felicitats a la Federació Catalana, al seu president Jordi Casals i a qui faci falta perquè veure a 'Déu' Johan en una banqueta és un regal de Reis anticipat. Bé, el regal ja ha començat. Quin gran encert del responsable comercial i de màrqueting de la FCF! Després de l'operació-pòster, que suposo haurà batut rècords, ara arriba la gran notícia mundial que farà que el nostre futbol català pugui anivellar pressupostos. Poc m'importa que la selecció de jugadors la faci Joan Vilá. Tant de bo la faci Vilá, ja que Johan està per al que està, i gràcies. Segur que Vilá s'encordarà d'incloure a algun xaval amateur (Copa Regions) entre l'elit. Seria un gran encert i a Johan tant li farà. Ara el que toca és que qui ha obrat el miracle de la tornada d''El Flaco' també cridi a Carles Rexach i ‘pelillos a la mar’.
Només una cosa: espero, desitjo i estic segur que aquest pròxim dilluns, al Palau de Congressos, el president Casals aclarirà que és això de ‘col·laborador de la Federació en projectes esportius i socials’. Diverses preguntes perquè Casals no es despisti: 1) Cobra Johan per ser seleccionador? Paga la Federació a Johan a través de la Fundació Cruyff? Cobra Johan o la seva Fundació un percentatge sobre la venda d'entrades? Té assegurat un fixe la Fundació Cruyff? Quant pagarà TV3 per aquest esdeveniment? Quant treurà la FCF per la presentació d'aquest dilluns si, ens consta, han marcat una tarifa de 10.000 euros a qui volgui ser sponsor compartit?
Casals ens respondrà a tot i, ‘cuidadín-cuidadín’ que la transparència, com ha dit aquest gran polític anomenat Miquel Iceta, cal demostrar-la i encara estem pendents que Casals ens parli de la Fundació de la Federació i del paper de l'exgerent Navas, ara ‘reciclat’ com adjunt a la presidència.
Acabo: Felicitats. Johan, parli o no parli català, tal com diu ‘la nostra’ Plataforma Proseleccions de Catalunya “És una qüestió de prestigi que una Federació com la catalana tingui un seleccionador mundialment conegut i amb uns contactes internacionals que aniran a favor del reconeixement de Catalunya” (Sergi Blázquez). Visca Catalunya i la transparència!
Un grave error cuyas consecuencias se asumen
Tengo que admitir públicamente un grave error en mi último artículo donde hablaba de Elecciones para representantes de la Asamblea Geberal de la Federación Española. No es así y presento disculpas ante semejante dislate ya que lo que hay en juego este lunes son 'Elecciones para miembros de los Estamentos Federativos y miembros del Consejo Territorial de la Delegación Catalana de la Mutualitat de Futbolista españoles'. Perdón, insisto, por la confusión, y tremenda satisfacción porque prensa (FCF) ha sacado una perfecta nota informativa que aclara todo. Sólo falta que también, hoy, nos ofrezcan los resultados. Al César lo que es del César y quien se equivoca que rectifique
diumenge, 1 de novembre del 2009
Casals i Moreno visiten Manlleu en període electoral
Em vaig equivocar. Il·lús de mi, vaig arribar a pensar que el president dels àrbitres de Catalunya, Xavier Moreno Delgado, no acceptaria la invitació del Manlleu per estar present a la llotja durant el partit Manlleu-Llagostera. Mai he vist en cap llotja, sigui o no sigui d'honor, al ‘cap arbitral’, Victoriano Sánchez Arminio, que acceptés cap crida de cap club per sortir a la foto.
Penso, crec i dedueixo que Moreno hi haurà anat en qualitat de ‘xofer’ o acompanyant del president Jordi Casals. És una deducció, encara que, si bé parlàvem de la primera gran ‘cagada’ de la Federació amb motiu de la nota emesa divendres passat sobre la fase final de la Copa Catalunya, el bancari, que dedica el seu temps lliure a la presidència dels àrbitres –cobrant, per descomptat-, acaba de cometre la seva segona patinada com a màxim representant dels col·legiats.
Si es tracta d'estar al costat del ‘presi’, de riure-li les gràcies a la senyora directiva de la FCF i presidenta del Llagostera –la labor de la qual aplaudeixo-, em sembla fins i tot bé la seva presència a Manlleu, encara que segur que haurà pres nota del que, jo mateix, a través dels companys de Ràdio Manlleu, vaig poder escoltar. Coses com el desencertat i maleducat posat del porter del Llagostera, Ivan Portolés, cap a l'afició i llotja local després del 2-2.
Accions així també poden quedar reflectides en l'acta, encara que ho veig difícil, ja que, segons (insisteixo) els companys de Ràdio Manlleu li van preguntar a Moreno i aquest els va dir que no havia vist res. “Si els dos equips ens queixem de la mala actuació de l'àrbitre” (Navarro Jiménez) –va dir el tècnic del Manlleu, Francesc Cargol, “serà per alguna cosa, no? Encara que no passarà res, ja que es protegeixen entre ells”. Està clar. Segona ‘cagada’ de Moreno després del menyspreu que sempre va mostrar pels seus col·legues –molts, pocs o cap- que van anar a la vaga només dies enrere. Moreno pot seguir anant a les llotges, inclòs al Camp Nou, mentre als seus els insulten alguns dels seus directius, encara que Xavier no obrirà la boca perquè així no li entraran mosques, veritat Moreno?
Aclareixo això del període electoral. Llegeixo en el fòrum de la nostra web que aquest dilluns (?) estan previstes les eleccions per triar representants arbitrals de cara a l'Assemblea general de la Federació Espanyola de futbol. Es tracta de desplaçar-te a Madrid, veure com l'amic Villar s'abraça a tot el món i tornar a Barcelona sabent que pintes menys que ‘un pop en un garatge’. Així ha estat sempre i amb Villar seguirà. Però llegeixo que hi ha dues alternatives a representants: els senyors Torralba i López. Algú ha llegit alguna cosa a la web de la Federació Catalana sobre aquesta ‘pantomima’? És veritat que només es pot votar al carrer Sicilia, no en les Delegacions i només durant tres hores en dia laborable? Sí, sí, és ‘una xorrada’, un altre ‘detallet’ en el qual un es fixa perquè té ganes de tocar la moral. Com comprendran, m'importa molt poc l'assumpte. Només ho apunto pel tarannà democràtic que es desprèn d'aquesta moguda. Res més.
Per cert: Ràdio Manlleu es va queixar també de la nul·la predisposició del president, Jordi Casals, a efectuar declaracions al final del partit ja que ja havia parlat durant el descans. Malament anem, ‘presi’. Vostè no comença a ser el mateix de sempre i això no és bo. Casals sempre s'ha distingit pel seu bon tracte i educació envers la premsa, els mateixos `pesats’ que després li faran la foto amb Cruyff quan el presenti com seleccionador català. O li tirem la culpa als seus assessors?
Penso, crec i dedueixo que Moreno hi haurà anat en qualitat de ‘xofer’ o acompanyant del president Jordi Casals. És una deducció, encara que, si bé parlàvem de la primera gran ‘cagada’ de la Federació amb motiu de la nota emesa divendres passat sobre la fase final de la Copa Catalunya, el bancari, que dedica el seu temps lliure a la presidència dels àrbitres –cobrant, per descomptat-, acaba de cometre la seva segona patinada com a màxim representant dels col·legiats.
Si es tracta d'estar al costat del ‘presi’, de riure-li les gràcies a la senyora directiva de la FCF i presidenta del Llagostera –la labor de la qual aplaudeixo-, em sembla fins i tot bé la seva presència a Manlleu, encara que segur que haurà pres nota del que, jo mateix, a través dels companys de Ràdio Manlleu, vaig poder escoltar. Coses com el desencertat i maleducat posat del porter del Llagostera, Ivan Portolés, cap a l'afició i llotja local després del 2-2.
Accions així també poden quedar reflectides en l'acta, encara que ho veig difícil, ja que, segons (insisteixo) els companys de Ràdio Manlleu li van preguntar a Moreno i aquest els va dir que no havia vist res. “Si els dos equips ens queixem de la mala actuació de l'àrbitre” (Navarro Jiménez) –va dir el tècnic del Manlleu, Francesc Cargol, “serà per alguna cosa, no? Encara que no passarà res, ja que es protegeixen entre ells”. Està clar. Segona ‘cagada’ de Moreno després del menyspreu que sempre va mostrar pels seus col·legues –molts, pocs o cap- que van anar a la vaga només dies enrere. Moreno pot seguir anant a les llotges, inclòs al Camp Nou, mentre als seus els insulten alguns dels seus directius, encara que Xavier no obrirà la boca perquè així no li entraran mosques, veritat Moreno?
Aclareixo això del període electoral. Llegeixo en el fòrum de la nostra web que aquest dilluns (?) estan previstes les eleccions per triar representants arbitrals de cara a l'Assemblea general de la Federació Espanyola de futbol. Es tracta de desplaçar-te a Madrid, veure com l'amic Villar s'abraça a tot el món i tornar a Barcelona sabent que pintes menys que ‘un pop en un garatge’. Així ha estat sempre i amb Villar seguirà. Però llegeixo que hi ha dues alternatives a representants: els senyors Torralba i López. Algú ha llegit alguna cosa a la web de la Federació Catalana sobre aquesta ‘pantomima’? És veritat que només es pot votar al carrer Sicilia, no en les Delegacions i només durant tres hores en dia laborable? Sí, sí, és ‘una xorrada’, un altre ‘detallet’ en el qual un es fixa perquè té ganes de tocar la moral. Com comprendran, m'importa molt poc l'assumpte. Només ho apunto pel tarannà democràtic que es desprèn d'aquesta moguda. Res més.
Per cert: Ràdio Manlleu es va queixar també de la nul·la predisposició del president, Jordi Casals, a efectuar declaracions al final del partit ja que ja havia parlat durant el descans. Malament anem, ‘presi’. Vostè no comença a ser el mateix de sempre i això no és bo. Casals sempre s'ha distingit pel seu bon tracte i educació envers la premsa, els mateixos `pesats’ que després li faran la foto amb Cruyff quan el presenti com seleccionador català. O li tirem la culpa als seus assessors?
¿Se pelean por el Campeonato nacional femenino?
El pasado 23 de Octubre acabó el período de convocatoria para ser sede de la primera fase del Campeonato nacional de selecciones autonómicas femeninas. Teóricamente, se disputará en Catalunya entre los días 17 y 20 de diciembre, pero, salvo olvido/error/desmemoria o estado crítico mental transitorio, ¿ustedes han visto publicadas cuántas solicitudes han llegado a la calle sicilia? ¡Bafaluy! (jefe de prensa). Dínoslo. Los requisitos que se precisaban –instalaciones, infraestructura hotelera, colaboración en los gastos de organización, logística y servicios- seguro que han provocado un alud de peticiones. ¿Nos puede informar la FCF, por favor?
dissabte, 31 d’octubre del 2009
La primera gran ‘cagada’ de la Federació
Un article de MANUEL SEGURA
No vull ni pretenc ser desagradable, de debò. Encara que més d'un imbècil –rectifico- encara que alguna persona està molt desorientada sobre les meves preferències i gustos federatius, mai m'he presentat, ni espero fer-ho, com a enemic de ningú i ni de bon tros del president de la Federació, Jordi Casals. El respecto i l'aprecio, com sempre he fet, encara que estic començant a veure que la butaca li va massa gran.
Ho dic amb tota la humilitat del món i com una simple opinió, que segur no alterarà gens ni mica el seu ego. La ‘cagada’ que enmarrana encara més la nostra ‘Copa Catalunya’ és digna de dimissió de qui l'hagi parit. No entenc com pot sortir una nota informativa on es digui que “no s'entén el prestigi d'aquesta competició sense el concurs de dos equips com Barcelona i Espanyol” quan les dues entitats, especialment la blaugrana, han passat sempre. El menyspreu de Guardiola, a qui admiro, a Sant Carles de la Ràpita, és tan censurable cap al mite blaugrana com al patriota del seu president.
Però, si a tot això, hi afegim que ni Gramenet ni L’ Hospitalet poden ser campions de Catalunya ja que només haurien jugat dos/tres partits, això és el súmmum de tots els súmmums, la major vergonya que aquesta Federació ha comès en un excés personal d'algú que creu saber-ho tot i que compta amb l'escassa qualitat esportiva dels seus companys directius. Recordo que algun dels què han donat el seu vistiplau a la decisió d'aquesta cacicada de la FCF es van negar a participar a la Copa Catalunya i aquí no ha passat res, aquí mai passa res.
Ho sento molt per Jordi Casals. Ho sento perquè em sembla un tipus que està a una butaca inesperada, encara que crec que està absolutament preparat per fer aquest paper d'ambaixador necessari al nostre futbol. Però, si es deixa arrossegar per aquest minúscul reducte totalitari que creu haver inventat el futbol, acabarà com tots els seus antecessors. Com? Cremat.
La ‘cagada’ que suposa concedir-li la categoria de ‘intocables’ a Barcelona i Espanyol, mentre la resta d'equips catalans han de passar per la pedra “per assolir la major serietat possible” en la competició és només una decisió producte d'una ment bananera. I, quan vulguin i on vulguin, ho debatrem ja sigui en emissores subvencionades o en debats, cara a cara, on algun dels actuals rectors federatius ja han demostrat –no és el cas del president Casals- la seva total covardia.
No vull ni pretenc ser desagradable, de debò. Encara que més d'un imbècil –rectifico- encara que alguna persona està molt desorientada sobre les meves preferències i gustos federatius, mai m'he presentat, ni espero fer-ho, com a enemic de ningú i ni de bon tros del president de la Federació, Jordi Casals. El respecto i l'aprecio, com sempre he fet, encara que estic començant a veure que la butaca li va massa gran.
Ho dic amb tota la humilitat del món i com una simple opinió, que segur no alterarà gens ni mica el seu ego. La ‘cagada’ que enmarrana encara més la nostra ‘Copa Catalunya’ és digna de dimissió de qui l'hagi parit. No entenc com pot sortir una nota informativa on es digui que “no s'entén el prestigi d'aquesta competició sense el concurs de dos equips com Barcelona i Espanyol” quan les dues entitats, especialment la blaugrana, han passat sempre. El menyspreu de Guardiola, a qui admiro, a Sant Carles de la Ràpita, és tan censurable cap al mite blaugrana com al patriota del seu president.
Però, si a tot això, hi afegim que ni Gramenet ni L’ Hospitalet poden ser campions de Catalunya ja que només haurien jugat dos/tres partits, això és el súmmum de tots els súmmums, la major vergonya que aquesta Federació ha comès en un excés personal d'algú que creu saber-ho tot i que compta amb l'escassa qualitat esportiva dels seus companys directius. Recordo que algun dels què han donat el seu vistiplau a la decisió d'aquesta cacicada de la FCF es van negar a participar a la Copa Catalunya i aquí no ha passat res, aquí mai passa res.
Ho sento molt per Jordi Casals. Ho sento perquè em sembla un tipus que està a una butaca inesperada, encara que crec que està absolutament preparat per fer aquest paper d'ambaixador necessari al nostre futbol. Però, si es deixa arrossegar per aquest minúscul reducte totalitari que creu haver inventat el futbol, acabarà com tots els seus antecessors. Com? Cremat.
La ‘cagada’ que suposa concedir-li la categoria de ‘intocables’ a Barcelona i Espanyol, mentre la resta d'equips catalans han de passar per la pedra “per assolir la major serietat possible” en la competició és només una decisió producte d'una ment bananera. I, quan vulguin i on vulguin, ho debatrem ja sigui en emissores subvencionades o en debats, cara a cara, on algun dels actuals rectors federatius ja han demostrat –no és el cas del president Casals- la seva total covardia.
MANUEL SEGURA
divendres, 30 d’octubre del 2009
Moreno Delgado, convidat a la llotja del Manlleu
Un article de MANUEL SEGURA
Estic segur, perdó per la redundància, que el president arbitral/digital, Xavier Moreno Delgado, de professió bancari, que no banquer, i que dedica les seves estones lliures al futbol català, no acudirà diumenge que ve a la llotja del Manlleu on ha estat convidat.
Dic que estic segur perquè, crec, que el ‘cap’ dels àrbitres no pot estar mostrant la seva cara en una llotja mentre assumeix, amb covardia total i silenci genuflex, les impresentables crítiques d'algun dirigent, molt ximple i molt donat a titllar-los de ‘pistolers’. Moreno no obre la boca ni per dir ‘mú’ i anirà a una llotja a que li donin copets a l'esquena? Segur que no. No li recordaré el nom del ‘ximple’ de torn a Moreno. Si no ho sap, que ho sap i molt bé, que investigui. Ochoa va presentar una demanda abans de marxar i poc o res se sap. En un país on mai passa res i, si passa, se li saluda hi ha ‘barra lliure’ per insultar als àrbitres i perquè els seus dirigents empassin i callin. Només per aquesta raó, estic segur que el Sr Moreno no estarà a la llotja del Manlleu.
Per cert, també estic segur que assistirà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals. No sé si cobrarà dietes o quilometratges, és més, ni m'importa –ja hi haurà oportunitat per preguntar-li- però sí que estem davant una gran oportunitat per contestar-nos una altra pregunta. Si a la primera convocatòria per a la preselecció amateur del meu amic, Miguel López, estaven convocats i no van assistir ni Andreu ni Ortiz. Es poden explicar les raons d'aquestes absències? Podem explicar ara si la Federació Catalana els ha presentat l'assegurança de rigor que, pel que sembla, demanaven els d'Osona i que, evidentment, per extensió cobriran als altres? Per què el president Casals encara no ha obert la boca després de la negativa d'alguns clubs –no només està l'Hospi- a cedir jugadors a la selecció amateur?
Atenció amb el que es diu que estem a les portes de l'anunci (a través de Catalunya Ràdio, és clar)- de la contractació de Johan Cruyff com a seleccionador català i, si no és així i no hi ha partit de la selecció, serà 'culpa' de Ricard Campoy i a sobre hi haurà més d'un que vendrà aquesta pel·lícula. O el que és pitjor, més d'un i de dos s'ho creuran.
Estic segur, perdó per la redundància, que el president arbitral/digital, Xavier Moreno Delgado, de professió bancari, que no banquer, i que dedica les seves estones lliures al futbol català, no acudirà diumenge que ve a la llotja del Manlleu on ha estat convidat.
Dic que estic segur perquè, crec, que el ‘cap’ dels àrbitres no pot estar mostrant la seva cara en una llotja mentre assumeix, amb covardia total i silenci genuflex, les impresentables crítiques d'algun dirigent, molt ximple i molt donat a titllar-los de ‘pistolers’. Moreno no obre la boca ni per dir ‘mú’ i anirà a una llotja a que li donin copets a l'esquena? Segur que no. No li recordaré el nom del ‘ximple’ de torn a Moreno. Si no ho sap, que ho sap i molt bé, que investigui. Ochoa va presentar una demanda abans de marxar i poc o res se sap. En un país on mai passa res i, si passa, se li saluda hi ha ‘barra lliure’ per insultar als àrbitres i perquè els seus dirigents empassin i callin. Només per aquesta raó, estic segur que el Sr Moreno no estarà a la llotja del Manlleu.
Per cert, també estic segur que assistirà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals. No sé si cobrarà dietes o quilometratges, és més, ni m'importa –ja hi haurà oportunitat per preguntar-li- però sí que estem davant una gran oportunitat per contestar-nos una altra pregunta. Si a la primera convocatòria per a la preselecció amateur del meu amic, Miguel López, estaven convocats i no van assistir ni Andreu ni Ortiz. Es poden explicar les raons d'aquestes absències? Podem explicar ara si la Federació Catalana els ha presentat l'assegurança de rigor que, pel que sembla, demanaven els d'Osona i que, evidentment, per extensió cobriran als altres? Per què el president Casals encara no ha obert la boca després de la negativa d'alguns clubs –no només està l'Hospi- a cedir jugadors a la selecció amateur?
Atenció amb el que es diu que estem a les portes de l'anunci (a través de Catalunya Ràdio, és clar)- de la contractació de Johan Cruyff com a seleccionador català i, si no és així i no hi ha partit de la selecció, serà 'culpa' de Ricard Campoy i a sobre hi haurà més d'un que vendrà aquesta pel·lícula. O el que és pitjor, més d'un i de dos s'ho creuran.
MANUEL SEGURA
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Otra reunión de la Fundació que nos ‘comemos’
Ya sé que no interesa a nadie, ni siquiera a mí porque, desde que salieron todos aquellos números (era Roche,) a nadie parece importarle la Fundació de la Federació. Ojo con lo de las Fundaciones que ya vemos por donde van los tiros. Iluso de mí pensé que la llegada de Jordi Casals remataría el primer informe que encargó Ricard Campoy sobre la ‘herencia’ que recibió, pero he sido y seré un iluso. Lo único que SI sabe el fútbol catalán es que se gastaron hasta parte del capital fundacional y aquí no pasa nada…. Por ahora.
¿Se acuerdan de la reunión del pasado 22 de septiembre donde quedó configurado el nuevo organigrama de dicha Fundació? ¿Os acordáis queridos colegas que lo publicásteis después, sin citar, claro,? Pues, venga, a ‘chupar rueda’. Este pasado lunes hubo otra reunión –gracias por la información Sr Jordi Casals- y decidieron que iba a entrar el hijo del directivo del Espanyol, Josep María Borrell.
Es el primer paso para la despedida del Sr Borrell ya que en la próxima junta directiva de la FCF puede tener un nuevo compañero en su silla que no tragará y que cantará la caña a todos losa que están allí. El ‘ninguneo’ al RCD Espanyol que afirmó Germán De la Cruz en ‘Futbolcatalunya.com’ –qué curioso- se acabará
¿Se acuerdan de la reunión del pasado 22 de septiembre donde quedó configurado el nuevo organigrama de dicha Fundació? ¿Os acordáis queridos colegas que lo publicásteis después, sin citar, claro,? Pues, venga, a ‘chupar rueda’. Este pasado lunes hubo otra reunión –gracias por la información Sr Jordi Casals- y decidieron que iba a entrar el hijo del directivo del Espanyol, Josep María Borrell.
Es el primer paso para la despedida del Sr Borrell ya que en la próxima junta directiva de la FCF puede tener un nuevo compañero en su silla que no tragará y que cantará la caña a todos losa que están allí. El ‘ninguneo’ al RCD Espanyol que afirmó Germán De la Cruz en ‘Futbolcatalunya.com’ –qué curioso- se acabará
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Joan Vilà ho farà molt bé
Rebo amb total plaer la comunicació, extensa comunicació, del creatiu departament de premsa de la Federació Catalana on s'explica la primera reunió dels seleccionadors catalans amb el Director Tècnic, Joan Vilà. Felicitats a Vilà i, a priori, felicitats a qui correspongui l'elecció de Joan Vilà (si ha estat Torres, doncs a Torres) ja que és tota una garantia la seva designació.
Fa molt temps que no he tingut el plaer de dialogar amb Vilà. De fet, fa diversos anys, encara que sé que els seus coneixements i la seva humanitat segueixen tal qual. Llegeixo, amb atenció, que l'objectiu passa perquè les nostres seleccions inferiors ofereixin un futbol creatiu i ofensiu.
Això està molt bé i, si hi ha algú que compleix la seva paraula, segur que serà Vilà. A partir d'aquí, tenim tot el present i el futur per animar als nostres nois, encara que tan important, o més, són les ‘seleccions’ com que Vilà informi, ajudi i animi als nostres entrenadors i que imparteixi la seva doctrina per molts camps on segueixen faltant moltes coses. Clar que si qui sap, teòricament, i mana sobre el futbol sala, és el Director tècnic de tots els entrenadors de futbol, aquí val tot.
El que ja he dit: Felicitats. Joan Vilà ho farà molt bé. Llàstima –sempre m'agrada afegir una mica més- que no sigui ell qui decideixi el seleccionador de l'absoluta o qui decideixi qui ha de ser-ho. Per si serveix d'alguna cosa, que no servirà, si jugués la selecció amateur com a ‘teloners’ de l'absoluta seria un altre detall a distingir per als nostres futbolistes de Tercera que batallaran a Andalusia el mes de desembre.
Fa molt temps que no he tingut el plaer de dialogar amb Vilà. De fet, fa diversos anys, encara que sé que els seus coneixements i la seva humanitat segueixen tal qual. Llegeixo, amb atenció, que l'objectiu passa perquè les nostres seleccions inferiors ofereixin un futbol creatiu i ofensiu.
Això està molt bé i, si hi ha algú que compleix la seva paraula, segur que serà Vilà. A partir d'aquí, tenim tot el present i el futur per animar als nostres nois, encara que tan important, o més, són les ‘seleccions’ com que Vilà informi, ajudi i animi als nostres entrenadors i que imparteixi la seva doctrina per molts camps on segueixen faltant moltes coses. Clar que si qui sap, teòricament, i mana sobre el futbol sala, és el Director tècnic de tots els entrenadors de futbol, aquí val tot.
El que ja he dit: Felicitats. Joan Vilà ho farà molt bé. Llàstima –sempre m'agrada afegir una mica més- que no sigui ell qui decideixi el seleccionador de l'absoluta o qui decideixi qui ha de ser-ho. Per si serveix d'alguna cosa, que no servirà, si jugués la selecció amateur com a ‘teloners’ de l'absoluta seria un altre detall a distingir per als nostres futbolistes de Tercera que batallaran a Andalusia el mes de desembre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)