I vostès diran: què ens importa a nosaltres que el Sr Angel Villar, el ‘cap’ del ‘fúlbol’ espanyol, esmorzi abans del Catalunya-Argentina? Doncs força. Ja saben tots vostès que el dimarts 22 Catalunya només viurà pendent del partit ‘internacional’ –no és ‘una costellada’ com tots els altres- enfront de Maradona i companyia.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
