Escric molt calent. I més que calent, cremat. El 4-2 final del partit Catalunya-Argentina m’ha encantat damunt el terreny de joc, tot el contrari del que s’ha viscut fora d’ell. I en primer lloc diré que si els especialistes (?) parlen del “millor partit de Catalunya”, s’haurà d’admetre que MAI va haver tant de compromís per part dels futbolistes amb la Selecció. MAI! S’escaquejaven i se’ls permetia.
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
