El president de la Federació Catalana, Jordi Casals, no para. De fet, des de que va arribar al carrer Sicília no té dates lliures en la seva agenda ni per respirar. Abraçades per aquí, salutacions per allà, viatges a Madrid amb Villar per aquí i, com a corol·lari, ‘Trofeu Catalunya Internacional’. Què guay! De debò. Amb Cruyff com a seleccionador donant ‘voltes al món’, amb una Selecció de debò, no com en els partits de ‘costellada’, ara SÍ que el futbol català està vivint els seus millors moments en els seus més de cent anys de vida.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
