dimecres, 27 de gener del 2010

A Casals li tomben les seves idees

Jordi Casals va acudir dimarts sol•lícit i prest a la reunió de les Territorials amb Àngel Villar. Es va perdre l'última perquè li va coincidir amb el Catalunya-Argentina i un viatge és un viatge encara que es tracti de veure la cara a Villar i Ricard Campoy.

Però Casals va ser-hi amb els 'deures fets'. Segons el màxim mandatari -és curiós que Bafaluy no el publiqui a la web i sí que posi que s’hi va desplaçar-, molts clubs els han demanat que augmenti el número de jugadors convocats per a qualsevol partit. És més, va dir que molts clubs li havien demanat passar de 16 a 18 convocats. No cal dir que li 'van ploure' les negatives ja que la crisi sembla que existeix per tot el món menys pel futbol català. Serà pels beneficis del 22 de decembre?

dimarts, 26 de gener del 2010

E-noticies.es: La Federación Catalana esconde las cuentas del Catalunya-Argentina

Ya no se lo pregunta sólo 'Futbolcatalunya.com'. Ya hay quien sale y se pregunta e incluso afirma grandes dudas en torno a la gestión del presidente de la Federació catalana, Jordi Casals. Lean lo que sale en e-noticies.com. Lean.

La Federación Catalana esconde las cuentas del Catalunya-Argentina
"¿El coste económico? Esto os lo diré después del partido", dijo el presidente Jordi Casals

La Federación Catalana de Fútbol aún no ha presentado las cuentas del partido entre Catalunya y Argentina que se disputó en el Camp Nou el pasado 22 de diciembre. El presidente Jordi Casals aseguró, el 4 de diciembre, cuando presentó el partido en las instalaciones del FC Barcelona, que después del partido haría pública la liquidación económica del amistoso.

"¿Cuánto le cuesta a la Federación que venga la selección argentina a jugar en Barcelona?", se le preguntó a Casals en rueda de prensa. "¿El coste económico? Esto os lo diré a todos los compañeros (de prensa) tras el partido. Si llenamos el Camp Nou no nos costará nada; si no lo llenamos no sabemos todavía la cantidad que nos costará. Pero hemos de llenar el Camp Nou y el coste será cero y tendremos algún beneficio", agregó Casals.

Joan Oliver, director corporativo del FC Barcelona, afirmó en rueda de prensa el pasado día 15 de enero que el club le había perdonado a la Federación Catalana los 200.000 euros que costó abrir el Camp Nou para la disputa del encuentro.


Ni quito ni pongo nada más.

¿Dos meses de espera para un cobarde?

‘Futbolcatalunya.com’ lleva dos meses esperando la contestación del presidente de la Federació Catalana a Jordi Casals, a una petición de entrevista que consideramos interesante aunque nunca imprescindible. Simple y llanamente, un intercambio de impresiones al que, según el departamento de prensa de la FCF, jamás ha podido acceder por tener la agenda completa. Con lo fácil que sería decir: no quiero y punto. Pero, bueno, Casals es tan libre de negarse a una entrevista, no subvencionada, como quien suscribe de decir, con toda educación, todo lo que no está cumpliendo desde que le tocó la ‘lotería’ en junio y eso que jugó un único billete tras haber sido plato de segunda o tercera mesa.

El plazo para la entrevista acaba este domingo 31. Si hay entrevista, será un placer, pero, si no hay entrevista, también será un placer. Quien quiera llamarle cobarde, que se lo diga, quien quiera decirle ‘pintamonas’, que se lo diga pero este modesto medio (Futbolcatalunya.com), no subvencionado, ni al que invitan a los almuerzos, va a seguir adelante con toda modestia pero con más firmeza todavía.

Sólo unas pocas palabras más para quien ponía a parir a Joan Laporta en el 2008 y ahora no sólo se fotografia sino que también abraza. Tradúceselas Bafaluy o que lo haga Torres: “Una prensa libre puede ser buena o mala, pero, sin libertad, la prensa nunca será buena” (Albert Camus) No sé si somos malos o buenos, pero totalmente libres, no lo dudes, Jordi, perdón, señor presidente de la Catalana.

¿Le suena a algo o les recuerda a alguien?

No sé si han tenido la oportunidad de leer la 'CONTRAPORTADA' de La Vanguardia del pasado martes 12 de enero. Si no es así, se la recomiendo aunque seguro que en la Federació Catalana de Fútbol habrán tenido tiempo ya que sobran los periodistas-directivos-publicistas y lo que haga falta. A lo que voy: Genial entrevista de Víctor-M. Amela a Miguel Perlado, especialista en relaciones sectarias. Transcribo:

Pregunta: ¿Puede un partido político llegar a operar como secta?
Respuesta: Sí. Y un conjunto musical también. Y un movimiento artístico. Y una escuela psicoanalítica... Si hay líder carismático, jerarquía rígida, obediencia ciega, sumisión incondicional y un 'maltrato por tu bien'..., hay secta
Pregunta: ¿Y un club de fútbol?
Respuesta: El líder sectario es paranoide: le enfurece toda crítica y la atribuye siempre a los 'malos'. Exige uniformidad monolítica. Esto puede pasar en una corporación, una junta directiva, una ONG....


Esta semana tenemos 'junta directiva de gobierno' y luego la otra junta. Que cada cual se aplique su cuento.

dimarts, 19 de gener del 2010

El Montmeló li marca el camí a la Federació

Curiosa aquesta Federació Catalana. Ha de ser un modest club, el CF Montmeló, que li marqui el camí a seguir després de la tragèdia d'Haití. Per què el president Casals no ha assumit aquesta paper solidari en nom de la Federació i, com a mínim, no ha expressat el dolor de tot el futbol català? Per què no s'ha expressat aquest dolor comú a través d'aquesta pàgina web que només utilitza com a 'Guia Michelín' dels seus innombrables viatges?.

Quina llàstima! Un club modest li ha d'ensenyar al seu president, als seus directius-periodistes, a publicistes i 'palmeros' el camí a seguir. Clar que no tindrà transcendència mediàtica però, com a mínim, demostrarem on cal ser quan cal haver-hi.

dimecres, 13 de gener del 2010

Israel ja ha aparegut. Benvingut sigui!

Feia temps. Molt de temps. Massa temps que no parlàvem d'Israel López. Recordeu? Sí, aquell gran responsable del futbol sala català. Si no fos per 'Isra', el futbol sala –oi que sí, Marfil?- no existiria. Va aparèixer en el panorama federatiu amb motiu de les eleccions entre Jordi Roche i Jaume Roura. Va treballar bé, se'l va treballar bé i, a poc a poc, va anar pujant fins a arribar a la vicepresidència i no va ser president perquè Ricard Campoy se'l va torejar, li va posar banderilles i el va destrossar, però la 'revenja' és un plat que se serveix fred i al millor postor.

'Isra', que va haver de suportar comentaris fastigosos d'algun company de junta realment fastigós, es va posar al costat del vencedor. Va apostar i va guanyar i, és clar, professional on n'hi hagi, Casals li va trobar un buit com 'Director de l'Escola d'Entrenadors de Catalunya'. No censuraré ni criticaré aquesta designació quan els entrenadors de Catalunya s'empassen amb tot. Cadascú que carregui amb les seves penes. 'Isra', en altres temps 'Aladino' o 'Un home a una bufanda enganxat', ara cobra de la FCF i (se suposa) com empleat de la Federació ja és 'Cap d'expedició' del futbol sala català. Almenys fins a Basauri es va desplaçar aquest passat cap de setmana. No havíem quedat que Dani Vives és el president del Futbol Sala català? O és que Vives només ha quedat per delegar en la Madrilenya i buscar la independència del carrer Sicilia? Ai, Vives, Vives...

Bé. López, a qui ni les dietes ni els sous no poden abastar els seus mèrits, ha tornat al primer pla mediàtic del futbol català. Però 'Isra': el cap de premsa, Bafaluy, no t'ha posat en la web ni ha tret la teva foto. T'espero a la Copa d'Espanya. A tu o a Vives, és clar.

Per cert: han passat gairebé dos mesos des que la FCF filtrés el nomenament d'Antonio Morales com a Subdelegat del Barcelonès. De ben segur que el directiu Torres o el propi Casals li diran a la seva junta (que pinta tant com jo) les raons per les quals el responsable del futbol base de l'Espanyol no hi és ni se l'espera.

Reunió d'urgència a Sant Boi

Atenció amics de la Federació. Jordi Casals convoca reunió d'urgència a Sant Boi amb seus més fidels per tractar diversos assumptes importants que preocupen greument al màxim responsables del carrer sicilia. No estan tots els que són sinó que només han acudit els més pròxims ja que no es fian ni dels qui els acompanyen en el grup per temor 'delatades'. Els nombres del Catalunya-Argentina en treuen de les seves caselles a Casals i als seus molts dels quals no volen saber res de la relació Cruyff-Torres-Casals i de tot el que es desprèn d'aquest tripartit.

La cita de Sant Boi ve a confirmar la divisió en la junta directiva d'una Federació on apareixen tres o quatre protagonistes i la resta només compten a tall d'inventari. Anem, companys, a seguir la notícia. Sant Boi és el lloc elegit per substituir una junta directiva en la qual s'hauria d'haver informat a tot el món (directius) per igual.

dimarts, 12 de gener del 2010

Una ‘gambada’ per començar però sense donar la cara

Hola! Com ha començat el 2010? Ja veuen. Crisi, més crisi, tancaments, deutes, comptes pendents, liquidacions polítiques, dèficits inconfesables i...'gambada'. Senyor! Sí, senyor! 'Gambada'! Amb magnificència a Terrassa amb presència del President de la Federació Catalana, Jordi Casals. És un home de paraula: ho va prometre el dissabte i ho ha complert aquest dimarts. És un autèntic plaer. Només hores després ha complert amb la seva paraula.

Va dir el capità, José Ramírez, al 9: “Hem hagut de dir que no portin més menjar”, però el president va donar la seva paraula i allà que es va presentar amb les seves gambes. Ben fet, una paraula és una paraula. No criticaré, ni opinaré, ni m'estendré més en aquest particular ja que sempre hi ha qui em diu: ‘Tot ho fa malament, Casals?’ Doncs no, hi ha coses que les fa malament i unes altres que les fa molt malament. Alguna cosa sí que ha fet bé i això ha estat nomenar a Joan Vilà com a director tècnic de la FCF encara que això, amic meu, és responsabilitat del Sr. Torres, el mateix que impossibilita una solució a una Copa Catalunya que no els importa ni un ni dos.... melons.

Dic tot això perquè la ‘gambada’ d'aquest dimarts és força significativa i tot això arriba quan estem en plenes negociacions amb el servei de premsa de la FCF per a poder entrevistar al nostre benvolgut president a ‘Futbolcatalunya.com’ des del passat mes de desembre. La resposta sempre ha estat negativa perquè ‘l'agenda està molt completa’.

Nosaltres, amb la modèstia per bandera, esperarem pacients fins al 31 de gener. Li hem dit que posi dia i hora, però fins al 31 de gener. Si l'agenda ‘segueix completa’, ens ho perdrem tots, però tinc fe i confiança de la mateixa manera que espero i desitjo saber, poc després de complir-se un mes de donar la volta al món (22 de desembre) que surti Casals, Baza, el tresorer, Torres, la Plataforma o qui estigui autoritzat i presenti els números després de l'I Trofeu Catalunya Internacional. Gràcies

dissabte, 2 de gener del 2010

No hi ha ‘Operación Triunfo’ aquesta vegada?

Comença bé el 2010. Segons apareix avui al diari Mundo Deportivo, la Federació Catalana tindrà la seu de la segona fase del Campionat d’Autonòmiques sub-16 i sub-18. Una gran notícia, sens dubte. Un èxit per aquesta Federació presidida per Casals des de les seves Torres de comandament. Ara bé, el que no és tan gran notícia és que la Federació Catalana renuncii als seus principis i a les seves obres d’una forma tan ràpida com sospitosa.

Fa un mes, la Federació també va organitzar uns campionats autonòmics femenins. I per desmarcar-se de la 'pèssima' política feta pels anteriors presidents de la Catalana fins que Casals va arribar al Carrer Sicilia, es va prendre la determinació de donar la oportunitat a totes les poblacions catalanes que volguessin per acollir aquesta competició. Era un ‘Operación Triunfo’ del futbol català, l’arribada de la democràcia a l’elecció de seus. I va haver gran quantitat de propostes fins que la Federació va escollir Platja d’Aro.

Donat l’èxit, jo esperava que quan hagués una nova competició organitzada per la Federació Catalana es portés a terme el mateix sistema. I quina millor que aquesta segona fase de l’Autonòmic? Però ves per on, sembla que la democràcia s’ha acabat perquè a la mateixa notícia de Mundo Deportivo es diu… que ja tenim seu! I serà Sant Boi de Llobregat! Quina sorpresa!

No hi ha concurs aquesta vegada? No es poden presentar candidatures? Com és que la competició es disputa directament a Sant Boi, a les instal•lacions Joan Baptista Milà on juga habitualment el FC Santboià? No és aquest el club que presidia l’actual president de la Federació Catalana abans de ser l’escollit per ser el cap (teòric) del futbol català?

Preguntes que queden sense resposta i que ningú no criticarà des dels mitjans de comunicació subvencionats. Ah! Què en sabem res de la Copa Catalunya?