Tranquils. Aquest dimecres va acabar el contracte que va firmar l'expresident Jordi Roche amb l'empresa ASISA, un compromís que va haver de retocar Ricard Campoy ja que no es cobria tot el necessari.
Però ASISA, segons ens diuen, ha acabat i, encara que hi ha tres o quatre ofertes, segons va dir Jordi Casals, ningú no ha informat sobre qui s'encarregarà d'assumir aquest milionari pressuposat. M'expliquen que té molts números ‘La Alianza’ ja que hi ha molts amics implicats. No ho sé encara que el sabrem, a més, si l'ha gestionat el senyor Dorado, la transparència serà evident. Esperem novetats.
dimecres, 30 de juny del 2010
dijous, 24 de juny del 2010
El 'burro' siempre va delante
Sin ánimo de ofender a nadie ya que no es nuestro estilo. Jamás lo ha sido ni lo será, pero ¿cómo se llama ese personaje que suele caer en el peligro del egocentrismo máximo y siempre que tiene echar mano del resto de componentes de la junta directiva de la Catalana dice: 'Yo y mis compañeros' y, como quiera que lo ha convertido en un latiguillo habitual, hay que recordarle aquello de 'el burro siempre va delante' ¡Con la cantidad de asesores, incluso que cobran, hay en la calle sicilia! Todavía se dice, mis compañeros y yo ¿no?. Con tanto cambio y tanta reestruturación en la Catalana se pierden ya incluso las formas. Lástima.
dimecres, 23 de juny del 2010
Un altre èxit: només 3 dels 7 clubs de 2ª B van anar a la FCF
Tres dels set clubs catalans de segona B es van reunir al carrer Sicília per comentar l'actual realitat que els embolica així com les seves intencions de cara a la composició de grups per a la temporada 2010-11. Van anar-hi tres (Sabadell, Badalona i Santboià) dels set que estaran en l'esmentada categoria el proper curs. Sant Andreu, Lleida, Gramenet i L'Hospitalet es van perdre la reunió encara que, com hi era el president-viatger, Casals, ja estan a bones mans.
Amb el poder que ha demostrat el president de la Catalana, a Madrid, al costat del seu amic i president, Àngel Villar, segurament, que les pretensions dels equips catalans sempre prevaldran. L'esforç de la Televisió de Catalunya amb els equips catalans ha estat ‘impressionant’ en els play-off per l'ascens i això és gràcies al sobrehumà esforç de Casals i del polivalent Torres.
Per cert: el proper 1 de juliol prendrà possessió Sandro Rosell com a nou president del FC Barcelona. Aquesta és una bona ocasió perquè digui, públicament, que els 750.000 euros promesos pel generós Laporta aniran, íntegrament, a les arques de la Fundació de la FCF amb finalitats benèfiques. No a un altre lloc, no a un altre destí, no a una altra Fundació. Al lloro, Sr Casals!
Amb el poder que ha demostrat el president de la Catalana, a Madrid, al costat del seu amic i president, Àngel Villar, segurament, que les pretensions dels equips catalans sempre prevaldran. L'esforç de la Televisió de Catalunya amb els equips catalans ha estat ‘impressionant’ en els play-off per l'ascens i això és gràcies al sobrehumà esforç de Casals i del polivalent Torres.
Per cert: el proper 1 de juliol prendrà possessió Sandro Rosell com a nou president del FC Barcelona. Aquesta és una bona ocasió perquè digui, públicament, que els 750.000 euros promesos pel generós Laporta aniran, íntegrament, a les arques de la Fundació de la FCF amb finalitats benèfiques. No a un altre lloc, no a un altre destí, no a una altra Fundació. Al lloro, Sr Casals!
dilluns, 21 de juny del 2010
El señorío de Subies puede con la nula educación de Casals
Al César lo que es del César y a Andreu Subíes lo que le corresponde. No nos duelen prendas en admitir el señorío, la caballerosidad y la deportividad del vicepresidente primero de la Federació Catalana de fútbol que demostró este domingo al personarse en La Feixa Llarga de L'Hospitalet, pagar su entrada y ubicarse en el palco de autoridades junto a la alcaldesa de la ciudad, Nùria Marín, y el presidente del Hospi, Miguel García.
Ese gran detalle honra a Subíes y a la propia Federació Catalana mientras el presidente, Jordi Casals, demostraba una nula educación deportiva ya que, una vez más, se negó a presentarse en un campo donde un equipo catalán se jugaba un ascenso de categoría. Escogió el homenaje de un modesto equipo de la ciudad hospitalense, algo que también está muy bien, pero dejó en evidencia, otra vez, su nula capacidad señorial y su cobardía.
Todo lo contrario, insisto, que Andreu Subíes a quien se le vio departir con García con total camaradería y amistad. Incluso el presidente ribereño, que las pasó canutas en el palco, se preocupó de encontrarle un hueco en el poblado palco, le ofreció un cojín, una botella de agua y cuantas atenciones precisó quien, a la postre, también saldría beneficiado ya que el Ascó/Benavent estará en tercera la temporada 2010-2011.
Subíes estuvo hasta el final, se saludó con todas las autoridades incluido con Miguel García y nadie se lo 'comió' en L'Hospitalet, claro que comparar a Subíes con Casals también es una exageración por mi parte. Dicho queda.
Ese gran detalle honra a Subíes y a la propia Federació Catalana mientras el presidente, Jordi Casals, demostraba una nula educación deportiva ya que, una vez más, se negó a presentarse en un campo donde un equipo catalán se jugaba un ascenso de categoría. Escogió el homenaje de un modesto equipo de la ciudad hospitalense, algo que también está muy bien, pero dejó en evidencia, otra vez, su nula capacidad señorial y su cobardía.
Todo lo contrario, insisto, que Andreu Subíes a quien se le vio departir con García con total camaradería y amistad. Incluso el presidente ribereño, que las pasó canutas en el palco, se preocupó de encontrarle un hueco en el poblado palco, le ofreció un cojín, una botella de agua y cuantas atenciones precisó quien, a la postre, también saldría beneficiado ya que el Ascó/Benavent estará en tercera la temporada 2010-2011.
Subíes estuvo hasta el final, se saludó con todas las autoridades incluido con Miguel García y nadie se lo 'comió' en L'Hospitalet, claro que comparar a Subíes con Casals también es una exageración por mi parte. Dicho queda.
diumenge, 20 de juny del 2010
No es posen d'acord ni a la de tres
L'Assemblea de la Federació va tenir molts detalls, grans i petits, que mereixeran comentaris per a tots els gustos. Però la compenetració i la identificació d'idees entre els membres de la junta de Casals va brillar per la seva absència. Si deixem en un costat les 'ficades de pota' del tresorer-despistat Rovira, la del despòtic Llaó i el seu pèssim ajudant Camacho, el nerviós Vives... encara que cap no va arribar al pèssim paper del president-viatger, un dels moments més 'interessants' el va provocar, sense voler-ho, un periodista que és competència del multidisciplinari Torres.
Em refereixo al president del Mollet, Feliu Tura, quan li va preguntar Casals i la Federació si l'anaven a recolzar en el seu intent perquè el Tribunal Català de l'Esport posi les coses al seu lloc i no permeti que el mercantilisme prevalgui per sobre de la sanitat i ètica esportiva. L'Aiguafreda va pujar i va vendre la seva plaça al Vic i el Mollet, lògicament, se sent perjudicat. Una vegada més, entre l'esport i els diners, el segon és el primer.
Quan Tura va obrir la boca, va provocar una por aterridora a la taula. Només va reaccionar el polivalent Torres. "Estic d'acord amb tu, però la llei ara diu el que diu, no ens la podem saltar. Ens ho mirarem perquè no es torni a produir", va respondre el sol·lícit col·lega. Tura es va aixecar i se'n va anar. La Federació no li va contestar, una vegada més, a si l'anaven a recolzar en la seva reivindicació davant del TCE.
Mentre, Subíes i Vives es miraven i es preguntaven: Com és possible que aquest digui això si jo he fet el mateix amb el Benavent i l'Ascó? El que diem: no es posen d'acord ni a la de tres encara que també cal dir, sense que li serveixi de disculpa a Subíes, que la seva alcaldessa li 'va facilitar' molt la seva marxa.
divendres, 18 de juny del 2010
Moreno Delgado es torna a equivocar
No entenc a Moreno Delgado. He de reconèixer que la meva capacitat de comprensió és molt limitada sobretot quan es tracta d'un personatge que s'empassa amb tot el que faci falta per justificar-se a si mateix els seus propis actes. Va prometre la creació d'una Comissió - 'Reunió d'incompetents nomenada per mandrossos per a fer l'innecessari (Paraules d'Alfonso Azuara)- per treballar respecte a un canvi en la Llei quan sabia que la Generalitat no anava a moure un dit ja que una cosa és omplir-se la boca de democràcia i una altra posar-la en pràctica.
És una mica més senzill. És una qüestió de vergonya esportiva i ja començo a dubtar si Moreno la té. Quan estava en l'oposició, al costat de molts que ara manen (i incloc a Alfonso Alvarez ), van provocar una 'consulta vinculant' a Jordi Roche i César Ochoa i les urnes van parlar.
L'únic que alguns àrbitres van demanar, quan va sortir Casals -mai no va enganyar perquè va dir sempre que mai no elegirien els col•legiats al seu 'cap' - és una altra consulta, però el demòcrata Moreno es va refugiar en un discurs buit per a ser en una poltrona on, si li fa feliç, m'alegra molt per ell encara que a mi em donaria vergonya ser en un lloc on sé que he arribat per endoll i no pel desig dels meus companys.
Dir ara que “Acaba de sortir el decret d'entitats esportives, que determina que el president del comitè és escollit pel president de la federació. Fins que això no canviï, nosaltres no podem fer-hi res. No podem reformar el reglament abans que la llei” (El9), és per a qué dimiteixi i es dediqui a dirigir el banc. Ho lamento, Moreno, però es torna a confondre, senyor.
És una mica més senzill. És una qüestió de vergonya esportiva i ja començo a dubtar si Moreno la té. Quan estava en l'oposició, al costat de molts que ara manen (i incloc a Alfonso Alvarez ), van provocar una 'consulta vinculant' a Jordi Roche i César Ochoa i les urnes van parlar.
L'únic que alguns àrbitres van demanar, quan va sortir Casals -mai no va enganyar perquè va dir sempre que mai no elegirien els col•legiats al seu 'cap' - és una altra consulta, però el demòcrata Moreno es va refugiar en un discurs buit per a ser en una poltrona on, si li fa feliç, m'alegra molt per ell encara que a mi em donaria vergonya ser en un lloc on sé que he arribat per endoll i no pel desig dels meus companys.
Dir ara que “Acaba de sortir el decret d'entitats esportives, que determina que el president del comitè és escollit pel president de la federació. Fins que això no canviï, nosaltres no podem fer-hi res. No podem reformar el reglament abans que la llei” (El9), és per a qué dimiteixi i es dediqui a dirigir el banc. Ho lamento, Moreno, però es torna a confondre, senyor.
dijous, 17 de juny del 2010
Subíes o 'un avís per a navegants'
Alguna cosa està canviant o alguna cosa es mou al carrer sicilia. Ha fet falta un any encara que ja comencem ser al camí. A les portes d'una Assemblea vergonyosa, a nivell econòmic, es pot llegir amb absoluta alegria -sentiment personal- aquestes línies en El9. Ja sigui que Casals passa de la premsa perquè es creu que és molt més que un mortal. La crítica li rellisca ja que el més important és fer caixa, però, repeteixo, val la pena llegir el que els companys -via Internet desconec l'autor de la secció JOC RAS (Li felicito)-. Repassin i continuem parlant:
Andreu Subies, el vicepresident més important que representa els clubs de fora de Barcelona, i que juntament amb els del futbol sala van donar el triomf a Jordi Casals, no ha estat d'acord amb moltes de les decisions importants que ha pres el president aquest any. Subies, però, no vol un divorci, vol refer els ponts, perquè creu en el projecte encara. Així, ara que s'ha desfet del Benavent, té més temps per dedicar a la FCF, i pensa fer-ho.
I, per cert, un altre dels errors de Casals ha estat la gestió de la seva imatge –aquell barret que portava a l'hivern a les llotges...– No s'ha deixat assessorar, i no ha cuidat les relacions amb la premsa, és més, en recela i veu fantasmes on no n'hi ha. D'això sí que en sabia Jordi Roche al principi del seu mandat, no al final.
Allò del barret és una anècdota. Si a ell li agrada, cal respectar-ho. El que ja mereix una anàlisi més profunda és preguntar-se per quina raó Israel López aguanta que el posi en ridícul en una reunió de junta? per quina raó Subíes sempre queda com 'diable censor' i només surt a les fotos el covard Casals a qui l'espanta acudir La Feixa Llarga? En tinc moltes més encara que m'alegra comprovar com els mitjans de comunicació, que deixaran de rebre subvencions, comencen a despertar llegeixin/escoltin una, dos o tres milions de persones.
dilluns, 14 de juny del 2010
El primer beso y abrazo de Casals a Rosell
Nadie tendrá queja de nuestro presidente Jordi Casals. El cariño que desprende es absoluto y maravilloso aunque no sé si llegará a ser convincente. Ganó Rosell aunque previamente sólo había salido en la foto con Ingla y Benedito. ¿Torpe? No, torpe, no, lo que pasa es que sus colaboradores, señor presidente, no pueden disimular sus servilismos, pero da igual. El ‘jefe’ del fútbol catalán se lanzó a besar a Sandro, se lanzó a sus brazos ya que los 750.000 euros, que regala el ‘honorífico’ -¿por cuánto tiempo?- Laporta, hay que cobrarlos. ¿O no? ¿Pagará Rosell esos 750.000 euros? Eso es lo que debió pensar Jordi, perdón ‘nuestro presidente’. Por esa razón se levantó del primer asiento mediático y le felicitó cariñosamente.
Además, ¿quién ha sido el único que le ha plantado cara a Laporta y a esa impresentable junta electoral azulgrana desde el primer día? Xavier Latorre, señor, sí señor, el presidente del comité de Apelación. ¿Y quién nombró a Latorre? Señor, sí señor, Casals aunque el ‘honorífico’ Laporta le pusiera a bajar de un burro. ¡Qué cariñoso! ¡Qué bonito!
Bueno, bueno. Sólo queda que Casals invite a Rosell a la Asamblea del sábado en Sant Cugat aunque, señor presidente, le hará falta mucho más que un beso para convencer al nuevo presidente del FC Barcelona para que regale esos 750.000 euros. Latorre, ‘chapeau’. Ojalá tomen nota más de uno que está en la calle sicilia.
dissabte, 12 de juny del 2010
La Federació vol 'establir' noves pilotes
És curiosa aquesta Federació. A falta de vuit dies per a l'Assemblea extraordinària els números de la qual ja poden consultar en la web -resulta edificant donar-los una ullada-, Casals vol arribar al dissabte 19, amb un any de desplaçaments i dietes a les seves esquenes, com el gran reformador d'un futbol català que viu de festa (Igualada) en festa. No es facilita la informació que se li sol·licita, però els directius de la FCF estan més preocupats per donar voltes pel món. Segur que tenen raó quan els clubs passen de tot com van passar, una altra vegada, amb motiu d'aquesta Assemblea extraordinària que va mobilitzar el directiu Torres i els seus perquè, si no es reestructurava el futbol base, anàvem al precipici.
Dissabte és una nova oportunitat per manifestar qualsevol punt de vista. Sens dubte, després estarem els mitjans de comunicació per recollir les inquietuds de qui el desitgi encara que l'Assemblea és el lloc ideal per fer-ho encara que costi patir algun xiulet o esbroncada d'algun fanàtic a qui cal respectar-li el seu particular punt de vista tant com ell hauria de fer amb el contrari.
Però com aquesta FCF va com va, no se'ls acut res més més (ni menys), encara que hi poden haver més novetats, que enviar-los aquest divendres una altra carta als clubs on se'ls diu que desitgen: 1) 'establir una pilota oficial per disputar les competicions' (establir una pilota? Això què és?. 2) 'S'estableix (una altra vegada, s'estableix) l'OBLIGACIÓ als àrbitres d'enviar l'acta el mateix dia del partit' i 3) 'Exigeixen a tots els clubs l'obligatorietat de revisions mèdiques als futbolistes a través de 72 centres homologats’.
Totes aquestes decisions es plantejaran a l'Assemblea de dissabte on acudeixen només el 10% dels clubs inclós el futbol sala, però no diuen més. Segur que es guarden el millor per a aquell dissabte. Les pilotes se li regalaran als clubs donada la meravellosa gestió del merchandaising de la FCF al costat de l'operació-pòster? Arribaran les pilotes als clubs a compte dels 'beneficis' del Catalunya-Argentina? Enviar l'acta arbitral significa que els col·legiats la redactaran on-line a les instal·lacions on es jugui el partit? S'obligarà tots els clubs que tinguin aquesta connexió per Internet o aniran els senyors àrbitres amb el seu ordinador federatiu a coll?. Finalment: Cal passar revisions mèdiques, cada tres anys, i en 'centres homologats' que suposo revelaran molt aviat. Això ho pagaran els clubs, ho subvencionarà Casals o es cobriran amb els beneficis dels partits internacionals de Catalunya? Dissabte és un dia per anar a Sant Cugat.
Ah! I no oblidin que la FCF ha prolongat el període d'inscripció del futbol platja. L'al·luvió de participants és impressionant, així que corrin, agafin el cubell i la platja i a jugar.
Dissabte és una nova oportunitat per manifestar qualsevol punt de vista. Sens dubte, després estarem els mitjans de comunicació per recollir les inquietuds de qui el desitgi encara que l'Assemblea és el lloc ideal per fer-ho encara que costi patir algun xiulet o esbroncada d'algun fanàtic a qui cal respectar-li el seu particular punt de vista tant com ell hauria de fer amb el contrari.
Però com aquesta FCF va com va, no se'ls acut res més més (ni menys), encara que hi poden haver més novetats, que enviar-los aquest divendres una altra carta als clubs on se'ls diu que desitgen: 1) 'establir una pilota oficial per disputar les competicions' (establir una pilota? Això què és?. 2) 'S'estableix (una altra vegada, s'estableix) l'OBLIGACIÓ als àrbitres d'enviar l'acta el mateix dia del partit' i 3) 'Exigeixen a tots els clubs l'obligatorietat de revisions mèdiques als futbolistes a través de 72 centres homologats’.
Totes aquestes decisions es plantejaran a l'Assemblea de dissabte on acudeixen només el 10% dels clubs inclós el futbol sala, però no diuen més. Segur que es guarden el millor per a aquell dissabte. Les pilotes se li regalaran als clubs donada la meravellosa gestió del merchandaising de la FCF al costat de l'operació-pòster? Arribaran les pilotes als clubs a compte dels 'beneficis' del Catalunya-Argentina? Enviar l'acta arbitral significa que els col·legiats la redactaran on-line a les instal·lacions on es jugui el partit? S'obligarà tots els clubs que tinguin aquesta connexió per Internet o aniran els senyors àrbitres amb el seu ordinador federatiu a coll?. Finalment: Cal passar revisions mèdiques, cada tres anys, i en 'centres homologats' que suposo revelaran molt aviat. Això ho pagaran els clubs, ho subvencionarà Casals o es cobriran amb els beneficis dels partits internacionals de Catalunya? Dissabte és un dia per anar a Sant Cugat.
Ah! I no oblidin que la FCF ha prolongat el període d'inscripció del futbol platja. L'al·luvió de participants és impressionant, així que corrin, agafin el cubell i la platja i a jugar.
dijous, 10 de juny del 2010
Visca el pensament únic (o bipartidista) de la Federació!!!!
Sí, senyor! Molt bé! Feina feta. L’Espanyol (B, amics del carrer Sicilia, B) jugarà la final del Campionat de Catalunya Juvenil. I contra el Barcelona (B, amics del carrer Sicilia, B). La semifinal, a partit únic en el camp de l’equip de menys categoria (l’Espanyol B de Lliga Nacional s’enfrontava al Girona B de Preferent Juvenil al camp de l’Espanyol, ole ole) en dimecres al vespre, mentre molts jugadors estan pensant més en la selectivitat que en el futbol, va acabar amb un 5-0 per l’Espanyol B que complau als amics de la Federació (missatge pels de la web de la Catalana: sembla una burla i una falta de respecte que anunciin, en la seva notícia ‘Igualada: Punt de partida de la nova festa del futbol base català’, que la final juvenil la disputaran FC Barcelona i Girona. Sembla que l’altre finalista és l’Espanyol, amics de la web).
Maquiavel va fer famosa una frase que ha passat a la història: ‘La fi justifica els mitjans’. Aquí de què es tractava? De que Barça i Espanyol, el pensament únic del futbol base català, fossin els protagonistes de la majoria de finals del futbol base català. I perquè no es queixin els petits, deixem que el Cornellà fiqui a algú dels seus equips a la, com diu el meu amic (aquest sí que ho és) Payarols, macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català que han organitzat els salvadors de la pàtria futbolística catalana. Doncs ja està fet.
S’han carregat la participació dels més modestos fent només semifinals, han permés que en la categoria juvenil apareguessin equips de la Lliga Nacional, la qual cosa ha fet que les dues semifinals es disputessin amb sistema diferent, perjudicant sobretot els propis futbolistes. I encara ténen la barra d’anunciar que és la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català. És la festa del Barça i de l’Espanyol sense disimular, posant catifa vermella perquè els ‘mediàtics’ portin públic a Les Comes, a Igualada. Es rumoreja que hauran de tancar les portes del camp per evitar que entri més gent, del ple a vessar que faran en aquesta gran jornada.
I per acabar d’embolicar la troca, als mitjans de comunicació oficials es dóna l veu als representants del futbol base català per excel·lència. Els de la Damm? No. Els del Sant Gabriel? Tampoc. Els de l’Escola de Futbol Sant Feliu de Guíxols? Vaja, tampoc. Si han de parlar de la festa del futbol base català, que parlin els veritables protagonistes: el Barça i l’Espanyol. I en aquest sentit, destaco unes paraules del meu admirat Albert Benaiges, tot i que, com diria Laporta, en aquestes paraules ‘no el reconec’: “es molt millor disputar totes les finals a una mateixa seu. Aquest nou format li dóna més transcendència als Campionats de Catalunya. A més, s’han escollit uns bons terrenys de joc amb unes excel·lents condicions, cosa que no havia passat en les darreres edicions”.
Aquí, benvolgut Benaiges, t’has passat tres pobles per fer la gara-gara als teus amics. No cal deixar com un drap als organitzadors de les darreres edicions per a dir que t’agrada molt que les finals es juguin a Igualada. Parles d’Igualada com si parlessis de jugar les finals en el Camp Nou o en l’estadi de Wembley. Tu, que sempre t’has distingit pel suport al futbol de base, que sempre et passeges pels nostres camps i recolzes totes les iniciatives, no pots faltar el respecte d’aquesta manera a Canovelles, Vilanova del Vallès o Sant Andreu de la Barca. I pel que fa a la trascendència, què vols dir? Que hi ha 50 mitjans de comunicació acreditats? Que les finals s’oferiran per TV en la modalitat de PPV (a la junta de la FCF fins i tot hi ha qui es podria oferir de comentarista)? Que els diaris esportius catalans dedicaran 20 pàgines?
És molt trist tot això. Però encara és més trist que la gran majoria dels clubs catalans, els qui els hauria d’importar una mica més tot això, que haurien de lluitar perquè els seus equips tinguessin oportunitats de ser els millors de Catalunya, tanquin la boca. Per tant, tots teniu el que us mereixeu. Visca el pensament únic (o bipartidista) de la Federació!!!!
Maquiavel va fer famosa una frase que ha passat a la història: ‘La fi justifica els mitjans’. Aquí de què es tractava? De que Barça i Espanyol, el pensament únic del futbol base català, fossin els protagonistes de la majoria de finals del futbol base català. I perquè no es queixin els petits, deixem que el Cornellà fiqui a algú dels seus equips a la, com diu el meu amic (aquest sí que ho és) Payarols, macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català que han organitzat els salvadors de la pàtria futbolística catalana. Doncs ja està fet.
S’han carregat la participació dels més modestos fent només semifinals, han permés que en la categoria juvenil apareguessin equips de la Lliga Nacional, la qual cosa ha fet que les dues semifinals es disputessin amb sistema diferent, perjudicant sobretot els propis futbolistes. I encara ténen la barra d’anunciar que és la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català. És la festa del Barça i de l’Espanyol sense disimular, posant catifa vermella perquè els ‘mediàtics’ portin públic a Les Comes, a Igualada. Es rumoreja que hauran de tancar les portes del camp per evitar que entri més gent, del ple a vessar que faran en aquesta gran jornada.
I per acabar d’embolicar la troca, als mitjans de comunicació oficials es dóna l veu als representants del futbol base català per excel·lència. Els de la Damm? No. Els del Sant Gabriel? Tampoc. Els de l’Escola de Futbol Sant Feliu de Guíxols? Vaja, tampoc. Si han de parlar de la festa del futbol base català, que parlin els veritables protagonistes: el Barça i l’Espanyol. I en aquest sentit, destaco unes paraules del meu admirat Albert Benaiges, tot i que, com diria Laporta, en aquestes paraules ‘no el reconec’: “es molt millor disputar totes les finals a una mateixa seu. Aquest nou format li dóna més transcendència als Campionats de Catalunya. A més, s’han escollit uns bons terrenys de joc amb unes excel·lents condicions, cosa que no havia passat en les darreres edicions”.
Aquí, benvolgut Benaiges, t’has passat tres pobles per fer la gara-gara als teus amics. No cal deixar com un drap als organitzadors de les darreres edicions per a dir que t’agrada molt que les finals es juguin a Igualada. Parles d’Igualada com si parlessis de jugar les finals en el Camp Nou o en l’estadi de Wembley. Tu, que sempre t’has distingit pel suport al futbol de base, que sempre et passeges pels nostres camps i recolzes totes les iniciatives, no pots faltar el respecte d’aquesta manera a Canovelles, Vilanova del Vallès o Sant Andreu de la Barca. I pel que fa a la trascendència, què vols dir? Que hi ha 50 mitjans de comunicació acreditats? Que les finals s’oferiran per TV en la modalitat de PPV (a la junta de la FCF fins i tot hi ha qui es podria oferir de comentarista)? Que els diaris esportius catalans dedicaran 20 pàgines?
És molt trist tot això. Però encara és més trist que la gran majoria dels clubs catalans, els qui els hauria d’importar una mica més tot això, que haurien de lluitar perquè els seus equips tinguessin oportunitats de ser els millors de Catalunya, tanquin la boca. Per tant, tots teniu el que us mereixeu. Visca el pensament únic (o bipartidista) de la Federació!!!!
dimarts, 8 de juny del 2010
Xavier Latorre estova a Laporta i irrita Casals/Torres
Però qui ha estat l''irresponsable' que va anomenar a Xavier Latorre com a president del Comitè d'Apel·lació de la Federació Catalana ? Qui? Ja saben que el passat dia 1 els informàvem del cabreig majúscul de l'honorífic' vicepresident de la FCF , que posava a parir Casals abans d'arribar al carrer Sicilia, perquè a Latorre se li 'va ocórrer' donar la raó a la candidatura que encapçala Sandro Rosell arran de l'abús d'altres aspirants (Ingla i Ferrer), que van enviar propaganda a casa dels socis blaugrana tot i que només eren precandidats.
Recordeu que ja vam parlar de l'emprenyamenta de Casals i Torres doncs encara no han rebut els 750.000 euros que el 'soci' li ha regalat a l'Espanyol i resta de clubs catalans per desig de l''honorífic' i 'piloteig' de Casals-Torres, ja que Latorre ha tornat a posar, una altra vegada, la Federació en peu de guerra. Com és de gran, aquest Latorre! La veritat, repeteixo, és que des que es va plantar i se'n va anar de l'Europa, ja va demostrar que els tenia ben posats. Ahir, dilluns, li va donar un altre pal a Laporta, és a dir, un altre esbronc per al 'dúo dinámico'.
Rosell ha presentat fins a quatre recursos davant del Comitè d'Apel·lació i ahir li van tornar a donar la raó ja que la junta electoral del FC Barcelona s'ha 'oblidat' d'aplicar el que diuen els seus estatuts a l'article 48. Resumeixo: el cens ha de mostrar nom i cognoms dels socis i no només números, com va admetre aquesta junta nomenada, democràticament, a dit per Laporta i companyia. Apa aquí! Un altre 'pal'! Però, no sap Latorre que com no pagui Laporta perilla la Mutualitat ? Insensat!
Un altre 'chapeau' per a Xavier Latorre, tot i que s'hagi guanyat massa enemics sense merèixer-ho. El futbol català li hauria de dedicar un gran aplaudiment a aquest senyor en l'Assemblea del dissabte 19, una cita on, si cap club té res a dir, disposa d'una gran oportunitat per fer-ho. I si no, que callin fins l'any 2011. Latorre, com ets de gran! Això sí que és independència.
Recordeu que ja vam parlar de l'emprenyamenta de Casals i Torres doncs encara no han rebut els 750.000 euros que el 'soci' li ha regalat a l'Espanyol i resta de clubs catalans per desig de l''honorífic' i 'piloteig' de Casals-Torres, ja que Latorre ha tornat a posar, una altra vegada, la Federació en peu de guerra. Com és de gran, aquest Latorre! La veritat, repeteixo, és que des que es va plantar i se'n va anar de l'Europa, ja va demostrar que els tenia ben posats. Ahir, dilluns, li va donar un altre pal a Laporta, és a dir, un altre esbronc per al 'dúo dinámico'.
Rosell ha presentat fins a quatre recursos davant del Comitè d'Apel·lació i ahir li van tornar a donar la raó ja que la junta electoral del FC Barcelona s'ha 'oblidat' d'aplicar el que diuen els seus estatuts a l'article 48. Resumeixo: el cens ha de mostrar nom i cognoms dels socis i no només números, com va admetre aquesta junta nomenada, democràticament, a dit per Laporta i companyia. Apa aquí! Un altre 'pal'! Però, no sap Latorre que com no pagui Laporta perilla la Mutualitat ? Insensat!
Un altre 'chapeau' per a Xavier Latorre, tot i que s'hagi guanyat massa enemics sense merèixer-ho. El futbol català li hauria de dedicar un gran aplaudiment a aquest senyor en l'Assemblea del dissabte 19, una cita on, si cap club té res a dir, disposa d'una gran oportunitat per fer-ho. I si no, que callin fins l'any 2011. Latorre, com ets de gran! Això sí que és independència.
dilluns, 7 de juny del 2010
Professor Franz de Copenhague + Pepe Gotera ataca de nou
Fa uns dies us parlava d'un d'aquests temes que no interessen a ningú perquè molts s'omplen la boca a l'hora de parlar de futbol base i a l'hora de la veritat només van a les assemblees a saludar els amics i prou. Us parlava del nyap que la Federació Catalana de Futbol ha perpetrat amb el Campionat de Catalunya Juvenil, un campionat que, a només sis dies de la finalíssima a Igualada dins de la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català que han organitzat els salvadors de la pàtria futbolística catalana, només té un finalista.
Era el finalista esperat, gosaria dir que desitjat pels organitzadors de l'event. Si més no, no s'explica d'una altra manera que hagin obert les portes de la competició als equips de la Lliga Nacional Juvenil, sabent que en el 99% dels casos els 'classificats' serien els conjunts B de FC Barcelona i RCD Espanyol.
El Barça B ja va deixar fora el campió del grup primer de Preferent, el Can Vidalet, a doble partit. Però la llàstima és que, mentre aquesta semifinal es jugava, encara no sabíem qui jugaria l'altra. Més ben dit, sabíem que un dels rivals seria el Girona B. L'altre havia de ser el segon classificat de Lliga Nacional Juvenil que l'ideòleg d'aquest sistema, aquest home (o dona) barreja de Professor Franz de Copenhague i Pepe Gotera, pensava que quedaria decidit molt abans.
I no, ha estat a la darrera jornada quan l'Espanyol B (oh! sorpresa,sorpresa, com diria la Gemio) ha assolit aquest honor, superant per diferència de gols al Badalona.
Però ara arriba el segon nyap, la segona pixada a la cara del futbol base català per part dels nostres amics federatius, suposo que amb el beneplàcit d'Espanyol i Girona. Per primer cop a la història del món mundial, les semifinals d'un torneig es decidexen... AMB MÈTODE DIFERENT!!!! Sí, amics i amigues. Barça B i Can Vidalet es van jugar el passaport a la final a doble partit, mentre que Espanyol B i Girona B ho faran... taxin, taxaaaaaan... A PARTIT ÚNIC!
Sí. Ja ho sé. No hi ha dates per jugar una eliminatòria a doble partit perquè el personatge 'lumbreras' pensava que no caldria esperar al 5 de juny per saber qui quedava segon de Lliga Nacional. Però pensant en què s'ha de disputar a partit únic, la lògica diu que, almenys, l'equip de Preferent hauria de tenir l'avantatge de jugar al seu camp.
Sí, sí...
El partit es jugarà dimecres vinent, a les 20.00 hores... A LA CIUTAT ESPORTIVA DEL RCD ESPANYOL!!!! AL CAMP DE L'EQUIP DE LLIGA NACIONAL!!!
Evidentment, el Girona està totalment d'acord i no posa cap problema a aquest fet (no sé què deuen pensar els jugador del juvenil B, el seu cos tècnic...). Un pensa que potser el club gironí accepta el partit únic en camp 'neutral' amb certa intenció. Total, com que ens eliminaran igualment, almenys no obrim el camp, ni paguem llum, ni consumim aigua, gas, etc., etc. Només paguem el desplaçament (o potser ens ho paga la Federació, ja que la caixa és plena després de la 'subvenció' del Barça). I apa, acabem la temporada, bona nit i ens tapem.
I si no hi ha daltabaix, dissabte tindrem una altra final Barça-Espanyol. Com en infantils. Com en alevins. I 'sort' que en cadets i en benjamins se'ns ha ficat pel mig el Cornellà. Així dissimulem, oi?
Total, que la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català d'Igualada serà, en el futbol base, la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català que els nostres dirigents (qué buenos son...) volien. Un diàleg Barça-Espanyol, Espanyol-Barça, amb la participació estel·lar del Cornellà en dues categories del futbol base masculí. Ara només falta que el 'lumbreras' que va perpetrar el model de Campionat de Catalunya Juvenil faci la sacada d'honor abans d'aquesta finalíssima.
I és que com deia aquell còmic anoment Kenny Everett quan acabava un dels seus populars gags en què sortia vestit de dona (amb la seva barba), "all done in the best possible taste", que a TV3 traduien dient: "tot està fet amb el millor gust possible".
Era el finalista esperat, gosaria dir que desitjat pels organitzadors de l'event. Si més no, no s'explica d'una altra manera que hagin obert les portes de la competició als equips de la Lliga Nacional Juvenil, sabent que en el 99% dels casos els 'classificats' serien els conjunts B de FC Barcelona i RCD Espanyol.
El Barça B ja va deixar fora el campió del grup primer de Preferent, el Can Vidalet, a doble partit. Però la llàstima és que, mentre aquesta semifinal es jugava, encara no sabíem qui jugaria l'altra. Més ben dit, sabíem que un dels rivals seria el Girona B. L'altre havia de ser el segon classificat de Lliga Nacional Juvenil que l'ideòleg d'aquest sistema, aquest home (o dona) barreja de Professor Franz de Copenhague i Pepe Gotera, pensava que quedaria decidit molt abans.
I no, ha estat a la darrera jornada quan l'Espanyol B (oh! sorpresa,sorpresa, com diria la Gemio) ha assolit aquest honor, superant per diferència de gols al Badalona.
Però ara arriba el segon nyap, la segona pixada a la cara del futbol base català per part dels nostres amics federatius, suposo que amb el beneplàcit d'Espanyol i Girona. Per primer cop a la història del món mundial, les semifinals d'un torneig es decidexen... AMB MÈTODE DIFERENT!!!! Sí, amics i amigues. Barça B i Can Vidalet es van jugar el passaport a la final a doble partit, mentre que Espanyol B i Girona B ho faran... taxin, taxaaaaaan... A PARTIT ÚNIC!
Sí. Ja ho sé. No hi ha dates per jugar una eliminatòria a doble partit perquè el personatge 'lumbreras' pensava que no caldria esperar al 5 de juny per saber qui quedava segon de Lliga Nacional. Però pensant en què s'ha de disputar a partit únic, la lògica diu que, almenys, l'equip de Preferent hauria de tenir l'avantatge de jugar al seu camp.
Sí, sí...
El partit es jugarà dimecres vinent, a les 20.00 hores... A LA CIUTAT ESPORTIVA DEL RCD ESPANYOL!!!! AL CAMP DE L'EQUIP DE LLIGA NACIONAL!!!
Evidentment, el Girona està totalment d'acord i no posa cap problema a aquest fet (no sé què deuen pensar els jugador del juvenil B, el seu cos tècnic...). Un pensa que potser el club gironí accepta el partit únic en camp 'neutral' amb certa intenció. Total, com que ens eliminaran igualment, almenys no obrim el camp, ni paguem llum, ni consumim aigua, gas, etc., etc. Només paguem el desplaçament (o potser ens ho paga la Federació, ja que la caixa és plena després de la 'subvenció' del Barça). I apa, acabem la temporada, bona nit i ens tapem.
I si no hi ha daltabaix, dissabte tindrem una altra final Barça-Espanyol. Com en infantils. Com en alevins. I 'sort' que en cadets i en benjamins se'ns ha ficat pel mig el Cornellà. Així dissimulem, oi?
Total, que la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català d'Igualada serà, en el futbol base, la macro-mega-super-guai-xupi-festa del futbol català que els nostres dirigents (qué buenos son...) volien. Un diàleg Barça-Espanyol, Espanyol-Barça, amb la participació estel·lar del Cornellà en dues categories del futbol base masculí. Ara només falta que el 'lumbreras' que va perpetrar el model de Campionat de Catalunya Juvenil faci la sacada d'honor abans d'aquesta finalíssima.
I és que com deia aquell còmic anoment Kenny Everett quan acabava un dels seus populars gags en què sortia vestit de dona (amb la seva barba), "all done in the best possible taste", que a TV3 traduien dient: "tot està fet amb el millor gust possible".
diumenge, 6 de juny del 2010
El problema de hablar demasiado en L’Hospitalet
Admito que una de mis pasiones es escuchar las diferentes emisoras locales que dedican su tiempo maravilloso a contar todo lo que hacen los equipos de sus pueblo o ciudades como si se tratara de la final de la Champions. Les aplaudo y les admiro ya que no es fácil ejercer nuestra profesión en tu propia casa. Lo he hecho muchísimos años y es una tarea gratificante. Lo malo es que, a veces, te encuentras con personajes a los que te gustaría taparles la boca por una simple cuestión de amistad o de buena armonía.
¿Por qué escribo este rollo? Porque ya van varias veces que escucho ‘mi’ Radio L’Hospitalet y aparece el mismo personaje en la antena de Jordi Mélich, un tipo que se permite censurar a su equipo en el descanso –hasta puedo estar de acuerdo con sus afirmaciones sobre la marcha del Hospi esta segunda vuelta- y luego volver a coger la alcachofa para decir lo contento que está y lo que ha sufrido con la clasificación.
Ese directivo (Ballester) debería saber que la incontinencia verbal pasa factura aunque sólo te escuche uno, dos o un millón de oyentes. Si le ponen las palabras del descanso a las del final, el susodicho se taparía un poco, por lo que, más vale que, cuando Mélich, se le aproxime, o piense lo que va a decir (es lo mejor) o se tape.
¿Por qué escribo este rollo? Porque ya van varias veces que escucho ‘mi’ Radio L’Hospitalet y aparece el mismo personaje en la antena de Jordi Mélich, un tipo que se permite censurar a su equipo en el descanso –hasta puedo estar de acuerdo con sus afirmaciones sobre la marcha del Hospi esta segunda vuelta- y luego volver a coger la alcachofa para decir lo contento que está y lo que ha sufrido con la clasificación.
Ese directivo (Ballester) debería saber que la incontinencia verbal pasa factura aunque sólo te escuche uno, dos o un millón de oyentes. Si le ponen las palabras del descanso a las del final, el susodicho se taparía un poco, por lo que, más vale que, cuando Mélich, se le aproxime, o piense lo que va a decir (es lo mejor) o se tape.
divendres, 4 de juny del 2010
Una paelleta a Sant Carles de la Ràpita
El president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Casals, no para. Un viatget pel territori, per aquí, un desplaçament a Madrid, per allà, encara que, ara més que mai, a les ordres del seu cap Villar. Aquí som nacionalistes, allà ens agenollem davant de l'amo del 'fúlbol' encara que ja sé qui paga, deixa. Ho entenc.
Però els explicaré l'excursió que es va muntar el passat dimecres, al costat de només 10 persones més, a Sant Carles de la Ràpita amb microbús inclòs. Així m'agrada: tots a la platja, d'excursió, i a menjar una bona paella on esperava el directiu Tomás José i Pepiol (aquell que es va depatxar contra els àrbitres i encara aplaudeix Moreno Delgado) i tants altres més per a, segons diu la web federativa, "marcar les línies de feina de la Fundació". El de menys és la paella a l'hotel Miami. El de més és muntar l'excursió a la platja per parlar més del mateix, però al president li va la marxa i els quilòmetres i allà se'n va anar.
Atenció perquè es van posar mans a l'obra i, encara que la web, ens va passar un rotllo insorportable, aquí hi ha Futbolcatalunya.com per comptar-los. Com ha de ser! Lluís Carrasco, vicepresident de màrqueting, ha fugit (o prefereixes que digui que has dimitit? i han nomenat a un ex 'perico', Josep Samper, amb contracte fins i tot final d'any (fix més variables), perquè porti algun sponsor al carrer Sicília. Albert Roca? Una altra 'figura' del merchandaising que ara li posaran com a... 'noi per a tot', perdó, com 'Director de compres'. Serà per càrrecs! A Casals no li importa augmentar la nòmina. Els diners són l'únic que li sobra i per aquesta raó els xavals encara estan esperant els seus euros d'una Fundació, però no passa res.
I la Mutualitat? Ja parlarem de la Mutualitat, amb tranquil·litat i monogràfic per al directiu Dorado. Per ara, cal aplaudir a Casals i a Torres ja que han aconseguit que l''honorífic' Laporta -encara li dura l'empipament d'Apel·lació de la Catalana- els hagi firmat (atenció, firmat, encara no enviat) 750.000 euros més els 200.000, que es van perdonar per Nadal i que reclama Argentina. Total: un milió.
A aquest generós donatiu que els socis del Barcelona lliuraran per caprici de Laporta cal unir 200.000 euros més que han entrat gràcies a DAMM -¡DAMM!, que gran DAMM!, sempre DAMM!- ja que han tret un nou producte i allà ha estat Torres i Casals per donar el 'sablaç'. Tota aquesta pasta assegura la Mutualitat gratuïta per al futbol base català encara que, com surti un candidat, que per ara surt favorit, Torres suarà la gota grassa. Bé, ja que tot això va passar en aquesta meravella cridada Sant Carles de la Rápita. Ni un sol mitjà de comunicació es va fer eco de tal desplaçament 'massiu', ni tan sols els subvencionats. Malament, malament, molt malament!
Ah! Quin mal gust té el senyor 'Pollastre'!. Sí, 'senyor Pollastre'. Això de deixar-los sobre de la taula als empleats un full on es detallen tots els temps treballats posaria vermell a qualsevol. I parlo de posar-se vermell perquè, si alguna cosa ha tingut aquesta FCF que sempre ha valgut la pena, són els seus empleats. Mai no han necessitat un 'comissari polític', un 'espia' o un 'delator' encara que a 'el senyor Pollastre' el traurem i mostrarem les seves plomes. Per ara, allà va això que no és poc i cal engalanar-se perquè la setmana que ve arriba la festa d'Igualada i Casals ja es planxa la gorra. Per cert: entre les imatges subministrades no n'apareix cap amb la paleta i la galleda.
dimecres, 2 de juny del 2010
Compro-venc-canvio i la Federació segueix a cegues
Ni és la primera vegada ni serà l'última desgraciadament, però aquesta Federació Catalana, a la qual li mou tant el canvi i les reestructuracions, podria prendre nota de la vergonya en la qual estem immersos des de fa un temps i, atenció, perquè anem a pitjor. Cada any surt algun club que vol vendre la seva plaça i, és clar, si hi ha algú disposar a vendre, és perquè hi ha més disposats encara a comprar i a l'inrevés.
Ni entenc de lleis ni vull entendre, només dic el que em sembla impresentable en aquest mercat d'impresentables. Ara estic fart, ara no em duc amb tu (Ajuntament) i, si no es fa el que jo dic, me'n vaig o el que és pitjor, em duc l'entitat a un altre poble que estigui disposat a pagar més. Ja sé que peco d'ingenu al plantejar que la Federació es posi mans a l'obra i que amb tota urgència –aquí si que hi ha urgència, Torres- plantegi a la pròxima Assemblea la impossibilitat de vendre un club com si es tractés de qualsevol article. No pot ser.
És clar que primer l'hi hauria de dir al seu vicepresident Subíes que està 'boig per la música' d'emportar-se a la seva Benavent del seu poble. Sense treure-li un gram de raó per a estar fins als nassos de la seva alcaldessa i del seu Ajuntament, però, si ven al Mollerusa o a qui sigui, es posa a la mateixa altura o baixesa. El ‘baratillo’ del nostre futbol català va cap avall a marxes forçades i hi ha coses evitables. Aquesta és una d'elles. I, si algun club no compleix amb les seves obligacions, que perdi la categoria o que desaparegui, que tampoc seria el primer ni s'ensorraria el món.
Ni entenc de lleis ni vull entendre, només dic el que em sembla impresentable en aquest mercat d'impresentables. Ara estic fart, ara no em duc amb tu (Ajuntament) i, si no es fa el que jo dic, me'n vaig o el que és pitjor, em duc l'entitat a un altre poble que estigui disposat a pagar més. Ja sé que peco d'ingenu al plantejar que la Federació es posi mans a l'obra i que amb tota urgència –aquí si que hi ha urgència, Torres- plantegi a la pròxima Assemblea la impossibilitat de vendre un club com si es tractés de qualsevol article. No pot ser.
És clar que primer l'hi hauria de dir al seu vicepresident Subíes que està 'boig per la música' d'emportar-se a la seva Benavent del seu poble. Sense treure-li un gram de raó per a estar fins als nassos de la seva alcaldessa i del seu Ajuntament, però, si ven al Mollerusa o a qui sigui, es posa a la mateixa altura o baixesa. El ‘baratillo’ del nostre futbol català va cap avall a marxes forçades i hi ha coses evitables. Aquesta és una d'elles. I, si algun club no compleix amb les seves obligacions, que perdi la categoria o que desaparegui, que tampoc seria el primer ni s'ensorraria el món.
dimarts, 1 de juny del 2010
‘Chapeau’ per a Xavier Latorre
Quina moguda a la Federació Catalana amb la decisió del Comitè d'Apel·lació en declarar nuls els enviaments de propaganda que va permetre la Junta Electoral de les eleccions del Barcelona als precandidats Jaume Ferrer i Marc Ingla! És a dir, quina moguda per haver-li donat la raó al ‘diable’ de Laporta, o el que és el mateix, Sandro Rosell.
La decisió de Xavier Latorre ha fet tremolar els fonaments i ha originat un cabreig important entre els màxims responsables d'una Federació que fa només uns dies van signar amb Joan Laporta una generosa subvenció d'un milió d'euros. Com se li ha pogut ocórrer a Latorre poder ‘cabrejar’ o ‘molestar’ a Laporta? Insensat. La veritat és que aquest ex directiu de l'Europa, que no ‘traga' amb res ni amb ningú –per això va marxar del club escapulat, entre moltes raons- li ha dit a la Junta Electoral que no han fet bé les coses ni Ferrer (Laporta) ni Ingla.
Ara com ara, el ‘vicepresident honorífic’ de la FCF no ha obert la boca, i això que les seves paraules caduquen cada hora, encara que aquesta subvenció corre perill. Al temps. Latorre, de barret! Chapeau! El que lamentem és que aquest procés electoral tercermundista al que ha abocat Laporta necessitarà la intervenció dels Comitès en més d'una ocasió. Ara com ara: Felicitats a Latorre.
La decisió de Xavier Latorre ha fet tremolar els fonaments i ha originat un cabreig important entre els màxims responsables d'una Federació que fa només uns dies van signar amb Joan Laporta una generosa subvenció d'un milió d'euros. Com se li ha pogut ocórrer a Latorre poder ‘cabrejar’ o ‘molestar’ a Laporta? Insensat. La veritat és que aquest ex directiu de l'Europa, que no ‘traga' amb res ni amb ningú –per això va marxar del club escapulat, entre moltes raons- li ha dit a la Junta Electoral que no han fet bé les coses ni Ferrer (Laporta) ni Ingla.
Ara com ara, el ‘vicepresident honorífic’ de la FCF no ha obert la boca, i això que les seves paraules caduquen cada hora, encara que aquesta subvenció corre perill. Al temps. Latorre, de barret! Chapeau! El que lamentem és que aquest procés electoral tercermundista al que ha abocat Laporta necessitarà la intervenció dels Comitès en més d'una ocasió. Ara com ara: Felicitats a Latorre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)