Alguna cosa està canviant o alguna cosa es mou al carrer sicilia. Ha fet falta un any encara que ja comencem ser al camí. A les portes d'una Assemblea vergonyosa, a nivell econòmic, es pot llegir amb absoluta alegria -sentiment personal- aquestes línies en El9. Ja sigui que Casals passa de la premsa perquè es creu que és molt més que un mortal. La crítica li rellisca ja que el més important és fer caixa, però, repeteixo, val la pena llegir el que els companys -via Internet desconec l'autor de la secció JOC RAS (Li felicito)-. Repassin i continuem parlant:
Andreu Subies, el vicepresident més important que representa els clubs de fora de Barcelona, i que juntament amb els del futbol sala van donar el triomf a Jordi Casals, no ha estat d'acord amb moltes de les decisions importants que ha pres el president aquest any. Subies, però, no vol un divorci, vol refer els ponts, perquè creu en el projecte encara. Així, ara que s'ha desfet del Benavent, té més temps per dedicar a la FCF, i pensa fer-ho.
I, per cert, un altre dels errors de Casals ha estat la gestió de la seva imatge –aquell barret que portava a l'hivern a les llotges...– No s'ha deixat assessorar, i no ha cuidat les relacions amb la premsa, és més, en recela i veu fantasmes on no n'hi ha. D'això sí que en sabia Jordi Roche al principi del seu mandat, no al final.
Allò del barret és una anècdota. Si a ell li agrada, cal respectar-ho. El que ja mereix una anàlisi més profunda és preguntar-se per quina raó Israel López aguanta que el posi en ridícul en una reunió de junta? per quina raó Subíes sempre queda com 'diable censor' i només surt a les fotos el covard Casals a qui l'espanta acudir La Feixa Llarga? En tinc moltes més encara que m'alegra comprovar com els mitjans de comunicació, que deixaran de rebre subvencions, comencen a despertar llegeixin/escoltin una, dos o tres milions de persones.
