L'Assemblea de la Federació va tenir molts detalls, grans i petits, que mereixeran comentaris per a tots els gustos. Però la compenetració i la identificació d'idees entre els membres de la junta de Casals va brillar per la seva absència. Si deixem en un costat les 'ficades de pota' del tresorer-despistat Rovira, la del despòtic Llaó i el seu pèssim ajudant Camacho, el nerviós Vives... encara que cap no va arribar al pèssim paper del president-viatger, un dels moments més 'interessants' el va provocar, sense voler-ho, un periodista que és competència del multidisciplinari Torres.
Em refereixo al president del Mollet, Feliu Tura, quan li va preguntar Casals i la Federació si l'anaven a recolzar en el seu intent perquè el Tribunal Català de l'Esport posi les coses al seu lloc i no permeti que el mercantilisme prevalgui per sobre de la sanitat i ètica esportiva. L'Aiguafreda va pujar i va vendre la seva plaça al Vic i el Mollet, lògicament, se sent perjudicat. Una vegada més, entre l'esport i els diners, el segon és el primer.
Quan Tura va obrir la boca, va provocar una por aterridora a la taula. Només va reaccionar el polivalent Torres. "Estic d'acord amb tu, però la llei ara diu el que diu, no ens la podem saltar. Ens ho mirarem perquè no es torni a produir", va respondre el sol·lícit col·lega. Tura es va aixecar i se'n va anar. La Federació no li va contestar, una vegada més, a si l'anaven a recolzar en la seva reivindicació davant del TCE.
Mentre, Subíes i Vives es miraven i es preguntaven: Com és possible que aquest digui això si jo he fet el mateix amb el Benavent i l'Ascó? El que diem: no es posen d'acord ni a la de tres encara que també cal dir, sense que li serveixi de disculpa a Subíes, que la seva alcaldessa li 'va facilitar' molt la seva marxa.
