dimecres, 29 de setembre del 2010

Un nomenament innecessari


Vagi per davant i escrit amb tot respecte, solemnitat i sinceritat per al destinatari d'aquesta reflexió: Carles Domènech i Quintana, un periodista de cap a peus, que sap el que és el futbol català des de la categoria més inferior al futbol professional. Això va per davant i, repeteixo, que amb total sinceritat. Dic i escric el que sento. D'aquesta manera respiro i dormo sempre molt més a gust.

Però dit tot el que està dit i escrit, hi ha alguna cosa en el nomenament de Director de comunicació ‘Dircom’ que no m'agrada gens i que, crec, no ha agradat a més d'un company de la professió. Sense cap necessitat d'haver de donar la cara per altres persones a les quals els sobra, ara agafa el 'marrón' de la Federació Catalana. Perquè? Per dur-li el càntir a un tipus la imatge dels quals està per terra? No ho dic jo. Se n'ha adonat que, excepció feta del periodista subvencionat, no li interessa a ningú res del que diu? Ah, sí! El truca Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC1! És un crack! I tu, Domènech, li faràs de xofer o trucaràs també als directors com el teu antecessor perquè li toquin la cresta als periodistes que no escriuen de 'papà' el que 'papà' vol ensenyar als seus nets?

Tu mateix. Tu sabràs, primer, perquè acceptes posar-te en aquets 'rollo' quan, a les primeres de canvi, ni vas anar al MIC 2010 quan eres el directiu assignat per estar amb la selecció catalana amateur. Tu, insisteixo, i només tu, sabràs perquè acceptes ara quan el col•lega (teu, clar) d'EFE s'espanta i no acceptà el lloc que tens ara tu.

Però et justificaré perquè titulo 'Un nomenament innecessari'. Si ets directiu, que ho ets, de la Federació Catalana, ¿acceptes el càrrec de DIRCOM sense cobrar un euro ja que et guanyes bé la vida a Catalunya Ràdio i a la DAMM? No series el primer directiu que cobra de la Federació i, pel que podrem veure, no series l'últim. T'ho dic d'un altra manera: si no cobres ¿perquè li treus aquesta possibilitat a un altre periodista al qual li aniria molt bé aquest sou?

Diu la nota que ha escrit el teu negociat: "Aquest departament estarà a disposició dels mitjans de comunicació per qualsevol tema relacionat amb aquesta FCF".
No perdis el temps. Estàs envoltat de covards que no aguanten ni un cara a cara i el primer és el teu president que s'ha negat sistemàticament a explicar-se amb qui subscriu. I jo el respecto. No l'entenc, però el respecto. Allà ell. A més, la majoria dels que l'acompanyen en aquella junta són/ sou 'palmeros' i molt pocs estan a punt de donar el pas definitiu endavant.

Acabo, estimat (si m'ho permets). Si al nostre company Bernat Bafaluy li han donat una patada al cul a traïció –estava de baixa mèdica i aquest dimecres passa pel quiròfan–, ¿qui et diu a tu que no faran el mateix amb tu quan no facis el que 'papà' ordeni? Cuida't. Sempre teu.

La Mutualidad no necesita dinero


Me gustaría que meditaran conmigo si les apetece perder el tiempo aunque seguro que a ustedes les entrarán las mismas dudas o les puede ayudar a resolver las mismas incógnitas que tiene quien suscribe. Hoy me han llamado dos clubs de Catalunya. Sí, sólo dos. Hay más de 1.000 y sólo me han llamado dos pero... me insisten en la circular que este miércoles de huelga (aunque lleve fecha de 28) han recibido en sus casas.

Un primer vistazo no ofrece nada singular salvo que la Federació catalana informa a sus afiliados del acuerdo con ARESA (Mutua Madrileña), la nueva compañía de seguros que firmó el mega-acuerdo con Casals y compañía. Ni una línea a los dos millones que ASISA reclama.

Sigo: conceptos como “hay que cumplir obligatoriamente”, “las atenciones médicas deben realizarse NECESARIAMENTE en los Centros Concertados y cualquier atención prestada en lugar distinto, no podrá ser asumida ni por ARESA ni por la propia Mutualidad, salvo URGENCIA VITA (peligro de la vida del deportista” e incluso “El uso de la red de hospitales públicos, que no tengan concierto con ARESA, DEBE EVITARSE” (dejo mayúsculas originales) son advertencias más propias de tiempos pasados que del 2010. Claro que también pienso que los clubs catalanes tienen más problemas para preocuparse que la carta que envia la Federació y firma su ”vicepresidente ejecutivo” Lluis Dorado Serrano. Tal cual: “vicepresidente ejecutivo”.

Es decir: ‘Directivo adjunto’, por un lado, y “vicepresidente ejecutivo”, por otro –lo de ‘ejecutivo’ significa que cobra ¿no?-. De hecho, el pasado 1 de Julio ya figuraba con ese ‘título’ en la comunicación donde informaba a los clubs de las nuevas cuotas, pero ahora ya han empezado a darse cuenta los afectados.

Bueno: ya tenemos a tres directivos a lo largo de la historia que llegan como directivos y acaban como profesionales a sueldo. No lo discuto ni lo censuro entre otras razones porque ni soy club ni le pago un euro a la Federació. Allá los clubs y allá quien tira de cargo para recorrer Catalunya. Pero este nuevo nombramiento deja muy claro que a la Mutualidad de Futbolistas les sobra la pasta. Tienen a un presidente entregado, generoso y muy humano como es Casals, un director general (Pardo), un secretario general (Baza) y, además, un ‘vicepresidente ejecutivo’ (Dorado). Otro sueldo, vamos. Eso demuestra que la Mutualidad no sólo no necesita dinero sino que le sobra para pagar más sueldos. Claro que, si no hubiera pasta, Casals respondería con su bolsillo. El Barça toma nota.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Comença la 'gran mentida' del futbol base

Poc o res ens ha informat la nostra Federació Catalana sobre l'inici de la competició a les nostres categories inferiors. Ni una sola línia. Ni una mínima reflexió per part del director esportiu, Joan Vilà, ni per part del de nou nomenat (dit capritxós), J.V. Madolell.

Però malgrat tots els pesars, aquí està la temporada 2010-2011 en honor del dimitit Torres ja que tenia molta pressa per portar aquesta reestructuració endavant. Si no hi havia reestructuració, el futbol base es moria. Doncs, aquí hi ha i, encara que la transparència del president Casals és total, encara estem esperant que ens digui quants equips s'han donat de baixa, quants equips no han tingut ni per pagar les seves fitxes, quants nens han posat el seu mail personal i els seus telèfons com a dades imprescindibles per ser tramitades i a quants, com al 'Diable' Miguel García, els les han perdonat perquè el president va tenir una pujada testicular.

Encara estem pendents de saber quantes fitxes s'han completat amb revisions mèdiques a través de centres homologats, no amb la firma personal de professionals mèdics (Subíes te l'has menjat amb 'patatetes'). Tants i tants dubtes. Per què comencen unes categories i d'altres no? Per què comencen uns grups i d'altres han d'esperar quinze dies? Quant els costarà aquest any la broma de les targetes als clubs? I les pilotes? Bé. Massa preguntes veritat?

El millor és que el 'cap' continuï acudint a la llotja del Camp Nou, recorri Catalunya perquè la seva presència és imprescindible a tots els pessebres i que faci el que li roti. Els seus companys de junta ni s'assabenten ni fan el pas per apretar-li les torques encara que, com no pagui aviat Rosell, més d'un agafarà la mateixa porta de sortida que Torres i sense comunicat oficial. Per cert: president estimat i estimat. Em diuen que Daniel Sánchez Llibre no sembla molt disposat a cedir gratis les instal·lacions de Cornellà-El Prat. Serà així?

dijous, 23 de setembre del 2010

Sólo quedan 7 días y el Barça pasa de todo



www.pelikano.cat

Laporta se fue del club firmando convenios para ayudar económicamente al entorno Cruyff, pero dejando las facturas por pagar

Entre las facturas que dejó Joan Laporta por pagar antes irse hay dos que conducen a Cruyff con un coste de casi dos millones de euros aproximadamente, una cifra que el Barça podría haberse ahorrado o reducido a una proporción correcta y ajustada aplicando un elemental sentido común. Ambos canales de flujo financiero dirigidos al entorno del ex entrenador holandés se abrieron a capricho y con el descaro y frivolidad tan propios del ex presidente Laporta en el uso (abusos) del dinero de los socios del Barça.

No fue hace más de un año, en el momento en que se produjo el relevo en el ejecutivo de la FCF, cuando el Barça de Laporta sintió el repentino impulso de ayudar a la Federació Catalana de Futbol. Su generosidad despertó más tarde, a partir de noviembre de 2009 tras el nombramiento de Johan Cruyff como seleccionador, pero sobre todo después de que el primer amistoso dirigido por el holandés, el Catalunya-Argentina disputado la pasada Navidad, resultara insatisfactorio económicamente.

Durante los seis años anteriores de su mandato, Laporta no sólo no había querido saber nada de la Federació Catalana, sino que, de forma sistemática, había torpedeado sus iniciativas, incluida la promoción de la Seleccio Catalana. Laporta llegó a faltar a varios partidos en el Camp Nou, a impedir la participación de algunos de sus jugadores y a mirar a otro lado cuando, estando él en la Federación Española como vocal, apoyó el hecho de que Villar vetara un partido de Catalunya contra EEUU. Invariablemente, además, había cobrado los gastos de abrir el Camp Nou cuando lo cedía para los partidos de Catalunya, estimados en un 200.000 €. Por no hablar del trato vejatorio ofrecido en determinados momentos, echándolo fuera del palco en pocas palabras, al anterior presidente Jordi Roche.

Sin embargo, Laporta decidió no cobrar esta vez, es decir cargarlo a debe del FC Barcelona, los costes del Catalunya-Argentina pasado, el primero y único dirigido por Cruyff en el banquillo, exhibiendo de pronto una súbita y entusiasta voluntad de colaboración con el ‘fútbol catalán’, el mismo por el que durante todo su mandato había mostrado indiferencia primero y acritud después, hasta una manifiesta hostilidad, aseguran que debido a la relación cordial que Jordi Roche mantenía con Sandro Rosell.

Acaso ese fuera el motivo que estimulara aún más la irracional decisión de Laporta de conceder una subvención a la Federació Catalana de Futbol por un importe de 750.000 €. Fue pensado, decidido y aprobado por él mismo sin consultar siquiera a su colectivo de directivos. Eso sí, Laporta reflexionó que, puestos a pagar, mejor que el dinero lo desembolsara la nueva junta en dos pagos, uno ahora en septiembre y otro en el primer trimestre de 2011, con cargo a su presupuesto. La broma le habrá costado al Barça casi un millón de euros si añadimos el gasto de abrir el Camp Nou. De aquel partido, todos los ingresos por taquilla, derechos de TV y publicidad estática fueron para la Federació Catalana.

El motivo por el que Laporta corrió a ofrecer una subvención hay que buscarlo en el hecho de que el Catalunya-Argentina fue deficitario si se tiene en cuenta que Johan Cruyff, a través de su fundación, se llevaba una cantidad de 1,7 € por espectador, no por entrada vendida, sino por asiento ocupado, eso al margen de los compromisos adquiridos por la FCF de conceder en exclusiva la formación de determinados cursos de formación a través de su academia y de la instalación de las canchas de fútbol en ayuntamientos de Catalunya mediante la participación de unas empresas en concreto. Dicho de otro modo, alguien debía hacerse cargo del déficit generado por este primer partido de Cruyff con Catalunya. Los anteriores habían servido para generar beneficios con destino al fútbol formativo catalán hasta que Cruyff impuso unas condiciones exageradas a través de convenios con su fundación bajo la engañosa propaganda de que había aceptado el cargo de seleccionador sin cobrar un solo euro. Menos mal.

La instrumentalización del Tribunal Català de l’Esport le ha salido cara al Barça
Existe la sensación generalizada de que con esta subvención Laporta pagó al deporte catalán el favor que le hizo David Moner, presidente de la UFEC, con la colaboración necesaria de la Secretaria d’Esports de la Generalita, Anna Pruna, al instrumentalizar el relevo del presidente del Tribunal Català de l’Esport, Roman Gomez Ponti, antes de que entrara en el tribunal la demanda para inhabilitar a Joan Laporta, y a toda su junta directiva, por haber incumplido los estatutos del FC Barcelona al no convocar las elecciones reglamentariamente cuando tocaba antes del 30de junio de 2006.

La tormenta política se desató en el momento en que el Tribunal Supremo ratificó el incumplimiento y la junta se enfrentaba a una más que probable inhabilitación por parte del único órgano sancionador del deporte catalán. Joan Laporta ya había amenazado antes, incluso a miembro del Govern de la Generalitat, con tomar medidas drásticas como cortar los ‘suministros’ a TV3 cuando llegó al TCE la primera demanda de inhabilitación. Esta y las sucesivas demandas habían quedado sucesivamente varadas a la espera de que la justicia ordinaria resolviera por lo civil. Con el relevo de Roman Gomez Ponti por un jurista del agrado de Laporta y de Moner la última demanda fue archivada por entra, aseguró el TCE, fuera de plazo, una barbaridad jurídica según los expertos. Como el deporte catalán está bajo la gestión de una consellería de ERC y en la nueva Federació Catalana de Futbol militaban activos defensores del las Seleccions Catalanes alguien muy importante decidió que a cambio de actuar con prisas en relevar al presidente del TCE Laporta podía plantearse dar una subvención generosa.


Rosell podría proponer a la asamblea si el Barça debe hacer frente a esta herencia o cortarle los suministros
El otro canal, este más directo, de inyección económica al entorno de Cruyff fue descubierto hace poco entre los acuerdos de la Fundació FC Barcelona. Inesperadamente y sin ningún anuncio oficial fue aprobado un compromiso de donaciones anuales a la fundación del ex entrenador holandés, también poco antes de que Laporta agotase su mandato y también con cargo a la nueva junta directiva. El compromiso es por casi 200.000 € con duración hasta 2013 según fuentes próximas. Se trata de la más elevada donación a otra fundación jamás entregada por la Fundació del Barça, una aprobada y decidida bajo la sospecha de que la militancia de Johan en el laportismo más allá del final de su mandato se sustenta en una simpatía por el personaje más que justificada

Por las mismas razones a la inversa, la antipatía que pueda desarrollar ahora Johan Cruyff hacia Sandro Rosell tendrán su razón de ser la posibilidad que éste y otro tipo de acuerdos injustificados, porque no existe ninguna devolución ni retorno para el FC Barcelona, sean sometidos al criterio de la asamblea del próximo día 16 de octubre. Si los socios deciden que estos convenios no reportan al club ningún valor añadido, el FC Barcelona no los abonará o al menos no en su totalidad.

PUBLICADO JUEVES 23/09/2010

dimecres, 22 de setembre del 2010

Madolell traerá el Torneig de Nacions… y la guerra


La actividad del departamento de prensa/relaciones públicas/marketing y varios de la Federació no para. No hay como tener al frente a un presidente juvenil, amante del fútbol playa durante toda la vida y abanderado de la transparencia, la misma que ha llevado a Josep Vicenç Madolell a asumir el cargo de ‘nuevo directivo del área deportiva’ de la Federació Catalana.

Desde su nombramiento personal, digital, personal y caprichoso de Casals, me han caído varios ‘palos’ ya que siempre he considerado al ‘sustituto’ de Torres como uno de los ‘trabajadores’ de nuestro fútbol catalán. Claro que esa confianza la perdí desde el mismo instante en el que Madolell, por disponer de una tarjeta que le abriera los palcos de Catalunya, se echó en los brazos de su amigo Laporta. Barcelona y Gramenet se fueron a los juzgados y ahoran negocian más de 600.000 euros de deuda y algún desinformador destaca en su historial la ‘coordinación’ de ese acuerdo que jamás explicaron ni Laporta ni la Gramenet ni, por supuesto, Madolell.

Lo único que se sabe, ahora, es que los nuevos rectores de la Grama negocian con Sandro Rosell y, se sabe también, amigo J.V. Madolell, que si usted/tú estás en la junta fue por imposición de su amigo Laporta a un presidente que se arrodilló, como usted, ante el ‘Mejor presidente de la historia del FC Barcelona’ y que ahora se vuelve a arrodillar, aunque con ínfimo resultado, ante Sandro Rosell. Por cierto: sólo quedan 9 días para acabar el mes y no han llegado los 375.000 euros de la primera parte del regalo de Jan a la ¿Fundació?, a la ¿Federació?, ¿a Cruyff?


Otra cosa: Mado, con confianza. Reza en su impresionante historial deportivo que ha dirigido a Gramenet, Sant Andreu, TARR e incluso ha sido 'scouting' (eso siempre mola) para el FC Barcelona. Lo dicho:IMPRESIONANTE- y, además, es el delegado de Casals con respecto al mega-super-guay-acuerdo con la Federación China cuyo silencio es cómplice, sospechoso y digno de la transparencia prometida y de la no-transparencia evidente. Además, ¿para qué queremos un señor con ese pedigrí cuando su antecesor era un simple periodista? Polifuncional, sí, pero periodista y sin ninguna experiencia en ningún banquillo como técnico, excepto como monitor de fútbol base y artífice de campus veraniegos.

Bueno. Así lo ha decidido Casals y toda su junta dice… lo que cualquier rebaño a su pastor jefe. Mientras tanto, el señor presidente de la Federació , a quien ni siquiera invitaron a la comida de la Federación Española en Barcelona con motivo del partido de la selección de fútbol sala -¿por qué no le deja usted que brille un poco a Dani Vives, hombre?-, vuelve a vender humo y más humo para los Santos Inocentes. II Torneo Internacional de Catalunya… ¡Boom! ¡Otra vez vamos a dar la vuelta al mundo! ¿Dónde está el famoso Torneig de Nacions? ¿Dónde están los periodistas –a cualquier cosa se le llama periodista- que dedicaban especiales reivindicativos para el Torneig de Nacions? Campoy y el ‘Diablo’ García eran caspa porque peloteaban a Villar y pasaban del Torneig de Nacions? Pidieron la 'lapidación' y, ahora, ¿qué?

Acabo con otra historia de la que espero muchos y buenos resultados. Casals ya ha tocado la cumbre. Ya es ‘Dios’. Un año en el poder es suficiente para menear el ‘rabo’, salir en las fotos junto a los campeones y pensar que el fútbol catalán es él y sólo él, pero el nombramiento caprichoso de Mado va a provocar futuros movimientos e incluso... ¡¡¡ la guerra!!!

Que a nadie le extrañe que al abuelo le den un toque aunque, para que eso pase, algunos tienen que colgar su habitual cobardía en el armario. Dicen que lo van a hacer y que van a por todas. ¡Qué se ha pensado Casals! Pues que la FCF es su cortijo y que por su cortijo ¡Mata! ¿Me entiendes? ¡Mata

NOTA: Amigo, Mado, ¿ha podido usted averiguar si la señorita secretaria invitó a todos los medios al 'pesebre' de la semana pasada o sólo a los amigos? Gracias por su contestación

dimarts, 21 de setembre del 2010

La 'misèria' de Casals és infinita


Estem en crisi. És normal encara que el president de la Federació Catalana, JC, continua demostrant una bestiesa extraordinària. Aquest dilluns es va acomiadar del futbol sala amb la samarreta d'Espanya el gran Javi Rodríguez. El '7' d'Espanya i del FC Barcelona ho va fer per la porta gran a Santa Coloma, la seva casa i davant dels seus.

Ple de VIP's i ple d'amics, com ha de ser encara que més d'un (Casals inclós) no tingui ni punyetera idea de qui es tracta. Va acudir a la presentació de l'homenatge en l'Ajuntament perquè hi havia una fotografia i va anar al Pavelló del 'Jacint Verdaguer' desafiant la pluja encara que, com diuen que porta xofer, no té problemes per aparcar.

Però cal estar a la 'misèria' més absoluta perquè la Federació no li lliuri ni una placa, ni una insígnia, ni un mínim record. Li van passar per la cara aquest oblit el fenomenal president de Marfil Santa Coloma, Vicens García, el president de la Lliga Nacional, Javier Lozano i fins i tot el president del Futbol sala de la Federació Espanyola -Ángel Villar tenia pessebre-, Antonio Escribano. I la Federació Catalana? Es van oblidar? No hi ha diners ni per a una placa?

dijous, 16 de setembre del 2010

El misterio de los chinos y el silencio cómplice


¿Dónde están los chinos? ¿Por qué el polifuncional presidente viajero de la Federació, Casals, no ha dictado a la web de la Federació la visita de la ¿Federación China? ¿Por qué no se ha hecho la foto con el Casals-chino? Nadie dice nada del cuento chino del todopoderoso presidente. Sólo se sabe lo que se sabe.

“El presidente de la Federación de China de Fútbol (CFA) y dos vicepresidentes de la institución fueron arrestados para responder a las preguntas de la policía en el marco de una investigación sobre corrupción y partidos amañados”, se podía leer en El Universal de Caracas el pasado 21 de enero. Un poco más de lo mismo: “El ex presidente de la Asociación China de Fútbol (CFA) Xie Yalong ha sido llamado a declarar en el gran caso de compraventa de partidos y corrupción generalizada que afecta a la liga del país asiático, informó hoy la prensa estatal china. Xie y otros dos directivos de la federación, Wei Shaohui y Li Dongsheng, fueron citados recientemente por la policía de Shenyang, ciudad del noreste de China donde se llevan a cabo las principales investigaciones, añadió el diario en inglés ‘China Daily’“, también publicó El Faro el pasado día 8.

Siento todo este lío pero es lo que hay. Unos chinos estuvieron el lunes en Madrid con Villar (RFEF), con Astiazarán (LFP) y el martes aterrizaron en Barcelona para pasear por Terrassa y Sant Joan Despí. Pero se fueron sin firmar nada, sin ver a Sandro Rosell y eso que Casals anunció, a bombo y platillo, un megacuerdo el pasado ocho de agosto que iba a inundar de millones la calle sicilia.

‘Chao-chin-chín’. ¿Quiénes son los chinos que vinieron y se pasearon? ¿Se atreve Casals a salir, públicamente, y mostrar el contrato que dice ha firmado? ¿Es un farol? ¡Venga! ¿Cuándo llegan los 50 niños? ¿Se los llevará a su casa particular de Llagostera? ¡Venga! A dar la cara, que nos sobra. ¡Vamos! ¡Será por pasta! ¡Vamos, presidente! Cruyff se pondrá muy contento. Utilizan su imagen y su nombre en el mundo entero, no se lleva un euro y ¿no tiene ningún contrato firmado? ‘Chao-chin-chín’, presidente, su silencio le convierte en cómplice del caos.

FOTO: FEDERACIÓ CATALANA DÍA 07/08/210

dimecres, 15 de setembre del 2010

El cuento chino de Casals y las comidas con la prensa

Hay cosas que Jordi Casals está haciendo mal o muy mal o peor. La única decisión correcta es llamar a Joan Vilà aunque no creo (estoy seguro) que el dinero le mueva. Vilà es todavía un romántico y seguro que ni se ha enterado de la movida china. Algo o mucho tiene que saber aunque, si algún día lo quiere explicar públicamente, aquí estamos. Pero vamos con el ‘cuento-chino’ de Casals y del innombrable ex directivo al que sólo sacaremos cuando se le note demasiado el plumero.

El ‘expreso de Llagostera’, apelativo cariñoso e inofensivo de mi compañero Manolo Ayala (‘pintamonas’ o ‘popeye’, como algunos le piropean es destructivo y no nos gusta)- no cuenta la verdad. Una vez más. No cuenta la verdad ni sus pelotas-palmeros tienen ni idea de donde se han metido, con quien se juegan la pasta de la Federació y, especialmente, por qué ocultan la realidad a los clubs que les han votado y a los que no les han votado.

Este pasado martes acudió a la calle sicilia una delegación china. Vayan todos mis respetos, por delante… y por detrás. Aterrizaron dos señores chinos, y una señorita intermediaria asiática-gerundense para hablar con el todopoderoso presidente de la Federació que sigue dando vueltas al mundo. Claro que, primero, los chinos habían estado en Las Rozas con Ángel Villar. Lo cierto es que ni Villar ni Casals, por supuesto, saben distinguir el presidente de la Federación China con el señor chino que tiene el puesto de ‘Todo a un euro’ en la tienda de la esquina. Yo tampoco pero al ‘Expreso de Llagostera’ le dijeron que estos dos señores chinos eran quienes eran y se los llevó de viaje.

¿Objetivo? Traer 46, repito 46 (ni 47 ni 50) niños chavales, darles formación en Catalunya ya que GRACIAS a Casals y a su corte de palmeros el FC Barcelona arrasa en el mundo y la selección española, que en su mayoría reúne a jugadores azulgrana, es el ’top ten’ de este juego. Cogieron de la mano a los chinos y se los llevaron a Terrassa. Allí está el futuro del fútbol catalán y Casals babeaba. “Chí, chí, chao-ching.. fulbol català es el millor del món”. A su lado, también, apareció un personaje que merece capítulo especial: Sr. Madolell. Este prejubilado de lujo, porque hoy en día es un lujo estar prejubilado y poder hacer lo que te gusta –seguro que sin cobrar- y acudir a los campos, gratis, es el encargado de la ‘operación-China’.

Desde Terrassa me cuentan que aterrizaron en la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí e incluso quisieron tener una reunión con Sandro Rosell. ¡El poder de Casals y de Madolell es impresionante! Por supuesto, Rosell elige a sus compañeros de reunión. Cuando se entere, que ya lo sabe, que por ahí aparecen personajes como el ex directivo azulgrana Yuste y secretarios-periodistas habituales, ya se pueden imaginar la respuesta

Final del cuento chino: ¿por qué no explican en la web de la Federació o en Radio Marca (emisora subvencionada) ese megacuerdo supermillonario con los amarillos? ¿Ni una sola línea cuando han encontrado el filón de oro? Madolell… gran amigo de Laporta y el responsable del contrato FC Barcelona-Gramenet. ¿Se acuerdan? Rafael Osuna, presidente de la Gramenet, puede hablar de todo eso y un poco más. Por hoy ya vale de ‘cuentos chinos’.

Habrá más. Habrá mucho más ya que este miércoles Casals, que cada día se monta una fotografía, presentó la nueva línea de ropa de la Federació y, como sobra el dinero, invitó a la prensa amiga a un almuerzo para acercar posturas y dulcificar la imagen del ‘expreso de Llagostera’. La secretaria fue llamando, por teléfono, uno a uno, a los ‘amigos’ de la prensa para el gran ‘pesebre’. Por supuesto, Futbolcatalunya.com no estuvo en esa reunión. Ni fuimos invitados ni hubiéramos ido. Hay compañeros de viaje que tienen que estar muy alejados porque todo se pega. Chao-cho-chin

dimarts, 14 de setembre del 2010

Casals se asusta ante García y corre


La despedida de ese mito del fútbol sala llamado Javi Rodríguez ha sido el último episodio cómico del presidente de la Federació Catalana, Jordi Casals. Como quiera que le gusta más un desplazamiento que a un tonto un lápiz, Casals fue de la mano de su ‘chófer’ a Santa Coloma para salir en la fotografía de la presentación.

Es tan ‘pesebrero’ que no deja al presidente del fútbol sala catalán, Dani Vives –trabajador y nada figurante- ni que aparezca. Corre, corre que te pillo y así se coló en la foto junto a Javi, el seleccionador español, José Venancio López, y el presidente de Marfil Santa Coloma, Vicens García-¿estamos no estamos con el fútbol español?

Por cierto: hay que ser ‘cutre’ para informar en la web del acto de presentación del partido y no citar ni a Venancio ni a Vicens García. Eso lo tienes que corregir Vives porque a Casals el fútbol sala le importa un … por no decir dos o tres, pero tú lo llevas en la sangre y tu amigo Israel López, además, en el bolsillo, algo que no le critico ya que siempre cobrará menos de lo que se merece. Y ¡qué decir de Vicens Garcia! ¡Verdad!

Voy a justificar el titular. Cuando acaba el acto del que el presidente de la Catalana ni se enteraba porque va a tantos sitios que ya pierde el ‘oremus’, salió deprisa y corriendo. Cada vez que ve aparecer al ‘Diablo’, a Miguel García, sí, al ‘Diablo’ le entra un nerviosismo que se deshace. Como quiera que huele mal cuando la realidad se le complica, salió a toda velocidad del acto aunque un compañero (Josep María Roca) le preguntó en los pasillos por el Triangular de la Copa Catalunya 2009. Casals se puso de todos los colores. No supo ni contestar y menos cuando el ‘Diablo’ le dijo al periodista que quien ‘meneaba’ esa historia era el dimitido Torres.

Ahora, Casals
, que esperaba esta semana ¿hoy? la visita de los demócratas chinos a la calle sicilia -¿se acuerdan de aquel megacuerdo?- tiene el canguelo y quiere acabar, de una vez, con la dichosa –me ahorro el calificativo que le puso un ex directivo-Copa Catalunya. Y ya que nombramos a Torres i Lliteras, a quien, por supuesto, jamás volveré a referirme salvo metedura de pata o intervención indirecta. La efectividad de la web ha sido impresionante: ayer dimitió y esta mañana ya le han quitado la foto.

Bueno: ahora queda saber cómo acaba la historia con los chinos, con la Mutualidad, con los datos personales de las fichas –García se ha salido con la suya por lo que todos los demás clubs tienen el mismo derecho-, dónde está esa empresa de aguas que va a traer 200.000 euros más a la FCF etc. Etc…Casals, ¡levántate y anda!, pero no corras

dilluns, 13 de setembre del 2010

La junta de la vergonya

Aquest proper dilluns es reuniran tots els directius de la Federació Catalana en la que es preveu una junta mansa, sumisa i desinformada ja que ‘pinten’ menys que jo al carrer Sicília. Allà només decideix el directiu Torres i des del president fins l’últim -incloc els adjunts- tots són uns ‘palmeros’ als quals el temps posarà al seu lloc. Després vindran els exàmens de consciència, els penediments, les vergonyes per haver recolzat causes on només priva l’interès personal.

No obstant, aquest dilluns seria una bona oportunitat perquè aquells que ens diuen, per darrera, que no estan d’acord amb la dictadura de coll fi de la direcció a la Federació ho deixin clar i que consti en acta. Ningú vol caure en la realitat que Torres pot ser el gran responsable de la lamentable imatge d’aquesta FCF, però el viatger Casals no tindrà on amagar-se, si no esmena el camí, i a tots els altres els correran a ‘cops de gorra’ per voler disposar de targeta, llotja o diferents prebendes que els mantenen en una Federació per a la qual no estan preparats. És molt pitjor.

Cada cop que Torres/Casals, Casals/Torres mouen un dit, la ‘caguen’, amb perdó, tots i TOTS seran els culpables d’una davallada de la qual ni s’enteren. Que lamentable haver d’assabentar-se’n per la premsa dels xinesos i dels no-xinesos! És el que té el poder. Això diuen els que manen. El poder corromp i tot el poder,ho corromp tot.

Roche/Ochoa: cortesia al 50%

Dimecres passat explicàvem el judici César Ochoa contra la Federació Catalana i informàvem del passatge en què l’expresident, Jordi Roche, aparegué, ‘rajà’, però no va tenir la cortesia de saludar ni a Ochoa ni a Ricard Campoy.

El mateix Ochoa parlava que “m’ha sorprès la poca educació de Roche ja que ni em saludà”. Això fou així i el propi Roche no la negà a qui subscriu, encara que em comentà quelcom que crec convenient dir-los a vostès. Tanta ‘obligació’ pot tenir Roche amb Ochoa com Ochoa amb Roche.

És més, qui interposà demanda i cridà, com a testimoni Roche, fou Ochoa, per la qual cosa aquesta mínima cortesia obliga més a la part demandant que al ‘cridat’. Totalment d’acord. Així que ‘donde dije digo, digo Diego’: Ochoa i Roche oblidaren la cortesia.

diumenge, 12 de setembre del 2010

A Casals le asusta ‘El Diablo’ y recula


La ley de protección de Datos va a poner a Jordi Casals y a su junta en su sitio. Ese empecinamiento comercial en condicionar las licencias de los futbolistas catalanes con la información de su dirección telefónica y de sus teléfonos móviles ha hecho que ‘El Diablo’, Miguel García, vuelva a darle un toque a un presidente que cada día pierde el poco crédito personal y deportivo que tiene.

Tras enviarles una circular donde amenazaba a los clubs que, si no daban esa información, no podrían darse de alta –de hecho, Intranet no aceptaba la ficha si no se llenaban esos apartados-, Garcia les instó, por carta, a reestudiar el asunto o acudiría los tribunales. Casals se acobardó, como es habitual, despidió un par de empleados para seguir su línea democrática, e hizo caso omiso hasta que García volvió a dar un nuevo toque. Y, he aquí, que Casals, con fecha del pasado viernes le entra el canguelo y ahora dice otra cosa: “En caso de tener alguna dificultad para obtener la información que se pide a la hora de tramitar la licencia, os pedimos que informen por escrito de los nombres y apellidos de los jugadores que no disponen de teléfono o correo electrónico, y desde la Federación haremos el trámite para la obtención de la licencia”

¡Im…presionante! Lo que hace dos meses era condición indispensable, ahora se baja los pantalones el señor presidente porque el señor García le dice que está incumpliendo la Ley de Datos e incluso la Ley de protección de los menores ya que la mayoría de los futbolistas son menores. Pero, ojo con el señor presidente, que este domingo ‘lloraba’, hombro con hombro, con el presidente de la Gramenet, Rafael Osuna, porque el presidente del FC Barcelona, Sandro Rosell, les tiene que pagar el ‘regalo’ del generoso Laporta. Rosell pagará, pero ‘mearán’, con perdón, sangre Don Casals y don Torres.

Pero no me quiero desviar. El presidente recula y le dice al 'Diablo' el viernes que le diga los nombres de los chavales que no tienen teléfono. ¿Acaso piensa darles la Federació un móvil y, especialmente, habilitarles una dirección electrónica sin que se entere el club? ¿Se atreverá Casals?. La respuesta de Garcia, sólo horas después, fue clarita y, junto a una relación de ¿200 chavales?, porque no han tramitado ni una sola licencia, dice: “Apercibiéndoles que si por su empecinamiento de no anular esos campos que entendemos no deberían ser obligatorios, sino voluntarios, para la tramitación de la licencia federativa via intranet, tomaremos las medidas, tal y como les venimos diciendo reiteradamente, que en derecho nos puedan asistir, haciendo al presidente de la FCF responsable de cuantos prejuicios se pudieran ocasionar, tanto a los deportistas, a este club e incluso a la propia competición”

Atención a la nueva movida del ‘Diablo'ya que puede poner al generoso y sacrificado Casals en la picota. Y, que sepan todos los directivos que aplaudirán este lunes a su presidente aunque no se enteren de nada ni se les consulte nada porque no pintan nada –el primero, Subíes-: todos son y serán co-responsables de los caprichos del Jefe y del Polichinela.

Una cosa más: el año pasado hubo reportaje fotográfico en la Diada Nacional de Catalunya. Esas banderas, esa entrega, esas caras iluminadas han desaparecido. La Federació se limita a escribir una pequeña nota en la web y ni una sola foto no vaya a ser que el jefe del fulbol (Villar) recorte dietas. Eso es cobardía

divendres, 10 de setembre del 2010

Bafaluy, la Mutua, la ‘jeta’ y Jabulani

¡Bestial! Cuatro palos en tan sólo una noticia. A mí me daría vergüenza ser el triste protagonista de una información donde no queda títere con cabeza. Pasen, lean y quédense con la realidad de una Federació Catalana donde ‘Popeye’ es el rey

ARTÍCULO MUNDO DEPORTIVO VIERNES 10-09-2010
Bernat Bafaluy está a la espera de ser intervenido quirúrgicamente

Jordi Casals finiquita a un jefe de prensa que sufre un tumor

Manuel Ayala Barcelona


Jordi Casals presidente de la Federación Catalana de Fútbol, que empieza a ser conocido como el expreso de Llagostera por sus continuos viajes, ha despedido, como ya anunció en su día Mundo Deportivo, a dos empleados, el hijo del mítico conserje Jaume Planas, Carles, y al jefe de prensa, Bernat Bafaluy. El primero llevaba cerca de 21 años en la sede federativa, mientras que Bernat fue contratado cuando Ricard Campoy estaba al mando de la FCF.

En este último caso, el 'humano' Jordi Casals y varios de su séquito, entre ellos el que ordena y manda en la FCF y que trabaja en TV3, Xavi Torres, se han pasado de la raya. Bernat Balafuy debido a los nervios que ha pasado, como consecuencia de que iba a ser puesto de patitas en la calle, cayó enfermo y actualmente está de baja. Ahora debe pasar por el quirófano debido a que sufre un tumor maligno en el recto. A Bernat ni tan siquiera le han llamado para firmar el finiquito y ayer cuando fue a su banco se encontró con la totalidad de euros correspondientes a su despido, que le fue ingresado con fecha 1 de septiembre.

ASISA irá a los tribunales

ASISA, la compañía de seguros que hasta el 30 del pasado junio llevaba la Mutualidad , ha enviado un burofax a la Federación Catalana de Fútbol reclamando una deuda de 2.100.000 euros. ASISA, si no se ponen de acuerdo ambas partes, piensa emprender las respectivas acciones judiciales contra la FCF

Se apunta al carro

Jordi Casals se ha subido al carro con motivo de la trágica, inesperada y llorada pérdida de Jordi Pitarque 'Pita', el jugador del Reus que dejó de existir el lunes por unos paros cardiacos. Jordi Casals ha ofrecido a la selección catalana amateur para rendirle un homenaje en Reus, cuando en su día vetó a la entidad que preside Ramon Alabart por su renuncia a participar en la Copa de Catalunya.

Los balones, una vergüenza

La Real Federación Española de Fútbol obliga a los equipos de Segunda B y Tercera División a jugar con una imitación de los balones que se utilizaron en el último Mundial. Pues bien, los 30 esféricos que la RFEF ha regalado a todos los clubs, que han expresado sus quejas. son de ínfima calidad, ya que los buenos valen alrededor de 120 euros y los que obsequian apenas llega a los 30. La Federación Catalana ha permitido esta burla a los conjuntos de su Territorial

A tots ens arribarà el nostre ‘sant Martí’

Què puc afegir que encara no s’hagi dit? Quin qualificatiu podria resumir l’actuació d’uns personatges, que no persones, que es permeten el luxe d’expulsar, de la manera que ho han fet, a dos empleats de la Federació Catalana. Amb Carles Planas no tinc el plaer de mantenir cap tipus d’amistat tot i que només he trobat gent que m’ha parlat de manera positiva de la seva manera de ser i de fer.

Sobre Bernat Bafaluy ja està tot dit. El pitjor no és que t’acomiadin d’un lloc de treball. És més, fins i tot han d’agrair haver cobrat 45 dies per any treballat ja que ara només són 33, però les formes són fastigosament indignes i només la consciència farà que cadascú dormi com es mereix. L’ambient al carrer Sicília és tallant.

Aquests magnífics empleats que sempre ha tingut i té la Federació estan preocupats encara que poden estar tranquils perquè a tothom li arribarà el seu ‘sant Martí’. A tothom. Fins i tot als ‘titelles’ o als grans ‘amics’. A tothom. Vergonya? Per perdre-la se n’ha d’haver tingut algun cop.

dimarts, 7 de setembre del 2010

On eren els d'ARESA?


Cada vegada que veig la imatge de Jordi Casals i David Moner... (perdó, rectifico). Cada vegada que veig la imatge de David Moner, primer, (president de l'UFEC) i de Jordi Casals, després, no m'ho puc creure.

Tot és bonic i meravellós. Moner, que no va poder ni amb Roche, ni amb Campoy, s'ha portat al seu hort a una Federació Catalana que, a través de l''eficaç' Lluís Dorado, ha aconseguit un mega, super, guay-patrocini amb ARESA, l'empresa d'assegurances de la Mútua Madrileña.

"Ens estalviarem un 38% ", va dir el tresorer Borja Rovira, a qui se li va veure tan desubicat com ho va estar en l'última Assemblea. Ens estalviarem? Per què no hi havia ningú de la miraculosa Mútua Madrileña en la presentació? Si són tan llestos com per endossar-li a la firma de la capital el 'pollastre' de la Mutua, no mereixen sortir també a la foto? Hi haurà una altra desfilada?

Em truquen i m'intoxiquen: "Escolta, han firmat l'acord o tan sols han produït el 'festival? ". Jo no ho sé. Suposo que ho tenen clar, claríssim. Moner sempre ho fa tot d'una manera 'meravellosa' i titllar de matusser a Casals és un insult. Si a aquesta parella afegeixena Dorado i a Borjita, no es pot escapar cap detall encara que quan parli ASISA, l'antiga firma asseguradora de la FCF, pot 'pujar el pa'. On eren els d'ARESA? I jo què sé!

Mal estil i pèssima educació

Però no fa res bé aquesta Federació Catalana? M'ho han dit algunes vegades i encara tinc arguments per demostrar la bestiesa d'uns dirigents que es 'venen' com els salvadors de la pàtria i que, sens dubte, han superat fa temps les 'barbaritats' que van escriure o van comptar anys enrere. Cal tenir malament estil i poca educació per enviar una nota als mitjans de comunicació -cada dia hi ha més en contra, tret dels subvencionats- i donar compte de les dues noves responsables del departament de premsa.

Cal entendre que tornen a mostrar covardia i pèssima educació per dur a terme aquesta iniciativa mentre que l'ENCARA cap de premsa, Bernat Bafaluy, segueix de baixa mèdica. Potser, aquest mètode li hagi funcionat molt bé a Jordi Casals en la seva empresa, encara que el que és fastigós i lamentable és que juguin d'aquesta manera amb persones a qui amb un acomiadament se'ls paga i aquí pau i després glòria.

El que mai no s'ha de fer és amagar-se, vendre 'pena, penita, pena' i 'apunyalar'. Bafaluy encara és treballador d'aquesta beneïda Federació a la qual li 'sobra' milions d'euros. Només fa falta un pas més. O Televisió o Federació? Però la 'pluriocupació' s'acaba i Bafaluy encara podrà anar amb el cap ben alt.

Benvingudes, Regina i Anna! I moltes gràcies per oferir els vostres números de telèfon encara que, quan s'assabentin que parleu amb els mitjans, us pagaran igual que a Bafaluy.

dilluns, 6 de setembre del 2010

El Jutjat uneix els presidents i Ochoa


Tres presidents de la Federació Catalana de Fútbol han estat citats aquest dimecres per part del Jutjat de 1a Instància numero 35 dels de Barcelona després de la demanda interposada per l'anterior President del Comitè Català d'Àrbitres de Futbol, Sr. César Ochoa, contra la FCF que pretén que el seu contracte de serveis sigui nul per falta d'autorització de la seva pròpia Junta Directiva.

Jordi Roche, Ricard Campoy i Jordi Casals acudiran junts -aquesta imatge pot ser molt bonica- per donar la cara davant de la reivindicació que sol•licita Ochoa. Concretament, 16.000 euros ja que Roche li va contractar, Campoy li va ampliar contracte i Casals ho va acomiadar encara que abans va posar a dit Moreno.

El que el futbol no pot unir, ho farà el Jutjat. Interessant cita on quedaran exposats els diferents tarannàs democràtics dels personatges.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Gracias, sr. Presidente por su esfuerzo desinteresado

Mi amigo Paco Riojo está de vuelta de casi todas las cosas. Hace bien. Ya lleva bastantes tiros pegados y los que le quedan por pegar. Pero este domingo tenía interés, inusitado interés por escuchar al todavía presidente de la Federació Catalana de Fútbol, Jordi Casals, un hombre que no para por el bien de nuestro fútbol transparente, democrático y valiente porque siempre da la cara.

Y prueba de esa valentía son sus declaraciones a Paco en su programa ‘Minut 91’ (Radio Unión Catalunya) de este domingo 6 donde no tiene lo que hay que tener para contestarle a Miguel García y, de paso, se acuerda de esta modesta y desconocida web a la que tampoco se atreve a nombrar, gracias a los dioses (¿No habíamos quedado que no la leía nadie?. Eso sí: mete su ‘cuñita’ y llora y llora y vuelve a llorar.

“Yo estoy cumpliendo el programa que anunciamos en su momento. Lo que necesita nuestro fútbol es el contacto directo. Hay que pisar los campos modestos. Es muy majo estar en el palco del Camp Nou o del Espanyol pero yo estuve el sábado hasta las doce de la noche en un modesto club de barrio. Eso es lo que quieren los equipos y estuve en las Masías de Voltregà donde coincidió con el ministro Corbacho” (¿Le diría que Montilla aún no le ha querido ni recibir?).

Decía y digo: escucharle me aburre soberanamente aunque, cuando utiliza ese discurso tan sufrido, tan desinteresado, tan generoso, tan voluntario y tan literario, me pongo a llorar yo también. ¡Pobre president! ¡Cuánto esfuerzo no-retribuido por el fútbol catalán!. A ver si esta semana empezamos a hablar de embargos. Adivina, adivinanza: ¿qué directivo empieza a estar entra la espada y la pared porque no responde a sus deudas? Paquito (Riojo) eres muy buen tío.

Els Jutjats tindran feina amb la protecció de dades

Tot el futbol català sap que la Federació obliga aquesta temporada 2010-2011 a entregar, segons la circular núm. 5 del passat 2 de juliol, tant el correu electrònic com el mòbil del federat per diligenciar les fitxes corresponents. Així ho decidiren els federatius i així ho enviaren als clubs.

Ara que comença el curs els clubs reaccionen i més d’un i més de deu s’han mosquejat i amenacen amb els tribunals pel que consideren un atac a la ‘Llei de Protecció de Dades’ i un evident abús de poder. Tot això, insisteixo, s’ha de traduir en les corresponents demandes que alguns –‘il diabolo’ Miguel García (L’Hospitalet) al capdavant– poden executar en els propers dies.

És més: alguns clubs ens diuen que si no es completen els camps al•ludits (correu i mòbil) no els donen l’OK a la fitxa. La Federació no procedeix a l’admissió d’aquest futbolista ja que no omple apartats que per a la Federació semblen imprescindibles.

Com que el contingut de la ‘Llei Orgànica 15/1999 sobre la Protecció de dades’ és molt complexe i pot ser revisada per tothom, els exposem un extracte. A partir d’aquí clubs i Federació faran el que considerin més convenient ja que l’acord el signen clubs i FCF. Si hi ha algun club que no signa cap contracte amb els afectats i es trafica amb aquesta informació pot haver-hi delicte.

LA LLEI ORGÀNICA 15/1999 – PROTECCIÓ DE DADES

Article 6: El tractament de les dades de caràcter personal necessita el consentiment inequívoc de l’afectat, de manera que per a proporcionar l’email i el telèfon a tercers s’entén que el jugador ha de donar el seu consentiment exprés.

Article 10 : El text legal obliga al responsable i a qui hi intervingui a guardar secret professional.

Article 11: La cessió de dades personals a tercers (en aquest cas la FCF), només podrà fer-se mitjançant consentiment exprés de l’interessat. Es considera nul el consentiment per a la comunicació de dades personals a tercers que no permeti conèixer la finalitat a la qual es destinen les dades.

Article 12: La realització de dades per compte de tercers ha d’estar regulada per un contracte per escrit, establint-se que l’encarregat del tractament només facilitarà les dades conforme a les instruccions del responsable del tractament, que no les destinarà a cap fi diferent del pactat en el contracte, ni les comunicarà, ni per conservació, a tercers o altres persones.

S'atrevirà a dir alguna cosa Casals?


El paraigües de la llibertat és meravellós al punt que es pot ser tot encara que un representi a alguna cosa més que a la teva pròpia persona. Serveixi aquesta entradeta com a aperitiu de la notícia que la web e-noticies.com publica aquest diumenge sota el títol d''Un periodista de TV3 dóna suport a Laporta'.

No passaria res si aquest periodista no fos directiu-president de la Federació Catalana de Fútbol. Directiu-president de la FCF per obra i gràcia de les urnes, sens dubte, i per la pròpia incompetència dels rivals encara que resultaria molt oportú que qui sortirà aquest dilluns a la foto, al costat del president de l'UFEC, David Moner, digués públicament la seva opinió respecte a la presència d'aquest polifuncional personatge al costat de Joan Laporta, un altre exemple a seguir.

Comencen a entendre ja la raó per la qual el 'Millor president del FC Barcelona de tota la història' li va regalar un milió d'euros del soci blaugrana a la Federació catalana un mes abans d'haver d'abandonar el seu lloc? Què pensarà Moner quan vegi que un directiu, encara que es tracti del 'president', proclami el seu democràtic desig independentista? Què li dirà Casals al seu cap (Villar) quan s'assabenti el del 'futbol' espanyol que Catalunya vol estar en el Mundial 2014?

Llegeixin el meravellós article dels companys d'E-NOTICIES.COM

Un periodista de TV3 dóna suport a Laporta

Xavier Torres assisteix a les primàries de Solidaritat amb una samarreta reivindicativa

El periodista de TV3, Xavier Torres, ha estat una de les persones que han assistit a les primàries de Solidaritat Catalana, celebrades en un hotel barceloní. Torres, que presenta el Hat Trick Barça a TV3, és també dirigent de la Federació Catalana de Futbol i mai ha amagat el seu independentisme ni la seva bona relació amb Joan Laporta.

En aquest sentit, el periodista ha lluït una samarreta en la qual reclamava la oficialitat de les seleccions esportives catalanes, amb un missatge on es podia llegir "Catalunya, al Mundial de Brasil 2014".

Moner aconsegueix l'impossible i Casals/Torres aplaudeixen


Els directius-palmeros de la Federació Catalana s'assabentaran el pròxim dilluns 13, a través de la persona del seu generós president, de l'acord assolit amb la Mútua Madrilenya per a la Mutualitat de Futbolistes Catalans, un 'mega-acord' del qual s'han assabentat a través de la premsa. Quina vergonya! I no tenen el que haurien de tenir per agafar Casals i recordar-li algunes cosetes!

Allà ells, però que sàpiguen que són co-responsables de la gestió d'una junta que s'agenollarà davant el totpoderós i equànim president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner. Aquest dilluns 6 hi haurà roda de premsa en l'UFEC i allà es donaran a conèixer tots els detalls, TOTS, d'una operació que ha tingut al futbol català pendent. No obstant això, 'habemus solució' gràcies a l'esforç desinteressat, generós i patriota de Moner, almenys això tinc entès.

La Federació cobreix amb Mútua Madrilenya (Aresa) la sanitat obligatòria de tots els futbolistes federats catalans per una xifra, que ja han filtrat, propera als 5 milions d'euros a l'any. A part, la companyia d'assegurances madrilenya aportarà un patrocini de 600.000 euros anuals. Bestial! Magnífic! A qui cal aplaudir? A Casals? A Dorado? A Torres? A Llaó? A Moreno Delgado? No. Cal 'agenollar-se' davant del corredor d'aquesta assegurança, que no és un altra que la pròpia UFEC, a través d'Unifedesport, la correduria de Moner, creada en el 2003, que, segons es pot llegir en la seva web, "té com a sòcies a 54 federacions esportives". Bé, ara ja té 55.

Moner no va poder ni amb Jaume Roura ni amb Jordi Roche ni amb Ricard Campoy, però Jordi Casals és una altra cosa. És diàleg, transparència i veritat absoluta.

Per tot això, aquest dilluns meravellós es produirà una roda de premsa en la qual Moner ens explicarà la raó que ha portat a firmar per una empresa de Madrid. No hi ha companyies d'assegurances a Catalunya que s'interessin pel futbol català i els seus futbolistes? Ja ho va dir Casals quan es va assabentar que una empresa basca porta la web de la FCF. No hi ha una empresa catalana capaç de portar-la? Després va repetir amb PUMA, es va carregar el contracte amb la firma de roba esportiva i va firmar amb una altra basca! (Astore). Però llavors va callar.

També anirà bé que Moner ens digui per què L'Alianca es queda fora d'aquesta operació i ens 'lliurem' a Madrid. Anirà bé, Sr. Moner, que ens expliqui els irrefutables arguments que els ha portat a pactar amb una firma espanyola, una cosa que no ha d'haver agradat gaire ni al directiu-periodista-president Torres ni a més d'un que viu de 'la sopa boba' en la Federació

Bé, anem al que anem. 'Chapeau' per a Moner ja que Unifedesport compta des d'ara amb la Federació més important de Catalunya i segur que la possible comissió que hagi sortit o surti d'aquesta operació reinvertirà en el nostre futbol català. Aquest és un altre detall que alegrarà enormement al directiu-periodista Torres, ja que sempre ha mantingut una magnífica, excel·lent i meravellosa relació amb David Moner. I, ja de passada, qui sigui, però aniria bé que aquest dilluns aclareixin el futur que li espera a la Federació amb ASISA i el deute proper als dos milions d'euros que encara estan esperant.

dijous, 2 de setembre del 2010

Moreno-digital no respecta les regles

Sorprenent! Em diuen que Xavi Moreno, el president arbitral digital, no sap llegir. Bé, potser sap llegir però no sap interpretar el que llegeix. O tal vegada és pitjor, sap llegir i interpretar el que llegeix però no li ve de gust aplicar el seu propi reglament. En tot cas, és xocant que el cap dels que han de fer complir les regles no compleixi les seves.

El reglament del Comitè d'Àrbitres diu que 'Al final de cada temporada perdrà la categoria, com a màxim, el 12% i, com a mínim el 5% dels àrbitres pitjors classificats. A cada categoria pujarà un nombre d’àrbitres igual o superior al 10% d’àrbitres que la composen, o el nombre més proper a aquest percentatge per tal de no superar el límit màxim de descensos establert anteriorment. El nombre exacte per categoria es regularà amb circulars del CTAFC.'

Resulta que els àrbitres de Preferent eren 70 i el 10% de 70 és 7. Els de 1a Catalana, 35. El 12% de 35 són 4. Per tant, han de baixar 4 àrbitres fins que no hagin pujat de categoria 7 àrbitres. Semblant als descensos compensats dels clubs.

Ara bé, resulta que a les classificacions només apareix un descens del pitjor classificat de 1a Catalana i 3 ascensos de Preferent. No surten els números. Han de pujar més àrbitres fins que no hi hagi 4 descensos. Ho diu clarament el seu reglament.

Què passa? Per què no compleix les seves normes? Prefereix que no hi hagi moviment perquè no se li emprenyin els àrbitres? Després ens queixarem de què no hi ha àrbitres catalans a l'elit. Es clar, amb aquest moviment!

I el que no entenc tampoc és que els àrbitres afectats no s'hagin queixat. Per què no han presentat recurs Joan Fàbregas (Sabadell) i Alberto Gutiérrez Herraiz (Baix Llobregat)? Us escolto, valents!

dimecres, 1 de setembre del 2010

Nervis i obres al carrer Sicília

Corren temps dolents al carrer Sicília i això que Jordi Casals i el seu petit sèquit haurien d'estar orgullosos per haver arribat a aquest superacord amb la Xina pel qual la FCF ingressarà 200.000 euros, però ni així. Han de portar-se a uns 50 nens xinesos, integrar-los a la nostra competició i acabar de tancar un acord amb alguna signatura d'assegurances que mantingui la mutualitat gratuïta.

S'ha signat ja? Crec que no. Lluís Dorado ens hagués informat al detall. Transparència, sempre transparència encara que ara fins i tot el diari SPORT critiqui a la tropa d'una FCF que està en obres. Tal qual! Com és possible que si no hi ha un euro, ens posem de reformes? Tan malament estaven les parets? Segur que la transparència de Casals informarà als seus companys-'palmeros' de l'import d'aquests ‘nyaps’ i de l'empresa que les ha portat a terme.

Ah! És clar. Ja sé. Els nervis vénen pel pagament de 350.000 euros que Sandro Rosell ha de girar a Casals per la ‘gràcia’ de Laporta. Arribaran? No arribaran? Ens presentaran la signatura d'aigua que ens donarà uns altres 200.000 euros aquest mes de setembre?

Segur que sí. Tot està controlat encara que, com a algú se li ocorri llançar la primera pedra, s'armarà la guerra civil. Transparència Casals, transparència! o Rosell no pagarà i, si no paga Rosell, li haurà de dir vostè al futbol català que cal passar per caixa i li pot perillar el 'chollo'.