La violència en el futbol català mai ha desaparegut

Tornem una altra vegada a la càrrega amb la violència i les males maneres en el futbol català. El fet que sigui una plaga mundial no ens servirà mai com a excusa, al igual que atribuir a la societat aquest mal que parteix més enllà d'un terreny de joc, però, si repassen els últims caps de setmana, les suspensions de partits per invasions de camp i les baralles entre rivals van en augment. Insisteixo:: no és un mal d'ara. La història es repeteix.

Hi ha camps assenyalats que no mereixen ser destacats públicament ja que la Federació sap on estan i, lo que sí és reprovable, els qui estan al capdavant d'aquestes institucions. Sense saber exactament quina pot ser la decisió més encertada, el dubte s’hauria d’aclarir immediatament. Un avís, dos avisos i, a la tercera, fora de l'organització. 

Sempre s'ha dit que el futbol no genera violència i sobra qualsevol demostració. Si tots estem d'acord, per què no ens posem també d'acord a esborrar del mapa a aquests clubs que tenen les seves pàgines repletes de successos indignes i lamentables? Segur que la Federació Catalana pot fer una mica més que lamentar-se. 

La paraula del president del Rubí, Josep Alcalá

Dos anys com a president han estat suficients perquè Josep Alcalá hagi sabut mantenir al modest Rubí en una categoria somiada com és la Tercera Divisió. Impressionant. Un pressupost mínim li ha servit a aquest señor, al costat de la seva directiva, per a formar un equip que ha donat uns resultats esportius extraordinaris. Això és indiscutible. Es podrà estar d'acord o en desacord si és lògic o no contractar futbolistes de superior categoria quan ja es veuen els problemes per complir amb els pactes. En qualsevol cas, estem davant d’un problema que només Alcalá i la seva junta han d’explicar als seus socis.

Dimarts passat, 19 de març, Futbolcatalunya.com va publicar una informació que, sota el títol ‘Els impagaments acaben amb les il·lusions del Rubí’, posava al dia una situació que s'arrossega des que va començar la temporada. Només hores després, vaig tenir el plaer de dialogar amb el president del Rubí, qui va mostrar un clar desconeixement de com funciona el món de la comunicació.

Normal. No està obligat. Una altra cosa seria el seu responsable de premsa, qui es permet donar lliçons de periodisme. Però no paga la pena perdre el temps amb qui no ho mereix i només escriu al dictat de qui li paga o li deuria pagar. El Sr. Alcalá passa d'utilitzar la paraula “mentides” a demanar “rectificacions”, després d'admetre que divendres passat van arribar a aquest acord per ajornar el pagament de les quantitats pendents. Si hi ha acord per ajornar és que hi ha deutes pendents, oi? El Sr. Alcalá diu que sí, però no. I diu que tot és “fals”.

Bé farà el senyor president del Rubí repassant les declaracions d'alguns dels seus exfutbolistes, ja que els qui encara són a l’equip se sumen a una nota oficial que parla de bona harmonia i d'inexistents problemes. Millor així. Tant de bo sigui així i aquests “amateurs”, com diu Alcalá, no tinguin cap problema per a rebre les “compensacions” per desplaçaments que van acordar en el seu moment.

En qualsevol cas, Futbolcatalunya.com no només no rectifica sinó que ratifica el publicat aquest passat dimarts i afegeix que aquest impagament té data de caducitat al mes d’abril i això serà molt aviat. Si es compleix la paraula del senyor president del Rubí, perfecte. Si no és així, els jugadors, que ara callen oficialment i es limiten a signar el que els posen per davant, potser parlen i deixen retratats a Alcalá i la seva junta. Però no serà així. Segur.

Carta Oberta del futbol sala català pel Sr. Subies

Carta Oberta al Sr Subies en referència al futbol sala de Catalunya (Doblepenalti.com)

Benvolgut Sr.Subies,m'atreveixo a escriure-li aquest missatge perquè vostè com màxim mandatari de la F.C.F. posi fi a la quantitat d'abusos i atropellaments que ens té sotmesa la LCFS als clubs catalans.
Fent una mica de memòria vostè fa un parell d'anys sent Vicepresident va provocar una dimissió en ple de la Junta Directiva de la F.C.F. per no estar d'acord amb les formes i abusos econòmics suposadament del que fos fins llavors President sr. Casals,sinó estic mal informat vostè ja fos vice-president amb l'anterior president sr. Roche i amb el sr.Campoy, després d'aquests petits aclariments entrem en matèria, observo amb gran estupor que en l'operació neteja que ha fet vostè en tota la F.C.F. hagi deixat al comandament del futbol-sala al sr.Calle veig que vostè no ho coneix bé, aquest sr. ja en epocas del sr. Israel Lopez (aquest si mereix un capitulo apart) campaba a pler pel futbol-sala català i ara ens trobem a dit subjecta com maxim responsable del futbol-sala català(estara amb mi que el de la LCFS és una pantomima) se esta dedicant a amenaçar i extorquir a tots els clubs que no li són afins,amb sancionar a tot aquell que no tingui les banquetes en regla i sobretot als clubs com és el meu cas que per motius econòmics estem en l'altra federació FCFS,tot això es pot arribar a entendre com a fonament de base, la qual cosa penso que no és de rebut és tot el que li vaig a explicar a continuació:aquest sr. esta present en tots els cursos de monitor que es realitzen en tota Catalunya, a més de fer classes en primer segon i tercer nivell d'entrenador(sospito molt que no tingui la titulació per a això últim)pel que jo puc entendre això si que és un afany recaptatori especialment per a la seva butxaca(crec que algú que aquesta al capdavant d'alguna cosa com LCFS no hauria d'impartir classes)crec que per ser President rep una compensació econòmica i amb aquesta ja tendria que tenir suficient,però miri per on sr. Subies encara queda alguna gent honrada en la F.C.F. i després de més d'un any i mig d'indagacions ens trobem que la Sra. MONICA ZAPATA en concepte de seleccions territorials rep un sou mensual de 1200 euros i vostè es preguntés a l'igual que jo em preguntès qui és aquesta SRA. doncs molt fàcil és la SRA. que está casada i mare dels fills del Sr.CALLE,aquesta SRA. ni se li coneix ni se li a vist a cap seu federativa treballant.
Sr.Subies espero que vostè no sigui coneixedor d'aquesta informació i si no és axi investigui que a vostè li sera molt més fàcil que a la meva persona i si al final tot això fos cert el que esperem és que no tan sol destitueixi al sr.Calle sinó que ho fulmini immediatament i desmonti el quiosquet i si per contra vostè estigués al tant d'aquesta informació deu vosté de tenir un greu càrrec de consciència, no fa falta que li recordi el que va motivar el seu cop d'estat al sr.Casals.
Finalment volgués comentar-li que com catala que sóc tampoc puc entendre que el sr.Calle estan al capdavant de ningun comite de la FCF sigui castellà parlant anti-català i una cosa molt important anti-culé (evidenment es madridista confeso),li recordo que tant vosté com la seva Junta són tots catalan- parlants i en molts casos nacinalistas catalans i pel que fa al F.C.B. vostè pensarà que un pot ser de l'equip que vulgui(totalment d'acord)però fa poques dates vostè va signar un acord econòmic amb el F.C.B. per fomentar el futbol base i la formació dels jugadors/as de la F.C.F. no se que pot pensar el President Sr.Rosell que entre els seus hi hagi tipus com el SR.CALLE i SRA. emportansen els calers a mans plenas, sense ser respetuosos amb els catalans.
Finalment se perfectament que demà mateix comencera una caça de bruixotes com sempre per sapigue qui ha estat el club que escriu tot això i comencessin a sospitar d'aquest de l'altre i el de més alla i comencessin els arbitratges sospitossos pels clubs que no son amics(un altre cas apart el tal Sr.Palomo fidel escuder del sr.Calle) només espero que abans de sapiguer qui sóc, us facin tot aixo que us merexeu que no es un altre cosa que us fotin a la “CALLE”.
FIN DEL CAPITOL PRIMER......continuará.

Albert Valentín i les disfuncions del FC Barcelona

Ni és la primera ni serà l'última vegada que els serveis tècnics del FC Barcelona s’equivoquen el seu camí. En aquesta ocasió tot és susceptible d'empitjorar quan el diàleg, cara a cara, brilla per la seva absència i tot queda relegat als mails, whatsApps o qualsevol canal on, sobretot, qualsevol evita veure la cara del seu veí o company per gelosia o per una mania absurda.

Aquesta introducció representarà la surrealista situació que va tenir aquests dies als senyors Albert Puig, Josep Boada i Albert Valentín com a protagonistes. La decisió de FIFA de suspendre les llicències dels jugadors estrangers de la base va fer que Puig i Boada demanessin a tots els tècnics col·laboradors una cosa molt lògica: confeccionar una llista de jugadors europeus o extracomunitaris que estiguin en categories inferiors o en les primeres plantilles de 1ª i 2ª. Fins a aquí, tot normal.  

Hi ha un problema important i el departament formatiu es mou per buscar solucions. Però la còpia de l'escrit li va arribar l'endemà a Albert Valentín ‘mà dreta’, diuen, d'Andoni Zubizarreta i aquí va començar l'embolic. Ni 24 hores. Valentín es va cabrejat i va ordenar reexpedir un altre missatge on es digués que tot quedava parat per una “disfunció del departament”. És a dir: el que els senyors Boada i Puig van decidir, perquè podien, no valia gens perquè així ho considera Valentín. Clar que aquí no va acabar la història. 

SÏ, SÏ, lo que estan pensant: tercera reexpedició als tècnics ajudants o observadors que el Barça té per  Espanya amb nova correcció. Així doncs, ja saben: a buscar jugadors europeus o extracomunitaris que estiguin en categories inferiors o en les primeres plantilles de 1ª i 2ª. I Valentín?

Col·laboració Barça-Federació... sense preguntes

Tant temps esperant que es produís aquest acte de col·laboració entre el FC Barcelona i la Federació Catalana i, quan s'acorda, ho duen a terme en la més estricta intimitat, sense periodistes, sense preguntes, sense publicitat. Heus aquí una nota oficial que suposo no haurà programat ni dirigit l'amic d'Andreu Subíes (com es diu???? Puig?? Putxi?? Puigci??) i ‘cap a una altra cosa’. 

Subies va al Camp Nou on es troba sempre tan a gust, menys quan topa amb el seu amic, aquest tipus que diuen que porta la comunicació del club encara que mai comunica ni el que ha de comunicar, es porta a l'inseparable i impagable ‘soccer beach’ (Raül Sus) i signa un acord pel qual vam estar a punt de ‘matar’ a l'innombrable expresident del FC Barcelona (res a veure, espero i desitjo). 

No censuraré aquesta signatura ni que Barcelona i FCF vagin de la mà. Faltaria més. El que sí censuro és que el president de la FCF, al que tant li agrada sortir a la foto, es brindi a aquestes pantomimes on el futbol català no sap exactament a què obliga aquesta signatura. Ah! Roura i Tito deixaran als jugadors del primer equip del Barça SEMPRE….! Val. O quan li surti de les pilotes… blaugrana? I quants diners rebrà la Federació per al seu futbol formatiu? Hagués estat una bona ocasió per preguntar tant a Barça com al senyor Andreu sobre la informació d'El País d'aquest passat dijous on es parlava que “prop de 15.000 fitxes avalades per la FCF haurien de ser revisades perquè assenyalen a fills de famílies immigrants sense legalitzar els seus papers de residència”. Entre aquestes fitxes estan molts futbolistes blaugrana. Aquestes preguntes les podrien contestar, sense problemes (segur) el directiu Jordi Mestres, Andreu Subies o fins i tot el meu amic ‘soccer beach’.  

Les ombres de la Segona Gala d’Estrelles del Futbol Català

La segona gala del futbol català va ajuntar els deu premiats per la Federació Catalana i un nombre il·limitat de presidents, directius i personatges coneguts del nostre futbol. Abans de l’inici del solemne acte l’atenció no residia a la sala de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, sinó a 6,7 quilòmetres Diagonal amunt, al Camp Nou. L’absència de Sandro Rosell va ser ‘esmenada’ per una àmplia comitiva blaugrana, que va acaparar totes les mirades. Precisament un dels que la formaven – Lionel Messi – es va endur la primera gran ovació de la nit quan un altre ex-blaugrana com Gerard López enunciava que el crack argentí havia fet acte de presència.

Els preàmbuls van deixar pas a l’entrega de guardons i als corresponents vídeos de presentació dels premiats. Pel que fa a aquest aspecte cal destacar la brevetat dels de les premiades femenines – Anna Costa i Sandra Vilanova – que constaven solament d’uns plans gravats en els respectius entrenaments. La resta de protagonistes, tots masculins, en canvi, van disposar d’uns vídeos de presentació amb imatges molt més extenses i espectaculars en plena competició.

Ambdues premiades, però, van compensar-ho amb missatges contundents a diferència dels premiats procedents de la comitiva del Barça, que no van sortir dels tòpics als que ens tenen acostumats. Almenys van poder parlar més que no pas els bons de Baruc Nsué (Manlleu) i Xavi Jiménez (Sant Andreu). Una pregunta per a cadascú, imatges dels seus gols i l’entrega del premi van ser el que van rebre per part de l’organització. Cal recordar que prèviament Gerard López i Sergio Busquets van ‘tenir temps’ de donar uns tocs de pilota, circumstància que potser va impedir que Baruc i Xavi Jiménez tinguessin més protagonisme.

La darrera va succeir amb l’aparició de tretze nens amb les elàstiques dels equips catalans de Primera, Segona A i Segona B. La voluntat de l’acció era reconèixer el futbol base, però els infants només van tenir trenta segons de glòria. Mig minut fins que un grup musical va posar-se davant seu, impedint que se’ls veiés més.

Totes les ombres de la gala van produir-se a les referències al futbol femení, el futbol modest i el futbol base. Casualitat o no, la majoria dels representats d’aquests van quedar-se a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm una vegada acabada l’entrega de premis. De la comitiva blaugrana, ni rastre.

PER: JORDI MESTRES I RIUS