Tornem una altra
vegada a la càrrega amb la violència i les males maneres en el futbol català.
El fet que sigui una plaga mundial no ens servirà mai com a excusa, al igual que
atribuir a la societat aquest mal que parteix més enllà d'un terreny de joc,
però, si repassen els últims caps de setmana, les suspensions de partits per
invasions de camp i les baralles entre rivals van en augment. Insisteixo:: no
és un mal d'ara. La història es repeteix.
Hi ha camps assenyalats que no
mereixen ser destacats públicament ja que la Federació sap on estan
i, lo que sí és reprovable, els qui estan al capdavant d'aquestes institucions.
Sense saber exactament quina pot ser la decisió més encertada, el dubte s’hauria
d’aclarir immediatament. Un avís, dos avisos i, a la tercera, fora de
l'organització.
Sempre s'ha dit que el futbol no genera violència i sobra
qualsevol demostració. Si tots estem d'acord, per què no ens posem també
d'acord a esborrar del mapa a aquests clubs que tenen les seves pàgines
repletes de successos indignes i lamentables? Segur que la Federació Catalana
pot fer una mica més que lamentar-se.
