Encara sota els
efectes de l'última edició del MIC es fa molt difícil repassar amb estudi
crític el que és més que un clàssic del futbol. Hi ha qui pot pensar que el
periodista està massa mal acostumat i que hem passat de la inquietud i de la
reflexió a la comoditat i a la floreta ja que dóna millors rèdits. Que cadascú
parli per la part que li toca encara que el millor que es pot dir d'aquesta
XIII Edició del MIC és que el llistó que es van marcar en el seu moment els
seus inventors (Pep Colomer i Juanjo Rovira) es manté molt alt.
Amb només això
ja és suficient per agrair les atencions que dispensen als mitjans informatius
desplaçats a la meravellosa Costa Brava. També resulta molt difícil que un
periodista mogui el cul de la cadira i cada dia més ja que les condicions
professionals han baixat de la precarietat a nivell general. Però, els qui
tenim la sort de comptar amb mitjans lliurats al futbol base, ho passem molt bé.
No cal convèncer a ningú perquè pugi a veure el MIC. Tothom sap el que es trobarà
encara que no hagi acudit mai. És la fórmula de la ‘Coca-cola’ que Colo i
Rovira van posar en acció i que tan bon resultat ofereix.
No parlaré d’un club
determinat ni d’un futbolista o tècnic o colaborador en particular. Tampoc direm quants intermediaris
han passat aquests dies per la
Costa Brava ja que la llista és interminable. El que sí li
direm és que l'únic secret que té aquesta cita amb el futbol base mundial té a
més de dos-cents ‘Roviras’ que ho fan possible amb els ulls tancats. Les múltiples
innovacions que ofereix la tecnologia és una assignatura que, per descomptat,
superen amb matrícula d'honor. Llàstima que les televisions públiques tornin a
mostrar els seus interessos comercials per sobre del que és una gran cita amb
el món del futbol que tots estimem encara que això només li correspon a els qui
governen aquest complicada màquina.
En el que concerneix a l'organització del
MIC només animar-los al fet que continuïn així que ja és molt. I, per
descomptat, donar les gràcies a aquests ‘200 Roviras’ que es desviuen per uns
mitjans de comunicació que, de vegades, fins i tot compleixen amb la seva
obligació.
