23.54 hores. Repasso la web del Santboià i no
apareix cap rectificació, matisació, disculpa o, simplement, ratificació de les
dures paraules del tècnic del primer equip, Quim Ayats, després de caure aquest
passat diumenge davant el Vilassar de Mar. Duríssimes paraules de l'entrenador
que, suposo, haurà dit a la cara als seus futbolistes. Segur que ha estat així
perquè el seu empipament davant del micròfon de Laxarxa (gran Ignasi Trapero)
va ser notable.
Per si algú s’ho ha perdut. “Ah! Però avui ha jugat el
Santboià? Navegaven per allà (pel camp), sense ànima, sense cor. Sóc el tercer
entrenador aquesta temporada, pot venir la quart o el cinquè, s’ho he plantejat
a la junta... Ho sento: quan no es vol, no es vol”, va vomitar sense que el
periodista frenés, com ha de ser, la que Ayats portava dins. “No estan acostumats a lluitar ni per ells mateixos
ja que estan en un club que està al dia, no els falta gens de res i no lluiten
ni per ells mateixos. Estic molt dolgut”, va carregar contra una plantilla que
porta un triomf a domicili en dos mesos.
Sense treure ni un gram de
responsabilitat a la plantilla, el senyor entrenador, que afirma portar “15
anys” en aquest ‘negoci’ s'ha equivocat greument. Ni en calent, ni en fred. A
deu punts del descens! A deu! Encara que pot ser més greu si també cau el quart
per la cua, per descomptat. No entenc com un veterà i cerebral Ayats es deixa
portar per uns resultats per molt caòtics que siguin encara que estic convençut
que tot el que va dir fria i serenament a ‘Laxarxa’ ho va repetir als seus
jugadors. Si no ha estat així, aquesta ‘motivació’ pública pot animar o fer
reaccionar a algú?
