Aquest dimecres es disputen a Tarragona les flamants semifinals de la
Copa Catalunya, una competició de clubs que hauria de dignificar el nom
del país. Una competició on s'accepta que dos clubs es plantin en
aquesta ronda pel fet de ser de Primera Divisió, si no és directament a
la ronda final, com va passar ara fa uns anys en aquell lamentable
espectacle que es va organitzar a Sabadell, del qual després parlaré.
Un dia abans d'aquestes semifinals, el company Toni Castro ha realitzat un interessant recull d'opinions a La Xarxa Ràdio,
l'emissora d'abast català que, per temps i espai, millor tracta el
futbol català ara per ara, amb un propòsit constructiu: buscar solucions
a una competició que només fa que rebre crítiques per tot arreu, en
bona part ben merescudes. Hem parlat periodistes i també membres dels
clubs participants. Feia gràcia escoltar Pere Gratacós per part del Barça com si fos Perry Mason
quan intentava defensar a un clar culpable davant el tribunal de torn.
Però és normal. És la seva feina i s'ha d'entendre, encara que crec que
si encara fos entrenador del Figueres, diria les coses de manera
diferent.
Després d'escoltar totes les opinions, crec
que la solució no és a les mans d'una Federació Catalana acovardida amb
els grans per motius que es poden entendre en la situació de crisi que
vivim. Andreu Subíes (com la majoria dels seus antecessors en el
càrrec) no gosa aixecar la veu al FC Barcelona i accepta submís que el
club fixi una data per la disputa de les semifinals i que, dies després,
aparegui el portaveu de la directiva i digui que qui participarà serà el filial.
Com també va baixar el cap quan el mateix Barça es va carregar
l'avortada Supercopa de Catalunya, amb les mateixes excuses. I també el
baixaria si l'altre club català de Primera, l'Espanyol, esgrimís els
mateixos motius. Ara no ho fa perquè l'equip d'Aguirre no pateix
les angúnies de la zona baixa. Però pregunto: si en aquests moments els
blanc-i-blaus estiguessin, per posar un exemple, a la posició que ara
ocupa el Celta a la classificació de Primera, presentarien el primer
equip a Tarragona o farien servir la 'carta filial-macedònia d'equips'
que ara presenta el Barça?
Siguem clars. La Copa
Catalunya no interessa els grans de cap manera. No els ha interessat
mai. I per això crec que la solució és a les seves mans. És molt
senzilla. Només cal comunicar a la Federació Catalana de Futbol que
agraeixen la deferència de posar l'equip directament a les semifinals,
però que entenent que ja disputen massa competició al llarg de la
temporada, no creuen que poden presentar una formació digna del primer
equip en cap moment perquè no hi ha dates que els hi vagin bé. Dit en
altres paraules, retirar-se de la competició 'sine die'.
Però és un pas que ha de donar el Barça. La Federació Catalana no el donarà mai perquè no voldrà fer-ho mai. Ni amb Subíes ni amb Roche ni amb Casals ni amb Roura ni amb Campoy ni amb Angela Merkel (si
un dia presidís la Catalana, és clar). Si no ho ha fet després dels dos
episodis que hem viscut en menys d'un any, no ho farà mai. En aquest
sentit, considero que l'Espanyol també hauria de fer una reflexió i
pensar si pot competir dignament o no. Si es planteja presentar els seus
primers espases o bé un equip de circumstàncies per a justificar-se.
No
serien els primers a fer-ho. Molts clubs modestos han renunciat a la
competició temps enrera i per causes semblants, perquè no els venia bé
jugar per manca d'efectius, dates de disputa dels partits... o desacord
amb el sistema de competició. La Copa Catalunya l'ha de jugar el club que hagi fet mèrits esportius per a disputar-la i QUE VULGUI JUGAR-LA. Si el Barça, l'Espanyol o qualsevol altre club considera que no la pot jugar en condicions, es retira i punt.
La
Copa Catalunya ha de ser una festa del futbol català, a la mida dels
clubs més modestos i no d'uns grans als quals els importen molt més
altres competicions. Palamós, Andorra, Europa, Balaguer, Terrassa,
Nàstic, Sant Andreu... ells sí que van celebrar els seus títols com
calia, ells sí que es van sentir orgullosos de participar en aquesta
competició, malgrat que encara que la guanyessin, sabien que a l'edició
següent no tenien cap mena d'avantatge i havien de sortir quan els
tocava, mentre veien com Barça i Espanyol seguien tenint la 'dispensa'
de les semifinals... o de la final, com va passar a Sabadell l'1 de
desembre del 2010. Es va muntar un 3x1 per a decidir el campió entre el
CE L'Hospitalet, l'Espanyol i el Barça. Per motius televisius, la FCF va
acordar que l'ordre dels partits ja quedava establert sense esperar al
resultat del primer, com es fa en tots els 3x1. Primer, Hospi-Espanyol.
Segon, Espanyol-Barça. Tercer, Barça-Hospi.
I què va
passar? Doncs que l'Espanyol va guanyar els seus dos minipartits i, per
tant, es proclamava campió abans que es jugués el tercer minipartit....
que es va haver de jugar igualment. El punt final a la gran pallasada va
ser la cerimònia de lliurament de trofeus, a la qual es va quedar un
representant de l'Espanyol, ja que la resta ja havia marxat de la Nova
Creu Alta. Un ridícul en tota regla que va tacar encara més el nom
d'aquesta competició.
Senyor Sandro Rosell, és hora de donar un pas endavant i ser conseqüent amb les decisions que pren el club. No és digne que el FC Barcelona presenti l'equip filial a les semifinals d'una competició que porta el nom del país
i que hauria de tenir la seva importància. Si no la té per a vostés,
pleguin d'aquesta competició i deixin tranquils als modestos. Aportin el
que considerin que han d'aportar a la Federació Catalana pel foment del
futbol formatiu, però no destorbin, no entorpeixin el desenvolupament
d'un torneig que altres clubs es prenen seriosament. Tots hi sortiran
guanyant.
