divendres, 30 de maig del 2008

Enhorabona, nois!

Ho heu aconseguit, amics de la Federació! Sou uns campions! Aquest dijous ja sortia l'eliminatòria de promoció d'ascens a Primera Territorial dels grups de Lleida.

Oi que costa ben poc fer les coses bé?

Apa, felicitats de nou! I, un altre cop, de res, amics. Sempre al vostre servei.

dimecres, 28 de maig del 2008

Sííííííííííííííííííííííííííí

Sííííííííííííííííííííííííííí, sííííííííííííííííííííííííííí, sííííííííííííííííííííííííííí! Miracleeeeeeeee! Segona nova exhibició en menys de 24 hores! Ja tenim penjades les dades de Girona i Tarragona (només falta Lleida, ànims nois!) a les promocions d'ascens a Primera Territorial al flamant web federatiu!

És realment lloable que tinguin aquestes iniciatives tan ràpides perquè, és clar, descartem que hagi estat perquè llegeixen aquest blog i són alerta de les nostres denúncies.

Sort que no existim i no signifiquem res. Que si un dia arribem a existir...

Ah! De res, amics de la Federació. Sempre al vostre servei.

.

Han fitxat el Màgic Andreu?

Tatatatxaaaaaaaaan! Ale hop! Denunciem en aquest blog que manca un Campionat de Catalunya per incloure al magistral web federatiu i aquesta nit, a la 1 de la matinada, comprovem que -oh, sorpresa!- ja es pot consultar. Màgia potàgia. Potser es posaran alguna medalleta com el Màgic Andreu quan fa una de les seves grans actuacions.

Quina llàstima que els seguidors d'aquests equips no han pogut saber, mitjançant la fantàstica i flamant web federativa, els horaris dels partits del Campionat de Catalunya Juvenil del darrer cap de setmana i ho han hagut de fer per aquest modest web que no existeix per la FCF i que es diu FutbolCatalunya.com.

Ara ja només falta que la Federació se'n recordi de que no només és la Federació de Barcelona i es decideixi a incloure, a les promocions d'ascens a Primera Territorial, les que es disputen a Lleida, Girona i Tarragona, que es veu que també existeixen. Vaaa, feu un últim esforç, que ja s'acosten les vacances.

.

dimarts, 27 de maig del 2008

Minuts musicals

Pregunta sense resposta

Algú sap on ha publicat la FCF al seu web els aparellaments i els resultats del Campionat de Catalunya Juvenil?

Nosaltres, no.

En tot cas, a FutbolCatalunya.com sí que els hem penjat. De res, amics de la Federació.

dilluns, 26 de maig del 2008

President Benach, està vostè errat

Llegeixo, sempre que puc, la columna del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a Mundo Deportivo. Fins i tot des d'abans de ser President del Parlament sempre m'ha cridat l'atenció aquest reusenc, que exerceix com a tal i amb orgull de la seva procedència. Però he de reconèixer que diumenge 25, després del Catalunya-Argentina, vaig pensar: al president Benach li han colat un gol -o uns quants gols- per l'escaire. Escriu Ernest Benach: : “Jordi Roche no ho ha tingut fàcil al capdavant d’una de les federacions més complicades que existeixen, però coneixent una mica el món del futbol, i no només de llegir els diaris, crec que puc expressar amb tota sinceritat dues idees. La primera, en Jordi Roche ha estat un bon president de la FCF. La segona, amb Jordi Roche, la internacionalització del futbol català ha fet passos que mai abans s’havien fet. Bona feina Jordi i sort en el futur”.


És en l'única cosa que estem d'acord, President: sort en el futur i moltes gràcies per dedicar tres anys al futbol català. És clar que, com ho ha fet tan bé, el podríem nomenar futur ‘Secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya’. Llavors veuria quin bon gestor! I quin tarannà tan harmoniós té el gairebé ex president de la Catalana!

¡Manda huevos, Roche, manda huevos!

Uno, dos, tres...... cien mil... un millón y sigo contando. Hay que tener, ¿qué es lo que hay que tener? ¿Cara? ¿Jeta?¿Mala memoria? ¿Un poco de todo? Vuelvo a contar....21 días y el todavía presidente de la Catalana se irá del fútbol catalán. Ojalá sea para siempre porque leyendo sus mensajes, a través de la web que paga el fútbol catalán, parece que vaya a seguir. Este es capaz, digo de seguir, lo mismo que es capaz de volver a abrazarse a Mateo Alemany. Lo ha demostrado. Pero cuando su jefe de propaganda le escribe en la web: “Estem avançant cap a l’oficialitat, a l’octubre tindrem estudiats diferents formats. L’any que ve, ara que tenim llibertat de dates, ja s’ha de poder disputar la Copa de Nacions", se me eriza todo lo erizable de mi cuerpo.

Un tipo que ha pasado de todo cuando la selecció amateur catalana ha jugado en la lejanísima Tarragona (no fue ni a verlos, como no ha ido a ver ninguna selecció inferior -no había foto ni tele-), un tipo que no ha sido capaz de llamar a los amateurs -por teléfono- para felicitarles, un tipo que no sabe ni siquiera con qué jugadores se puede contar para jugar la Copa Regions UEFA, un tipo que les escatimaba hasta las camisetas y los gastos de gasolina a los jugadores, ÉSTE, se permite hablar de futuro. Roche, vete, cállate y no harás más el ridículo. Como dijo un político, ahora que tanto te gusta salir en las fotos con los políticos: ¡Manda huevos, Roche, manda huevos!

Por cierto, me dicen que tu vicepresidente de L'Hospitalet y tu tesorero de Cornellà te están preparando una fiesta-homenaje en el Baix Llobregat. Con lo que a ti te gustan las fiestas y los halagos. ¿Irás? Seguro que sí.

Jordi Basté: "És un balanç que no mereix el meu país"

Impressionant: el gran Jordi Basté ja està fart de l'actual model i ús de la selecció catalana de futbol. Val la pena llegir-lo. Una cosa Jordi: el teu col·lega, Jordi (Roche) diu que els diners que es generen van al futbol base català. I els diners que paga TV3 d'on surten? De la butxaca de Roche, només?. LLEGEIXIN, si us plau.....


Jordi Basté: "És un balanç que no mereix el meu país"
Sobre els espectadors del Catalunya-Argentina

Els seguidors argentins van respondre al partit
El periodista Jordi Basté ha escrit en un article d'opinió al diari Avui que "42.000 espectadors, dels quals 10.000 eren argentins, és un balanç que no mereix el meu país i que ningú no ens vengui sopars de duro. És molt trist. A més, a la mateixa hora que dos equips catalans de bàsquet es jugaven a pocs metres la semifinal de la Lliga, Catalunya posava costelles en una brasa que comença a no cremar prou". Basté considera que "la festa" és "una fórmula esgotada". Basté afirma que "no podem muntar un partit calcat cada any, plorant les absències històriques (Puyol al Barça, Tamudo a l'Espanyol), pactant amb Espanya (Xavi, Cesc Fàbregas, el mateix Puyol), acceptant jugadors nascuts a Albacete (Iniesta), amb baixes sospitoses (Oleguer) o amb estranyes decisions (Bojan)". El director d'El Món de RAC 1 també es queixa del paper dels polítics: "Prou del sistema lloro dels polítics de repetir que no hem d'apagar la flama quan la majoria de gent a qui preguntes com veu el futur de les seleccions et diu que l'oficialitat no la veurem mai". (Reproducció d'INFOESPORTS.COM)

divendres, 23 de maig del 2008

Villar, nuevo presidente de la Federació Catalana

Ni me he vuelto más tonto de lo que puedo ser ni me he tomado nada extraño. En todo caso, hay otros que, o bien han almorzado mal durante estos últimos días, o tienen una cara que se la pisan. Ahora más de uno clama al cielo: ¡oh! ¡horror! el todavía presidente de la Catalana se 'arrodilla' delante de Villar. ¡Lo que faltaba! Sólo horas antes de cantar Els Segadors, gracias a la autorización de Villar (así lo ha declarado el aún presidente de la Catalana para pena del fútbol catalán, va a Madrid, se sienta como nuevo directivo de Villar, se abraza y lleva de la mano a quien, por la mañana, le nombra su sucesor y, luego, por la noche, lo deshereda. ¡Qué lamentable despedida! A este paso, Girona, el próximo 15 de junio, le va a despedir a gorrazos. Pues, nada, donde dije digo, ahora dice diego. Meses atrás se hace la foto con Alemany y raja de Villar. Ahora se 'arrodilla' delante de Villar y, pronto, (si tiene lo que hay que tener) rajará de Mateo. Villar, por tanto, nuevo presidente de la Federació Catalana de fútbol. Mientras, Campoy, García y los eternos guerrilleros callan. Lo más bonito, no lo duden, está por llegar

En poques paraules

SILENCI, JUGA 'TRIGUERINHO'

Ara ja fa uns quants anys, començava a jugar un futbolista vilanoví que les ha vistes de tots colors a la seva carrera. Sap el que és la glòria de pujar a Segona B i la pena de cercar un retorn al futbol nacional en un històric que anys enrera va caure a la Primera Catalana. Ha estat -és i serà- un bon company de vestidor, una d'aquelles persones de les que ningú no parla malament -en conec ben pocs, d'aquests- i un treballador del futbol que rebrà un dels seus premis més merescuts -la convocatòria amb Catalunya- amb 31 anys. Vas tenir la oportunitat de jugar amb la selecció catalana amateur i ara Pere Gratacós et dóna la oportunitat de jugar al costat de futbolistes de Primera Divisió en una experiència única per tu. Si algú dels que demà va al camp es pregunta qui és aquest futbolista anomenat Santi Triguero, potser que pregunti al seu veí de localitat, bon seguidor del futbol de casa nostra, que ha seguit la trajectòria d'un jugador que dignifica el seu gremi i amb qui no s'ha fet prou justícia en aquests anys. Un dia, en una de les meves transmissions de partits per ràdio (que potser ja mai no tornaran), en un xut de falta 'marca de la casa', et vaig batejar Triguerinho. Tant de bo demà tinguis la ocasió de demostrar per què ho vaig fer davant milers d'espectadors. Frueix el moment, Santi! Enhorabona, Triguerinho! T'ho mereixes.


dijous, 22 de maig del 2008

'Isra' pierde la 'herencia' y ya hay nuevo querido

Días atrás leí en Mundo Deportivo a mi compañero Manuel Ayala que el aún presidente de la Catalana había cambiado de opinión y que ahora su 'hereu' para esa presidencia ya no era Israel López, más conocido por todos sus amigos como 'Isra', el primer directivo de la historia de la Federació que cobró del ente federativo, a través de la Fundación. Ahora, el nuevo destinatario de su sillón se llama Josep y se apellida Sierra Cónsul. ¿Es posible que Roche haya cambiado de opinión? Imposible, ¿verdad? Siempre ha sido un tipo con palabra, fiel a todos quienes le rodean y a unos principios de integridad como no hay otro en la tierra.
Pues, bueno, este jueves he sido testigo de que esa noticia tiene sello de confirmación ya que en la presentación del XI Torneo de Fútbol base que organiza el modesto Tordera -felicidades por ese gran torneo- ha aparecido Josep Sierra Cónsul como embajador federativo. Presentado, una y otra vez como vicepresidente de la Catalana -creo que todavía es el Delegado de Girona, pero no me hagan caso-, Sierra optó por un silencio prudente y educado. No deja de ser una anécdota. Lo que Sierra no sabía ni sabe es que, antes de llegar a Tordera, a todos los medios de comunicación presentes allí, nos dijeron que venía el sucesor de Roche. Tanta repetición es confirmación, señores aunque si hoy es lunes, mañana es martes y así sucesivamente hasta acabar la semana y cambiar de mes, de año y, por supuesto, de pensamiento. Pues claro que sí, ya lo dijo el folósofo: la palabra vale lo que vale quien habla. 'Isra' te has quedado sin bicicleta

Yo regateo, tú regateas, ¿La FCF regatea?

Acabo de hablar con uno de los futbolistas que el próximo sábado estará en el Camp Nou con la camiseta de Catalunya y me ha puesto los pelos, que todavía tengo, de punta. Ni sabe quién le va a pagar los gastos de desplazamiento ni sabe quien asumirá el pago del seguro correspondiente por poner sus piernas a disposición del país. Tal cual. El 'bolo' Catalunya-Argentina es responsabilidad 100% de la Federació Catalana aunque tiene vendido el 50% a una empresa que organiza la cita. ¿Tienen que pagar al 50%?

Creo que en la FCF quieren sumar 300.000 euros y no están para gastos sino todo lo contrario. Así las cosas, ¿qué pasa Roche? Por cierto, muchos jugadores de la selecció amateur aún no han recibido el dinero gastado en gasolina. No hablo de regalos ya que eso es 'exclusiva' de los 'pobres' que jugarán el sábado. Ahí sí que perderemos todos el 'culete'.

dimecres, 21 de maig del 2008

En poques paraules

OMPLIR EL CAMP

Partit d'anada de promoció d'ascens a Segona A Gavà-Osca (aquest diumenge, a les 19.00 hores). S'anuncia un espectacular desplegament informatiu per la ciutat de Gavà perquè el camp s'ompli. Es repartiran estris sonors per animar, es vol un gran ambient, cal aconseguir un resultat molt possitiu de cara a la tornada i per tant l'estadi ha de presentar un bon aspecte de públic... Preus de les entrades pels no socis: 25 euros tribuna, 15 euros general! I pels socis, de franc, oi? No: 20 i 10 euros respectivament. Partit televisat en directe pel 33.

Partit de promoció d'ascens a Segona B Sant Andreu-Haro (diumenge 1, a les 18.00 hores). Els seguidors andreuencs es mobilitzen al partit d'anada. Dos autocars gratuits a Haro, on només s'haurà de pagar l'entrada al camp. Política de preus populars per a fer que la gent d'acosti al Narcís Sala a rematar l'eliminatòria. Preus de les entrades pels no socis: 10 euros tribuna, 3 euros general. I pels socis, de franc? Sí. Partit no televisat (si no hi ha canvi de darrera hora).

Dues formes diferents d'entendre el fet d'omplir el camp. Tant de bo a Gavà hi hagués la bona entrada que volen, però...

Roche se quiere volver a presentar

Aunque parezca mentira, no lo es. Eso de que se va el 15 de junio no se lo crean. Si se fuera o fuese, el todavía presidente de la Federació Catalana de Fútbol, mal que le pese al propio fútbol catalán, no habría vuelto a esa carrera mediática que ha emprendido por todos los rincones de Catalunya, llevando de la mano a su 'heredero', Bueno, ¿hay que decir ya ex heredero?. Lo digo porque parece que ya no le gusta 'ni la pelota, ni la bicicleta', ahora quiere 'unos patines'. Se harta de dar manos, besos y abrazos porque ha decidido que la Federació Catalana le absorbe mucho tiempo y ahora, otra vez, su asesor personal -el resto son simples pelotas- le marca una agenda donde no da abasto. El ex dircom de la FCF debería habilitar un autobús para la multitud de medios que acompañan al séquito presidencial.

Mañana, jueves, Parlament y Museu Colet. El viernes llega Argentina, aunque él se irá a Madrid a darle las gracias a Villar por dejarle sacar esos 300.000 euros que tan bien le van al fútbol catalán, tendrá comida oficial, agasajos, besos y más abrazos. Aunque, mañana, jueves ¿cuántos de la cuarentena de directivos que tiene le acompañarán para que no se pierda? No se engañen: Roche no se va. Está en plena campaña electoral. A Campoy se la 'meterá' doblada -es grosero pero gráfico- y a Miguel García le seguirá temiendo como al mismo diablo con rabo incluido. Porque si se va Roche y llega al poder Campoy y .......... todos.....adiós a la teta.

dimarts, 20 de maig del 2008

34 directivos para nada de nada

Lo de la Federació Catalana de Fútbol va camino de convertirse en el peor sueño de la temporada 2008-2009. Menos mal que su todavía presidente se mantiene, como siempre, firme a su palabra dada y se irá tras la Asamblea del 15 de junio. Seguro. Tiene palabra. Siempre la ha tenido y jamás ha traicionado a nadie sino todo lo contrario. Lo que pasa es que últimamente parece que quienes le rodean le quieren dificultar una salida airosa en su Girona natal.

El pasado lunes seguí con atención a los compañeros de Tele Taxi Televisión. El zapping me llevó al éxtasis pues al lado de los compañeros apareció nuestro seleccionador catalán, y presidente-profesional de los entrenadores, Pere Gratacós y el 'ex' director de comunicación de la FCF, Mario Ruiz. Sólo el respeto a su familia y a su nómina me frenan pero lo dicho en ese estudio por parte de un empleado de la FCF raya el despido, algo que jamás le desearía, por supuesto.

Mejor hubiera hecho con procurar una sala más cómoda para sus ex compañeros de profesión que acudieron a la presentación de un Catalunya-Argentina donde Gratacós hizo futbolista de 'primera' al portero del Terrassa, Morales. Sólo fue una anécdota. Lo que es triste, lamentable y digno para la reflexión es que ni en Tele Taxi ni en la presentación del partido de Catalunya hubo un solo directivo de la Catalana, ni uno y SÓLO son ¡¡¡¡34!!! sin contar el grupo de fútbol sala. ¿Estarían todos ocupados en ese momento? Seguro que sí, por eso nadie mejor que el 'ex' 'dircom', el mismo que corrige notas de prensa en su web en un breve espacio de diez minutos -con Miguel García como protagonista- para representarlos.

1 presidente, 1 vicepresidente primero, 4 vicepresidentes, 3 vicepresidentes de Honor, 2 adjuntos a presidencia, 1 secretario, 1 tesorero, 2 Delegados (Pirineos, Tarragona), 1 responsable de instituciones, 4 directivos responsables (acción social, etc..), 1 delegado de fútbol sala de Lleida, 6 directivos (sin más), 1 presidente de fútbol sala, 5 vocales adjuntos y 1 vocal/presidente del futbol femenino. Prefiero olvidarme del director general, Buscail, del gerente de la Fundació, Navas y del secretario, Baza, al fin y al cabo, son empleados, altos empleados, pero empleados con nómina. ¡¡¡Sólo!!!! ¡¡¡¡34!!! y quien aparece en la tele y en las fotos son el ex 'dircom' y, lógicamente, el seleccionador catalán. Ahora, ex DIRCOM, para justificar tu generosa nómina -te digo lo mismo que a 'Isra' cuando cobraba de la Fundación: poco para lo que te mereces- tienes que llevar a tu, todavía, presidente, a Televisió de Catalunya para que le entrevisten antes de despedirse y pueda decir aquello de: los clubs ya no pagan mutualidad por el fútbol base, informatización, descentralización y toda esta retahíla de 'grandes y generosos' y, por supuesto, desinteresados esfuerzos que ha hecho el honorable, aún presidente, Jordi.

dilluns, 19 de maig del 2008

Mario Ruiz se la 'menja amb patates'

Vist i no vist. L'ex'director de comunicació de la Federació Catalana de Futbol i actual cap de propaganda de la FCF, Mario Ruiz, rectifica, dóna un pas enrere i es 'menja' un text al·lucinant. Llegeixin el que va escriure fa unes hores i tornin a llegir el que reescriu després. Tot un exemple a seguir. Està clar que Miguel García no comparteix el desinterès del seu encara president amb les seleccions catalanes inferiors.

FA 10 MINUTS:
Miguel García, vicepresident de la FCF responsable de les seleccions inferiors i cap d'expedició a Tenerife, ha destacat la importància dels dos campionats aconseguits avui. "Demostren, al igual que el títol aconseguit per la selecció masculina Sub-16 a Albacete fa uns dies, que s'està treballant en la bona línia a la Federació Catalana de Futbol. Vull dedicar aquest títol i el que s'ha aconseguit avui a Galícia al president Jordi Roche per seu recolzament a les seleccions inferiors ara que ha anunciat que marxarà en l'assemblea del proper 14 de juny. A més, espero que ho faci amb un altre títol ja que la Selecció catalana masculina Sub-14 està classificada per a les semifinals i té moltes opcions de guanyar el títol", ha declarat García.

10 MINUTS DESPRÉS:
Miguel García, vicepresident de la FCF responsable de les seleccions inferiors i cap d'expedició a Tenerife, ha destacat la importància dels dos campionats aconseguits avui. "Demostren, al igual que el títol aconseguit per la selecció masculina Sub-16 a Albacete fa uns dies, que s'està treballant en la bona línia a la Federació Catalana de Futbol", ha declarat García.

Increible però cert: García 'pelotea' a Roche

Diu la web de la Federació Catalana de futbol. Llegeixo i no m'ho crec:

Miguel García, vicepresident de la FCF responsable de les seleccions inferiors i cap d'expedició a Tenerife, ha destacat la importància dels dos campionats aconseguits avui. "Demostren, al igual que el títol aconseguit per la selecció masculina Sub-16 a Albacete fa uns dies, que s'està treballant en la bona línia a la Federació Catalana de Futbol. Vull dedicar aquest títol i el que s'ha aconseguit avui a Galícia al president Jordi Roche per seu recolzament a les seleccions inferiors ara que ha anunciat que marxarà en l'assemblea del proper 14 de juny. A més, espero que ho faci amb un altre títol ja que la Selecció catalana masculina Sub-14 està classificada per a les semifinals i té moltes opcions de guanyar el títol", ha declarat García.

Punt i a part. El mal somni seguirà.

divendres, 16 de maig del 2008

Abaixar-se els pantalons,destapar la vaselina i fer les paus amb Villar

Pocas veces, por no decir ninguna, habíamos podido leer o escuchar una crítica tan acertada de una grave traición al fútbol catalán como la que protagonizó el todavía presidente de la Federació Catalana el pasado jueves rebajándose hasta límites insospechados ante Ángel Villar. Cabe pensar que sólo fue por intereses personales ya que argumentar que así la FCF recibiría 2,7 millones de euros merecería otro calificativo. Arrodillarse ante Villar, hacerle la pelota a Villar, son razones que sólo el que dejará la Federación el próximo 15 de junio sabe. Y no hace falta ni que las cuente, sino que se las lleve consigo y cuanto más lejos, mejor. Pero este viernes hemos podido leer una sensacional información del compañero Albert Solé en El9. Impagable. Ya no es sólo 'Futbolcatalunya.com' quien censura duramente al peor presidente de la Catalana que ha pasado por la calle Sicilia -peor y con avaricia-. Ya hay otros medios que también cuentan lo que pasan. Otros, no obstante, optan por el silencio y prefieren seguir cobrando subvenciones, pero también se les acabará. Mientras, lean ustedes con atención porque no tiene desperdicio esta información de Albert ya que alguien hoy, presidente o ex presidente, dircom o jefe de propaganda, asesor o ex asesor y vicepresidente, no se sabe si profesional, tiene que estar rojo de vergüenza. Lean, lean.


TEXTO 'El 9' 16/05/2008

Si no pots vèncer el teu enemic, alia-t’hi. Jordi Roche comença a aprendre les arts de la política, i ahir a Sabadell ho vam poder comprovar. Encara el veurem amb Joan Laporta presentant- se a la Generalitat! Com que Jaume Roura era el candidat de Villar per la FCF, Roche es va convertir en oposició, i més duent a la candidatura dos anti-Villar com són Campoy i García.
Les relacions mai van ser bones, i menys quan Roche el va plantar marxant de comissió delegada de la FEF i després entrava a formar part de la plataforma de Mateu Alemany que volia presentar-se per fer fora Villar. Però resulta que l’home que els va animar a presentar-se contra Villar, el secretari per l’Esport espanyol, Jaime Lissavetzki, ara s’ha fet enrere, ha venut a Alemany, i permetrà que Villar es presenti, però per darrera vegada. Davant d’aquest panorama, Roche només tenia dos camins, o bé seguir amb la destral a la mà i continuar topant amb una paret –com quan Villar va vetar el partit contra els EUA–, o bé abaixar-se els pantalons, destapar la vaselina, i fer les paus amb Villar per no hipotecarli els futurs quatre anys al seu successor a la FCF. Frases com «és una satisfacció que estiguis aquí» o «gràcies per defensar els diners de Catalunya» de Roche dirigides a Villar, ahir, van sonar tan postisses com necessàries. I veure’ls tots dos asseguts de costat rient al microbús, impagable. A vegades un s’ha empassar alguns gripaus si vol aconseguir alguna cosa, i si un hi posa una mica de romesco, tampoc són tan dolents... Gripaus


ALBERT SOLÉ (EL 9)

Humor sicilià

Una nota d'humor per acabar bé la setmana:


Sabeu per què el president de la FCF no vol que Rodolfo Chikilicuatre guanyi el dia 24 el Festival d'Eurovisió?

Fàcil. Perquè ell aposta per ISRAEL.

.

Vergüenza ajena y traición

Hacía muchos meses que no escribía desde este blog, decisión que algunos han aprovechado para publicitar vetos, imposiciones, pactos y demás 'chorradas'. Lo cierto es que la situación por la que atraviesa la Federació Catalana es tan lamentable que no quería que se me acusara de 'torpedear' al aún presidente (omitiré sus dignísimas credenciales) ni mucho menos, ya que, como argumenta el ex director de comunicación de la FCF, y actual jefe de propaganda, ni soy nadie ni 'Futbolcatalunya.com' es un medio que siga nadie. Pero la visita de Ángel Villar a Sabadell y la actuación del todavía presidente de la Catalana me ha llevado a volver a las 'andadas'. Menos mal que el próximo 15 de junio este personaje se irá y, espero y deseo, que no vuelva más ni a un club (pobre Girona) ni a una Federació cuyos números tendrá que descifrar una, dos o tres auditorías. El acto que en la tarde de ayer se vivió en Sabadell es el último gesto de traición a un fútbol catalán que votó en Asamblea (¿sabe el todavía presidente lo que es una Asamblea?) NO a Ángel Villar. Que no se engañe el fútbol catalán. Los 2,7 millones que ha recibido para la Ciutat Esportiva se hubieran cobrado igual. Es más, la deuda de la RFEF con la FCF es mucho mayor aunque sólo entiendo que las prisas para cerrar números y balances justifiquen una rendición y una traición como la que se vivió ayer. En pleno acto 'peloteril' no faltó el deseado heredero, 'Isra', ni el amigo Josep Contreras -siempre ha sido así-. Al parecer, no fue nadie más a un acto por el que el fútbol catalán pagará por culpa de un presidente que ha faltado a su palabra con todo el mundo, claro que para faltar, hay que tenerla. Ardo en deseos de escuchar a Miguel García y Ricard Campoy, dos históricos que siempre han acompañado a su presidente a Madrid para trabajar con Mateo Alemany como alternativa del fútbol español. Claro que, para veinte días que le quedan al todopoderoso y esa última foto en el palco del Camp Nou, si Joan Laporta se lo permite, ¿vale más callarse? Quien se ha adelantado es el presidente de la Federación Aragonesa, Oscar Flé. Y prepárense, porque a este señor no lo para nadie.