Curiós. Som a 23 de desembre. D'aquí a 4 dies, comença la primera fase dels campionats estatals de seleccions sots-18 i sots-16 a Navarra, on Catalunya s'ha d'enfrontar en aquestes categories a Navarra i a Madrid. Doncs bé, la web de la Federació Catalana de Futbol no ha tingut a bé, a hores d'ara, ni de penjar les convocatòries oficials d'ambdues seleccions i ni tan sols de dedicar una trista informació a la seva portada posant almenys els horaris dels partits.
Per si no els tenen, la sots-18 d' Oscar García jugarà dilluns 28 a les 15.30 a Fustiñana contra Madrid i dimarts 29 a les 15.30 a Cabanillas contra Navarra. La sots-16 de Marc Vives jugarà contra els mateixos rivals els mateixos dies i als mateixos camps, però a les 11.30 hores.
Ja sabem, companys de la web de la FCF, que estàveu molt ocupats amb el partit internacional de dimarts, però us ho diem per si us havíeu oblidat. Esperem que els seleccionadors no s'hagin oblidat de les convocatòries i no avisin els convocats el dia de Sant Esteve, mentre s'estan crospint els canelons. De res.
dimecres 23 de desembre de 2009
Vives convida i s'inspira a Madrid
No és per menys. El president del futbol sala català, Daniel Vives, -no diré que sigui Israel López doncs ‘Isra’ cobra per altres assumptes- ha tingut a bé convidar a visitar Barcelona al president de la Federació Madrilenya de Futbol Sala, Julio Cabello. Com s'assabentin alguns companys de junta que volem copiar Madrid i que ens fixem en el seu model no arribaràs molt lluny, Vives, però tu mateix. Em sembla correcte. Cal copiar el que funciona i, si aquest model va com la seda a Madrid, el fem nostre i ja està. Però aquí és on comencen tot un seguit de dubtes que vostè, i només vostè, ens aclarirà quan ho desitgi. Jo ja li passo els deures perquè entre la Secretària General de’l Esport, la Federació Independent de Futbol Sala i el Comitè de Futbol Sala, que rep diners de la Federació catalana, estic fet un embolic. Prengui nota, amic Vives. Deures per al Nadal:
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
Que vol dir un canvi radical?
Per què no es donen detalls als cubs?
Els clubs podran votar per accedir a aquesta escisió?
Hi haurà eleccions una vegada constituïda o es tindrà en compte el resultat de les eleccions d'abans de l'escisió?
Com es pot sostenir econòmicament si sempre s'ha dit que el Comitè és deficitari?
Els seus dirigents seran professionals?
Els convenis esportius de Madrid són els mateixos que els actuals del Comitè, Seguiran sent-ho? On radica llavors el canvi?
Com afectaria aquesta decisió amb la Federació Independent i les actuals competicions estatals de seleccions i clubs?
Es treballarà perquè es reconegui la selecció catalana de futbol sala i pugui participar en les competicions de la UEFA i FIFA igual que la de futbol?
El cost de la seu social anirà a càrrec de la Federació Catalana de Futbol? No seria millor una reforma dels Estatuts de l'actual Federació Catalana perquè sigui el propi futbol sala qui esculli els seus dirigents?
Ves per on, amic Vives, les preguntes s'amunteguen. Et trucarem per preguntar-te la lliçó. Bones festes i cuida de l'amic Cabello perquè ell sí que ho té clar. I ja ho sap el pròxim president de la Federació Catalana que es vulgui presentar en les pròximes eleccions. És possible, si prospera l'escisió, que el futbol sala no decideixi el president de la FCF com ja va ocórrer i va beneficiar a Casals.
¿Se disfrazará Casals de Papá Noel?
Me cuentan que este miércoles Jordi Casals, nuestro flamante presidente de la Federació, tendrá un presente para mis amigos los empleados. No sé si el presupuesto llegará para una copa de cava (siempre ha llegado), lo que pasa que creo que los números del Catalunya-Argentina no le salen ni a Carrasco ni a Torres ni a Casals. Bueno: que Casals reparta suerte y ya me diréis si 'Papá Noel' es generoso. Seguro que sí.
Una de mala leche (simpática)
Se me escapó: NOTA de la Federació pre-partido Mundial de Catalunya. A la hora de hablar de emisiores por continentes alguien se hace aquello dos líos y países amigos africanos pasan a formar parte de Oriente Medio. ¡Toma del frasco, Carrasco! Lean, lean.
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
La nota de la FCF decía así:
L’Orient Mitjà serà el continent amb el major nombre de països, amb un total de 21: Bahrain, Iran, Jordania, Kuwait, Lebanon, Oman, Palestina Qatar, Saudi Arabia, Syria, United Arab Emirates, Yemen, Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia.
El segueix Àfrica amb: Sudafrica, Congo, Rwanda, Burundi, Kenyia, Tanzacia, Uganda, Etiopia, Angola, Zambia, Mozambique, Camerun, Guinea, Ghana, Gambia, Mali i Mauritania.
A més a més, el continent americà i europeu, també sumaran, amb 7 països cadascun. Pel què fa a Amèrica: USA, Canada, Brasil, Venezuela, Chile, Mèxic i Argentina. I Europa: Turquia, Holanda, Grècia, Holanda, Noruega, Portugal i Euskadi.
Totes aquestes nacionalitats es veuen reflectides en un gran nombre de mitjans de comunicació acreditats pel partit, el qual supera el centenar. Això equival a 400 professionals.
Pues ya lo saben amigos de Algeria, Chad, Egypt, Djibouti, Mauritani, Marroc, Somalia, Sudan, Libya i Tunisia. Oriente Medio les espera
Una foto impossible on cal transparència
Escric molt calent. I més que calent, cremat. El 4-2 final del partit Catalunya-Argentina m’ha encantat damunt el terreny de joc, tot el contrari del que s’ha viscut fora d’ell. I en primer lloc diré que si els especialistes (?) parlen del “millor partit de Catalunya”, s’haurà d’admetre que MAI va haver tant de compromís per part dels futbolistes amb la Selecció. MAI! S’escaquejaven i se’ls permetia.
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
En aquesta ocasió ha vingut tot de cara. Millor així, però el rosari de ‘fantasmades’, errades, tics de prepotència, demostracions d’impotència i precipitacions ha estat meravellós. Només queda una incògnita a resoldre amb la mateixa rapidesa que la Federació ha facilitat la xifra de 53.000 espectadors que han assistit al Camp Nou, una xifra que ni el mateix Xavi Bosch es creu. Estic segur que Jordi Casals, el president de la Federació, aportarà, om es diu en castellà, ‘luz y taquígrafos’. Anem per parts.
1) Johan Cruyff és el meu ídol però ja estic fins els nassos de què ‘Deu’ carregui contra la gent per no haver anat al camp. Tot i que sigui ‘Déu’ i el pare de ‘Déu’. M’encanta la publicitat de la seva Fundació però ara, Johan, calla, dedica’t a anar als camps de futbol de la Territorial i fins una altra ocasió. Per què no els has donat les gràcies als qui han anat al camp?
2) Jordi Casals. Va començar molt fort, donant peixet al seu seleccionador nacional i, a la fí, el president del Parlament li va parar els peus. Però ell segueix amb la mateixa cançó: “Esperava més gent”. És clar. Tothom l’esperava, però és el que hi ha, de la mateixa manera que a partir d’avui sabrem quin és el futur d’una Copa que porta el nom de Catalunya de la qual vostè ja s’ha oblidat. Copa, Catalunya, senyor Casals! A veure si s’aclareixen vostès! Ah! I ja ens ho hem fet mirar, senyor Casals. I seguim sent tant catalans com ahir o abans d’ahir. I molts van treure entrada, incloent Maradona. Segur que VOSTÈ, no.
3) Del senyor Alvarez Izquierdo m’agradaria passar pàgina, però estareu d’acord amb mi en què és impossible. La passada temporada es va quedar a les portes de baixar a Segona i la seva exhibició del Camp Nou ha deixat ben clar per què. Una exhibició senzillament impresentable. Només desitjo (missatge pels senyors Moreno i Llaó) que aquest col•legiat no cobri ni un sol euro i deixi el que li correspondria al Comitè, al qual va negar el seu gran ‘arbitratge’ anys enrere.
4) Un milió o bé un milió dos-cent mil euros s’emporta Argentina. Una pasta! Tant és. Argentina havia de venir SÍ O SÍ. Arriba dilluns i ens aixequen la camisa a tots. No parla el segon tècnic, no volen parlar els jugadors, no volien tan sols que es veiés la sessió d’entrenament i fins i tot Grondona (GRANDONA per Casals) s’ha volgut ‘escaquejar’ del dinar oficial. La foto Cruyff-Maradona ni va existir ni se li espera. Impresentable! De debò! Impresentable!
5) No me n’oblido. Ahir –i si m’equivoco, presento excuses-, algú va escoltar al nostre Honorable President Pepe Montilla? Si és així –repeteixo-, presento les meves excuses i, si us plau, si ens dieu el que va explicar, ens fareu un favor.
No vull seguir. Em fa fàstic. I a sobre, surt ‘Déu’ i l’ex president del Santboià i ens posen a parir als qui no hem anat al camp. Que els jugadors visquin en el seu món, ja s’accepta. No tenen ni idea de que la gent s’aixeca a les sis del matí, tret dels quatre milions i mig d’aturats, és clar. Molts no són ni ‘mileuristes’, no saben ni quants zeros hi ha a un milió d’euros i A SOBRE se’ls posa a parir perquè no van a veure un joc que es diu futbol. Adéu. BON NADAL I MILLOR 2010!
divendres 18 de desembre de 2009
Al Rocxi es menja bé però a casa, millor
Al Celler del Rocxi es menja molt bé, excel·lentment bé i aquest ha sigut el lloc escollit per la Federació Catalana per convidar als mitjans de comunicació i informar-los dels actes previs al xoc entre Argentina i Catalunya. Sens dubte que no ha estat 'Futbolcatalunya.com'. No hem estat nosaltres perquè no se'ns ha convidat, la qual cosa agraïm perquè moltes vegades haver de compartir taula i estovalles amb qui no s'ho mereix, no sols és ser hipòcrita sinó també miserable.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
Casals i Torres l'han de donar les gràcies a Gaspart (2a. vegada)
La selecció argentina arribarà aquest diumenge a Barcelona i s'allotjarà a l'Hotel Juan Carlos I durant ¡¡cinc dies!!!, sí, durant ¡¡cinc dies!!! Han demanat i han obtingut una xàrter -no preguntin qui paga que ja saben la resposta- i reserven hotel per ¡¡¡cinc dies!!! Molt bé. Tot se sabrà en una roda de premsa oberta a tot el món on el president Casals, que segueix donant voltes al món amb Cruyff, donarà la cara al costat del seu directiu Torres.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
