‘Efectivament’, Subies es posa a to

Primera aparició a Tv3 del nou president de la Federació Catalana, Andreu Subies. Al costat de Lluís Canut, el mestre Xavier Bosch, l'espectacular Josep Mª Minguella i la impulsiva Aina Sardà -(neboda de Serra Ferrer? I les semblances!-, Subies ho va fer de meravella ja que es va limitar a somriure molt, a escoltar una mica més i a parlar poc, per no dir que res.

No és cap crítica sinó que és un simple repàs a la seva estrena televisiva. Per descomptat que, a partir d'ara, començarà a escoltar als seus múltiples assessors (polítics, inclosos) i als habituals “pelotas” que abracen a qui es posi per davant, però tot això és part del càrrec. Dilluns que ve va a ‘Futbolcat’ amb Jordi Sunyer. Aquí es mourà molt millor perquè es toca més el futbol que millor coneix encara que, benvolgut president, el futbol català li va votar perquè expliqui els números vermells que va deixar el seu expresident, perquè digui que encara hi ha assessors a la Federació que es presenten dia si i a l’altre també a l'oficina encara que ni cobrin perquè, quan entri vostè el dimecres, haurà de treure les tisores perquè no s’aniran gaire facilment.

El futbol català li va votar, també, per saber que Cruyff no cobrava per ser seleccionador. Això ho sabíem tots, el que no sabem tots és quant, exactament, va cobrar el seu Institute per uns cursets que ningú sap ni ningú coneix més del percentatge que es portava aquest Institute per cada alumne. I ho podria haver dit, entre somriure i somriure, davant de Canut, Minguella (la toca de meravella) i el mestre Bosch. Però, bé, encara no ha arribat al carrer Sicília i no començarem a criticar sense haver rebut encara el ‘baptisme’. El dimarts arriba l'hora de la veritat, espero que no s'abraci a cap expresident i que es coneguin els contes i els comptes. Ara com ara, només escalfa. I lo millor de “Efectivament”, l’infiltrat. Felicitats !

L'ombra del gran Maldonado

El senador Josep Maldonado és un tipus entranyable. De debò. Afectuós, tendre, generós i omnipresent. Encara em fa mal el cap quan recordo les males maneres de Rafel Niubó quan pretenia fer-li fora de la llotja del Camp Nou just quan l'ex vicepresident va aconseguir la Secretaria General de l’Esport.

El que ja no entenc és que l'afectuós, tendre, generós i omnipresent Maldonado hagi de portar de la mà al president de la Catalana, Andreu Subies. Quan Jaume Llauradó es queixava clarament de la influència del Senyor Maldonado en l'opció Subies, tenia tota la raó, encara que al nostre benvolgut senador li agrada més la seva condició de protector que de simple conseller o amic.

En la presentació del MIC 2011 se’l va poder veure una altra vegada al costat de Subies, i al costat de Jesús Farga, com si el nouvingut Subies no sapigués encara on està ni quin partit juga. Bé faria el nostre amic Maldonado en dedicar-se , cent per cent, al que és seu i deixar que el ’nen’ Subies camini sol. Té més de 40 anys, ha arribat on està per mèrits propis, són sis anys a la Federació Catalana i coneix als bons, als dolents i als que s’apropen només per aconseguir algun benefici. Després de tot aquest rotllo amb tot el respecte i amistat cap al senyor Maldonado . Estimat!

Andreu Subies, Any I

Andreu Subies ja ha començat a notar el que suposa ser president de la Federació Catalana de Futbol. Amb un discurs après, incloses les comes, el nou màxim responsable del futbol català s'ha de treure, poc a poc, la disfressa de candidat i posar-se a la feina i parlar molt clar. És una tasca indubtable per qui està cridat a treure del pou a una FCF arruïnada i amb molt mala fama que va guanyar a pols el seu antecessor. El seu telèfon treu fum. No és per menys: Rosell, Maldonado, Villar, Llauradó… . Cruyff, no, per descomptat encara que tampoc fa falta. Comptar amb l'holandès és un luxe encara que, si ‘Déu’ es desmarca perquè no hi ha acord amb l'Institute, només queda agrair-li el servei prestat i fins una altra.

Subies deixarà la seva condició d'electe aquest proper dijous i la setmana que ve es procedirà a la seva presa de comandament. Serà un moment preciós que valdria la pena que pogués retransmetre, en directe, Televisió de Catalunya. Un moment gloriós: Subies agafarà el bastó de comandament de mans de l'ex president i, hores després, començarem a saber contes i comptes de la nostra Federació.

Només una cosa més ja que cal deixar respirar una mica al no president de la FCF. Potser no cal esperar els famosos ‘100 dies de glòria’ ja que té un passat imborrable encara que, per descomptat, cal deixar-li treballar per posteriorment, criticar de manera constructiva, com sempre s'intenta fer. Repartir-se càrrecs és tan real com ridícula. Hi ha un personatge que ja ha utilitzat la ràdio de la seva ciutat per dir que serà vicepresident. Entenc que per a aquest senyor pugui ser el màxim, després de ser president del club de la seva ciutat. El que pot molestar (no a mi, per descomptat) és que ja comencin a vanar-se de càrrec. Seran cinc els vicepresidents d'aquesta futura Junta a la qual només Subies posarà ordre.

Carta Oberta per a tots els presidents del Futbol Sala Catalá (Albert López)

CARTA OBERTA PER A TOTS ELS PRESIDENTS DEL FUTBOL SALA CATALÀ

Ja han finalitzat els dies de recollida d'avals pels candidats a les eleccions de la Federació Catalana de Futbol i ara és el moment d'escoltar i decidir el vostre futur com a Comitè de Futbol Sala.
Ara ja no valen amenaces, pressions..., o potser sí ! Perquè la maquinaria s’ha tornat a activar, la guerra bruta torna a aparèixer. Fa dos anys (en les anteriors eleccions) ja vaig patir amenaces personals mitjançant un mòbil federatiu i del qual tinc aixecat un requeriment notarial. I ara tornem a patir activitats fosques: aquest cop han envaït un espai personal i íntim com és el del meu correu personal i la seva publicació sense el meu coneixement.
POT SER PER QUÈ ARA JA SOM PERILLOSOS? POT SER PER QUÈ TENIM EL RECOLZAMENT DE MÉS 150 CLUBS?
Vosaltres com a Presidents teniu l'oportunitat de canviar a les persones que gestionen el Comitè de Futbol Sala de la Federació Catalana de Futbol. Canviar la manera de fer de persones que es venen com el bé del futbol sala i que en realitat, i tots ho sabeu, només fan el bé per a ells i els seus.
• Per una total transparència
• Per una veritable gestió econòmica !!!!.
• Per un Congres propi.
• Per unes delegacions territorials i comarcals vostres.
• Per un Pla de competició que no canviï a mitja temporada.
• Per una Escola d'Entrenadors oberta.
• Per una Selecció Catalana dels clubs.
• Per una millora real a la mutualitat.
Per tot allò que volem els clubs, per tot allò que preocupa a l'esport, al futbol sala, als dirigents, entrenadors, jugadors, afeccionats de cada dia, de cada pista. No a uns quants, hem de VOTAR PEL CANVI.
No volem que els de SEMPRE ens continueu dominant, utilitzant pel seu interès propi.
Hem de votar. ! Hem de votar diferent !
Si volem tenir veu, si volem tenir un Comitè de Futbol Sala amb Congrés propi, amb participació, amb transparència..., dóna’ns el teu recolzament ! Dóna’ns el teu vot !
................RECORDEU EL VOT ÉS SECRET.

Albert López i Pérez
Responsable del futbol Sala, Candidatura Jaume Llauradó

ARA us explicarem com s'afusella una informació

L'aparició de nous mitjans de comunicació que paren atenció al futbol català és una bona notícia. Sempre és bo que apareguin més llocs de treball i més oportunitats per als joves periodistes que surten de les facultats i escoles especialitzades com l'aigua que surt per una aixeta que mai queda tancada.

Un d'aquests mitjans és el diari Ara, un projecte amb bons padrins i millors expectatives, on les noves tecnologies són en primera línia. Aquest mitjà complirà d'aquí a uns dies els seus primers quatre mesos de vida i fins ara la seva tasca estava essent més que correcta.

Dic "fins ara", perquè aquest matí tothom ha pogut veure com els companys d'Ara s'han aprofitat d'una informació publicada anit per futbolcatalunya.com i no només l'han reproduït de forma clara i fidedigna, sinó que han tingut la santa barra d'atribuïr-se el mèrit de les seves "indagacions".

Aquí podeu consultar la nostra notícia http://www.futbolcatalunya.com/ca/component/content/article/36-federacio-catalana-arbitres/277-la-junta-electoral-vol-obrir-expedient-a-llaurado.html i aquí, la penjada per aquest diari durant aquest matí http://www.ara.cat/esports/futbol/futbol_catala/junta-electoral-fcf-federacio_catalana_de_futbol-frau-mediatic_0_450555135.html .

Enhorabona, companys de l'Ara. No puc dir qui ha estat de vosaltres perquè ha tingut a bé signar amb un covard "Redacció". I ARA em podeu donar l'excusa oficial, la que donen tots aquells qui obren malament i després es volen treure les puces com sigui: "Nosaltres no sabíem res", "nosaltres teníem aquesta informació i no sabíem ni que havíeu publicat això", "nosaltres no sabem ni que existeix futbolcatalunya.com. Què és aquest web? Qui és Manuel Segura?"...

I tranquils, que els vostres companys i abraçadors oficials us donaran la raó. Us diran que jo, Manuel Segura, sóc un diable amb cua i que ja em coneixeu. Us diran que vosaltres sou els més bons i els més macos i us felicitaran per les vostres "exclussives". És el que té ser tan bons i macos. Afusselladors sense citar, això sí, però bons i macos, gairebé canonnitzables. Com diu aquell de La Competència, "us felicito, fills".

AFEGIT: Això també va extensiu pel columnista-opinador d'un web de recent creació que va reproduïr PARAULA PER PARAULA una entrevista a Ferran Manresa publicada per futbolcatalunya.com i que va tenir el rostre de dir que havia aparegut "a un mitjà català". Si no cités ningú, ho podria entendre, però vet aquí que la foto que acompanya la seva brillant i valenta opinió sí que porta la procedència d'una altra web, amb nom i cognoms. A tu també "et felicito, fill". Arribaràs lluny en aquesta professió. Molt lluny.

Llauradó pacta, pero esconde a Casals, es un peligro

MENSAJE ESCRITO EN EL FORO DE 'FEDERACIÓ CATALANA' POR PARTE DEL INTERNAUTA 'WATERGATE' DIGNO DE REFLEXIÓN

Todo se ha ejecutado como estaba previsto, con arreglo al guion marcado por Gaspar y campoy. Estaba pactado desde hace tiempo pero se esperaba el momento justo para hacer daño a subies y dejarlo sin tiempo de reacción.
La cosa no es sencilla se trata de pactar, pero hay tratar que esconder a casals y sus amigos, para que nadie los vea en una lista, pudiera tener un efecto contrario a lo que se persigue.

Para eso se necesitaba la colaboración necesaria de casals, que una vez este se da cuenta que nada tiene que hacer, ya que los avales que presenta lo excluyen de la carrera a la poltrona, es llamado a capítulo por su jefe el sr garpar , que le dice que no les queda más remedio que llegar a un pacto con llauradó, para impedir que gane las elecciones Subies. Ante la situación que tiene tintes de irreversible, el sr Casals acepta, pero no sin condiciones.

Escenario de los pactos. Hotel avenida palas en la gran vía de Barcelona; madrugada del martes.

Asistentes. GASPAR, LLAURADÓ, CAMPOY, CASALS, PALAU, Y DORADO.
Propuestas: Toma la palabra Gaspar, comenta que tal como ya habían hablado en la anterior reunión (HOTEL JUAN CARLOS I) se habían dado las circunstancias, para poner en marcha el plan B. Que no era otro que llegar a acuerdos para evitar que todos fueran derrotados por Subies.

Lauradó manifiesta su buena disposición para llegar a acuerdos pero comenta que en su equipo hay gente que no acaba de ver con buenos ojos ese pacto.
Campoy dice que esta, de acuerdo con pactar pero que si no se hace bien cree que incluso pueden perder votos de los clubes que cuando les dieron el aval, manifestaron que no querían que casals estuviera en la junta directiva, bajo ningún concepto.

Habla casals y dice que él no estará de acuerdo con pactar nada si no se tiene en cuenta tanto a él como sus colaboradores, (mencionando expresamente a Dorado y palau) debían tener un reconocimiento y que si bien podían estar de acuerdo en no estar en la junta directiva, habían maneras de solucionarlo tal y como él mismo Gaspar le había propuesto, cuando lo había llamado por teléfono antes de asistir a la reunión. Apuntilla que su colaboración con llaurado le puede hacer ganar las elecciones ya que le pueden aportar más de 150 votos. ( a lo que salto como una rayo CAMPOY, diciéndole eso no te lo crees ni borracho, sabes que te hemos comido el terreno)

Como la cosa se calentaba entre Casals y Campoy , intervino Gaspar para calmar los animos.

Dorado y Palau. Manifiestan lo mismo que Casals, que están de acuerdo con pactar, si se cumplen las promesas del sr garpar.

Cuáles son las promesas del sr Gaspar: estos Sres. CASALS,DORADO, Y PALAU apoyarán y pedirán el voto para LLaurado,( cosa esta que ya hacía varios días que venían haciendo, aunque con cierto sigilo), y él y llauradó les garantizaban que tendrían un puesto en la mutualidad de futbolistas españoles dependiendo de la R.F.E.F. evidentemente si llauradó ganaba las elecciones. Materializándose el acuerdo mediante un contrato, que tendría una duración mínima de cuatro años.

Ante la propuesta, interviene de nuevo casals y dice estar de acuerdo pero quiere que delante de todos les diga cuál será la cantidad que cobrarán anualmente.
Gaspar les comenta que no les puede decir la cifra concreta, porque tiene que hacer una consulta con Madrid, pero que según tiene entendido lo cifra puede andar en torno a los sesenta mil euros brutos al año.

Comentan alguna que otra cosa de menor importancia relativa a las actuaciones para comunicar a los clubes afines que voten a llaurado. y estando todos de acuerdo se dan la mano y sellan el pacto ANTISUBIES.

Mantener un secreto es casi imposible cuando lo saben seis y mucho menos si entre ellos hay más de un bocazas, y en esta reunión habían bastantes que no tardaron en abrir la boca con todo lujo de detalles. ¿cómo es posible que llauradó y campoy puedan dar cobertura a unos srs que tanto daño le han hecho a la federación catalana de fútbol? el castigo para estos srs CASALS, PALAU Y DORADO, es premiarlos con un contrato anual de 60.000 mil euros?

No es de extrañar que los presidentes del fútbol catalán desconfíen de personas que hablan de honestidad y transparencia y luego se presten a estos tejemanejes, para conseguir la codiciada poltrona. Mucho me temo que esto haga que muchos de estos presidentes, artos de que los engañen se queden en sus campos viendo a sus niños jugar y pasen de ir a votar, casi me atrevería a decir que muchos de ellos lo harán.

Setmana definitiva per a la Federació

Arriba l'hora de la veritat per a la Federació Catalana de Futbol. Per descomptat que desconec qui guanyarà les eleccions del dissabte 26 encara que tinc molt clar que només hi ha dues opcions: Llauradó / Subies, Subies / LLauradó. Per què ignoro Casals? Mai ha estat ignorat per part d'aquest Blog. El que sí diré és que aquest candidat no ens ha tingut en compte mai per enviar-nos un sol comunicat, la qual cosa, és clar, se li agraeix.

Exposada aquesta excepció, sàpiguen que només hi ha dos candidats i que Casals-el breu passarà a la història per la vergonya d'accedir a una presidència d'on el van fer fora, primer, els seus propis companys de junta –una trentena– (vergonyós, lamentable i cutre) i, segon, pels clubs ja que es va salvar dels avals per només 20 i després d'haver hagut d'anar suplicant.

El ex president se n'anirà a casa, podrà pintar-la tantes vegades com vulgui, i començaran a sortir papers, sous, contractes i tota aquesta majúscula ruïna en què deixa una Federació que sobreviurà a tan lamentable gestió. A Casals el poden assenyalar amb el dit en el món del futbol i, pel bé del futbol català (si ho aprecia una mica) hauria de deixar de viatjar a Madrid ja que no es representa ni a si mateix. Segur que Joan Gaspart no perdrà un segon a oferir-li la cadira del Sant Andreu a l'Executiva de la Federació Espanyola al proper president de la Catalana. 'Pasopalabra' d'aquest tipus lamentable en forma i fons i només desitjo que el seu substitut el posi al seu lloc, a ell i, per descomptat, als seus 'pilotes' vividors, també.

Anem amb la parella Llauradó/Subies, Subies/LLauradó. No sé vostès, però, personalment, ho tenen molt fàcil a l'hora de decidir. Cal agrair, com a mínim, als dos candidats que exposin obertament les seves idees que no deixen de ser les mateixes per a tots. El futbol català està en la ruïna perquè l'han deixat en la misèria més absoluta, no hi ha un euro i s'acosten temps pitjors. Hi ha qui anuncia patrocinadors per tot arreu i qui prefereix una línia més silenciosa de treball. Hi ha qui no en té ni idea de futbol base encara que està protegit d'un gran equip i amb noms anònims excepcionals i hi ha qui pot saber-ho gairebé tot encara que no comuniqui amb total claredat. Hi ha qui no ha vist un partit de nens en la seva vida i hi ha qui està fins als nassos de patejar els camps.

El que sí que hi ha als dos bàndols és il•lusió i als clubs, els correspon donar la confiança a un sol grup de treball sabent que el proper president i la junta tenen 6 anys, sis, per tirar endavant el seu projecte. Si no voten, si no es molesten a votar, no hi haurà motiu per queixa. Tots sabem que hi ha coses més importants que el futbol. Tot és més important que el futbol, però el futbol i la formació dels nostres nois és treballar futur. És a les nostres mans i hem de triar. Només s'equivoquen aquells que mai participen i és preferible fer-ho malament, sense tenir fosques intencions, que no fer res i, a veure si d'una vegada per totes, ens inunda la pau i deixem treballar a qui surti.

Només una cosa més: sempre seré partidari d'un cara a cara entre els candidats. Si n'hi ha tres, per descomptat, passo. Només faltaria: 'donar-li bola' al president més negat i més nefast que ha tingut el futbol català (Casals, aclareixo). No obstant això, seria un exercici molt higiènic escoltar els nostres candidats com de fet estem escoltant Subies i Llauradó. L'altre és tan covard que no convoca ni rodes de premsa tot i que, si quan era president no permetia preguntes en presentacions oficials (sempre ha estat un gran demòcrata) ara molt menys encara que ja no interessa a ningú.

Resposta de la candidatura Llauradó al Mediona

Benvolguts senyors del CF Mediona i gent del futbol català,
Durant molts dies, els membres de la candidatura de Jaume Llauradó hem parlat amb
centenars de presidents de clubs i gent del món del futbol, per tal de recollir les seves inquietuds i fer propostes concretes que resolguin els problemes que pateix el futbol català.
Gràcies a l’acord de patrocini que hem signat amb Kazmunaigaz i amb Assybek Karibayev, president de Petro Kazakhstan, mitjançant ASTANA PROTEAM, el futbol català rebrà un milió d’euros anuals durant els propers 4 anys. Aquests ingressos ens permetran garantir la resposta als problemes de clubs com el CF Mediona en aquests difícil moments de crisi econòmica.
Hem pres nota de la carta oberta del CF Mediona i volem donar-hi resposta concreta:
- Les revisions mèdiques tindran un preu màxim de 10 € durant tot el mandat.
- Buscarem la fórmula per eliminar el cost de la fitxa de delegat. Cal eliminar
l'obligatorietat de què tots els federats pertanyin a la Mutual Deportiva. La
problemàtica és la mateixa per altres fitxes (com ara la d'encarregats de material) que no requereixen cap titulació.
- Rebaixem les sancions desorbitades per no tenir la llicència d'entrenador i apliquem una moratòria a les exigències de determinada titulació que els clubs modestos i de base tenen dificultat per complir.
- Congelem els rebuts arbitrals.
D'altra banda, no hi haurà arbitres assistents a les categories de 2a i 3a Territorial (futures 3a i 4a Catalana).
Creiem important remarcar que els clubs de les categories més modestes (3a, 2a i 1a
Territorial) tindran una rebaixa de 15 € per fitxa mantinguda almenys durant dues temporades, donada l'excepcional situació econòmica que vivim. A més oferim a tots els clubs una web totalment gratuïta i sense costos de manteniment.
Esperem que el CF Mediona, i molts altres clubs, valorin l'oportunitat que es presenta per al futbol català, si aposten el dia 26 de març per Jaume Llauradó, ja que garanteix solucions concretes i immediates per als problemes concrets i immediats dels clubs. En el seu vot lliure està el futur del futbol català.
Isaac González Vega
President del Tarragona FC (2a Territorial)
Membre de la Candidatura de Jaume Llauradó a la Presidència de la FCF
Tarragona, 20 de març de 2011

Felicitats a la junta del CF Mediona

Carta oberta del CF Mediona a tot el futbol català abans de les eleccions

La junta del CF Mediona ha deixat molt clars els seus pensaments
Davant la imminent celebració de les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol, el Club Futbol Mediona ha volgut adreçar-se a tots els clubs del futbol català amb la carta que reproduïm íntegrament a continuació:

"El dia 26 de març es realitzaran unes noves eleccions a la Presidència de la Federació Catalana de Futbol. Quedi clar que no hem donat el nostre aval a cap candidat a la espera del seu programa electoral.

Aquest cop tenim clar les nostres peticions, ja que en aquests darrers anys, les despeses econòmiques s’han incrementat excessivament, i en uns moments de crisis generalitzada, no és pas el moment d’incrementar despeses quan hi ha menys ingressos. Sinó de gastar menys o optimitzar millor les despeses, però no, amb el discurs d’una Federació més modernitzada i seriosa, generar més despeses als clubs.

Passem a posar alguns exemples pràctics:

-Les revisions mèdiques, és evident que estem d’acord en que s’han de fer, i fer-les seriosament, però és la FCF la que ha de buscar i facilitar centres on es puguin fer amb comoditat i a preus raonables.

-Les fitxes de massatgistes, delegats, auxiliars etc. no tenen cap altre valor que no sigui el fet d’ingressar diners, el DNI és el document més seriós per tenir identificada a la gent.

-Les llicències d’entrenadors, mereixen capítol apart. Entenem que la FCF vulgui tenir controlat una mica millor aquest tema, ara bé, multar els club amb 80 euros per partit per no tenir aquesta llicència, quan ha estat evident que els club hem tingut dificultats per trobar-ne, no és pas ajudar els clubs.

Aquest apartat ha estat ja l’evidència més clara de l’afany recaptatori:

-Multes per no tenir la llicència.

-Regular la situació al Col·legi d’entrenadors a qui no tenia els pagaments al dia.

-Pagar la llicència.

-Pagar el contracte

-Entrenadors titulats a partir de 2ª Territorial la propera temporada.

-I pel futbol base, aquesta temporada val la llicència de monitor per la propera ja no... quan després hi ha clubs de nivell que funcionen sense entrenador titulat, però com que ja tenen una titulació presentada, doncs endavant encara que no assisteixi als partits.

-A nosaltres no ens val que es digui que això són acords que s’han pres en assemblea i que en aquest apartat concret ja se sabia de feia força temps, ja que la situació actual de crisis econòmica ha fet replantejar moltes coses en altres àmbits, tan esportius com sobretot socials. El futbol doncs n’ha de quedar al marge?

Aquest escrit és una reflexió de caire general, en cap cas a les persones que en aquest darrers temps estan treballant a l'àmbit comarcal de la Delegació Penedès-Garraf, els quals creiem que han fet una tasca envejable i molt propera als clubs que representen.

En definitiva, el que volem dir és que la crisis no l’hem de pagar els clubs modestos, i la nostra petició és retirar les multes als clubs que a l’inici de la temporada no tenien llicència d’entrenador. Mantenir el títol del nivell que es requereix actualment per les categories de Segona / Tercera Territorial i futbol base, les properes temporades (o el nom de la categoria que rebin el proper any) i continuar en aquestes categories tan sols amb àrbitre, no amb àrbitre i jutges de línea, ja que tot això es faria insostenible. I que massatgistes, auxiliars i delegats puguin exercir amb el DNI o Passaport, que és el que es necessita per votar en les properes eleccions.

El candidat que prometi complir amb aquestes demandes podrà comptar amb el nostre vot, en cas contrari pot ser que no anem a votar".

La Junta Directiva del CF Mediona nº 1136

Gaspart, pactes i inhabilitacions

El bo que tenen aquestes eleccions a la presidència de la Federació Catalana és que els seus protagonistes es creuen que són molt més del que realment són, sigui dit amb tot respecte. Deia el secretari Iban Tibau que no sabia el que tenia de “llaminera” la cadira de la FCF. Doncs ja es pot fer una idea.

La nit del dilluns va ser llarga al carrer Sicília. Aquesta trucada a les urnes s'ha convertit en una mica més que una croada per a molts d'aquells que lluiten fins a l'últim detall, per ridícul o insignificant que pugui semblar. Tot val. La història és saber qui la pot dir més gran encara que els clubs de Catalunya saben que tenen a la seva mà decidir sobre qui els pot orientar en un futur dur, fosc i problemàtic.

Però com deia, hi ha tot tipus de personatges que veuen perillar el seu ‘negoci’ i no escatimen despeses. Per què serà? Per la història de sempre: per poder i per poder estar en les llotges professionals. A nivell individual, dos dels candidats valen molt la pena; el tercer (Casals) ... ja he dit moltes vegades el que penso d'aquest tipus i l'única cosa que desitjo és que treguin tots els seus draps bruts de l'armari. D'altra banda, passo de Casals i de la seva gent, que encara li ‘piloteja’ com si pogués tornar a sortir. Prefereixo centrar-me en Llauradó i Subíes i en Joan Gaspart.

Sempre he admirat a Joan Gaspart. Mai m'he amagat. A nivell personal, meravellós; a nivell esportiu, qüestionable. Mai sabrà el futbol català el que ha fet aquest home pels clubs de Catalunya encara que hagi pogut perdre certa quota de popularitat i, per descomptat, un impagable temps familiar. No obstant això, parlem del Gaspart, a nivell esportiu, que sempre apareix en totes aquestes mogudes político-electorals.

Anem amb la ‘historieta’ perquè aquí cadascú diu el que li convé i vostès han de saber-ho tot. Em diuen: mentre es produïa el recompte d'avals aquest passat dilluns, el president del Sant Andreu tenia en el ‘Juan Carlos I’ (no confondre's d'hotel) als senyors Lluís Dorado, Pere Vila, Jordi Casals i... Jaume Llauradó. El propi Llauradó ho desmenteix rotundament. Afirma no conèixer a Dorado i Vila i només reconeix haver-se creuat amb Joan Gaspart ja que van coincidir en un acte social.

I, segona història, encara que és més notícia que una altra cosa. Jaume Llauradó va moure fils per veure si es podia inhabilitar a Andreu Subíes com a candidat a la presidència ja que encara no ha renunciat del seu càrrec de regidor de l'Ajuntament de Benavent. Segons fonts ben informades, la seva consulta ha quedat en res i això que es va dirigir al totpoderós –cada dia menys totpoderós- David Moner. Això sí, Subíes dimitirà el dilluns 21 si és triat president de la FCF perquè la llei és molt més clara del que alguns pensen.

Encara sort que els avals no són vots

L'espectacle electoral a la Federació Catalana només ha fet que començar i ja veuen els resultats en el lliurament d'avals. Recordin: A. Subies 374 (507), J. Llauradó 208 (360) i J. Casals 144 (238). No sé com qualificar el fet que a qualsevol precandidat (que ho pot ser qualsevol) li anul·lin un 39’4%, un 42’2% i fins i tot un 26’2% dels avals que presenta, ja que bona part de culpa també la tenen els propis clubs, que no tenen cap vergonya alhora de recolzar a un, dos i fins i tot les tres opcions.

Hauria d'estar sancionat d'alguna manera ja que és una mostra de nul respecte al procés democràtic de la nostra vida esportiva, encara que més d'un precandidat és tan pesat que tant li fa si està duplicat o triplicat. L'important és anul·lar la validesa de la signatura del rival. “Tu no estàs amb mi, però tampoc estàs amb el rival”. Bé, si aquesta filosofia li convenç a gairebé un centenar de clubs, només cal desitjar que després no es queixin.

Bé faria la comissió electoral, que presideix un ex de Casals, (Ramon Estebe) en explicar-nos a tots la raó d'etiquetar com ‘no-vàlides’- un total de 225 paperetes i oferir una major transparència sobre aquests 57 clubs que no figuren encara (tenen temps fins al 26) en el cens. I, de pas, Estebe, aclareixi la raó per la qual deixa entrar, sense dir res, a Jesús Palau, ex assessor de Casals que no veu un euro des del passat 1 de gener. O almenys això ens diuen des de la Federació.

Encara sort que els avals no són vots. El proper 26 es votarà lliurement i cada club dirà el que li vingui en gana, sense pressions, ni xantatges, ni amenaces. Encara ressonen comentaris del pitjor president de la Federació Catalana de tota la història, que va pronunciar ahir quan tenia ‘l’honrós’ rècord d'haver quedat el tercer dels tres precandidats. “Jo decidiré el proper president de la Federació Catalana”. Val més riure que no plorar. El que els clubs li han dit és que marxi immediatament després d'un any i mig horrorós i vergonyós.

Tibau ha de frenar a Casals

Espero i desitjo que el secretari general d'Esports, Iban Tibau, sigui tan diligent i efectiu quan Xavi Andreu li comuniqui que un precandidat (Casals) està fent joc brut en aquestes eleccions a la presidència de la Federació Catalana.

Donat que Tibau estava tan preocupat per tot el que es deia, aquí va una prova, no és una remor, no és una especulació, sinó una prova que un empleat de la Mutualitat de Futbolistes, Lluís Dorado, és ‘art i part’ d'aquesta història i això està molt malament. Dorado, que es va presentar al futbol català com a ‘vicepresident executiu’ de la Mutualitat de Futbolistes, és a dir, que es duu una digníssima retribució des d'aquesta part de la Federació, actua, alhora, com ‘cap de campanya’ del precandidat Casals. Truca als clubs amb el telèfon de la Mutualitat, coordina els pocs ‘pessebres’ en els quals encara s'escolta al pitjor president de la història de la FCF, envia tot tipus de circulars als clubs i, a més, cobra per aquesta tasca en una Mutualitat on ningú sap encara el que fa.

Donada la sagacitat, exemplaritat i mestratge del meu veí de L’Hospitalet, segur que ho farà tot molt bé. Com és possible que el gran Dorado accepti aquest paper amb els cops que ja duu al futbol català? Per diners? Impossible: a Dorado li sobra. Vinga, Tibau, aquí et vull veure! encara que els senyors precandidats, Jaume Llauradó i Andreu Subíes també poden impugnar davant la Comissió electoral. No?

Una curiositat més: la fotografia que il•lustra el text l'ha enviat el ‘cap de premsa’ (aquí tot el món és cap) de Casals, no a Futbolcatalunya.com, per descomptat (gràcies). El 'cap' la envia a tot el món però ningú la publica.

La paraula de Jaume Llauradó

Jaume Llauradó pot ser criticat per algunes coses al llarg de la seva vida esportiva. Segur. És humà i ha estat i està ficat en moltes coses i les que li queden encara ja que el seu esperit inquiet l'ha portat a moltes batalles on fins i tot sabia que ho tenia realment complicat. Aquesta nova aventura a la presidència de la Federació Catalana és molt positiva ja que, guanyi o no guanyi, el futbol català està necessitat de persones amb capacitat no només econòmica sinó d'uns valors humans considerables. És el cas. Per tot això, quan ens assabentem d'acostaments amb l'expresident Casals, no puc evitar recordar els mals esperits.

Dies enrere vaig tenir el plaer de poder preguntar-li personalment i faig pública la conversa ja que hi ha diàlegs que necessiten ser coneguts per tots aquells que estan immersos en el futbol català. Llauradó va negar 'rotundament' que Casals pugui estar en la seva futura junta directiva. ROTUNDAMENT, repeteixo i ho poso en majúscules tot i que, com deia o escrivia algú dies enrere, la política esportiva també arrossega companyies al llit realment sorprenents.

Aquest seria un cas realment desagradable, detestable i brut. Tant de bo Llauradó es mantingui en el que va dir com també comentà que no descartava incloure alguna persona que acompanya el pitjor president de la història de la Federació en la seva llista. Per ara, la paraula de Llauradó, val. És només qüestió, com tot, de temps.

Ramon Cugat estarà amb el futbol català

No és notícia que qualsevol precandidat a la presidència de la Federació Catalana es recolzi o manifesti la seva admiració cap al doctor Ramon Cugat. El contrari seria dir que no compta amb el millor traumatòleg del món. Ve al cas aquest comentari perquè, després d'haver passat tota la seva vida esforçant-se, com sempre i igual que tots els metges de la Mutualitat amb els futbolistes catalans, ara s’ho disputen com a ‘fitxatge’ propi quan el doctor ja ha demostrat que juga en el mateix equip de sempre (la Federació).

Cert és que Deborah Cugat està fent campanya pro-Jaume Llauradó encara que el doctor no ha obert la boca ni ha signat cap paper ni a favor ni en contra de ningú, i dubto molt que ho faci, però algú s'atreviria a dir, inclosa la seva pròpia filla, que, si no guanya Llauradó, Cugat s'anirà? No ho crec i no ho desitjo ja que el futbol perdria massa i no estem per a luxes.

El precandidat Andreu Subíes va declarar el diumenge a COM Ràdio que no només compta amb el doctor Cugat sinó que tampoc ha escoltat que tingui altres intencions que no sigui continuar. En resum, Cugat, ara com ara, només pertany al propi Cugat.

Tots a la Federació a per paperetes!

S'imaginen 1.240 clubs demanant 1.240 paperetes que avalin a un futur candidat? Quina despesa i quin revés s’emportaria la Federació Catalana. Com no hi ha cap requisit major que ser president o vicepresident d'una entitat per intentar ser el ‘cap’ del futbol català, les pot demanar qualsevol, sense càrrec algun, o millor dit, només a càrrec de la FCF, encara que això no va ser inconvenient per a la representació que es va viure dijous passat a la secretària general de l’Esport amb tots els ‘salvadors’ de la pàtria reunits per un ben comú.

Calia aconseguir la pau, la concòrdia i el consens perquè aquest procés sa i democràtic, que es diu eleccions, acabés en pacte i es distribuïssin els càrrecs. Encara sort que no va acabar així.

L'única cosa que se sap de tan magna cita és que Iban Tibau va seguir les ordres del senador Josep Maldonado i per el ‘bé’ del futbol català va demanar la presència dels precandidats i un personatge que es va colar en la reunió per interès desconegut d'algun dels presents o d'algun absent. L'episodi que van regalar Josep Lluís Marcó i l'aspirant Jaume Llauradó és digne de menció. Li van preguntar a Marcó de quin club era president o vicepresident i, com no podia ser d'una altra manera, ni s'havia assabentat de les condicions per poder aspirar a una cadira tan ‘llaminera’ que diria Tibau. Marcó es va presentar a la Secretària oferint els seus generosos coneixements futbolístics que sempre serien ‘gratuïts’, per descomptat, ja que la FCF està en una coneguda ruïna.

Tibau va demanar joc net i tots van somriure perquè sabien que, una vegada acabés la pantomima, tornarien les trucades als clubs extorquint, mentint, suplantant, fent xantatge, en resum, fent campanya, però la Secretaria tanca els ulls i prefereix demanar ‘pau i amor’ entre precandidats, salvadors i infiltrats.

Llegeixo, amb una mena de somriure, que l'ex president Jaume Roura ha decidit “presentar-se si no hi ha eleccions”. Presentar-se a què? Ala, doncs, bon cap de setmana, a seguir viatjant per Catalunya i a seguir preguntant-se per què acudeixen cada vegada menys clubs a escoltar als precandidats. Aquí està el problema. Ja ningú creu a ningú.

Qui va parir la reunió a la Secretària General?

Cal suposar que la responsabilitat de reunir a diversos precandidats a la Federació Catalana, inclós l'ex-executiu del Espanyol, Josep Lluís Marcó,-qui el va convidar?- ha de recaure en el secretari general de l'Esport, Iban Tibau. Cal suposar, dic, encara que la presència del senador Josep Maldonado ens pugui dur a pensar que, com que Tibau només acaba d'aterrar i no sap el que té la cadira ‘llaminera’ d'aquesta FCF, es vulgui assessorar.

Maldonado té l'habilitat de dur-se bé amb tot el món. Per a això és polític, és clar, encara que al ‘negoci’ de les eleccions a la Federació Catalana hauria de romandre un poc més allunyat del que acostuma a estar per no semblar el que sempre sembla. Va dir Tibau que no cal barrejar política amb esport i se li ocorre cridar a capítol als ‘cinc genets’ salvadors de la pàtria futbolística.

Entenc que acudissin Jordi Casals, Jaume Llauradó i Andreu Subies. Entenc menys la presència de l'expresident de la concòrdia, Jaume Roura, tret que demanés ell la cita -definitivament es quedarà en casa seva-, però el que se m'escapa és Josep Lluís Marcó. Què pinta en aquesta història aquest tipus al que no se li ha vist en un ‘punyeter’ camp de futbol menys a Montjuïc o a Cornellà? Què busca aquest cavaller en aquesta reunió on tot el món sap que pot anar buscant un càrrec professional quan l'única cosa que li fa falta a aquesta Federació són ingressos i no més despeses? A qui li interessa aquesta ‘pantomima’ que s'han muntat a la Secretaria General?

Tibau, que no va considerar oportú convidar als mitjans de comunicació a la reunió, va creure que el més ‘periodístic’ era enviar una nota de premsa, inclosa fotografia, i d'aquesta manera evitar majors explicacions. Diu el missatge, que signa el company Albert Mayol : “El secretari general de l'Esport demana un esforç als precandidats a la presidència de la Federació Catalana de Futbol per acabar amb la divisió al futbol català”. Això queda molt bé i, a partir d'ara, que comenci el ball. O per ventura es creuen Tibau i Maldonado que aquí no ha passat gens?

Ens expliquen que Casals segueix amb la seva teoria de la conspiració, les seves ‘punyalades’ i les seves traïcions mentre Subies somriu i espera millors situacions. I.... al ‘lloro’ perquè Llauradó i el propi Casals s'estan acostant massa. S'imaginen qui podria posar en el mateix vaixell a tots dos? Exactament: Joan Gaspart. Possible? Una mica més que possible i, encara que semblava que el ex directiu Torres es limitaria a les seves tasques professionals, gens més lluny de la realitat ja que podria ser l'alumne avantatjat del propi Gaspart ja que tot val per a assolir la victòria.

Visca la transparència de Sukerman!

Ernesto Sukerman, president del Rosari Central, i exdirectiu de Jordi Casals no perd el temps. Una hora i mitja, repeteixo, una hora i mitja després de presentar la seva dimissió com a membre de la junta gestora, va i es decideix a lliurar un recurs al Tribunal Catalá de l’Esport i a la pròpia junta electoral de la Federació Catalana ja que, segons l'interessat, la pròpia junta s'havia extralimitat en les seves funcions. I diran vostès: quines funcions?

La junta va decidir que tot aval a la presidència de la FCF portés amb si una fotocòpia del DNI del president o vicepresident de torn i, a més, la pròpia Secretària General de l’Esport, via Consell Esport Català, pogués actualitzar el cens d'entitats amb la finalitat de que poguessin votar tots aquells que encara no tinguessin tots els seus papers en forma. On s'ha extralimitat ningú?

L'ex directiu Sukerman sosté que no fa falta presentar cap credencial personal sinó que ha d'haver-hi ‘barra lliure’ i tampoc li interessa que els 1.241 clubs censats puguin augmentar si es posen al dia. Això és transparència? Com no podia ser d'una altra manera, la junta electoral li ha dit ‘adéu, molt bones’ i ara li toca al Tribunal Català, qui no dóna crèdit a la petició de Sukerman, segons ha pogut confirmar aquesta redacció.

I per què es presenta aquest recurs tant a la Junta electoral com al TCE? Per què no espera que primer falli la Junta? En fi. Visca la transparència i la participació! Si ja es comença a ‘judicialitzar’ aquest procés electoral amb aquestes històries, anem apanyats.

NOTA: RESOLUCIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL SOBRE L’ESCRIT D’ACLARIMENT I MODIFICACIÓ DELS
ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA ELECTORAL EN LA REUNIÓ DEL DIA 21 DE FEBRER DE 2011,
PRESENTAT PEL SR. ERNESTO SUKERMAN, PRESIDENT DEL CLUB ATLÉTICO ROSARIO CENTRAL DE CATALUNYA
www.fcf.cat

Villar utilitza a Casals per riure’s de la Federació

Que a Villar li importa la Federació Catalana només quan hi ha eleccions a Madrid, està més que demostrat. Només som uns miserables vots per qui governa des de la seva poltrona fa 23 anys encara que li agrada sempre donar la nota. Tot això ve al cas dels 125 anys de la fundació del Gimnàstic de Tarragona, que s'ha festejat aquesta tarda. S'imaginen qui era el delegat-enviat especial de Villar a Tarragona? Exacte. Casals.

Com se li ha acabat la ‘ganga’ dels quilòmetres i dietes a càrrec de la Federació Catalana, ara toca ‘agenollar-se’ davant del malvat cap del ‘fúlbol’ espanyol qui ja ha oblidat quan les companyies de Casals desitjaven la derrota d'Espanya. Aquí estava el ‘pollastre’ amb un parell... com vulgui que la Federació Catalana està en mans d'una Gestora, el Gimnástic, que ocupa una vicepresidència honorífica en la FCF (a veure si acaben amb aquesta ximpleria) no ha cursat invitació a ningú.

A Villar li importa molt poc que la FCF estigui immersa en un procés electoral, és més, no li importa gens ni mica l'herència que hagi pogut deixar el pitjor president de la Federació de tota la història. I per què hi ha anat el grand Casals i no el vicepresident Joan Gaspart? Lamentable per part de Villar, habitual i grotesc per part de Casals i poc senyorial per part del Nàstic. El tema de l'honor no va a l'etiqueta sinó que es demostra amb fets. Villar utiliza a Casals para riure’s de la Federació Catalana