Cal suposar que la responsabilitat de reunir a diversos precandidats a la Federació Catalana, inclós l'ex-executiu del Espanyol, Josep Lluís Marcó,-qui el va convidar?- ha de recaure en el secretari general de l'Esport, Iban Tibau. Cal suposar, dic, encara que la presència del senador Josep Maldonado ens pugui dur a pensar que, com que Tibau només acaba d'aterrar i no sap el que té la cadira ‘llaminera’ d'aquesta FCF, es vulgui assessorar.
Maldonado té l'habilitat de dur-se bé amb tot el món. Per a això és polític, és clar, encara que al ‘negoci’ de les eleccions a la Federació Catalana hauria de romandre un poc més allunyat del que acostuma a estar per no semblar el que sempre sembla. Va dir Tibau que no cal barrejar política amb esport i se li ocorre cridar a capítol als ‘cinc genets’ salvadors de la pàtria futbolística.
Entenc que acudissin Jordi Casals, Jaume Llauradó i Andreu Subies. Entenc menys la presència de l'expresident de la concòrdia, Jaume Roura, tret que demanés ell la cita -definitivament es quedarà en casa seva-, però el que se m'escapa és Josep Lluís Marcó. Què pinta en aquesta història aquest tipus al que no se li ha vist en un ‘punyeter’ camp de futbol menys a Montjuïc o a Cornellà? Què busca aquest cavaller en aquesta reunió on tot el món sap que pot anar buscant un càrrec professional quan l'única cosa que li fa falta a aquesta Federació són ingressos i no més despeses? A qui li interessa aquesta ‘pantomima’ que s'han muntat a la Secretaria General?
Tibau, que no va considerar oportú convidar als mitjans de comunicació a la reunió, va creure que el més ‘periodístic’ era enviar una nota de premsa, inclosa fotografia, i d'aquesta manera evitar majors explicacions. Diu el missatge, que signa el company Albert Mayol : “El secretari general de l'Esport demana un esforç als precandidats a la presidència de la Federació Catalana de Futbol per acabar amb la divisió al futbol català”. Això queda molt bé i, a partir d'ara, que comenci el ball. O per ventura es creuen Tibau i Maldonado que aquí no ha passat gens?
Ens expliquen que Casals segueix amb la seva teoria de la conspiració, les seves ‘punyalades’ i les seves traïcions mentre Subies somriu i espera millors situacions. I.... al ‘lloro’ perquè Llauradó i el propi Casals s'estan acostant massa. S'imaginen qui podria posar en el mateix vaixell a tots dos? Exactament: Joan Gaspart. Possible? Una mica més que possible i, encara que semblava que el ex directiu Torres es limitaria a les seves tasques professionals, gens més lluny de la realitat ja que podria ser l'alumne avantatjat del propi Gaspart ja que tot val per a assolir la victòria.
