Arriba l'hora de la veritat per a la Federació Catalana de Futbol. Per descomptat que desconec qui guanyarà les eleccions del dissabte 26 encara que tinc molt clar que només hi ha dues opcions: Llauradó / Subies, Subies / LLauradó. Per què ignoro Casals? Mai ha estat ignorat per part d'aquest Blog. El que sí diré és que aquest candidat no ens ha tingut en compte mai per enviar-nos un sol comunicat, la qual cosa, és clar, se li agraeix.
Exposada aquesta excepció, sàpiguen que només hi ha dos candidats i que Casals-el breu passarà a la història per la vergonya d'accedir a una presidència d'on el van fer fora, primer, els seus propis companys de junta –una trentena– (vergonyós, lamentable i cutre) i, segon, pels clubs ja que es va salvar dels avals per només 20 i després d'haver hagut d'anar suplicant.
El ex president se n'anirà a casa, podrà pintar-la tantes vegades com vulgui, i començaran a sortir papers, sous, contractes i tota aquesta majúscula ruïna en què deixa una Federació que sobreviurà a tan lamentable gestió. A Casals el poden assenyalar amb el dit en el món del futbol i, pel bé del futbol català (si ho aprecia una mica) hauria de deixar de viatjar a Madrid ja que no es representa ni a si mateix. Segur que Joan Gaspart no perdrà un segon a oferir-li la cadira del Sant Andreu a l'Executiva de la Federació Espanyola al proper president de la Catalana. 'Pasopalabra' d'aquest tipus lamentable en forma i fons i només desitjo que el seu substitut el posi al seu lloc, a ell i, per descomptat, als seus 'pilotes' vividors, també.
Anem amb la parella Llauradó/Subies, Subies/LLauradó. No sé vostès, però, personalment, ho tenen molt fàcil a l'hora de decidir. Cal agrair, com a mínim, als dos candidats que exposin obertament les seves idees que no deixen de ser les mateixes per a tots. El futbol català està en la ruïna perquè l'han deixat en la misèria més absoluta, no hi ha un euro i s'acosten temps pitjors. Hi ha qui anuncia patrocinadors per tot arreu i qui prefereix una línia més silenciosa de treball. Hi ha qui no en té ni idea de futbol base encara que està protegit d'un gran equip i amb noms anònims excepcionals i hi ha qui pot saber-ho gairebé tot encara que no comuniqui amb total claredat. Hi ha qui no ha vist un partit de nens en la seva vida i hi ha qui està fins als nassos de patejar els camps.
El que sí que hi ha als dos bàndols és il•lusió i als clubs, els correspon donar la confiança a un sol grup de treball sabent que el proper president i la junta tenen 6 anys, sis, per tirar endavant el seu projecte. Si no voten, si no es molesten a votar, no hi haurà motiu per queixa. Tots sabem que hi ha coses més importants que el futbol. Tot és més important que el futbol, però el futbol i la formació dels nostres nois és treballar futur. És a les nostres mans i hem de triar. Només s'equivoquen aquells que mai participen i és preferible fer-ho malament, sense tenir fosques intencions, que no fer res i, a veure si d'una vegada per totes, ens inunda la pau i deixem treballar a qui surti.
Només una cosa més: sempre seré partidari d'un cara a cara entre els candidats. Si n'hi ha tres, per descomptat, passo. Només faltaria: 'donar-li bola' al president més negat i més nefast que ha tingut el futbol català (Casals, aclareixo). No obstant això, seria un exercici molt higiènic escoltar els nostres candidats com de fet estem escoltant Subies i Llauradó. L'altre és tan covard que no convoca ni rodes de premsa tot i que, si quan era president no permetia preguntes en presentacions oficials (sempre ha estat un gran demòcrata) ara molt menys encara que ja no interessa a ningú.
