El bo que tenen aquestes eleccions a la presidència de la Federació Catalana és que els seus protagonistes es creuen que són molt més del que realment són, sigui dit amb tot respecte. Deia el secretari Iban Tibau que no sabia el que tenia de “llaminera” la cadira de la FCF. Doncs ja es pot fer una idea.
La nit del dilluns va ser llarga al carrer Sicília. Aquesta trucada a les urnes s'ha convertit en una mica més que una croada per a molts d'aquells que lluiten fins a l'últim detall, per ridícul o insignificant que pugui semblar. Tot val. La història és saber qui la pot dir més gran encara que els clubs de Catalunya saben que tenen a la seva mà decidir sobre qui els pot orientar en un futur dur, fosc i problemàtic.
Però com deia, hi ha tot tipus de personatges que veuen perillar el seu ‘negoci’ i no escatimen despeses. Per què serà? Per la història de sempre: per poder i per poder estar en les llotges professionals. A nivell individual, dos dels candidats valen molt la pena; el tercer (Casals) ... ja he dit moltes vegades el que penso d'aquest tipus i l'única cosa que desitjo és que treguin tots els seus draps bruts de l'armari. D'altra banda, passo de Casals i de la seva gent, que encara li ‘piloteja’ com si pogués tornar a sortir. Prefereixo centrar-me en Llauradó i Subíes i en Joan Gaspart.
Sempre he admirat a Joan Gaspart. Mai m'he amagat. A nivell personal, meravellós; a nivell esportiu, qüestionable. Mai sabrà el futbol català el que ha fet aquest home pels clubs de Catalunya encara que hagi pogut perdre certa quota de popularitat i, per descomptat, un impagable temps familiar. No obstant això, parlem del Gaspart, a nivell esportiu, que sempre apareix en totes aquestes mogudes político-electorals.
Anem amb la ‘historieta’ perquè aquí cadascú diu el que li convé i vostès han de saber-ho tot. Em diuen: mentre es produïa el recompte d'avals aquest passat dilluns, el president del Sant Andreu tenia en el ‘Juan Carlos I’ (no confondre's d'hotel) als senyors Lluís Dorado, Pere Vila, Jordi Casals i... Jaume Llauradó. El propi Llauradó ho desmenteix rotundament. Afirma no conèixer a Dorado i Vila i només reconeix haver-se creuat amb Joan Gaspart ja que van coincidir en un acte social.
I, segona història, encara que és més notícia que una altra cosa. Jaume Llauradó va moure fils per veure si es podia inhabilitar a Andreu Subíes com a candidat a la presidència ja que encara no ha renunciat del seu càrrec de regidor de l'Ajuntament de Benavent. Segons fonts ben informades, la seva consulta ha quedat en res i això que es va dirigir al totpoderós –cada dia menys totpoderós- David Moner. Això sí, Subíes dimitirà el dilluns 21 si és triat president de la FCF perquè la llei és molt més clara del que alguns pensen.
