Jaume Llauradó pot ser criticat per algunes coses al llarg de la seva vida esportiva. Segur. És humà i ha estat i està ficat en moltes coses i les que li queden encara ja que el seu esperit inquiet l'ha portat a moltes batalles on fins i tot sabia que ho tenia realment complicat. Aquesta nova aventura a la presidència de la Federació Catalana és molt positiva ja que, guanyi o no guanyi, el futbol català està necessitat de persones amb capacitat no només econòmica sinó d'uns valors humans considerables. És el cas. Per tot això, quan ens assabentem d'acostaments amb l'expresident Casals, no puc evitar recordar els mals esperits.
Dies enrere vaig tenir el plaer de poder preguntar-li personalment i faig pública la conversa ja que hi ha diàlegs que necessiten ser coneguts per tots aquells que estan immersos en el futbol català. Llauradó va negar 'rotundament' que Casals pugui estar en la seva futura junta directiva. ROTUNDAMENT, repeteixo i ho poso en majúscules tot i que, com deia o escrivia algú dies enrere, la política esportiva també arrossega companyies al llit realment sorprenents.
Aquest seria un cas realment desagradable, detestable i brut. Tant de bo Llauradó es mantingui en el que va dir com també comentà que no descartava incloure alguna persona que acompanya el pitjor president de la història de la Federació en la seva llista. Per ara, la paraula de Llauradó, val. És només qüestió, com tot, de temps.
