Elecciones en secreto en la Federación Española de Fútbol

José Ramón de la Morena


Hace tiempo que me propuse no volver a comentaros nada de Ángel Villar, el Presidente de la Federación Española de Fútbol, que lleva ahí 24 años viviendo del fútbol. Pensé que pudiera ser una fobia mía y que sacaba lo peor que hay en mí. Decidí no comentar nada, salvo que fuese noticia de obligado cumplimiento. Y hoy se da el caso, porque ha convocado elecciones de manera sigilosa y sibilina, sin anunciarlas, de repente, y casi en secreto, para que no se presente nadie, que por otra parte no creo que se presentara nadie, sabiendo que el Presidente lo elige una Asamblea de 180 personas, a los que en estos momentos Villar pastorea y manipula con viajes, partidos de la selección, subvenciones, y otras golosinas según la importancia que tenga el destinatario y la necesidad que tenga él.

Hay una Orden Ministerial desde 2007, que dice que las elecciones en las Federaciones que van a los Juegos Olímpicos, como es este caso, deben celebrarse dos meses después de los Juegos. Es decir tendrían que celebrarse en octubre. Pero como Villar quiere que se celebren ahora, cuando nadie lo sabía, ni lo esperaba, pidió una autorización al CSD, aprovechando que Lissavetzky se había marchado para presentarse a las Municipales, y la interina le firmó la autorización sin saber que ni debe ni puede hacerlo.
Ahora las elecciones están convocadas, y pretende que le reelijan el próximo 16 de febrero para otros cuatro años más. Hay un recurso de alzada al Ministerio de Educación solicitando que no se permita esta ilegalidad y este atropello. Hay un Presidente del CSD recién nombrado, del que Villar presume que le ha tenido en el Comité de Competición. ¿Se atreverá a impedir que se salte la Orden Ministerial? ¿Lo consentirá el nuevo ministro? No lo sé. Pero os confieso que tampoco me importa demasiado, no espero nada mañana de quien nada nos dio ayer. No hay nada que hacer…

Retirada de Equipos Federació Catalana

Autor: critico » dt. gen. 24, 2012 11:25 pm

RETIRADA DE EQUIPOS
Verdaderamente es una VERGÜENZA y un ABUSO por parte de la FEDERACION que tengamos un grupo en el cual parece ser que nos vamos a quedar con 11 equipos.
Como es posible que monten los grupos empezando con un escaso grupo de 15 equipos y que antes de empezar la temporada ya se habían retirado dos y que al terminarla parece ser que se retira otro (CARPE DIEM). Creo que es un menosprecio por parte de la FEDERACION, ya que en TERCERA CATALANA hay 17 grupos, en todos los grupos hay como mínimo 18 equipos a excepción de uno que tiene 17. Hasta los equipos de FULBOL BASE disputan más encuentros que el Amateur, ya que en nuestro club desde Prebenjamin hasta Cadete son de 16 equipos por lo que disputan 30 partidos y el equipo AMATEUR va a disputar unos escasos 20 partidos "DEPRIMENTE".
De los 30 grupos que hay en 4ª CATALANA unos 14 grupos son de 16 equipos, hay 1 de 18, 5 de 17, 4 de 15, 2 de 14, 1 de 12, 1 de 11 (que somos nosotros) y dos de 10. NO PODRIAN HABER HECHO MENOS GRUPOS Y COMO MINIMO 18 EQUIPOS.
Por parte de los clubs ¿no se podría presentar alguna reclamación? para que hubiera un reparto mas equitativo de los grupos.

 

Re: RETIRADA DE EQUIPOS 4ª CATALANA

Autor: miquel » dc. gen. 25, 2012 12:00 pm

Despuès se felicitaban de que se habian apuntado 500 equipos màs, ya lo decian muchas voces que la mitad se retiraron antes de empezar y el resto van callendo poco a poco.
DONDE ESTÀN LOS 500 EQUIPOS NUEVOS
DONDE ESTA EL DINERO DE LA MUTUALIDAD
DONDE ESTA EL DINERO DE LAS REVISIONES MEDICAS QUE LAS DEBERIA PAGAR LA FCF
Con esto hay bastante de momento,esperemos que Clubs Unics realicen la deseada Asamblea y se descubra todo el montaje de nuestra FCF
Y por si fuera poco màs denuncias a la FCF, Sr, Cabrerizo, los 3 de Filipinas y las que vendràn.
Ya que Subies no sabia nada y sabe hasta lo de Cabrerizo como dice Futbol Catalunya de cuando era vicepresidente.
El tiempo pondrà a cada uno en su lugar.

Subies-Cabrerizo: no va de broma

Este martes amaneció con una información  importante en el diario ‘Segre’ de Lleida bajo el título de ‘Escorcoll a la Catalana de futbol per presumpte espionatge a un àrbitre’. La historia data del pasado marzo del 2010 tras la demanda interpuesta por el ex delegado arbitral de Lleida, Abel Cabrerizo, contra el actual presidente de la Federació Catalana, Andreu Subies, el presidente de los árbitros de Catalunya, Xavier Moreno, y el delegado arbitral de Lleida, Xavier Pérez Colom, por “revelación de secretos” o, más concretamente, por “sustracción, revelación y publicación” de correo. Hasta aquí, todo correcto.

A las 13.16 horas escribíamos en un twitt: "La policia judicial està ara en el Comitè d'Àrbitres després de la demanda del ex col·legiat Cabrerizo contra el president”. Desconocíamos la información de los compañeros del ‘Segre’ ya que, entre otras razones, no estamos abonados, pero la noticia apareció esta mañana en este histórico rotativo. A partir de aquí, intoxicaciones, acusaciones veladas y comunicados parciales que sólo evidencian que aquí no valen las bromas, que este proceso va muy en serio y muchas cosas en juego. Será una jueza quien decida, por supuesto, aunque vale la pena recordar frases que las diferentes partes han ofrecido a quien suscribe. Ojalá estas palabras se puedan escuchar en una sala de justicia ya que ése será el próximo paso tras cerrarse la instrucción. Lo que sí es una realidad es que este mediodía se presentaron dos Mossos de la Brigada de Delitos informáticos de Barcelona y uno de Lleida al lado del secretario judicial y su ayudante con el fin de llevarse –y así fue- los correos electrónicos que recibió la ‘Blackberry’ de Cabrerizo tras ser destituido de su cargo. 

Una parte ‘vende’ que “se han llevado hasta los ordenadores del Comité” mientras la otra sólo habla “de un pendrive” con toda la información requerida al funcionario de turno. Una parte recuerda que Subies, Moreno y Pérez  “están imputados por delito penal por revelación de secretos” mientras la otra parte (FCF) sacan una nota pública insuficiente y demasiado parcial ya que citan sólo a Pérez como demandado y silencian a Subies y Moreno. Allá cada cual con sus notas y con sus informaciones, pero aquí se juega una posible inhabilitación para cargo público y eso es bastante serio. “Tus amigos del arbitraje casposo vuelven al ataque”, me comentaron, con cariño, desde la junta de Subies. “Se lo toman todo a cachondeo”, me cuentan, con idéntica carga de ‘amor’, desde el lado amical de Abel. 


Ustedes tienen la palabra y suya es la reflexión. Ni nos parece ni nos deja de parecer. En su día censuramos a Subies lo mismo que no entendemos la razón por la que Cabrerizo recibe mensajes personales en un aparato (blackberry) de la Federació aunque no le costara un euro a la FCF. Para todo esto están los jueces. Habrán más capítulos. 

Representantes de la Catalana para Villar

Once representantes del fútbol catalán acudirán el próximo 16 de Febrero a Madrid para apoyar al ‘eterno’ Ángel Villar como jefe del ‘fúlbol’ español. No sólo no hay color sino que, además, esta Federació, como el resto de las Territoriales, menos la histórica aragonesa, están entregadas al ‘todopoderoso amo’. Es así y así hay que admitirlo ya que Villar entiende que su presencia es tan indispensable para este deporte como lo pueda ser el Papa para la Iglesia, con todos los perdones por el símil. Es lo que hay.

Durante estos últimos días, me dicen, han salido publicado en muchos diarios deportivos (así será) los requisitos necesarios para representar a Catalunya entre los 180 miembros de la Asamblea del fútbol español. Así será.

De hecho, este jueves se proclamarán esos 11 candidatos. A saber. Andreu Subies, presidente de la FCF, David Medie Jiménez, representante arbitral, FC Barcelona, RCD Espanyol, Nàstic, L’Hospitalet, Sant Andreu y Damm, en el apartado de clubs, Óscar Alvarez (Llagostera) y Alex Talavera (Cornellá), por los jugadores a los que hay que unir el gran capitán del FC Barcelona Alusport, Javi Rodríguez, como representante del fútbol sala. ¿Quién representa a los entrenadores no-profesionales? Nadie.

Ya lo saben: son los que son salvo sorpresa inesperada. Todo queda claro, clarísimo

Dimissions al CE Europa

El CE Europa va comunicar el passat 11 de gener la dimissió dels seus directius Agustí Parra i Agustí Tenllado “per motius personals”. En un text breu,  el club indicava la recomposició de la junta que presideix De Bode. Fins a aquí tot normal. No es tracta de donar més detalls que els indispensables ja que el interès no té per què passar de les graderies del Nou Sardenya. Algú dirà que se li podria haver preguntat als dos interessats (no han deixat de ser socis) les seves raons encara que mai li diré a ningú ni el que ha de preguntar ni, per descomptat, el que s'ha de comunicar. Per a això hi ha qui cobra i molt bé, per cert.

El que sí farem serà mostrar  els detalls de la carta que ens van enviar a la Redacció els dos exdirectius de l'històric Europa amb prec de publicació “en un espai important ( que no sigui un "breu"). Els senyors Agustí Parra i Agustí Tenllado admeten que el seus adéus es deuen a “motius personals”, encara que afegeixen una mica més. “1)També una part molt important de discrepàncies importants de criteri amb la Junta Directiva en quant a presa de decisions i visió de club i així ho vam comunicar i vam demanar que es fés públic al President Sr.Guillaume De Bode i per extensió a la resta de la Junta. 2.-) Van comunicar la nostra decisió de dimitir dels nostres càrrecs amb carácter irrevocable a primers de Desembre i no se’ns comunica fins al 10 de Gener que la nostra renùncia  ha estat acceptada  a la reunió de Junta del dia 4 de Gener. 3.) Durant tot el període referit  en l’anterior apartat, el Sr.President no ha mostrat el més mínim interés per asseure’s a parlar amb nosaltres per intentar clarificar els motius que ens han portat a prendre aquesta dolorosa decisió, la qual cosa ens ha decepcionat profundament doncs entenem teniem la seva confiança. Va ser ell qui ens va demanar forméssim part del seu equip i del seu projecte de Club.Hem volgut remetre aquesta nota per a que el soci del C.E.Europa conegui la veritat de les nostres dimissions. Nosaltres dos en la nostra humil condició de soci seguirem treballant per a que l’Europa assoleixi els màxims èxits posibles”.

Dit queda. Llàstima que les pàgines webs dels clubs només estiguin per donar notes oficials, que és el que correspon, i no també per afegir el que els seus exdirectius, però encara socis, vulguin dir.

Una queixa amb sentit des de la Fundació Calella

El text d'aquests dos twitts enviats aquest dissabte passat per l'entrenador del cadet A de la Fundació Calella, Carlos Cañadas, mereixen la pena ser destacats. Ni és la primera vegada ni, desgraciadament, serà l'última que llegim o escoltem una queixa d'aquest tipus per part d'un entrenador, “Analista tàctic de la web ‘masliga.com’ i Diplomat en Empresarials”. 

 

Tal qual: 1) Es muy triste tener q aguantar a padres en un campo de futbol chillarle de todo al arbitro. Pero + lamentable que lo hagan en mi propia oreja” y 2) Llevan varios años siendo el problema del futbol base y no aprenden de lo que se habla. La venganza de la perdida del partido es el arbitro” 

Jo veig, modestament, una possible mesura ja que les solucions són realment difícils sinó ja s'hauria acabat amb semblant vergonya: advertiment d'expulsió per part del club en cas de repetició. Ja sé que el nen no té la culpa. Per descomptat que no la té, però l'àrbitre tampoc.

La Federació Catalana ha de passar pàgina

Han passat gairebé quinze dies del Catalunya-Tunísia i encara ‘pengen’ a la web de la Federació Catalana múltiples anotacions de felicitat perquè va ser “tot un èxit”, perquè van acudir “més de 7.000 fitxes federatives”, perquè “Puyol ja té la samarreta del partit” i moltíssimes entrades més que ja haurien d'estar a l'arxiu. Poden pensar que es tracta d'una tonteria i fins i tot poden tenir raó encara que crec que val la pena informar al futbol català del que ha representat econòmicament l'obra i anar ‘a altres coses’ ja que hi ha casos se li amunteguen a aquesta Federació que ha calmat l'habitual ambient guerrer que li ha embolicat tants anys, però no pot permetre's massa massatges verbals. 

Això no vol dir ni molt menys que Subies l'estigui fent tot bé. És més, no vol dir ni que ho està fent regular encara que és indubtable i innegable que el tarannà i les notícies que surten del carrer Sicília van embolicades d'una desitjada calma social. Tant de bo passi pàgina la junta aquest proper dimarts.

Passar pàgina significa, entre altres coses, que caldrà estar atent a les declaracions de l'administrador general de la Federació Espanyola de Futbol, José María Castillón – ‘batejat’ pel pitjor president de la FCF com ‘Maria José Castillón’- i del mateix president davant el Jutge després de la querella per falsificació contra Casals-Dorado-Palau. Passar pàgina significa tornar a centrar a tothom a la Copa Catalunya. On estem i cap a on anem?. Passar pàgina significa que Subies posi ordre i acabi immediatament amb les diferències en el futbol sala català  i, més concretament, posi a tothom en el seu lloc, ja es digui Dani Vives (aquest no es porta un euro), Calle o López. Passar pàgina significa decidir si les oficines passen a l'Estadi Olímpic o se segueix al carrer Sicília. I per descomptat, passar pàgina significa barallar durant aquest 2012 perquè no li treguin els colors a l'assemblea de final de temporada.

Som pocs però valents

Que el futbol català no és un fenomen de masses és una evidència tan gran com que el sol surt per l’Est i es pon per l’Oest. Les xarxes socials són un exemple d’això. Tan clar com veure la poca gent que respon a la crida dels partits del cap de setmana en les categories a partir de Segona B. Afectats, sí, per la televisió, les altres opcions d’oci… però al cap i a la fi, una selecta minoria.

Les xarxes socials no s’escapen a aquesta crua realitat. En un excel·lent reportatge del nostre company Pere Subirana publicat (parcialment) en el Suplement de Futbol Català del Diari Sport i reproduit (totalment) en el seu blog, podem observar quins són els reis de Facebook i Twitter en el nostre futbol. I també les xifres que justifiquen aquest regnat. El Palamós té 5.001 amics a Facebook i el Sant Andreu, 1.323 a Twitter. Si totes aquestes persones –si és que darrera de cada nick hi ha una persona i no potser una empresa, un perfil corporatiu, etc.- fossin convidades a un partit d’aquests equips, omplirien més de mig Nou Estadi Municipal de Palamós i menys d’una cinquena part del Narcís Sala, respectivament.

La repercusió és mínima, tot i que també s’ha de tenir en compte quina és la mitjana d’edat dels espectadors d’aquestes categories i el perfil respecte a les xarxes socials. No és impossible però sí força complicat veure a un dels seguidors més veterans fent servir un mòbil amb connexió a internet per tal de seguir l’actualitat del seu equip. Aquests prefereixen encara el romanticisme del diari de tota la vida i esperar a l’endemà per a llegir la crònica.

Els temps estan canviant, però la realitat és que, ara com ara, som pocs però valents. Pensem que si juntéssim tots els seguidors de tots els clubs, la xifra seria immensa, però això no és cert. És tan incert com les xifres de seguiment a internet. Si juntem tots, parlaríem de molts milers de seguidors en totes les xarxes socials… però quants ‘repeteixen’? Quants apareixen en la relació d’amics i seguidors de diferents clubs? Això redueix la xifra considerablemnet.

Som pocs però valents. I tot i que som pocs, menys dels que ens agradaria ser, des dels mitjans de comunicació hem de treballar amb respecte i honradesa, donant tota la informació possible que en aquest temps es pot donar. Les noves tecnologies ens han obert finestres com també és FutbolCatalunya.com, en actiu des de fa més de dos quinquennis i que segueix al peu del canó explicant temes del nostre futbol, creant opinió i facilitant resultats i classificacions de les categories més modestes.

Per cert, des d’aquí el meu agraïment a Pere Subirana per haver citat a FutbolCatalunya en el seu article, tal i com es pot llegir en el seu blog. Llàstima que quan va caure a les mans de qui ho va transcriure en el Suplement abans esmentat, misteriosament aquesta menció va desaparéixer, citant només com a ‘destacat’ entre els mitjans de comunicació a un altre compte de Twitter amb poc més de 200 seguidors. Curiós, si més no, però és bo que els nostres més de 2.600 seguidors coneguin aquest detall.

FCF: I ara, una altra vegada, a tornar a la realitat

Bé. Han passat uns dies intensos entre la felicitat i els dubtes i, una altra vegada, tornem al nostre pa de cada dia i que no ens falti. A  nivell de futbol català m'agradaria detenir-me pel que fa al gran comiat de la Federació Catalana del 2011 i, més particularment, sobre el partit de la Selecció contra Tunísia el passat dia 30. Encara que molts o pocs podran sempre censurar no només aquest acte sinó qualsevol acció que formi part d'aquest comiat d'any, bé faríem a aplaudir l'esforç de tots aquests empleats de la Federació que van tirar moltes hores (com sempre, clar) perquè sortís tot tan bé com sigui possible i, per descomptat, dels 36.545 valents que van pujar al Lluís Companys. 

No qualificarà el resultat final amb matrícula perquè aconseguir el ple èxit és un miracle, però es va aconseguir un aprovat alt tret que algú digui i demostri el contrari. Ara només ens queda saber el resultat final d'aquest partit en números i que la pròpia FCF publiqui a la seva excel·lent pàgina web el resultat final. Els clubs mereixen saber quant ha guanyat la FCF per tota aquesta moguda, quant han aportat empreses públiques com TVE (130.000 euros) i privades (Damm, La Caixa, Astore, FIATC –gràcies a Joan Castells- i Wala, entre d’altres) i quant ha pagat l'Ajuntament de Barcelona, si han pagat alguna cosa. 

Donarien una fenomenal imatge final del 2011 aquestes dades perquè tots ho sapiguem de bona mà i amb el segell oficial d'una FCF que ha de mirar de portar el 2012 amb la màxima transparència i efectivitat possible. Desgraciadament, el futbol català tornarà a ser immediata notícia als Jutjats per la pèssima gestió d'uns irresponsables als quals la Justícia posarà en el seu lloc. Mentrestant, Subies i companyia que es felicitin pel final del 2011 i tornin a mirar cap endavant ja que els clubs necessiten, ara més que mai, la iniciativa i el poder de la seva Federació.