Bé. Han passat uns dies intensos entre la
felicitat i els dubtes i, una altra vegada, tornem al nostre pa de cada dia i
que no ens falti. A nivell de futbol
català m'agradaria detenir-me pel que fa al gran comiat de la Federació
Catalana del 2011 i, més particularment, sobre el partit de la Selecció contra
Tunísia el passat dia 30. Encara que molts o pocs podran sempre censurar no
només aquest acte sinó qualsevol acció que formi part d'aquest comiat d'any, bé
faríem a aplaudir l'esforç de tots aquests empleats de la Federació que van
tirar moltes hores (com sempre, clar) perquè sortís tot tan bé com sigui
possible i, per descomptat, dels 36.545 valents que van pujar al Lluís
Companys.
No qualificarà el resultat final amb matrícula perquè aconseguir el
ple èxit és un miracle, però es va aconseguir un aprovat alt tret que algú
digui i demostri el contrari. Ara només ens queda saber el resultat final
d'aquest partit en números i que la pròpia FCF publiqui a la seva excel·lent
pàgina web el resultat final. Els clubs mereixen saber quant ha guanyat la FCF
per tota aquesta moguda, quant han aportat empreses públiques com TVE (130.000
euros) i privades (Damm, La Caixa, Astore, FIATC –gràcies a Joan Castells- i Wala,
entre d’altres) i quant ha pagat l'Ajuntament de Barcelona, si han pagat alguna
cosa.
Donarien una fenomenal imatge final del 2011 aquestes dades perquè tots
ho sapiguem de bona mà i amb el segell oficial d'una FCF que ha de mirar de
portar el 2012 amb la màxima transparència i efectivitat possible.
Desgraciadament, el futbol català tornarà a ser immediata notícia als Jutjats
per la pèssima gestió d'uns irresponsables als quals la Justícia posarà en el
seu lloc. Mentrestant, Subies i companyia que es felicitin pel final del 2011 i
tornin a mirar cap endavant ja que els clubs necessiten, ara més que mai, la
iniciativa i el poder de la seva Federació.
