Que el
futbol català no és un fenomen de masses és una evidència tan gran com que el
sol surt per l’Est i es pon per l’Oest. Les xarxes socials són un exemple
d’això. Tan clar com veure la poca gent que respon a la crida dels partits del
cap de setmana en les categories a partir de Segona B. Afectats, sí, per la
televisió, les altres opcions d’oci… però al cap i a la fi, una selecta
minoria.
Les
xarxes socials no s’escapen a aquesta crua realitat. En un excel·lent reportatge
del nostre company Pere Subirana publicat (parcialment) en el Suplement de Futbol
Català del Diari Sport i reproduit (totalment) en el seu blog, podem observar
quins són els reis de Facebook i Twitter en el nostre futbol. I també les xifres
que justifiquen aquest regnat. El Palamós té 5.001 amics a Facebook i el Sant
Andreu, 1.323 a Twitter. Si totes aquestes persones –si és que darrera de cada
nick hi ha una persona i no potser una empresa, un perfil corporatiu, etc.-
fossin convidades a un partit d’aquests equips, omplirien més de mig Nou Estadi
Municipal de Palamós i menys d’una cinquena part del Narcís Sala,
respectivament.
La
repercusió és mínima, tot i que també s’ha de tenir en compte quina és la
mitjana d’edat dels espectadors d’aquestes categories i el perfil respecte a les
xarxes socials. No és impossible però sí força complicat veure a un dels
seguidors més veterans fent servir un mòbil amb connexió a internet per tal de
seguir l’actualitat del seu equip. Aquests prefereixen encara el romanticisme
del diari de tota la vida i esperar a l’endemà per a llegir la
crònica.
Els
temps estan canviant, però la realitat és que, ara com ara, som pocs però
valents. Pensem que si juntéssim tots els seguidors de tots els clubs, la xifra
seria immensa, però això no és cert. És tan incert com les xifres de seguiment a
internet. Si juntem tots, parlaríem de molts milers de seguidors en totes les
xarxes socials… però quants ‘repeteixen’? Quants apareixen en la relació d’amics
i seguidors de diferents clubs? Això redueix la xifra
considerablemnet.
Som
pocs però valents. I tot i que som pocs, menys dels que ens agradaria ser, des
dels mitjans de comunicació hem de treballar amb respecte i honradesa, donant
tota la informació possible que en aquest temps es pot donar. Les noves
tecnologies ens han obert finestres com també és FutbolCatalunya.com, en actiu
des de fa més de dos quinquennis i que segueix al peu del canó explicant temes
del nostre futbol, creant opinió i facilitant resultats i classificacions de les
categories més modestes.
Per
cert, des d’aquí el meu agraïment a Pere Subirana per haver citat a
FutbolCatalunya en el seu article, tal i com es pot llegir en el seu blog.
Llàstima que quan va caure a les mans de qui ho va transcriure en el Suplement
abans esmentat, misteriosament aquesta menció va desaparéixer, citant només com
a ‘destacat’ entre els mitjans de comunicació a un altre compte de Twitter amb
poc més de 200 seguidors. Curiós, si més no, però és bo que els nostres més de
2.600 seguidors coneguin aquest detall.
