dimecres, 31 d’octubre del 2007

Lesiones innecesarias

La noticia merece la reflexión por parte de mucha gente que rodea nuestro fútbol. No sé si pasará algo, no pasará nada o no pasa nada porque no tiene que pasar, pero el resultado final es que un partido de entrenamiento se traduce en un mes de baja para un jugador de fútbol. No es galáctico, no saldrá el vicepresidente honorífico de la Federació, Joan Laporta, a reclamar nada ante UEFA o FIFA, pero lo cierto es que Cárdenas estará un mes en el dique seco. Reproducimos, de manera íntegra, la noticia publicada este miércoles, 31, en Mundo Deportivo.

MUNDO DEPORTIVO.-Las selecciones también pasan factura a los modestos
Cárdenas, del San Cristóbal, forzó con la amateur y el domingo se rompió
Ángel Cárdenas - 31/10/2007
El partido de entrenamiento que disputó la selección amateur el pasado jueves ante la Gramenet B, con resultado favorable a los colomenses 2-1, ha traído consecuencias. En primer lugar, de los 18 seleccionados, únicamente se personaron 13, pues el resto alegó estar tocado o, como el caso del Santboià, estar convocados por su club ya que había la presentación oficial del equipo. Así las cosas, los jugadores que sí estuvieron allí, jugaron prácticamente todos los minutos.
Quien más acusó el esfuerzo fue el delantero del San Cristóbal Antonio Cárdenas. El jugador ya avisó que estaba 'tocado' antes de empezar, pero que había atendido a la llamada de Roberto Elvira "porque me hacía mucha ilusión". De hecho, el entrenador del equipo parroquial, Alberto Martín, habló con el seleccionador catalán para comentarle la situación del jugador y pedirle que no le forzara. Pero, ante la falta de efectivos, Cárdenas jugó los 90 minutos.
La consecuencia del sobreesfuerzo llegó el domingo. Durante el encuentro que disputó el San Cristóbal contra el Badalona B, Cárdenas se rompió: "Enseguida me di cuenta de que no estaba bien. El jueves jugué todo el partido con la selección amateur, cuando al principio sólo se preveía que iba a jugar media parte porque arrastraba molestias". El futbolista, máximo goleador del equipo, tiene una rotura fibrilar de 3 cm. en la parte posterior del muslo de la pierna derecha, que le tendrá, al menos, un mes de baja. Su entrenador se lamenta por esta inesperada lesión: "Todos los jugadores son importantes, pero todo el mundo sabe el peso que tiene Cárdenas en el equipo". El punta se une a la larga lista de lastimados que tiene el cuadro parroquial.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Felicidades a Artero

El colegiado asistente internacional, Antonio Artero, será el representante del arbitraje catalán en el próximo Mundialito que se celebrará el mes de diciembre. Artero, uno de los 'especialistas' con más categoría, aunque no reconocimiento, del fútbol español formará parte del equipo de Enrique Mejuto para una cita donde volverá a demostrar que está más que preparado, algo que tiene mucho más complicado el 'mejor' árbitro catalán de primera, Alvarez, a quien esperan, con ganas, en Sevilla y, por supuesto, el Madrid este próximo miércoles.

Felicidades, por tanto, a Artero, que es lo que toca, y mucho más tras haberle insultado gravemente Del Horno días atrás y ser sus compañeros tan cobardes de no reflejarlo en el acta (González Vázquez) ni decirle públicamente cuatro cosas al jugador del Athletic (Alvarez). A Artero no le ha hecho falta ningún 'peloteo' para llegar donde está.
Por cierto, la agradable noticia la dio Sergi Albert Jiménez, actual comentarista arbitral en TV3, el pasado sábado durante la transmisión del choque At Bilbao-Betis. Del COPEM salió y desde allí le hicieron 'hombre! a Albert.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Roche, más solo que la una

Me lo cuentan y no me lo creo. Habrá que preguntarlo públicamente porque ya saben que los fines de semana la 'Casa del fútbol' (FCF) cierra, otra de las promesas electorales del presidente-censor que cumple tan bien como el goteo ¿excesivo? de publireportajes patrocinados, subvencionados, 'intercambiados' o, simplemente, amicales-. Definitivamente, ¡NO!, nunca hay exceso de información. Ahora, al director general de la Fundació de la Federació -no olvidar nunca que la 'Funda' depende de la 'Fede'- le conocen en todos los campos del mundo. Miquel Pardo no puede salir ya ni de casa. Bueno, todo pasa Miquel, lo que pasa también es que mientras usted da la cara, hay otros que la esconden y eso que la tienen bien dura. La cara, digo.
Todo este rollo viene a cuento del directivo que más 'llora' de toda la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Y digo lo de 'llorón' con todo el cariño porque pasó el 14 de octubre y Angel Villar se salió con la suya y Catalunya no jugó. El 'nen' viajó a Chicago, pidió ayuda a Sandro Rosell - el vicepresidente honorífico Laporta te mandará a la fila 25ª del palco por traidor- y se desvivió por el bien del país, pero el déspota Villar se salió con la suya.

De eso se habló la noche del viernes también en la 24ª Edición de la 'Nit dels Campions' que cada año organiza fenomenalmente bien Mundo Deportivo -sí, es mi casa y como la mía no hay ninguna-. Lástima que Jordi Roche, el censor Roche, que reservó diez cubiertos, en nombre de la Federació Catalana, se quedó más sólo que la una. Bueno, solo, solo, no ya que estuvo el triatleta, claro que tampoco acudió el 'alférez' Navas porque le dieron 'finde' semana- ni el Señor Salvador Gamell -yo no le digo 'vende-corbatas' al próximo vicepresidente de la Catalana aunque haría bien en no fiarse porque ese puesto está prometido a varios-. ¿Quienes fueron?Más, estuvieron más: Francisco Bercero -¿recogía premio?-, un representante del fútbol sala -¿en nómina?- y otro arbitral y no eran ni Israel López, el 'boss' del fútbol sala, ni César Ochoa . También acudió Jesús Farga aunque desconozco si el vocal federativo se quedó durante todo el acto y Mario Ruiz. Por cierto, Jordi, 'nen', aclara quién pagó los gastos de desplazamiento a Madrid, a Ruiz, Lluesma, López, Garcia y Campoy para la presentación de Mateo Alemany o ¿eso va a gastos varios?. Ya sé que sobra el dinero en la FCF, pero me encantan tus notas públicas. Quien me llame para decirme que se lo ha pagado de su bolsillo, lo publicaremos ¿vale?.


Y, todo este rollo ¿por qué? ¿qué han hecho ustedes para que les castigue de esta manera?¿ Y qué, se pueden preguntar? Pues nada pero sí que tienen que saber que Roche, el 'nen'-censor, que cuenta con 9, digo 9, entre vicepresidentes, tres con el mismo honor que se les supone al resto, y adjuntos a la presidencia más ¡¡¡24!!! vocales y más adjuntos, acudió a la cita más solo que la una. ¿Castells? ¿Campoy? ¿García? ¿Laporta? ¿Dani? Problemas de agenda. Eso siempre queda bien idéntica razón que seguro le impidió a Miguel Garcia, presidente del 'Hospi'- mi 'Hospi- ir la semana pasada a la cena de los Histórics. 'Nen', míratelo. Si no quieren ir contigo a ningún sitio, míratelo y no vale que digas que más vale estar solo que mal acompañado. ¡Échales! Si no están contigo, ten valor y échales. Que no, Jordi. Te lo digo porque sabes que te aprecio. Venga, a descansar que se presenta otra semana llena de actos, firmas, fotos, entrevistas, agasajos y demás asuntos trascendentales y, aunque eres muy joven, el peso de tu mochila es importante. Adiós.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Uó-Uó, en el Sánchez Pízjuán

Alfons Alvarez, el 'mejor' colegiado catalán de primera, dirigirá el apsasionante Sevilla-Real Madrid la jornada 11ª. Sin comentarios.

La Mutualitat funciona

"La Mutualitat funciona muy bien y es un referente". "La mutualitat necessitava que la posessin al dia" . Miquel Pardo, director general de la mùtua. SIN COMENTARIOS. IM-PRESIONANTE. Espero y deseo ver más entrevistas exclusivas en todos los medios. Dicen que todos los gatos son pardos. ¿Y eso qué querrá decir?

Un 'talento' anda suelto en la calle sicilia

La Federació Catalana de Fútbol ha decidido en las últimas horas ponerse el traje de investigador y va a por todas. Tras las últimas informaciones de esta modesta e inexistente web para el presidente-censor, Jordi Roche, la FCF va a por todas. "Futbol, salut i enganys" titulaba 'El 9' este jueves y ahí podíamos leer -felicidades Albert Solé- al talentoso triatleta, Paul Buscail, a quien su tarjeta profesional le ha colocado en la dirección general de la Federació.
Buscail, un 'talento' al que una empresa 'cazatalentos' eligió -¿quién ha sido esa empresa?- no tuvo ningún problema para decirle al compañero: "Teníem la sensació, amb el nou sistema d'introducción de dades que aran fael el mateixos clubs, que alguns s'havien relaxat i no feien passar las revisions ´mèdiques". ¡Toma, ya!. Buscail se ha dado cuenta de algo.
Paul Buscail, a quien no se le movió ni un solo pelo tras semejante deducción, se había negado, días antes, a declararlo en Futbolcatalunya.com, una decisión que jamás censuraremos porque cada cual, aunque le vaya en su generoso sueldo, habla donde y con quien le da la gana, pero a partir de ahora Paul, Buscail o el triatleta no podrá ir con la cabeza levantada ante sus empleados ni ante los clubs. Cuando se le pregunta directamente por cualquier asunto, se esconde, recula, se acobarda y le cede el testigo al secretario general Albert Baza . ¡Qué lástima, Paul!. La gente del fútbol pensaba que lo más redondo que habías visto era una rueda de bicicleta y le vamos a tener que dar la razón.
Y se la vamos a tener que dar cuando afirma, sin rubor, y amenaza, sin rubor, a los clubs lo que esta modesta e inexistente web les decía días atrás. Escribe Albert Solé: "Per la federació, el dia que passi una desgràcia amb algun jugador, i es possi de manifest que no havia passat la reglamentària revisió mèdica, hi podría haver conseqüencies jurídiques greus". Y , ahí, Paul, no te librarías ni tú ni tu bicicleta.
¡Qué lástima, Paul! No me voy a meter más contigo, con usted, que luego los empleados se rien por dentro -¿ha aumentado la nómina del fútbol sala, Paul?-, no me voy a meter más con vos pues, al fin y al cabo, eres 'la voz de tu amo' y de un censor se puede esperar cualquier cosa. Como dice mi amigo Alfonso Azuara: "Bueno, en catalán, es bó; dos veces, bueno: bó-bó". Claro que también dice: "bien, en catalán, es bé; dos veces, bien, bé-bé....... " De 95.000 licencias, este año se revisarán 30.000 y encima sacan pecho. Triatleta, gracias por dar la cara y cuídate no te vayas a despeinar ante tal esfuerzo.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Roche obre la veda

Ja ho saben els clubs catalans: qui desitgi una subvenció per part de la Fundació Catalana de Futbol, és a dir, per part de la Federació Catalana de Futbol, només l'ha de demanar al totpoderós president-censor del futbol català, Jordi Roche. La tàctica és infalible: li 'cantes la canya' i la Fundació paga. La Fundació no està per a ajudar als clubs que imparteixin més cursos de 'primers auxilis' per als entrenadors, no està perquè en tots els camps hagi una ambulància amb personal qualificat, no està per a rebaixar el cost dels arbitratges. Per a tot això, no està.

M'alegro personalment pels organitzadors del Torneig d'Històrics, encara que s'hagin oblidat de convidar a FutbolCatalunya.com al sopar de la passada setmana. No passa res. A més, per algunes companyies que hi havia, potser millor ni assistir-hi. Fer la 'pilota' és una cosa que deixem en mans dels 'subvencionats'. Per cert, quin paper pinta en aquesta història el 'alferes' Navas prometent, primer, ajudes econòmiques als Històrics i, després, ratificant-les el president-censor? No és més lògic que sigui Roche, primer, qui apunti la decisió i l'empleat -encara que 'alferes', però empleat- executi i no faci mèrits? Ni així el 'alferes' serà el 'hereu' del tron del 'nen'. Ni així, Navas.

Només una altra cosa: missatge gratuït per als organitzadors del també històric Torneig de l'Estany que, si no m'equivoco -em sap greu si és així- complirà aquest any la seva 40ena. edició. Demanin, demanin a Navas i Roche i la Fundació -és a dir, el futbol català- pagarà. Que demanin els de l'Estany i tots aquells que munten aquests partits estiuencs que anys enrere gairebé omplien estadis i que ara malviuen.

dijous, 18 d’octubre del 2007

El director general dóna la cara a mitges

Paul Buscail ja duu un any i cinc mesos al capdavant de la direcció general de la Federació Catalana de Futbol encara que sembla que aquest recordman de Catalunya d'triatló -he dit triatló i no futbol- encara estigui vivint les seves primeres hores en el carrer Sicília. No li discutiré ni el seu ‘talent’ ni el seu tarannà ja que, al cap i a la fi, cadascú som el que som i bastant tenim, però quan una persona assumeix una responsabilitat i només fa que treure's de sobre situacions incòmodes de damunt o eludir respostes i ‘regalar-les’ als qui estan al seu costat, perquè gaudeixen d'un ‘status’ inferior al seu rang, em sembla un gest covard.

“Agraeixo a Roche i a la seva junta –com si la junta pintés quelcom- que deixessin clar des del principi quines eren les competències i la responsabilitat de cadascun” va contestar Buscail a Sport el passat 3 d'octubre. Increïble. Li agraïa a Roche que deixés bé clar qui era ell i qui era Albert Baza a qui han intentat acomiadar de la FCF però, com que no tenen el que cal tenir, es fiquen amb l'únic que sap com funciona el ‘corral de la Pacheca’. I s'hi fiquen per la seva incompetència. Això sí: si alguna cosa no funciona (assumpte ‘Federació Catalana de Futbol Sala'), el ‘mort’ per al feble.

Oh, triatleta! Quina gran oportunitat has perdut per a dir-li a la gent del futbol, a la gent que tu no coneixes encara, que, si passa una desgràcia en un camp (la qual cosa no desitja lògicament ningú) podeu anar tots a la presó. Sí, tots, perquè, encara que us treieu la responsabilitat de damunt i la passeu als clubs, no sou la Federació Catalana la casa de tots els clubs? Triatleta: si moltes fitxes federatives són falsificades, és obligació teva perseguir a qui enganya, per això cobres i molt generosament perquè, com tu vas dir mesos enrere, “abans els sistemes de gestió eren arcaics. Ara el nostre repte no és només gestionar els recursos sinó optimitzar-los”. Doncs, fes això: optimitza, triatleta, optimitza.

Deia la presidenta de l'Artés, Teresa Puigbó, en l'última assemblea del futbol català (30 de juny) que “a la Federació Catalana li sobra prepotència i li manca transparència”. Oi que no, Paul? Per cert, per al president-censor. No fa falta que torni a dir que està estudiant querellar-se contra Ángel Villar. Ja ningú li creu, ni tan sols els ‘pilotes’ que té al seu costat

dimecres, 17 d’octubre del 2007

El 'alferes' Navas treu pit

Dies enrere, el meu admirat Lluís Payarols, una de les dues o tres persones que saben, realment, del que va la realitat del 'futbol català', em va aconsellar -savi, Luigi!-, que no escrivís sempre contra la Federació Catalana de futbol i menys contra el president-censor-mut, Jordi Roche. Vaig arribar a pensar que, una vegada més, el meu benvolgut amic tenia raó però, Luigi, el 'alferes' Navas, el 'hereu' Navas, el 'nen' del 'nen' em treu de les meves caselles.

Personalment no tinc res contra ell ja que mai vaig tenir res amb ell. Els seus mèrits per a arribar a la FCF només els sap ell i alguns grans personatges que se sonrogen perquè el seu grau de 'piloteig' presidencial passa de la barrera de l'absurd. Si a tot això, s'uneix la campanya de 'autobombo' que es reserva en els mitjans de comunicació 'afins', Albert Navas, és impossible que un calli. El que espero, també, és que l'ex-secretari de futbol sala, ara ascendit a gerent -secretari ve de secret, 'alferes', no ho oblidis mai- contesti obertament quan se li pregunti una mica sobre la Fundació de la Federació. Navas presumeix d'haver 'apadrinat' 664 nens. Felicitats, xaval!.

Fa més de sis mesos li preguntem quants directius ho havien fet i el 'canguelo' li va tornar mut com al seu cap-censor. 'Albertito' no podia dir que, excepte l'ex vicepresident dimitit, Miguel Ángel Ventura, i Jesús Farga, ni un més, ni un més de tota la 'banda' de Roche, seguia l'exemple, ni tan sols el propi Roche. Increïble però cert i això que diners és de les poques coses que sobren en aquesta junta. Per descomptat que tan sols és un detall, Lluís, una anècdota però, quan algú demana, ha de donar exemple i, especialment, si l'única cosa que tens és diners. Pobre, pobre, que només tens diners, va dir el poeta.

El desig de formar directius mereix punt i a part i com no estic amb ganes de conya, 'pasopalabra'. Si la Federació Catalana ha de formar i educar directius com el 'mut-censor' Jordi -crec que no seràs vicepresident de la Espanyola si guanya Alemany, 'nen', si continues així- o com el 'alferes-hereu' Navas, va el futbol català apanyat. Ho sento, Luigi, però llegir frases com 'la transparència amb la qual opera la Fundació des del primer dia' o 'els nombres deixen ben a les clares que el treball de la Fundació no es queda en meres paraules ni remotes promeses' em produeix fàstic. I ho dic. Peco?

dijous, 11 d’octubre del 2007

Anirà 'el nen' al Palau Sacosta?

Avui i demà són dos grans dates per al futbol català, millor dit per a la Selecció de Futbol sala ja que jugarà dos partits amistosos contra la selecció d'Estats Units en el Pavelló de Palau Sacosta, de Girona, i en el Parc Esportiu, de Cornellà, respectivament. Segur que allí, en la Girona natal del president-censor de la Catalana de futbol, Jordi Roche, també es deixarà veure i mostrarà la seva solidaritat amb el president de la Federació de Sala, Josep Maria Zamora.

Després de la garrotada soferta pel matusser Ángel Villar, ara toca tribunals -el 'nen' ha promès que anirà fins al final- i toca també ser al costat de la selecció de futbol sala, una de les nou seleccions catalanes reconegudes oficialment. A més, està integrada en la Unió Europea de Futsal i en l'Associació Mundial de Futsal, que organitzen competicions paral·leles a les de la FIFA, en les quals la Selecció Catalana ha intervingut recentment. Roche, l'altre futbol sala, amb el qual també t'has reunit més d'una vegada, t'espera.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

On estàn 'Uó-Uó i Ochoa?

La imatge que ens van oferir diumenge passat les televisions on apareixia el jugador de l'Athletic de Bilbao, Asier del Horno, insultant greument al nostre col·legiat-assistent internacional, Antonio Artero, són vergonyoses i fastigoses. Li va dir de tot en una actitud covarda i lamentable. Encara que més lamentable és que el col·legiat, Bernardino González Vázquez, no ho reflectís en l'acta arbitral. Si no es castiga en el futbol professional, què esperem que passi en la resta de categories?

Segur que el 'valent' Alfons Álvarez, el nostre millor àrbitre català de primera -més conegut com 'míster Uó-uó'- motivo pel qual va expulsar al levantinista Kapo-, ja haurà cridat al seu primer 'cap', Sánchez Arminio, o al seu segon 'cap', Ochoa Díez, per a anunciar la seva solidaritat i la seva immediata posició de vaga davant de tal abús.

I, si no ho ha fet Don Alfons, és hora que Ochoa surti públicament i defensi a un dels seus. Artero! estem amb tu encara que contis amb escassos elements poc donats a plantar cara

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Roche 'compleix' dos anys

Encara que sembli mentida -ho dic perquè ningú s'ha fet eco de l'onomàstica i això que el 'nen' té mitjans de comunicació 'agraïts'- sembla que tots hem oblidat que aquest dilluns, 8 d'octubre, fa dos anys que sortia triat president de la Federació Catalana de futbol, el jove president-censor, Jordi Roche. Dos anys en els quals cal posar-li nota encara que només el futbol català tingui dret a fer-ho. És hora de fer balanç, hora de parlar clar i no contestar només a les preguntes 'pilotes' de periodistes 'pilotes' que es 'venen' per quatre monedes.

Dos anys que, pel que sembla, també han passat per alt a la Federació i això que publiquen en els seus mitjans fins a l'últim refredat de Roche. Bé, què hi farem? Segur que dilluns que ve, dia 15 -es compleixen dos anys de la presa de possessió- Roche complirà amb la seva paraula, oferirà una roda de premsa i no farà, com a Madrid, declinar l'oferiment del portaveu de la Plataforma anti-Villar, Mateo Alemany.

En una carta que va enviar el 24 de febrer de l'any passat -i que es manté a la web federativa-, Jordi diu: “M'he compromès trimestralment a donar la màxima informació dels tasques que anem desenvolupant a la Federació”. Doncs això. Ja ha arribat aquest trimestre desitjat per a escoltar-lo amb molta atenció, no? Segur que l'alferes-hereu o l'eficient director general, Pol Buscail, o la 'mainadera' o el 'ven-corbates' o el 'palanganer' li ho posaran fàcil, per no dir la subvencionada premsa.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Prou de notes i de plors

La Federació Catalana de Futbol, perdó, el president-censor de la FCF, Jordi Roche, segueix plorant per la negativa del president de la Federació Espanyola, Ángel Villar i crec que ja ha arribat el moment de dir prou! i posar-se a treballar. Tradueixo el missatge, 'nen': o presentes (presenta vostè) una demanda ja! o calli, si us plau. No entenc el victimisme de Roche. Ni ho entenc ni ho entendré com tampoc entenc que la seva 'generositat econòmica' amb els mitjans de comunicació afins (té hostils?) no li serveixin per dur a terme una campanya d'assetjament i enderrocament contra Villar.

Tampoc entenc com Catalunya -segona territorial per llicències- no pren la paraula en la presentació de Mateo Alemany com alternativa a 'Angelito'. Roche, poc segur deuria estar, va preferir callar (ho hauria fet de meravella Joan Castells). Trist, lamentable i poc edificant tret dels seus 'palmeros' ja que estan davant el millor president de la història de la Federació Catalana encara que, si pregunta vostè (president-censor), sempre haurà un valent, que no necessita càrrecs, que li parlarà de Pablo Porta. No ho dic per mi ja que bastants 'pals' -la majoria immerescuts- li vaig donar. Però, com va dir no sé qui: 'molt arròs per a tan poc pollastre'.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Després de llegir el comunicat ploraner on s'agraeix a tothom “les nombroses mostres de suport rebudes” (a la premsa no fa falta que se li agraeixi res) per la 'cacicada' de Villar, no puc més.

Ah¡ L''epístola d'avui també del seleccionador, Pere Gratacós. Molt bé, Pere, ara només queda que els expliquis als entrenadors catalans les raons per pujar-los la taxa per la mutualitat i els nous drets de contracte. Per tot això, Pere, et (li) dic el mateix que al 'nen', al teu (al seu) president-censor: menys cloquejar i més interposar... demandes, dues, si és possible, millor que una. Els 300.000 euros que no aniran al futbol base, els paga Villar o tu/vostè?

divendres, 5 d’octubre del 2007

EL CANVI A MADRID ÉS NECESSARI (article de Pere Gratacós)

La Redacció de FutbolCatalunya.com ha rebut aquest article d'opinió escrit pel seleccionador català absolut, Pere Gratacós. Pel seu interès, aquí el reproduïm.



El canvi a Madrid és necessari




És necessari un canvi de política i un talant més dialogant per tal que la RFEF doni a la FCF la importància que es mereix per tal que no es tornin a produir greuges d’aquest tipus.



Després de veure com ha acabat tot, les sensacions que em queden no poden ser bones. És una llàstima que després de tot el que s’ha treballat per preparar i dur a terme un partit, haguem de veure com des de la Federació Espanyola es boicotegen les nostres esperances. L’actitud dels federatius de Madrid, especialment la del seu president, no m’ha agradat gens ni mica, perquè m’ha donat la sensació que la voluntat i els interessos de Catalunya i de la FCF no s’ha tingut en compte en cap moment. I que les seves idees s’han acabat imposant pel camí de l’autoritat, sense cap obertura al diàleg.


És necessari que arribi d’una vegada per totes el reconeixement que la FCF es mereix per part de la Federació Espanyola i demés institucions, per tal que Catalunya pugui organitzar els partits que cregui oportuns, sempre respectant la normativa, i citar als rivals que vegi com a més interessants. Per això, des de la FCF creiem que hi ha d’haver un canvi polític a la RFEF. I si no és amb aquest president, ho haurà de ser amb un altre, que mostri el talant negociador i la voluntat de diàleg que el senyor Ángel Maria Villar no ha exhibit en cap moment.


Hem de fer entendre que per la Selecció catalana i la FCF aquests partits són molt importants. No només importants pel que fa a l’equip, sinó també pel propi funcionament de l’entitat. La impossibilitat a disputar aquest encontre suposa un greuge econòmic i institucional, ja que s’ha privat a la FCF d’uns ingressos que havien entrat dins el pressupost vigent i que anaven destinats a potenciar el futbol base. És també gràcies a la disputa d’aquests amistosos que la Selecció catalana ha de guanyar prestigi, i de continuar creixent, per tal que el seu nom dins el panorama futbolístic guanyi encara més importància.


A banda, de tot aquest episodi, en trec un aspecte molt positiu, i que no vull deixar de destacar. I és que m’ha satisfet enormement veure com tant la FCF i el seu president, Jordi Roche, i el Govern han treballat de la mà, i han fet tot el possible i fins l’últim moment, per aconseguir que el partit es jugués. I també com s’han mogut de manera decidida per trobar una alternativa a la negativa de la RFEF a l’enfrontament contra els EUA. Aquesta unió s’ha de mantenir per poder fer més forta la gestió esportiva de la FCF i el creixement del futbol català.



PERE GRATACÓS

dijous, 4 d’octubre del 2007

Hay que demandar a Villar

El presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche, anunció este jueves lo que todos nos temíamos: Catalunya no jugará el 14 de octubre contra nadie. Lástima que lo hiciera en Madrid aunque tampoco pasa nada ya que lo dijo ante un público amigo en el que destacó el futuro presidente de la Federación Española, Mateo Alemany.

Roche, que llegó a Madrid junto a Ricard Campoy, Miguel García, Viçenç Lluesma, Israel López y Mario Ruiz - ¡vaya tropa!- (¿dónde quedó Joan Castells?), se sentó a la derecha de Alemany, lo que no sé si quiere decir algo o no quiere decir nada. En cualquier caso se sentó a la derecha de quien quiere ser presidente de la Española, un futuro presidente que no entiende por qué Villar se ha empeñado en el veto. Pero Alemany dijo algo más. Lean: "No veo en qué se puede sentir perjudicada la RFEF porque juegue Catalunya. Además el objetivo es recaudar dinero para el fútbol base. ¿Qué hará ahora Roche para recuperar esos 300.000 euros de ingresos?”

Pues, ya lo sabes 'nen'. Adelante con los faroles, Jordi. ¿Por qué no presentas/presentan/presentamos todos una demanda contra la Federación Española de Fútbol y le pedimos a Villar esos 300.000 euros? Que lo sepa la Secretària General de l'Esport de la Generalitat, Anna Pruna; que lo sepa el president Montilla, Carod-Rovira, nuestro amigo de la Plataforma seleccions catalanes, la UFEC y todo el mundo. Podemos llevar a Villar a los tribunales. ¿Por qué no lo hace usted personalmente, Jordi, dada su condición de abogado? De paso, otra cosita: su vicepresdiente-honorífico, Joan Laporta, ¿para que portería chuta, Villar o Alemany? ¿Honor? ¿Qué honor? Venga, 'nen', estamos contigo.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

El 'nen' ya está en Madrid

Este jueves es el gran día. Este 4 de octubre es la fecha elegida por parte de la Plataforma opositora al presidente de la Federación Española de fútbol, Ángel Villar, para dar la cara y presentar a Mateo Alemany como la gran alternativa. Hasta nueve federaciones territoriales (Andaluza, Aragonesa, Balear, Cántabra, Castilla-La Mancha, Catalana, Extremeña, Gallega y Riojana), la Liga de Fútbol Profesional y la Asociación de Entrenadores de Fútbol, se harán la foto y apoyarán al dirigente mallorquín.

Tal y como informamos el pasado lunes (no es ningún mérito sino sólo información), Catalunya acudirá con una amplia representación. Es más, Jordi Roche, presidente, Ricard Campoy y Miguel García, vicepresidentes, e Israel López, responsable del fútbol sala, ya se dejaron ver en el restaurante Txistu este miércoles por la noche con el resto de protagonistas. Una buena ocasión para que Roche siga reivindicando el amistoso de Catalunya el próximo 14 de octubre, una buena oportunidad para que proclame a los cuatro vientos que luchará por una ¿vicepresidencia? de la Española o, ¿pactará Catalunya sin recibir tan goloso premio?

Por cierto, a última hora se ha 'caído' de la lista el vicepresidente económico Joan Castells. El motivo anunciado se llama 'problema de agenda'. ¿Son Campoy y García el problema? Hay que pensar que no aunque Castells, que era de los pocos que sabía de tal presentación con mucha antelación, se queda en casa.

Sólo una cosa más: Roche, Campoy, García y López han acudido a Madrid a nivel personal, es decir, cada cual se paga de su bolsillo su billete de avión y su hotel correspondiente. Bueno, quizás no todos, ya que López es un empleado de la Fundación aunque eso sólo sea un detalle. Este jueves es el gran día ya que se empieza a ver la luz en el horizonte de una Federación Española necesitada de aire fresco. Ya discutiremos más tarde si no está viciado de salida porque más de uno, Roche incluido, se puede llevar sorpresas. Como dice el refrán, 'nen': "donde las dan, las toman". A cuidarse.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

La Federació irá con Mateo Alemany

Este próximo jueves está prevista, en Madrid, la puesta de largo del futurible a la presidencia de la Federación Española, Mateo Alemany. Junto al ex presidente del Real Mallorca estarán todos quienes, en un principio, irán de la mano para derrocar al eterno Ángel Villar y, entre ellos, acudirá solícito el presidente-censor de la Federació Catalana, Jordi Roche. Claro que el 'nen' ya sabe que va a la capital para salir en la foto, algo que le 'pone', pero de ahí a abrir la boca, nada de nada.

Junto al 'nen', ya que solo va a pocos sitios, viajará el vicepresidente económico, Joan Castells, a quien olvidó 'invitar' cuando meses atrás vino a Barcelona el secretario de Estado para el Deporte, Jaime Lissavetzky. Ahora le hace falta al presidente-censor y el ex vicepresidente azulgrana, al que sigue sin tragar su colega 'honorífico', Joan Laporta, también acudirá al igual que el directivo-profesional del fútbol sala catalán, Israel López (bueno, queda mejor decir 'Coordinador del Programa Monitors'). Que conste que no es una crítica sino todo lo contrario. López cobra poco para lo que se merece y se merece mucho no sólo por las firmas que aportó en el proceso electoral o el peso que pueda tener en el futuro.

La única duda que nos asalta (no nos preocupa, simplemente nos asalta) pasa por dos nombres propios: Ricard Campoy (vicepresidente primero) y Miguel García (vicepresidente, a secas). Los dos se han partido la cara por Roche, aunque el 'nen' lo olvide cuando le da la gana, pero no sé si, finalmente, estarán el jueves, en Madrid. Roche lo tiene que consultar con medio mundo y, cuando acabe de ese medio, se lo preguntará al otro medio dada su eterna inseguridad: ¿es conveniente para la imagen de la Federació, es decir, para su imagen que quienes se han partido la cara para su elección le roben un poco de protagonismo? A García le piden que calle, es más, el presidente-censor le ruega (no se atreve a ordenarle) que calle. Roche sabe que García es un peligro porque cuando saca la lengua a pasear (ahora la tiene de vacaciones) no se corta un pelo, lo mismo que sabe que si Campoy empieza a rajar, temblaría el joven censor porque ya está de vuelta de todo. Lo dicho, ¿viajarán también Campoy y García o les dejará el 'nen' en casa porque ya están pasados de rosca?

Por cierto, felicidades a la Federació Catalana y, particularmente, a la Fundaciò de la Federació por la nueva web -aquí no censuramos, querido Jordi-. Felicidades al 'alférez'. Se ha ganado un ascenso. Bueno, ¿alférez o heredero? Por cierto, hace varios meses le preguntamos a Albert Navas i Sadurní (¡toma ya!), cuántos directivos habían apadrinado un niño y aún estamos esperando que el 'alférez' conteste. Tranquilo, chaval, no corras. Seguro que a partir de ahora conoceremos todos los números de la Fundació. La transparencia es obligada porque así se lo dijo Roche desde que a alguien se le ocurrió llamarle para que fuera presidente.

Bueno, Jordi, presidente, esperamos lo mejor de ti en Madrid. ¿Lo mejor es que estés callado? No, ni mucho menos. Lo que esperamos es que, si alguien te pregunta o te dejan hablar, admitas que sigues negociando un 'bolo' para Catalunya con un combinado africano para el día 14, aunque al final puedas tirar la toalla. Ojalá me equivoque. Ya sabes, 'nen', que estamos y estaremos siempre a tu lado. Saludos.