L'espectacle electoral a la Federació Catalana només ha fet que començar i ja veuen els resultats en el lliurament d'avals. Recordin: A. Subies 374 (507), J. Llauradó 208 (360) i J. Casals 144 (238). No sé com qualificar el fet que a qualsevol precandidat (que ho pot ser qualsevol) li anul·lin un 39’4%, un 42’2% i fins i tot un 26’2% dels avals que presenta, ja que bona part de culpa també la tenen els propis clubs, que no tenen cap vergonya alhora de recolzar a un, dos i fins i tot les tres opcions.
Hauria d'estar sancionat d'alguna manera ja que és una mostra de nul respecte al procés democràtic de la nostra vida esportiva, encara que més d'un precandidat és tan pesat que tant li fa si està duplicat o triplicat. L'important és anul·lar la validesa de la signatura del rival. “Tu no estàs amb mi, però tampoc estàs amb el rival”. Bé, si aquesta filosofia li convenç a gairebé un centenar de clubs, només cal desitjar que després no es queixin.
Bé faria la comissió electoral, que presideix un ex de Casals, (Ramon Estebe) en explicar-nos a tots la raó d'etiquetar com ‘no-vàlides’- un total de 225 paperetes i oferir una major transparència sobre aquests 57 clubs que no figuren encara (tenen temps fins al 26) en el cens. I, de pas, Estebe, aclareixi la raó per la qual deixa entrar, sense dir res, a Jesús Palau, ex assessor de Casals que no veu un euro des del passat 1 de gener. O almenys això ens diuen des de la Federació.
Encara sort que els avals no són vots. El proper 26 es votarà lliurement i cada club dirà el que li vingui en gana, sense pressions, ni xantatges, ni amenaces. Encara ressonen comentaris del pitjor president de la Federació Catalana de tota la història, que va pronunciar ahir quan tenia ‘l’honrós’ rècord d'haver quedat el tercer dels tres precandidats. “Jo decidiré el proper president de la Federació Catalana”. Val més riure que no plorar. El que els clubs li han dit és que marxi immediatament després d'un any i mig horrorós i vergonyós.
