Ni és la primera vegada ni serà l'última desgraciadament, però aquesta Federació Catalana, a la qual li mou tant el canvi i les reestructuracions, podria prendre nota de la vergonya en la qual estem immersos des de fa un temps i, atenció, perquè anem a pitjor. Cada any surt algun club que vol vendre la seva plaça i, és clar, si hi ha algú disposar a vendre, és perquè hi ha més disposats encara a comprar i a l'inrevés.
Ni entenc de lleis ni vull entendre, només dic el que em sembla impresentable en aquest mercat d'impresentables. Ara estic fart, ara no em duc amb tu (Ajuntament) i, si no es fa el que jo dic, me'n vaig o el que és pitjor, em duc l'entitat a un altre poble que estigui disposat a pagar més. Ja sé que peco d'ingenu al plantejar que la Federació es posi mans a l'obra i que amb tota urgència –aquí si que hi ha urgència, Torres- plantegi a la pròxima Assemblea la impossibilitat de vendre un club com si es tractés de qualsevol article. No pot ser.
És clar que primer l'hi hauria de dir al seu vicepresident Subíes que està 'boig per la música' d'emportar-se a la seva Benavent del seu poble. Sense treure-li un gram de raó per a estar fins als nassos de la seva alcaldessa i del seu Ajuntament, però, si ven al Mollerusa o a qui sigui, es posa a la mateixa altura o baixesa. El ‘baratillo’ del nostre futbol català va cap avall a marxes forçades i hi ha coses evitables. Aquesta és una d'elles. I, si algun club no compleix amb les seves obligacions, que perdi la categoria o que desaparegui, que tampoc seria el primer ni s'ensorraria el món.
