Dilluns, 9 de novembre, una data inoblidable. Ja tenim seleccionador català. Felicitats a Xavier Torres, Chantal Cruyff, Jordi Casals, a tota la junta - als que pinten i que no pinten-, en resum: felicitats al futbol català perquè la presència de 'Déu', entre nosaltres, ens anima aquesta vida en crisi. Ho dic seriosament i convençut que el nostre futbol català està a les millors mans. No obstant això, m'agradaria dir quatre o cinc coses al voltant d'una presentació 'humil', tan 'humil' com quan la pròpia candidatura de Casals es va presentar davant del futbol català i, després, va guanyar.
No felicitaré qui ha aconseguit els patrocinadors -ja ho saben, felicitats a Joan Gaspart que era a Londres, per cert-, però en aquesta macrofesta on es repetia i es repetia el centenar de mitjans de comunicació presents, les autoritats esportives -Pep no va estar -, politicas, socials, les de l'entorn, les del contorn i de tot el món, havien algunes cares que encara no sé què feien allà. És igual. Tots portem la nostra creu i hi ha qui el pesa més i qui el pesa menys.
Fins i tot Jordi Roche es va posar en primera línia. Darrere de Johan.....zas! Roche! I una mica més enllà l'exgerent, ara adjunt a presidència, els responsables de l'antiga Fundació els números de la qual sortiran algun dia perquè, amics meus, m'asseguren que sortiran.
No he obert la boca a la roda de premsa. Algun amic-directiu em deia que temien la meva possible intervenció. Segur que m'ho ha dit per regalar-me uns oidos cremats amb tanta falsedat, piloteig, mamoneo i servilisme que es va donar cita en el Palau. Em retastaré. No vaig obrir la boca perquè no val la pena fer-ho. Si Torres i Casals diuen que Johan no s'emporta un euro, doncs no se l'emporta. Si algun dia surt algú amb alguna prova, se'ls podrà dir mentiders.
Per ara, només cal felicitar-los perquè aquesta dedicació de Johan a les minusvàlues i a la integració mereix molts silencis i, especialment, aplaudiments. Per moltes diferències que es puguin mantenir, per molt que un arribi a témer pel paper d'aquest president a les mans d'algun dels seus directius o empleat, tot això queda en un segon pla. Ara toca aplaudir i dir sempre el que et sembla o el que no et sembla. Des del respecte, però sense subvencions. D'holandès a holandès: sempre positiu, mai negatiu.
