El món arbitral sempre ha estat i és molt particular, molt peculiar, molt rar. Aquest nou episodi que es viu entorn de les demandes que ha interposat l'expresident César Ochoa és un altre capítol de la ‘guerra’ interna que viuen els qui pitjor ho passen al món del futbol, encara que qualsevol problema pot desaparèixer per una simple minuta.
Els àrbitres catalans estan més que dividits i, sense restar-los la seva quota de culpabilitat o responsabilitat, qui més intolerància han mostrat sempre han estat els seus dirigents. Ochoa demana tornar a xiular a Segona Territorial o al futbol base i el ‘digital’ Moreno es nega, amb lo fàcil que hagués estat donar un pas cap endavant pel bé del propi col·lectiu. Allà Moreno amb les seves decisions, encara que l'últim resultat electoral, on va sortir Santiago López Quintana, triat pels àrbitres de Catalunya com el seu representant a l'Assemblea de la FCF, li hauria de servir per saber que de la butaca al carrer només hi ha un pas, i la intolerància es paga.
