És normal que Jordi Casals, el nostre benvolgut president de la Federació Catalana, s'equivoqui. Ara parla més del compte i, ja se sap, que qui ‘pia’ més enllà del seu límit, la pot pifiar, una mica rar en una persona políticament correcta i habituada a un protocol diari.
Deien les cròniques el passat 18 d'agost des de Prades (Universitat d'Estiu): “Casals va assegurar que projecta "catalanizar" les estructures d'aquest esport a Catalunya desde de la base i això passa perquè els futbolistes juguin "parlant en català. Tots sabem que els entrenadors és dirigeixen en castellà a nens que entenen el català. Coses com 'marca, tira para adelante, vigila atrás'... costa que lesl diguin en català". Segons la pròpia web de la FCF, "la meva junta i jo centrem l'interès del procés electoral en la defensa d'uns valors irrenunciables: els que han de portar els nostres nens i nenes a formar part de la futura societat catalana amb cara i ulls i, també, a lluitar des de l'esport per fer entendre a tot el món que Catalunya és un sentiment que traspassa el concepte administratiu de comunitat autònoma".
Així doncs, Casals, diu dos mesos i dies després sobre el fet que Johan Cruyff, seleccionador català, no parli català: “Que parli o no parli català, és el que menys importa, ja que hem mirat més la transcendència mundial en la seva elecció”. Això no és una contradicció? Si no ho és, no discutirem. Tots junts barallem pel mateix. Van dir ahir a la Cadena Ser que l'acte del dilluns compta amb un patrocinador disposat a abonar 60.000 euros per l'acte. Si és així, el responsable d'aquesta operació ha de ser el president, però no de la Federació Catalana, sinó del país.
