Quina gran oportunitat perduda per part del Sr President de la Federació Catalana, Jordi Casals, a qui li fan falta hores per poder donar abastament a tots ‘els pessebres’ que envolten el càrrec. Aquest dijous no l'oblidarà en la seva vida, encara que ja van començar a tocar-li la moral el dimecres a la nit quan el van alertar de la reunió José Montilla-Johan Cruyff sense que la màxima autoritat del fútbol català olorés la cita. Envoltat de periodistes, relacions públiques i cracks en màrqueting i Pepe Montilla, ex veí polític al Baix Llobregat, li ha col·locat per l'esquadra.
Entenc, i així ho he expressat, que el ‘guantazo’ del President és inadmissible. És insultant que encara ni s'hagi dignat a rebre Jordi Casals i a la seva junta des que van sortir triats democràticament al juny. Tot això ho entenc i ho comparteixo. És més, fins i tot puc entendre que Casals surti en els seus mitjans amics i subvencionats i ‘plori’ i ‘plori’ i torni ‘a plorar’ perquè ‘Papà’ Montilla no l'ha cridat perquè es faci la foto. Tot això, ho entenc.
El que ja no entenc és que, després de reclamar el que li correspon al futbol català, li tiri la culpa al Departament de Premsa de la Generalitat. Què fàcil! Què poc ocurrent! El mateix que carregar contra els companys d'El 9 per una informació en la qual es diu gairebé tota la veritat d'un conte polític on també han de quadrar uns comptes que, ara per ara, no han volgut facilitar davant la visita d'Argentina.
Montilla ‘ninguneja’ a Casals i Casals li tira la culpa al Departament de Premsa. Sempre l'he tingut per un senyor seriós, respectuós i decidit. Aquest dijous ha donat dos grans passos en fals. Després de maravellar-me en carregar contra Montilla, va treure a passejar la covardia a l'acusar al Departament de Premsa i fins i tot tremola quan surt el nom de Johan Cruyff. Al ‘Flaco’ ni la més mínima crítica, no vagi a ser que es cabregi i ens deixi penjats per al 22-D.
Al seleccionador català, que acudeix sol·lícit a la crida del President, li rellisca que vagi el seu ‘cap’ Casals o no hi vagi. Amb Johan hem donat ja diverses voltes al món i seguim per a bingo pel que ‘Déu’ pot i ha de fer el que li roti. Després de la reunió, Cruyff dixit: “li he ofert un lloc de tècnic ajudant” a Montilla. I tots dos van somriure mentre Casals duia el seu mosqueig com podia i empassava i empassava. Llàstima d'ocasió perduda. Això sí, Montilla està convidat a la llotja del Camp Nou quan jugui Catalunya- Per què no pot pagar entre 15 euros o 30 e el Sr Montilla i li demanarem a tot el poble que es grati la butxaca? Vinga, va, Sr Casals, convidi al Sr Montilla a que passi per caixa!
Acabo amb ‘Felicitacions’ perquè el futbol català estava pendent d'un pas clau per al seu futur i quan tots llegim que la FCF i aquesta junta tan transparent, que no diu res, dóna suport a ‘La Dignitat de Catalunya’ ja respirem més tranquils. Quin apuro! A més, ara, Casals acaba de ‘fitxar’ a dos nous directius. Com avancem, un d'ells és Antonio Morales, expresident de la Gramenet, ara al RCD Espanyol. És la primera vegada que el citaré i desiyjo no fer-ho moltes més: per molt amic que sigui del directiu Torres, aquest no empassa, aquest no piloteja, a aquest no se l'acontenta amb una cadira. Així ha estat en els últims 30 anys i, encara que tot canvi és possible, ja ho saben els Srs Casals i Torres, ara tenen dintre algú capaç de dir les coses com són i no és ‘un palmero’ com els que ara, en majoria, els envolten.
