No vull ni pretenc ser desagradable, de debò. Encara que més d'un imbècil –rectifico- encara que alguna persona està molt desorientada sobre les meves preferències i gustos federatius, mai m'he presentat, ni espero fer-ho, com a enemic de ningú i ni de bon tros del president de la Federació, Jordi Casals. El respecto i l'aprecio, com sempre he fet, encara que estic començant a veure que la butaca li va massa gran.
Ho dic amb tota la humilitat del món i com una simple opinió, que segur no alterarà gens ni mica el seu ego. La ‘cagada’ que enmarrana encara més la nostra ‘Copa Catalunya’ és digna de dimissió de qui l'hagi parit. No entenc com pot sortir una nota informativa on es digui que “no s'entén el prestigi d'aquesta competició sense el concurs de dos equips com Barcelona i Espanyol” quan les dues entitats, especialment la blaugrana, han passat sempre. El menyspreu de Guardiola, a qui admiro, a Sant Carles de la Ràpita, és tan censurable cap al mite blaugrana com al patriota del seu president.
Però, si a tot això, hi afegim que ni Gramenet ni L’ Hospitalet poden ser campions de Catalunya ja que només haurien jugat dos/tres partits, això és el súmmum de tots els súmmums, la major vergonya que aquesta Federació ha comès en un excés personal d'algú que creu saber-ho tot i que compta amb l'escassa qualitat esportiva dels seus companys directius. Recordo que algun dels què han donat el seu vistiplau a la decisió d'aquesta cacicada de la FCF es van negar a participar a la Copa Catalunya i aquí no ha passat res, aquí mai passa res.
Ho sento molt per Jordi Casals. Ho sento perquè em sembla un tipus que està a una butaca inesperada, encara que crec que està absolutament preparat per fer aquest paper d'ambaixador necessari al nostre futbol. Però, si es deixa arrossegar per aquest minúscul reducte totalitari que creu haver inventat el futbol, acabarà com tots els seus antecessors. Com? Cremat.
La ‘cagada’ que suposa concedir-li la categoria de ‘intocables’ a Barcelona i Espanyol, mentre la resta d'equips catalans han de passar per la pedra “per assolir la major serietat possible” en la competició és només una decisió producte d'una ment bananera. I, quan vulguin i on vulguin, ho debatrem ja sigui en emissores subvencionades o en debats, cara a cara, on algun dels actuals rectors federatius ja han demostrat –no és el cas del president Casals- la seva total covardia.
MANUEL SEGURA
