Els admeto que no tenia la més mínima intenció d'escriure entorn de les últimes declaracions del president de la Federació Catalana, Jordi Casals, però comença a estar clar –almenys per a mi- que el Casals ja no vaig conèixer, no profundament, ni de bon tros, però el qual jo vaig conèixer està molt lluny del que lluitava des del seu Santboià sense més ambició que barallar pels seus. Ni m'interessa el seu passat polític, ni investigaré el seu passat polític, ni escoltaré a ningú sobre el seu passat polític. No m'importa. El que sí m'importa és que quan se li col·loca un micròfon davant ja comença a creure's que el món gira al voltant seu.
Després de cent dies de mandat on l'única cosa que ha quedat clar que qui mana en la Federació és un periodista i que ell només es limita a donar la mà, abraçades i discursos –ho dic amb total respecte, surt el diumenge a ‘Catalunya Ràdio’ –així m'agraden les entrevistes a mi, ‘faciletes’ i sense posar en dificultats a ningú- i comença a ‘rajar’ contra l'inferior. Les paraules de Casals sobre els àrbitres i la vaga no són dignes d'un president que ha de buscar la pau. No cal tirar-li més gasolina al foc, Sr Casals, i vostè amb les seves paraules cap a la vaga arbitral està començant a desvariar i a pensar com qualsevol president.
A veure si té vostè el que ha de tenir i li para els peus a qualsevol directiu que posi també a parir aquests col·legiats als quals vostè vol sancionar! Va, demostri-ho! El president dels àrbitres de Catalunya és vostè o el digital Moreno? Si és Moreno, calli president i deixi treballar. “A mi ningú m'ha de doner lliçons de democràcia” va declarar en altre acte institucional a Quart i té raó. El que hauria d'aprendre és a callar una mica més, perquè des que és president de la Catalana està irrecognoscible.
Sobre sancionar a Liarte Pérez per dur la samarreta de la ‘Plataforma’, no hi entro. Si hi ha un reglament, cal complir-lo. El que si lamento és que un president de la meva Federació o el responsable dels àrbitres es vanagloriin que ‘només’ s'han suspès 20 partits i ‘només’ s'han demanat 143 festius. La vaga ha estat i és una vergonya i en la seva mà hagués estat parar-la. Simple i planament amb diàleg, encara que va quedar clar que vostè no es 'rebaixa'.
I una altra cosa: això de Cruyff i la selecció olora, i olora malament. Diu la web de la Federació pel que fa al possible fitxatge de l'holandès que “no hi ha res de nou, tot continua igual, ja que encara no tenim una resposta de Johan Cruyff a la proposta que li vam fer arribar al seu dia”. A l'SPORT es diu el contrari: “Hem parlat amb ell i veu amb bons ulls ser el seleccionador català. Si Cruyff és seleccionador català, el seu contracte no ens costarà ni un euro, encara que evidentment hi haurà altres compensacions”.
En què quedem? Cobrarà o rebrà compensacions? Quant ingressaria la Fundació Cruyff per part de la Federació Catalana? Cremo en desitjos, torno a repetir, que Cruyff sigui el seleccionador català. Seria una alegria i una il·lusió, com ho seria que tornés a ser-lo Carles Rexach –una altra ‘cagada’ president a l'afirmar que era el candidat de l'altra part i que fins i tot havia tingut pressions del seu entorn. Sigui valent i digui noms-. Clar que també m'agradaria en Dani Solsona, en Jaume Sabaté o en Jaume Creixell. Però si Johan ho fa ‘gratis’ i a sobre el futbol català ingressa molts diners –TV3 no em val-, benvingut sigui.
