Avui el diari esportiu gratuit Gol publica a la pàgina 12 :
la FCF, al descobert
- Negocis, tractes de favor i interessos personals estan duent la Federació Catalana a la ruïna.
- Casals, el president de la FCF, passa cada mes 3.000 euros en dietes i quilometratges.
- la FCF té un deute d’1 milió d’euros i unes perspectives de futur totalment llastimoses.
- Johan Cruyff diu que no rep un euro, però es cobra els ‘favors’ a través de la seva Fundació.
- laporta va pactar unes ajudes que Rosell no donarà fins que no hi hagi transparència
CARLES TORRES
Un president arruïnat que sobreviu gràcies als més de 3.000 euros mensuals de mitjana que li passa cada mes en dietes i sospitosos quilometratges al secretari general, Alberto Baza, per a que els hi aboni en el seu compte corrent; una caixa forta plena de teranyines per culpa dels 400.000 euros de dèficit que va deixar la caòtica
i nefasta organització del partit CatalunyaArgentina del passat mes de desembre del 2009; un comissari polític anomenat Albert Roca, imposat per la Plataforma pro Seleccions Catalanes, que recorre els passadissos del carrer Sicília i amenaça a tot aquell empleat que s’aparti de la ideologia independentista o de les directrius marcades per ERC; un periodista de TV3 que primer ajuda a Jordi Casals a guanyar les eleccions, després assisteix a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència lluint una samarreta on es podia llegir ‘Catalunya, al Mundial del Brasil 2014’ i al final, pressionat per la seva empresa que paguem tots de la nostra butxaca, dimiteix com a membre de la junta, però segueix governant des de l’ombra per afavorir els interessos dels seus grans amics Johan Cruyff i Joan Laporta; i un seleccionador català que assegura que no rep ni un euro pel seu treball, però que es cobra els ‘favors’, com una factura de 150.000 euros denunciada pel president de L’Hospitalet, Miguel García, a través d’una Johan Cruyff Foundation que publicita els seus cursos de postgrau en gestió de futbol en la pàgina web de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i que, curiosament, té presència tot i ser una fundació en paradissos fiscals com Aruba i les Antilles Holandeses. Aquesta és, lamentablement, la FCF que governa, o millor dit, desgoverna, Jordi Casals, el pitjor president en els 110 anys d’història d’aquesta institució al que ara, després de fer passar vergonya a tot el país amb l’organització del triangular de costellada de la Copa Catalunya a Sabadell, se li ha ocorregut la brillant idea de tacar una mica més el nom de Catalunya i organitzar un partit contra tota una potència mundial com Hondures, número 57 del rànquing FIFA, el pròxim 28 de desembre en el gèlid estadi Lluís Companys de Montjuïc per evitar la fallida econòmica de la FCF i mantenir-se en el càrrec uns quants anys més per seguir xuclant de la mamella federativa. Com poden veure Casals i els seus assessors, els foscos, mediocres i maquiavèllics Lluís Dorado i Josep Vicenç Madolell, sembla que s’han obstinat a dur la federació a la ruïna.
l‘Expreso de llagostera’
En poc més d’un any, la gestió de la junta de Jordi Casals, conegut com l’’Expreso de Llagostera’ pels nombrosos viatges que li serveixen per passar les ja famoses dietes i quilometratges amb els quals arriba a final de mes, ha dut a la Federació Catalana de Futbol a una situació insostenible. Casals, que va derrotar a Jesús Farga a les urnes, va arribar prometent un canvi, parlant de modernitat, transparència i, sobretot, d’una eficient gestió econòmica que reportaria importants ingressos a la FCF gràcies a l’arribada massiva de patrocinadors. Tot mentida. Tot una farsa. És, sense cap mena de dubte, l’engany més espectacular que han sofert els clubs de futbol catalans en la seva història.
Uns mesos després la realitat diu que la FCF tenia un deute reconegut de 667.810,60 euros a 31 de desembre del 2009. Una xifra que s’acosta ja, quan estem a punt de tancar l’any 2010, al milió d’euros malgrat que el propi Casals només reconegui 700.000 euros de deute.
I les perspectives de futur fan por. Asisa, per exemple, li ha reclamat a la FCF per la via judicial 2 milions d’euros desglosats en l’impagament de la darrera quota –un milió d’euros– més la regularització de la diferència de jugadors, que s’han incrementat en 20.000 –600.000 euros– i 400.000 euros més per l’impagament dels anestesistes en
les dues darreres temporades. És a dir, la gestió de Casals i Lluís Dorado al front de la Mutualitat ha estat un autèntic desastre.
l’esperpent de l’Argentina
La FCF encara deu 300.000 euros a l’albiceleste del partit de Nadal. Una vergonya per un país que vol competir internacionalment, però com que Johan Cruyff és el seleccionador català ningú s’atreveix a obrir la boca. És sorprenent com Joan Laporta i els seus amics s’han apropiat de la FCF. El seleccionador fa negoci a través de la Johan Cruyff Foundation gràcies als cursos ‘online’ per a entrenadors, mentre un amic i exdirectiu de Laporta com Rafael Yuste, al que tothom assegura que l’apassiona la boxa, ha participat en unes fosques negociacions amb la Federació Xinesa de Futbol que haurien de servir per portar a Barcelona a 50 nois per fer un campus esportiu. Yuste també està implicat en l’arribada d’un patrocinador d’aïgues que mai acaba de tancar-se al carrer Sicília. Encara deuen estar buscant la font del manantial pel Montseny. Ningú ha explicat aquests dos acords fantasmes que fan molta, però que molta pudor. Com també fa pudor que la FCF li hagi donat l’exclusiva de l’organització dels partits de Catalunya a l’empresa Media Sports Marketing, filial de Mediapro, de Jaume Roures, una altra dels amiguets de Laporta. Veient tot això no és d’estranyar la censura i la dictadura mediàtica que practica un president Casals que no permet cap pregunta en els actes institucionals, com la presentació de la Copa Catalunya, en els que participa. Així és com s’estalvia tenir que donar explicacions de l’acord a què va arribar, per exemple, amb Joan Laporta. El seu ‘amiguet’ li va prometre 750.000 euros per tapar el forat econòmic de la FCF a canvi de tenir el control de tot el futbol base català. I Casals, sense tenir en compte l’existència d’altres clubs com l’Espanyol, es va vendre al poderós. Fins i tot van intentar beneficiar al candidat Jaume Ferrer pressionant Xavier Latorre, el president del Comité d’Apel•lació de la FCF, per a que prenqués decisions contràries a Sandro Rosell durant les eleccions. Per sort, Latorre és un advocat íntegre que es va mantenir fidel al dret i no es va deixar pressionar. Ara Rosell li ha demanat a Casals que li expliqui que farà amb els diners si el Barça compleix l’acord i aquest, vermell de vergonya, no és capaç de donar-li una resposta sincera. Està clar que aniran a moltes butxaques abans que al futbol base català, així que Sandro no li donarà un duro mentre no tingui el 100% de les garanties. Aquesta és la Federació Catalana de Futbol. I aquest és el seu president. Un home capaç d’acomidar al seu cap de premsa, Bernat Bafaluy, tot i saber que se li acabava de diagnosticar un càncer. Però a ell i a tots els que l’envolten només els importa el negoci. Només així s’entén que el número d’entrenadors i de tècnics a sou de la FCF hagi pujat de forma escandalosa durant el seu mandat. Ara els temps polítics canvien i tothom espera que amb l’aire fresc a la Generalitat i amb la marxa del tripartit arribi la sortida de Jordi Casals de la Federació. Si no és així, el futbol català camina cap a la ruïna económica i cap al desprestigi internacional.
