El pasado nueve de octubre, NUEVE DE OCTUBRE 2008, mi querido 'hermano' Lluís Payarols sugeria,a quien quisiera hacer caso, una solución para ests Copa Catalunya a la que ahora todo el mundo le arrea aunque nadie quiera asumir su responsabilidad. Lo rescatamos del archivo para que el todopoderoso Casals saque pecho en esa magnífica rueda de prensa para hablar de Honduras. Supongo que Domènech ya le habrá servido el currículum de algún futbolista centroamericano. Tome nota, señor presidente y prepárese porque en esa nueva rueda de prensa aprovecharemos para preguntarle por los números de la Federació y los chinos. Siempre suyo
Si jo fos president...
Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.
La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).
El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.
Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?
Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...
I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.
Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.
A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.
Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.
Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.
